El Parlament de Catalunya presidirà l’any 2012 la xarxa europea d’assessorament científic i tecnològic als parlaments, anomenat European Parlamentary Technology Assesment (EPTA). La institució catalana prendrà doncs el relleu a Alemanya en la presidència de l’organisme europeu. El Parlament, amb el Consell Assessor sobre Ciència i Tecnologia (Capcit), és l’única cambra de tot l’estat espanyol en tenir unes característiques d’aquesta mena, que li permeten formar part de l’EPTA. A més, juntament amb Flandes, és una de les dues cambres no estatals que formen part de l’organisme.

Catalunya va rebre el testimoni de la presidència de l’EPTA de mans d’Alemanya el 19 d’octubre, en el marc d’una reunió del consell que es va fer al Bundestag, a Berlín, i en què va participar la secretària quarta de la mesa, Dolors Batalla.

Com a encarregat d’organitzar les reunions de l’EPTA, el Capcit farà dues trobades anuals. La primera aplegarà els directors o responsables de les diferents oficines. La segona serà la del consell de l’EPTA, que coincideix amb la conferència anual i que és oberta a diputats i membres de la comunitat científica que assessora els parlaments.

El Capcit, que es va constituir l’any 2008 i que actualment presideix Núria de Gispert, és un òrgan de composició mixta. A més de formar-ne part les secretàries de la mesa, Montserrat Tura i Dolors Batalla, i un diputat de cada grup parlamentari, també l’integren representants de les principals institucions científiques i tècniques de Catalunya. Dins d’aquestes cal destacar les universitats públiques, l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca i el Consell Català de la Comunicació Científica.

L’EPTA està formada per les oficines d’assessorament científic i tècnic del Parlament Europeu i de les assemblees legislatives de 12 estats europeus (Dinamarca, Finlàndia, Flandes, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Holanda, Noruega, Suècia, Suïssa i el Regne Unit). A més, també en són membres associats del Parlament d’Àustria, del Consell d’Europa, de Polònia i dels Estats Units.

Els diputats d’ERC i de SI han manifestat reiteradament, dins de l’hemicicle, el seu rebuig a la decisió de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que ahir va anunciar que els diputats no podran utilitzar expressions com ‘robar’ o ‘espoli fiscal’ en referència a l’Estat. De fet, els diputats de SI han utilitzat diverses vegades aquestes dues paraules en el ple d’aquest dijous i Lluís Corominas, que en aquell moment presidia el Parlament, els ha cridat l’atenció. ‘No ens faran callar’, ha reiterat López Tena, que ha fet referència a la llibertat d’expressió de tots els ciutadans que exercirà ‘fins al final’.

Als passadissos del Parlament, SI ha qualificat la decisió de ‘censura il·legal’ i s’han passejat amb etiquetes de ‘Censura no’. La reacció de Ciutadans no s’ha fet esperar. El diputat Albert Rivera ha defensat que s’ha de posar límit a la llibertat d’expressió. ‘No és cap censura, és poder conviure’, ha declarat.

Per la seva banda, ERC també ha protestat contra la decisió de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. La diputada republicana Carme Capdevila ha aprofitat la seva intervenció per afirmar que troba que la prohibició està ‘fora de lloc’. També ha informat que el grup parlamentari presentarà una queixa per escrit.

Les JERC Comarques Gironines també s’afegeixen a la protesta contra la prohibició. Han previst enviar a la mesa del Parlament i als grups parlamentaris el material que els va sobrar de la campanya ‘Talla amb Espanya’. Aquesta material consisteix en postals i xapes en què es poden llegir els tres eslògans ‘Espanya ens Roba’, ‘Espanya ens Maltracta’ i ‘Espanya ens Enganya’. El portaveu de les JERC Comarques Gironines, Pau Presas, ha animat als diputats diputades del Parlament a fer ‘cas omís’ de la prohibició atès que ‘atempta contra la llibertat d’expressió de la ciutadania del nostre país’.

Pots opinar aquí http://www.espanyaensroba.cat

La Mesa del Parlament no ha admès aquest dimarts a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) a favor d’una llei per convocar un referèndum d’autodeterminació. Ha argumentat que aquesta matèria no entra dins les competències de la Generalitat i que el Consell de Garanties Estatutàries ja es va pronunciar en contra de convocar un referèndum d’iniciativa popular amb un propòsit similar al que planteja l’ILP. Aquesta iniciativa va ser presentada pel grup promotor de la consulta sobre la independència que s’ha celebrat a 554 municipis. La Mesa ha destacat que l’article 6 de la llei que regula les ILP estableix que entre les causes d’inadmissibilitat de la iniciativa hi ha que “tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència”.

En canvi, la Mesa sí que ha admès a tràmit la proposta de CiU i ERC de creació d’una comissió específica pel concert econòmic que tingui per objecte “analitzar les relacions fiscals entre Catalunya i l’Estat, l’actual sistema de finançament autonòmic, la seva incidència sobre el grau de desenvolupament econòmic i la prestació de serveis públics a Catalunya, la viabilitat legal i econòmica d’un model de finançament per a Catalunya que permeti recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar els impostos i equiparar els ingressos als dels concert econòmic vigents al País Basc i Navarra” .

Segons la proposta, la comissió tindrà vigència fins el 31 d’octubre de 2011, data en què la comissió haurà de presentar i aprovar l’informe final i les conclusions d’acord amb les previsions del reglament del Parlament perquè es pugui debatre en ple com a proposta de resolució.
La Mesa ha acceptat la petició dels portaveus de CiU i ERC, Jordi Turull i Anna Simó, respectivament, perquè l’ordre del dia del ple que comença demà s’ampliï amb el debat i la votació de la creació de l’esmentada comissió. El ple haurà de decidir aquest dimecres si accepta la petició d’aquests dos grups.

També s’han admès a tràmit dues proposicions de llei d’ERC a presentar al Congrés dels Diputats, una sobre la modificació de la llei orgànica de modificació de les províncies de Catalunya i l’altra per modificar la llei orgànica de règim electoral general.

No s’ha admès a tràmit la proposició de llei de Solidaritat sobre la freqüència del servei de trens regionals entre Lleida, Manresa i Barcelona perquè considera que la formulació presentada no s’adequa al contingut d’una iniciativa legislativa, sinó que és pròpia d’altres procediments parlamentaris.

ILP de prestacions mínimes sanitàries

La Mesa també ha analitzat una ILP a favor d’una llei de prestacions mínimes sanitàries. Abans de decidir-ne l’admissió a tràmit, s’ha demanat al Govern si aquesta ILP pot tenir un impacte pressupostari, segons que estableix l’article 102 del reglament.

Visca Catalunya Lliure

El Debat a la Totalitat sobre la proposició de Llei de Declaració d’Independència de Catalunya ha començat aquesta tarda amb la intervenció del diputat de SI, Toni Strubell, que ha presentat la iniciativa amb un emotiu discurs patriòtic ple de referències a les ‘diverses de generacions que han somiat aquest dia’. Strubell ha recalcat els ‘molts obstacles’ que impedeixen la llibertat de Catalunya, i ha recalcat que hi ha una ‘amplíssima percepció social per la qual aquest país ha de fer un pensament’. El diputat independentista ha recordat que ‘sense un Estat propi no ens en sortirem’, i ha assegurat que la independència ens permetria afrontar ‘el greu bloqueig polític i econòmic al que ens veiem exposats’.

Strubell ha reconegut que ‘una llei d’aquesta mena és difícil que agradi a tothom, perquè hi ha molts murs aixecats i molts tòpics establerts que encara alimenten interessos’, però ha recalcat que SI ha rebaixat les seves expectatives i acceptaria suprimir la disposició transitòria ‘renunciant a cap compromís de tipus temporal’ en la Llei per tal d’aconseguir els suports de CiU.

En aquest sentit, el diputat de Solidaritat ha assegurat que la Llei de Declaració d’Independència conté fins a 6 articles que ja han estat votats favorablement per CiU, ERC i ICV. Per Strubell aquesta Llei és un ‘pas legislatiu que cap catalanista conseqüent pot saltar-se o obviar’, i ha descrit la consecució de l’Estat propi com una ‘cruïlla històrica’ que cal superar.

‘L’opció federalista és una pura quimera’

Strubell ha volgut recordar que l’Estat ‘no està disposat a acceptar la plurinacionalitat, convertint l’opció federalista en una pura quimera’, i ha recordat que ‘dins aquest Estat, Catalunya mai no podrà decidir res sobre si mateixa’. Per Strubell ‘el cafè para todos ha estat aplicat per anul·lar Catalunya, i la rotunditat de les darreres sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem han donat un missatge: les darreres engrunes autonomistes de l’Estat han estat passades per una trituradora’.

‘Per dignitat els catalans hem de dir prou’, ha sentenciat Strubell, i ha demanat que una ‘majoria definitiva’ que no erri amb la ‘oportunitat històrica’ que brinda aquesta llei. Per últim, Strubell ha acabat la seva intervenció recordant el pas independentista de Jordi Pujol i les darreres paraules de Carrasco i Formiguera abans de ser executat, en una clara aproximació a CiU: ‘La independència de Catalunya, el meu suprem ideal d’aquest món. Visca Catalunya Lliure’.

El portaveu de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, ha anunciat aquest divendres que el seu partit participarà de les mobilitzacions a favor de la llei de declaració d’independència, organitzades per diferents entitats de la societat civil. Es farà una plantada de 48 hores al Parc de la Ciutadella i una mobilització per demanar que no s’aprovin les esmenes a la totalitat de la llei, presentades per PP, PSC i Ciutadans, que s’han de votar aquest dimecres al Parlament. Solidaritat tindrà una oficina parlamentària permanent des d’on informarà a la ciutadania del contingut de la llei, que estableix quin procediment ha de seguir la declaració de la independència de Catalunya.

Els diputats de SI anuncien que es planten-acampen 48 hores al Parc de la Ciutadella al costat de la mobilització ciutadana per donar suport a la Llei d’independència
Els diputats de SI, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, acompanyats de membres de l’Executiva Nacional i de l’alcaldable per Barcelona, Santiago Espot, han comparegut aquest matí en roda de premsa davant de la façana del Parlament per anunciar que els diputats, alcaldables i tota l’executiva es plantaran durant 48 hores per sumar-se a les mobilitzacions populars en suport a la Llei de declaració d’independència.

Des del 13 de setembre de 2009, amb la primera consulta a Arenys de Munt, el debat sobre la independència de Catalunya i el dret a l’autodeterminació ha recorregut bona part de la geografia catalana. Ara, el 10 d’abril, amb l’arribada de la consulta a la capital i 1.420.580 persones amb dret de vot, bona part de la classe política i personatges públics del país s’han vist obligats a posicionar-se. Bona mostra d’aquest dilema és la confrontació que la participació en la consulta del president Artur Mas i membres del Govern ha provocat entre Convergència i Unió, així com dins de la formació democratacristiana. I no només s’han mullat els polítics, sinó que també ho han fet personalitats del món de la cultura i la comunicació. Una de les accions de campanya de més impacte ha estat el vídeo ‘No votis’ on l’star-system català sortia desacomplexadament de l’armari demanant a la ciutadania que participi en el 10A. directe!cat fa un repàs dels personatges públics que s’han significat a favor de la consulta -ja sigui per votar-hi sí, no o en blanc- o obertament en contra del dret del poble de Catalunya a expressar la seva opinió sobre el seu futur nacional.

Pujol, Mas i el Govern esperonen la participació
Les notícies més sonades pel que fa a la participació dels polítics en la consulta del 10A han estat sens dubte els vots del president de la Generalitat, Artur Mas, i de l’expresidentJordi Pujol. Per bé que ho feien privadament i sense imatges, la participació del president i l’expresident han contribuït a mobilitzar els barcelonins en els darrers dies de recollida de vot anticipat. Un cop va transcendir que Mas havia votat a l’urna situada a la seu d’Òmnium Cultural, la centraleta es col·lapsava de trucades i els votants feien cua per poder dipositar el seu vot a la mateixa urna que el president.

Aquesta mateixa fórmula, votar com a ciutadà i sense repercussió mediàtica, s’estendrà als membres del Govern que participaran a la consulta. Així ho ha fet ja la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i es preveu que ho facin els consellers de Cultura, Ferran Mascarell; el d’Economia i Coneixiement, Andreu Mas-Colell, i el de Salut Boi Ruiz. A dia d’avui encara queda per resoldre la incògnita de què farà la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, màxima representant d’Unió a l’executiu català. Dies enrere transcendia que Ortega havia decidit participar al 10A, per bé que sense desvelar el sentit del seu vot, però pocs dies després la versió oficial canviava i es limitava a dir que la vicepresidenta ‘no descarta’ votar.

El bloc del ‘No’
Malgrat tot, alguns dirigents polítics han rebutjat participar a la consulta per motius diversos. Ja al mes d’octubre l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, avançava la seva decisió de no participar en la consulta al·legant que el procés ‘no compta’ amb ell. A mesura que s’acostava la data, es constatava que l’alcalde havia decidit no només no votar sinó posar totes les traves possibles als organitzadors de la consulta. Una posició similar és la de la regidora d’ICV, Imma Mayol, que titllava la consulta d’artificial i argumentava que per això no se sentia cridada a participar. D’entre les files ecosocialistes tampoc hi participarà el secretari general del partit, Joan Herrera, que com a defensor de l’opció federalista es nega a participar en la consulta si no recull aquesta opció.

Una altra posició, contrària a l’adoptada pels membres del Govern, és la de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. La segona autoritat del país no participarà a la consulta perquè defensa, al contrari que el president, que no pot destriar el càrrec que representa de la persona i rebutja que pugui votar exclusivament com una ciutadana més. De Gispert, militant d’Unió, segueix en aquest sentit les directrius del líder del seu partit, Josep Antoni Duran i Lleida, que va recomanar als polítics que no participin a les consultes perquè no és un debat positiu i, a més, considera que les seves opinions s’han de manifestar a les institucions i no al carrer.Duran assegura que no votarà perquè aquest diumenge és a Berlín, tampoc ho ha fet a través del vot anticipat.

No tot són independentistes
Un dels trets de la consulta de Barcelona, i un fenòmen que de fet s’ha anat reproduint a l’hora que la consulta arribava a l’àrea metropolitana, és la implicació en el procés de personalitats que si bé no són independentistes celebren que es pugui fer una consulta i donar la paraula als ciutadans. És el cas, per exemple, de l’exdiputada del PP, Montserrat Nebrera. Barcelona Decideix espera un increment del percentatge de vots negatius, una dada que si més no consolida l’essència de la consulta i fa crèixer la participació.

Polítics de gairebé tots els partits
Al llarg de les jornades de vot anticipat i durant aquest diumenge, polítics de gairebé tots els partits participaran en la consulta. Per part de CiU ja van avançar que ho farien el secretari general, Oriol Pujol, i el candidat a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, acompanyat del seu equip. L’eurodiputat Ramon Tremosa ja ho va fer durant la jornada de 24 hores de recollida de vot anticipat al barri de Gràcia.

Entre les files republicanes votaran el president del partit, Joan Puigcercós, que anirà acompanyat pel president de la Federació de Barcelona, Oriol Amorós, (que ja va votar a Nou Barris) i el candidat a l’alcaldia, Jordi Portabella. També votaran la portaveu del grup municipal, Ester Capella; el secretari d’Imatge i Comunicació del partit, Ignasi Llorente, i Gerard Gómez, nou portaveu de les JERC, entre d’altres càrrecs del partit.

Malgrat que Joan Herrera i Imma Mayol hagin decidit no votar, per part d’ICV es comptarà amb la presència del candidat a l’alcaldia Ricard Gomà -que fa pocs dies va declarar-se independentista públicament- i la portaveu del grup parlamentari, Dolors Camats, que ja va dir que votaria a favor de la independència.

També votarà el candidat de Solidaritat a l’alcaldia de Barcelona, Santiago Espot, i el candidat de la CUP Xavier Monge.

L’Star-system català amb la consulta
A banda de la participació o no dels polítics en la consulta, la campanya ha destacat per la implicació de destacades personalitats del món de la cultura i personatges mediàtics que han contribuït amb la seva participació a afavorir que la ciutadania conegui la consulta i es decideixi a votar. Les darreres incorporacions han estat l’exfutbolista i exentrenador del Barça Charly Reixach i l’escriptor Quim Monzó, que han tancat la llista de més de 200 personalitats que donen suport a Barcelona Decideix. Entre ells s’hi compten Núria Feliu, Arcadi Oliveres, Miquel Sellarès, Isabel Clara-Simó, Pere Tàpies, Josep M. Terricabras, Montserrat Abelló, Jaume Cabré i Pilarín Bayés, entre molts d’altres.

Una bona mostra del suport dels personatges públics a la consulta és el vídeo ‘No votis’ que va registrar més de 40.000 visualitzacions en les primeres 24 hores que va estar penjat a la xarxa. Hi apareixen Quim Masferrer, Màrius Serra, Pep Anton Muñoz, Anna Sahun, Joan Carreras, Roger Coma, Bibiana Ballbé, Òscar Dalmau, Toni Albà, Agnès Busquets, Beth Rodergas, Sívila Bel, Mercè Pons, Lloll Bertran i Joel Joan.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, ha reclamat aquest divendres al president de la Generalitat, Artur Mas, que sigui ‘conseqüent’ i digui sí a la independència al Parlament i permeti el pròxim dimecres que segueixi la tramitació de la llei sobre la independència. Després que Mas argumentés que havia votat a les consultes a títol personal, Bertran li ha exigit: ‘Prou d’opinions personals sobre qüestions polítiques’. Mas va manifestar aquest dijous sobre la seva participació en la consulta independentista de Barcelona va estudiar la qüestió i va concloure que abans que figura pública és una persona que té sentiments. En aquest context, Bertran ha considerat ‘sorprenent i fora de lloc que un responsable i càrrec polític com el president de la Generalitat sobre una qüestió política expressi opinions personals i no opinions polítiques’.

El dirigent de Solidaritat ha afirmat que el president ‘ha de votar en termes polítiques al Parlament que és el lloc pel qual l’han escollit els ciutadans i en la mesura que la independència és una qüestió d’una transcendència política és al Parlament on Mas ha de ser conseqüent i ha de votar sí a la independència i el proper dimecres ha de votar a favor de la tramitació de la llei’. Ha demanat que tot el catalanisme representat al Parlament bloquegi i tombi les esmenes a la totalitat del ‘bloc espanyolista de PP, Ciutadans i PSOE’.

‘Prou d’opinions personals sobre qüestions polítiques per part de càrrecs polítics’, sinó s’està mostrant la política com quelcom que ‘és una cortina de fum i que no permet que la ciutadania s’apropi a la política perquè perd la seva coherència’, ha recalcat.

Observadors internacionals
Per altra banda, Bertran ha explicat que s’han reunit al Parlament amb els observadors internacionals, entre d’altres, del Partito Sardo d’Azione i Sardigna Natzione per explicar-los-hi la situació de Catalunya i tot el procés de consultes i quina ha estat la seva història, com s’ha desenvolupat i com ha empès l’independentisme avui a ser majoritari a la societat catalana. Bertran ha apuntat que ‘sempre s’ha estat escrupolós en els passos seguits’ i ha destacat ‘que els observadors n’hauran de donar fe’.

El parlamentari de Solidaritat Toni Strubell ha ressaltat que les consultes són vistes des de moltes nacions sense estat arreu del món com un exemple i una avantguarda del que per molts països del món és un model a seguir. Ha detallat que l’exemple és que ‘des de la mateixa base del poble hi hagi una autoorganització, de vegades amb la marginació de les institucions o amb una mínima complicitat, i que aquest plantejament s’obri en la societat catalana d’una manera madura per plantejar quin és l’estat que els ciutadans volen que els representi en el futur’.

Així mateix, Bertran ha explicat que els observadors donen suport a la llei sobre la independència que es farà el seu debat a la totalitat la pròxima setmana. El dirigent de Solidaritat ha qualificat la pròxima setmana com ‘la setmana de la llibertat’ i ha alertat que serà una setmana de mobilització a favor de la independència.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Demà dissabte 2 d’abril a les 18:00h a la Pça del Rei  de Barcelona TOTHOM A DONAR SUPORT A LA LLEI D’INDEPENDÈNCIA que properament es votarà al Parlament de Catalunya

http://www.vilaweb.cat/noticia/3867036/20110330/llei-dindependencia-debatra-parlament-dies-13-14-dabril.html

http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/uriel-bertran-i-emili-valdero-%E2%80%9Ccal-la-maxima-mobilitzacio-impulsar-la-llei-de-declaracio-d%E2%80%99independe

http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/la-llei-de-declaracio-d%E2%80%99independencia-aviat-es-podra-debatre-al-parlament

http://www.defensemlaterra.com/declaracio-dindependencia/

http://www.defensemlaterra.com/si-convoca-una-concentracio-nacional-a-favor-de-la-llei-d%E2%80%99independencia-i-presenta-una-mocio-al-parlament-per-donar-suport-a-la-consulta-de-barcelona/

Hem d’aconseguir que els diputats al Parlament de Catalunya votin a favor de la Llei d’Independència que ha presentat Solidaritat Catalana per la Independència (SI), per això necessitem la màxima mobilització i des de Defensem la Terra us animem a participar demà en aquesta Concentració Nacional.

Vídeo de suport: 

http://www.youtube.com/watch?v=ILnyYT9sRyU&feature=player_embedded
DLT

Visca Catalunya Lliure

Convergència i Unió no creu en proclamar unilateralment l’Estat català, i per tant no donarà suport a la proposició de Llei de Declaració d’Independència presentada per Solidaritat. Així ho ha avançat Catalunya Ràdio aquest dijous, que ha explicat que des de la federació nacionalista no pensen vetar la Llei quan el Parlament discuteixi si s’admet o no a tràmit, però que tampoc hi donaran suport en creure que la unilateralitat no és el camí. D’aquesta manera, des de CiU esperen que el subgrup d’Uriel Bertran i Alfons López Tena retiri la Llei si no aconsegueix els suports necessaris en primera votació. De moment PSC, PP i Ciutadans ja han anunciat que hi presentaran esmenes a la totalitat.

Segons les fonts de CiU consultades per Catalunya Ràdio, la coalició considera que els catalans ‘ja van optar pel dret a decidir a les últimes eleccions catalanes’, un dret que el nou Govern administrarà en primer lloc reclamant un Pacte fiscal per Catalunya l’any vinent.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure