Ara no toca. L’executiu espanyol descarta abonar els diners de l’addicional tercera de l’Estatut que José Luis Rodríguez Zapatero va deixar pendents. Segons van confirmar a l’ARA fonts de la Moncloa, la situació financera actual, amb un dèficit dos punts percentuals per sobre del previst, “no ho permet”.

La conclusió de l’entorn més pròxim al president espanyol, Mariano Rajoy, és que mentre es demanen sacrificis als ciutadans i es presenta un dràstic pla de retallades no és assumible pagar els 759 milions corresponents a l’exercici 2008. Uns recursos calculats en funció de l’aportació del PIB català a l’Estat (18%) i, d’entrada, destinats a infraestructures. Madrid sap, però, que un cop passen dos anys de l’incompliment, la Generalitat pot exigir els diners sense lligar-los a cap actuació concreta. És a dir, deixen de ser finalistes i es poden destinar a les urgències de tresoreria.

Pendents de la negociació

L’última paraula la tindrà Rajoy, que aviat es reunirà amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i amb la resta de presidents autonòmics. Serà determinant també la negociació entre PP i CiU al Congrés per buscar el suport dels nacionalistes a les grans reformes econòmiques, com la laboral. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha marcat des del principi un tracte diferencial cap a la federació i és ella qui porta el pes de les converses amb el PSOE i CiU, buscant diferenciar-los de la resta de formacions.

Mentre s’esperen fruits d’aquestes negociacions, la premissa de sortida és clara: ara no és possible pagar. Ni a Catalunya ni a altres comunitats en una situació similar, com Andalusia i les Illes Balears. El govern espanyol va incloure, al decret de mesures urgents per contenir el dèficit, una frase polèmica que va aixecar les alarmes a més d’una comunitat. Avançava “l’eliminació del finançament previst als estatuts d’Andalusia, Castella i Lleó, Illes Balears i Catalunya”. Després el ministeri d’Hisenda la va retirar, però entre alguns governs autonòmics va quedar un dubte raonable sobre la possibilitat que Rajoy es referís a aquest tipus de pagaments que estan amb un interrogant sobre la taula del ministre Cristóbal Montoro, que té entre les seves competències la política territorial.

Un d’aquests casos és Andalusia, on el president, José Antonio Griñán, del PSOE, pretén anar als jutjats si Rajoy no paga els 1.500 milions del dèficit d’infraestructura del 2008 i el 2009, que allà calculen en funció de la població. Fonts de vicepresidència censuren que reclami ara el que no va exigir a Zapatero.

Montoro, diputat per Sevilla, va amb peus de plom. Al març hi ha eleccions i la Moncloa confia a deixar per després l’anunci oficial del tancament de l’aixeta autonòmica. Serà coincidint amb la presentació dels pressupostos quan Rajoy explicarà d’on traurà els 20.000 milions que s’han de retallar per quadrar els comptes al 4,4% de dèficit.

De moment, Hisenda encara no ha convocat el primer Consell de Política Fiscal i Financera, que segons confirmen des de la Moncloa serà aquest mes.

Servirà per fixar un compromís de contenció de la despesa autonòmica però la “revisió” arribarà a les acaballes del primer trimestre. Aquest és el terme que fa servir l’executiu central per referir-se a la rebaixa que preveu al finançament, passant el ribot al model actual, el del 2009. Quedaran fora de previsió de pagament els deutes pendents i adquirits. La Moncloa no vol assumir ara costos que considera que no li pertanyen. Només la negociació política pot desbloquejar-ho.

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha rebutjat el pacte fiscal com un element de diàleg i negociació amb la resta de forces i ha advertit que la formació de Mariano Rajoy no està disposada a impulsar cap element que pugui crear divisió i que distregui de l’objectiu principal de la recuperació. A la roda de premsa posterior a l’executiva del partit, De Cospedal ha recordat que el PP es va presentar a les eleccions ’amb un programa electoral que és el seu, i no el de CiU’ i no hi consta aquesta qüestió. ’Estem disposats a dialogar amb tothom, però dins de l’àmbit que suposi anar cap a allò que ens uneixi i no cap al que pugui crear distorsions’, ha dit a preguntes dels periodistes.

De Cospedal també ha admès també que els partits nacionalistes han aconseguit un percentatge elevat de vots, malgrat que ha recordat que ‘en altres èpoques el vot nacionalista ha estat més elevat fins i tot que ara’ i, per tant, ‘cal prendre’s les coses amb prudència, saber molt bé on s’està i saber governar dins dels principis que cadascú defensa’.

El PP situa Catalunya, dins l’onada del ‘canvi’

Segons la secretària general del PP, ‘a Catalunya els ciutadans també han manifestat una voluntat de canvi perquè per primera vegada des de fa temps el PSC no ha guanyat les eleccions generals a Catalunya’. ‘És veritat que les ha guanyat CiU, després el segon millor resultat és per al PSC i després per al PP’, ha dit, però els socialistes ‘han perdut rotundament a Catalunya’ i per tant ‘que hi ha voluntat de canvi’, ha dit.

A més, ha apuntat, a Catalunya la seva formació ‘ha augmentat un nombre d’escons considerable’, fet que s’enquadra ‘dins de les expectatives’ que la formació de Mariano Rajoy i d’Alícia Sánchez Camacho tenien abans d’aquests comicis. Al País Basc ha admès que el PP ha conservat el nombre d’escons que tenia, però ha qualificat de satisfactoris aquests resultats.

Les urnes confirmen hores d’ara, amb el 94,5% escrutat, que CiU dóna la campanada i avança per primera vegada en unes eleccions espanyoles al PSC a Catalunya. Així, amb l’escrutini pràcticament complet, CiU treu 16 diputats, davant els 14 del PSC de Carme Chacón, que perd 11 diputats. Amb aquest percentatge escrutat, es demostra que l’onada blava d’Espanya no ha tingut repercussió a Catalunya, on els populars s’han quedat amb 11 diputats. Amb l’escrutini pràcticament fet, ERC manté el diputat de Girona, en detriment del PSC, i conserva els tres escons del 2008. ICV-EUiA en guanya dos, avança ERC i obté tres diputats.

Amb aquests resultats -no previstos per cap dels sondejos que s’havien fet-, Carme Chacón surt debilitada per intentar l’assalt del lideratge del PSOE al també fortament debilitat Alfredo Pérez Rubalcaba. Només una victòria socialista a Catalunya l’hagués catapultat en aquesta cursa, però els resultats obtinguts la posen en entredit. En canvi, Josep Antoni Duran i LLeida (CiU) podrà exhibir una clara victòria que la federació no havia aconseguit mai abans a Catalunya. L’onada popular ha mobilitzat l’electorat en benefici de CiU, que reforçada com surt, té la responsabilitat de plantar una batalla a Madrid pel pacte fiscal que amb una majoria absoluta aclaparadora del PP res fa pensar que sigui fàcil d’assolir. El cert, però, és que CiU podrà exhibir que mentre la onada popular era imparable a Espanya, el PP no ha aconseguit fer el forat que esperava a Catalunya, i segueix en tercer lloc.

La victòria dels petits

La d’aquest 20-N és una nit de bones notícies especialment per als partits d’obediència catalana. Així, a més de CiU, també poden exhibir uns resultats acceptables ERC i ICV. Els republicans han aconseguit aturar el cicle de caiguda lliure dos mesos després de la profunda renovació que lideren Oriol Junqueras i Marta Rovira amb Alfred Bosch al capdavant del front de Madrid. Un resultat, a més, que la direcció republicana exhibirà com a aval al nou rumb que ha donat al partit. Pel que fa a ICV-EUiA, els resultats els són immillorables a Catalunya, però també per als socis d’IU a Espanya. Al país, han sumat dos diputats al que ja tenien, i amb IU en sumen 11 a tot l’Estat. Les urnes, a Catalunya, s’han erigit en dic de contenció del tsunami popular. És l’excepció catalana, un cop més.

Segurament ja voleu saber qui o quina és la fera. La fera és un partit que rep ordres estrictes de Madrid, des de la seu que tenen allà, on prèviament han rebut les consignes que han de posar en marxa des d’una fundació que dirigeix el “professor de Georgetown”, la FAES. Aquesta fundació està formada per persones amb un coeficient d’intel·ligència molt elevat que es troben allà per anar parint idees sobre com és possible a l’any 2011 i següents, aconseguir que Espanya torni a esser una “unidad de destino en lo universal” (no sé si té traducció possible). La idea central que han inventat ja fa uns quants anys, però que segueixen modelant i perfeccionant és que han d’eliminar les “otras lenguas”, segons diu la Constitució. Per tant, en primer lloc, han de fer desaparèixer el gallec, l’euskera i el català, i en segon lloc, i ja seria més fàcil, sense deixar de fer-ho simultàniament si poden, han d’esborrar totes les característiques culturals que siguin diferents de les castellanes o de les castellanoandaluses. Així aconseguiran arribar a tenir una Espanya “una, grande y libre”. Això significa fer desaparèixer l’Espanya de les autonomies i tornar a l’Espanya centralista i provinciana.

Encara que no hagi posat cap nom, queda clar que aquest partit és el PP. Aquest partit és implacable. Actua segons les possibilitats i a vegades intenta superar-les. Compta amb diaris, ràdios i televisions que li fan la feina bruta, que actuen com l’artilleria, un temps a les guerres, o els míssils en l’actualitat, per a intentar debilitar l’enemic. En el nostre cas, es dediquen a fer rentats de cervell als possibles votants per a aconseguir semblar un partit democràtic, que una vegada que obtengui el vot, actuarà dictatorialment segons les consignes FAES abans esmentades. Per tant, si a València poden treure l’ensenyament en valencià de l’escola o el català de l’Administració, ho fan; i intenten fer-ho a Galícia, i també ho volen fer a les Illes, sense cap tipus de contemplacions. Per tant, a aquest partit, els altres, els que defensen la diversitat i la identitat dels pobles no els poden donar ni aigua, perquè creixin i et devorin quan siguin grans, és a dir, quan tenguin vots suficients.

Llavors, com és possible que al Principat, el partit en el Govern, CiU, que es presenta com a nacionalista, defensor de la identitat del poble català i de la seva cultura, i que té gran part de l’electorat independentista, com pot ser que aquest partit pacti amb el PP? Té algun tipus de lògica que un partit que diu que representa un poble vulgui pactar amb un altre que vol esborrar aquest poble quan tengui els vots suficients? Aquestes són les preguntes que m’he fet quan els he vist pactar amicalment i he pensat que els de Convergència i Unió necessiten una bona estirada d’orelles per part dels catalans del Principat i dels seus votants.

ERC!!, PP, PSC, IC i CIU!! HAN ACORDAT AVUI LA PRIMERA RESPOSTA UNITÀRIA DESPRÉS DE LA MANIFESTACIÓ INDEPENDENTISTA DE DISSABTE DE MÉS D’UN MILIÓ DE CATALANS: VOTAR EN CONTRA DEL LA ILP PER CONVOCAR UNA CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

AQUESTA ILP ERA EL PLA B DAVANT EL BLOQUEIG DEL TC A L’ANTERIOR INICIATIVA POPULAR PRESENTADA PEL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA
Benvolguts/des companys i companyes,

Avui és un dia molt trist. La primera resposta unitària a la massiva manifestació del dissabte 10 de juliol ja ha estat presa per unanimitat per part dels partits polítics: aquest matí la Mesa del Parlament, amb els vots d’ERC (Ernest Benach), el PP (Rafael Luna), el PSC (Higini Clotas i Lídia Santos), IC (Jordi Miralles) i CiU (Toni Castellà), ha votat en contra de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular perquè la Generalitat convoqui una Consulta Popular sobre la Independència.

Amb aquesta decisió presa per unanimitat, la Mesa del Parlament ha tombat aquest Pla B que havíem presentat, després de conèixer la sentència del TC contra l’Estatut i contra la Llei de Consultes populars per via de Referèndum, amb l’objectiu de salvar el bloqueig que s’havia perpetrat per part del TC contra l’anterior IP presentada per un referèndum d’independència. Aquesta IP també ha estat rebutjada, finalment, per part de la Mesa.

La ILP no podia aturar-se per part del Govern espanyol perquè la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular es va aprovar l’any 2006 i ja no es podia recórrer per part del Govern espanyol. Però la Mesa del Parlament, per unanimitat, i en un acte de covardia després de la manifestació de dissabte, ha fet la feina bruta a Espanya i ha tombat la Consulta Popular sobre la Independència abans que poguéssim començar la recollida de signatures.

Aquesta decisió és una burla i una manca de respecte al milió i mig de catalans que ens vàrem manifestar el passat 10 de juliol al crit d’INDEPENDÈNCIA. Els partits polítics han volgut posar un morrió al poble i han manat continuar votant llistes tancades i bloquejades. Aquesta ha estat la única resposta unitària que han sabut acordar: evitar que el poble parli i voti. I ho han fet tots junts, els que es fan dir independentistes amb els autonomistes i els espanyolistes. Tots junts.

ALFONS LÓPEZ TENA I URIEL BERTRAN HAN PRESENTAT LA SEVA DIMISSIÓ COM A CONSELLERS NACIONALS DE CDC I D’ERC RESPECTIVAMENT

Alfons López Tena i Uriel Bertran, els impulsors de les dues iniciatives per convocar una Consulta Popular sobre la Independència han presentat la seva dimissió com a Consellers Nacionals de CDC i d’ERC respectivament, per aquesta decisió adoptada per les direccions de CiU i d’ERC. Aquesta és la carta que ha enviat Alfons López Tena a Artur Mas i la carta que ha enviat Uriel Bertran a Joan Puigcercós.

MOSTREU EL VOSTRE REBUIG A L’ACTUACIÓ D’ERC, PP, PSC, IC I CIU I ENVIEU UN CORREU ELECTRÒNIC ALS RESPONSABLES D’AQUESTA BURLA AL POBLE CATALÀ

Líders Polítics
Joan Puigcercós (ERC): jpuigcercos@esquerra.cat
José Montilla (PSC): jose.montilla@parlament.cat
Artur Mas (CiU): a.mas@ciu.cat
Joan Herrera (IC): jherrera@diputado.congreso.es

Membres de la Mesa
Ernest Benach (ERC) : ernest.benach@parlament.cat
Rafael Luna (PP): rafel.luna@parlament.cat
Higini Clotas (PSC) : higini.clotas@parlament.cat
Lídia Santos (PSC): lidia.santos@parlament.cat
Lluís Corominas (CiU): lluism.corominas@parlament.cat
Antoni Castellà (CiU): antoni.castella@parlament.cat
Jordi Miralles (IC-EUiA): jordi.miralles@parlament.cat

Font: coordinadora dels referèndums

Com sempre,
Visca Catalunya Lliure!

Per molt que un milió i mig de catalans ho demanin, Catalunya no podrà començar a decidir el seu futur. De res ha servit la històrica marxa independentista de dissabte o això sembla desprendre’s al veure que aquest dimarts la mesa del Parlament ha decidit reconsiderar i anul·lar l’admissió a tràmit de la Iniciativa Popular (IP) per convocar una consulta per via de referèndum sobre la independència de Catalunya. La IP va ser presentada el passat 25 de maig per Alfons López Tena, Elisenda Laborda i Robert Brillas, de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, va ser admesa a tràmit i els convocants ja es preparaven per recollir les 220.000 signatures necessàries. La mesa tampoc ha admès a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a favor d’una proposició de llei de convocatòria per copsar l’opinió sobre la independència de la nació catalana, el pla B de la Coordinadora, en aquest cas tombada per unanimitat, és a dir, amb el vot contrari de tots els partits, inclosa Esquerra.

El marc autonòmic no permet consultar a la ciutadania quin futur vol per Catalunya. Això és el que s’extreu de la reconsideració que aquest dimarts ha fet la mesa del Parlament de Catalunya en relació a la iniciativa popular (IP) per convocar una consulta per via de referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquesta iniciativa presentada el 25 de maig per Alfons López Tena, Elisenda Laborda i Robert Brillas, de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, va ser admesa a tràmit el passat mes de juny, però la mesa ha fet marxa enrere degut al dictamen realitzat la setmana passada pel Consell de Garanties Estatutàries.

El Consell afirma per unanimitat que la proposta és contrària als articles 29.6 i 122 de l’Estatut perquè “no té cobertura en l’àmbit competencial de la Generalitat”.  Amb l’acord adoptat per la mesa, aquesta iniciativa popular acaba aquí la tramitació. Per altra banda, la mesa no ha admès a tràmit, aquest cop per unanimitat, la iniciativa legislativa popular (ILP) a favor d’una proposició de llei de convocatòria i regulació de consulta popular no referendària per copsar l’opinió sobre la independència de la nació catalana, presentada el 5 de juliol per una comissió promotora encapçalada pels mateixos impulsors de l’anterior IP, perquè un informe dels serveis jurídics del Parlament dictamina que aquesta ILP queda fora de l’abast competencial de la Generalitat i també perquè el contingut és substancialment equivalent al d’altres ILP.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El líder del PP, Mariano Rajoy, i l’expresident del govern espanyol José María Aznar han celebrat aquest diumenge que la sentència del TC sobre l’Estatut hagi ‘deixat clar’ que ‘a Espanya hi ha una única nació’ i que hi ha ‘un únic subjecte de sobirania’ que són ‘tots els espanyols’. Aznar ha dit que cal ‘felicitar el PP per l’exercici de responsabilitat i per haver alertat sobre la inconstitucionalitat’ de l’Estatut. A partir d’ara, segons han apuntat tots dos, cal fer una anàlisi sobre les conseqüències d’un procés que Zapatero, afirmen, ha abordat amb frivolitat. Sense citar-la directament, Rajoy ha culpat Zapatero de la manifestació, i s’ha ofert per liderar el projecte ‘d’unitat’ dels espanyols.

Rajoy i Aznar han fet aquestes manifestacions a la clausura del Campus FAES 2010 que ha tingut lloc a Navacerrada l’endemà de la manifestació multitudinària als carrers de Barcelona. Cap dels dos dirigents del PP no ha fet referència directa a la manifestació però sí que han acusat Zapatero de ser l’origen del procés ‘lamentable’ de l’Estatut i han assegurat que és el president espanyol qui ha d’assumir ‘les responsabilitats’ i les ‘conseqüències’ de l’Estatut.

Segons Rajoy, el PSOE ‘ha donat una imatge deplorable’ en tota aquest debat perquè ‘ningú sap el que pensa exactament’. ‘Els hem escoltat dir una cosa i la contrària i no sabem si els que estan fent és jugar amb la gent, intentar eludir les seves responsabilitats o totes dues coses a la vegada’, ha sentenciat

Rajoy ha dit que la sentència de l’Estatut és una qüestió ‘d’enorme rellevància’ des del punt de vista de la seguretat jurídica, les regles de joc, i de l’economia. Segons el líder del PP el fet que el TC hagi dictat sentència ‘significa que les regles de joc que els espanyols es van donar el 1978 es compleixen’, fet que és ‘una bona notícia per al país’.

‘Projecte d’unitat’

El PP considera que cal fer anàlisi sobre l’Estatut. Ho ha dit Mariano Rajoy, que ha assegurat que ‘en el futur cal fer un esforç per entendre’s en el que és fonamental i caldrà actuar amb molta prudència i sentit d’Estat. ‘Per descomptat aquest partit convocarà tots els espanyols a un projecte comú per a Espanya’, ha dit, ‘ que rebutgi la divisió i l’enfrontament i respecti i entengui a tothom’ i que ‘sumi voluntats’ i ‘abrigui la força de la unitat’.

L’expresident del govern espanyol, José María Aznar,també ha apuntat que un cop feta pública la sentència és ‘ineludible’ ‘analitzar i extreure totes les conseqüències polítiques i jurídicoconstitucionals derivades de la història que ens ha conduit a la sentència del TC’. Sense fer aquest exercici de ‘responsabilitat’, ha dit, ‘no mirarem al futur amb la confiança necessària i indispensable per guanyar’.

Aznar: ‘La gent està orgullosa de sentir-se espanyola’

Aznar també ha celebrat que ‘els balcons dels carrers dels pobles i les ciutats Espanya’ s’hagin omplert de banderes espanyoles, fet que demostra que ‘el sentiment espanyol és molt fort i està molt viu’ i que la gent ‘està molt orgullosa de compartir-ho i simplement de saber-se espanyola’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La lider popular critica al president de la Generalitat perquè està “més interessat” en la manifestació de dissabte que “per resoldre els problemes reals dels catalans”.

C’s celebra la sentència perquè representa “el principi del final” de 30 anys de nacionalisme

Puigcercós creu que la sentència deixa Catalunya ‘pitjor’ que el 1979

El líder republicà fa una crida a lluitar per la independència “a partir de demà”

Mas obre foc: “el TC vol convertir Catalunya en una regió folklòrica”

El president de CiU considera que la resolució és una “provocació” als catalans

Mas afirma que les interpretacions de la sentència estan inspirades pel PSOE

Montilla: “la sentència és un atemptat contra l’autogovern”

Montilla s’estudia la sentència

El president de la Generalitat considera que la sentència és “irresponsable”

El cap del govern català crida als catalans a “assistir a la manifestació massivament”

La Generalitat no tindrà cap tipus de competències en matèria de referèndums

La IP per convocar-ne un d’independència queda seriosament tocat · També la proposta de CiU de fer-ne un sobre el concert econòmic

L’article 122 de l’Estatut, referent a les consultes populars, és constitucional si es té en compte que només l’Estat podrà establir, regular i autoritzar referèndums. Ara, el Tribunal Constitucional espanyol (TC) matisa en la sentència feta pública avui que l’Estat no només té exclusivitat per autoritzar els referèndums, sinó també per establir-los i regular-los. De fet, segons la interpretació del TC, la Generalitat no tindrà cap tipus de competències en matèria de referèndums. Amb aquesta lectura de l’Estatut, queden seriosament tocades tant la IP d’Alfons López Tena i Uriel Bertran per convocar un referèndum d’independència com la proposta de CiU de realitzar un referèndum sobre el concert econòmic.

Visca Catalunya Lliure

L’insòlit documental sobre l’independentisme que emetrà avui la televisió pública catalana en màxima audiència ja ha desfermat les primeres crítiques entre els partits espanyols al Principat. Tant el PPC com Ciudadanos han carregat aquest dimecres contra TV3 per emetre el documental ‘Adéu, Espanya?’, que segons ells ‘promou l’odi i l’enfrontament entre territoris’. Pel president de Ciudadanos, Albert Rivera, no és el primer cop que TV3 ‘dóna cabuda i protagonisme a una ideologia legítima però minoritària’, mentre que des del PPC la portaveu Dolors Montserrat ha criticat que la televisió pública catalana ‘té membres que només pensen en la independència i creuen que tota Catalunya pensa de la mateixa manera’. Sense haver vist el contingut del documental, els populars ja han anunciat que portaran el cas a la comissió de control de la CCMA.

‘No m’estranya gens’, assegurava Dolors Montserrat en roda de premsa al Parlament. La diputada popular defensava, arran del polèmic títol del documental, que ‘el qui diu ‘adéu’ perd i el qui diu ‘benvingut’ i ‘aquí som per ajudar’ guanya’. Per la portaveu del PPC, el documental és l’enèsima ‘pressió’ cap a la ciutadania d’un tripartit ‘desgastat’.

Per la seva part, el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, lamentava que una televisió que ‘és de tots’ no hauria de buscar l’enfrontament entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El Congrés espanyol ha convalidat per la mínima aquest dijous el decret amb mesures com la rebaixa del sou dels funcionaris o la congelació de les pensions. Mentre que els 169 diputats del PSOE hi han votat a favor, els 153 del PP, els 5 d’ERC-IU-ICV, els 6 del PNB i 4 del grup mixt, que sumen 168, ho han fet en contra. Les abstencions de Coalició Canària (2), UPN (1) i CiU (10) han permès que les mesures del govern espanyol tiressin endavant. El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha exigit que l’executiu espanyol convoqui eleccions anticipades tot i que s’ha abstingut permetent que el text tirés endavant. Duran ho ha justificat assegurant que els mercats ‘ho reflectirien’ i les conseqüències pels pensionistes serien ‘pitjors’. ERC i ICV hi han votat en contra.

La vicepresidenta econòmica del govern espanyol ha afirmat davant del Ple que es tracta d’un paquet de mesures ‘dolorós’ per a l’executiu, però ‘urgent i imprescindible’ per reduir amb rapidesa el dèficit públic i consolidar l’economia en els dos pròxims exercicis. L’esforç que el govern espanyol demana als funcionaris, ha afegit, ‘servirà perquè molts altres ciutadans puguin seguir protegits davant la situació d’atur, per ajudar el futur del país, recuperar el creixement i la creació d’ocupació i garantir que les pròximes generacions puguin gaudir de l’estat del benestar’.

El president del PP, Mariano Rajoy, ha explicat que cal reduir el dèficit ‘però no així’. Ha explicat que el seu grup votarà en contra del real decret de mesures per reduir el dèficit ‘perquè el primer problema de l’economia espanyola avui es diu desconfiança, i el que passa és que és Zapatero i la seva peculiar manera de fer les coses la principal causa de la desconfiança’. Ha criticat al president espanyol que no s’hagi reunit amb ell ell les últimes setmanes perquè ha assegurat que ‘en una hora podríem trobar una alternativa a la reducció del es pensions’. Ha repetit que Zapatero és ‘el principal problema de l’economia espanyola’ i aquest decret significa ‘el fracàs de tota la seva política’.

CiU s’absté per responsabilitat

El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha exigit al president del govern espanyol que quan s’aprovi la reforma laboral i les mesures que proposa el Fons Monetari Internacional convoqui eleccions perquè no comptarà amb els suports necessaris per aprovar els pressupostos. ‘Això no s’aguanta més, li ha dit Duran. Sobre el resultat de la votació, Duran ha dit que ‘tothom sap què passaria’ si no s’aprovés, assegurant que els mercats ho ‘reflectirien’ i les conseqüències pels pensionistes serien ‘pitjors’.

El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, ha explicat el seu vot negatiu al decret llei amb mesures per reduir el dèficit perquè ‘el primer que s’ha de fer per sortir del forat és no fer-lo més profund’ i ha retret al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que ‘si hagués podat alguna branca no caldria talar l’arbre sencer’. Ridao ha criticat que el govern espanyol ‘fa temps que es va alçar sobre el pedestal dels onze milions de vots sense escoltar ningú i sense fer autocrítica’ i finalment ‘el toro l’ha envestit’. Considera que el pla del govern ‘quan està al costat del precipici’ és ‘més dolorós del necessari’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure