Tena: ‘Només un recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol pot aturar la IP’

El jurista defensa la constitucionalitat de la Llei de Consultes i atribueix els recels únicament a l’admissió a tràmit de la iniciativa pel referèndum d’independència

Que el govern espanyol porti al Tribunal Constitucional espanyol (TC) la Llei de Consultes és l’única manera d’aturar el procés de la Iniciativa Popular per a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Si l’executiu espanyol presenta un recurs es decretaria automàticament la suspensió de la Llei. Així ho explica el jurista i promotor de la IP, Alfons López Tena, que afirma en declaracions a directe!cat que aquests ‘recels’ expressats pel govern Zapatero a la Generalitat estan motivats clarament per l’admissió a tràmit de la IP, ja que ni en l’elaboració de la llei -al llarg de dos anys- ni en la seva aprovació s’ha encès cap alarma. ‘Mentrestant, seguirem exercint els drets que ens dóna una llei vigent’, conclou.

Aclarir quins són els dubtes

El conseller de Política Territorial i Obres Publiques, Joaquim Nadal, va donar a conèixer aquest dimarts que el govern espanyol ha expressat ‘discrepàncies competencials’ sobre la Llei de consultes. En una explicació poc aclaridora, Nadal anunciava l’inici del procés negociador que govern espanyol i Generalitat mantindran durant els propers sis mesos -tal i com s’ha fet amb la Llei d’Educació o amb el FROB- atenent que l’Estat espanyol interpreta que la Llei de Consultes podria incidir en la competència exclusiva que té l’Estat per a la convocatòria de referèndums.

El mateix conseller de Governació, Jordi Ausàs, va afanyar-se a defensar la constitucionalitat ‘escrupolosa’ de la Llei que en tot moment manté com a última instància abans de la convocatòria d’una consulta l’autorització de l’Estat espanyol.

En aquest mateix sentit es pronuncia Alfons López Tena, que considera que els articles 1-30 i 43-45 de la Llei, aquells sobre els quals el govern espanyol té dubtes, abracen el gruix de la llei i demana que s’aclareixi quins són els dubtes concrets. Així mateix, recorda que en l’elaboració de la Llei s’ha aplicat la normativa dels referèndums a nivell municipal, que ja estaven regulats. Tena apunta com a possible origen del conflicte que l’executiu espanyol vulgui que sigui el rei i no el president de la Generalitat qui signi el decret de convocatòria d’un referèndum.

Escenari polític

En aquest context, hi ha la possibilitat que al llarg del procés negociador s’esvaeixin els dubtes o bé que es demani al Govern que introdueixi canvis en la Llei. Per a que això sigui possible s’hauria de presentar un projecte per la modificació de la Llei al Parlament, que necessitaria majoria a la cambra. També hi ha l’opció que el govern espanyol dugui la Llei al Constitucional, cosa que la deixaria en suspens fins que s’emetés el dictamen.

López Tena explica que ‘des del punt de vista polític’ semblaria estrany que el govern espanyol presentés un recurs d’inconstitucionalitat contra una Llei aprovada per un govern del seu mateix partit.

15.000 fedataris, i recollida institucional i territorial

Mentre avança aquesta maniobra, avança també la IP que ja compta amb 15.000 persones inscrites per a ser fedataris en la recollida de signatures per demanar que es convoqui un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya. Segons ha pogut saber directe!cat, aquest dimarts la junta nacional d’Òmnium Cultural ha decidit donar suport i implicar-se de forma activa en la recollida de signatures que, segons avança López Tena, es farà tant de forma individual com a través d’organitzacions que com Òmnium les recullin institucionalment. També es comptarà amb el suport dels Ajuntaments que aprovin la moció de Decidim.cat i organització a nivell territorial.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure