El president de la Generalitat, José Montilla, s’ha afanyat aquest dimecres a desvincular la seva figura i el Govern que presideix de la històrica prohibició de la tortura dels braus al Principat. Montilla ha assegurat que ell ha votat a favor de les corrides perquè defensar ‘la llibertat’, i ha negat que l’abolició sigui un ‘termòmetre de les relacions entre Catalunya i Espanya’. ‘Hagués preferit que la continuïtat o no de les corrides fos una decisió tranquil·la i normalitzada dels hàbits socials dels catalans i també conseqüència de la imparable cultura en favor dels drets dels animals abans que cap imposició legal’, ha assegurat el president, que malgrat el seu vot personal ha acabat demanant respecte per la decisió ‘sobirana’ del Parlament.

Això sí, en la breu compareixença, Montilla ha expressat el seu ple respecte a la votació del Parlament, i ha demanat ‘moderació i sentit de responsabilitat a tothom’.

Montilla ha deixat ben clar que la modificació de la llei de protecció dels animals per prohibir les corrides de toros a Catalunya no s’ha fet a instàncies ni del Govern ni dels grups parlamentaris, sinó que ha estat el resultat d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), la primera que s’ha aprovat aquesta legislatura.

Ha volgut fer públic ell mateix que ha votat en contra de la prohibició: ‘He votat en contra de la prohibició de les corrides de toros perquè crec en la llibertat’. També ha afegit que ‘hagués preferit que la continuïtat o no de les corrides fos una decisió tranquil•la i normalitzada dels hàbits socials dels catalans i també conseqüència de la imparable cultura en favor dels drets dels animals abans que cap imposició legal’.

En ple debat sobre l’encaix de Catalunya a Espanya després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut, Montilla ha asseverat: ‘Lamento i rebutjo les pretensions dels que han volgut fer d’aquesta votació un termòmetre de les relacions entre Catalunya i Espanya. S’equivoquen uns i altres’.

A més, ha expressat el seu ‘respecte’ pels qui ‘consideren que les corrides de toros formen part del seu patrimoni cultural’ i també ha demanat ‘respecte per una decisió sobirana’ del Parlament, a més de pels ‘ciutadans que consideren que les corrides són tot menys una festa’. ‘Espero moderació i sentit de la responsabilitat a tothom’, ha conclòs.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El ple extraodinari sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) se celebra aquest divendres sense que hi hagi d’entrada un acord unitari sobre la resolució que s’ha de votar al vespre al Parlament. Les posicions es mantenen intactes després que aquest dijous la cimera hagi acabat sense acord i els líders polítics no hagin ni entrat a negociar el contingut de la resolució. El president de CiU, Artur Mas, insisteix que el Govern ha de presentar una proposta i el tripartit l’acusa de tacticisme perquè ‘no és raonable que Mas digui que votarà qualsevol cosa que es presenti. Únicament pensa en posar contra les cordes al PSC amb el PSOE i no ajuda proactivament a aconseguir un acord a quatre bandes’ afirmen des dels partits que donen suport al Govern. L’altre incògnita és si la unitat del Parlament es podrà traslladar al Congrés en el marc del debat de política general.

Les negociacions d’aquest divendres estaran molt pendents del rellotge. Si l’acord no arriba abans de les 14.00 hores, no hi haurà temps de presentar el mateix text com a resolució del debat de política general al Congrés, ja que és l’hora límit de fixada per la cambra baixa espanyola.

Si passa de les dues del migdia, els diversos grups han assegurat que presentaran els seus propis textos i només quedaria la possibilitat d’introduir la resolució per la via d’esmenes abans que es voti el pròxim dimarts 20 de juliol.Els partits que donen suport al Govern arriben al ple extraodinari amb pessimisme després que la cimera de líders polítics hagi acabat aquest dijous sense resultats.

De fet, el líder de CiU, Artur Mas, ha abandonat la trobada després de traslladar als líders del PSC, ERC i ICV-EUiA que no entrarà a negociar fins que hi hagi una proposta de resolució unitària entre els socis del Govern.El tripartit ha interpretat aquest gest de Mas com una maniobra tàctica, han donat per acabada la reunió poc després que el líder de CiU l’hagi abandonat i s’han emplaçat a continuar negociant al llarg d’aquest divendres al Parlament. Els membres del Govern només contemplen un acord a quatre bandes.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La capçalera de la històrica marxa d’aquest dissabte, amb José Montilla, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Ernest Benach, Joan Rigol i Heribert Barrera, ha rebut fortes xiulades durant els tres-centes metres que ha recorregut lentament durant la tarda. Al llarg del recorregut, els manifestants no han parat de xiular i cridar contra la capçalera, amb lemes com ‘Polítics fora de la capçalera’, ‘el poble som la capçalera’ o ‘President independent’. Els crits de ‘in-inde-independència!’ també s’han succeït, davant el somriure còmplice d’Heribert Barrera i la cara de circumstàncies del president de la Generalitat i líder del PSC, José Montilla, blanc de la majoria de retrets.

D’aquesta manera, milers de catalans han volgut transmetre a la classe política el seu rebuig per com s’ha dut a terme la gestació de la marxa, amb una polèmica sobre la capçalera d’aquesta darrera setmana.

Finalment, lema i senyera comparteixen la capçalera. En un primer terme se situa la senyera flanquejada a banda i banda per dos cartells amb el lema i darrere hi ha una gran pancarta amb el lema complet de la manifestació. Darrere de la senyera, hi ha el president de la Generalitat, José Montilla; el president del Parlament, Ernest Benach; els expresidents del Govern, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i els expresidents del Parlament, Joan Rigol i Heribert Barrera.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La junta d’Òmnium no cedeix, i el lema pactat amb les prop de 600 entitats que s’han adherit a la manifestació d’aquest dissabte: ‘Som una nació. Nosaltres decidim’ serà l’únic que presidirà la capçalera de la marxa. Finalment les insistents pressions del PSC i el Govern no han aconseguit doblegar la voluntat de la societat civil, que fa setmanes va pactar el lema durant el llarg procés de gestació de la marxa. Precisament aquesta tarda, en la reunió entre les entitats i els partits celebrada a la seu d’Òmnium Cultural no s’ha arribat a cap acord. La polèmica va iniciar-se després que el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, reclamés que la manifestació estigués encapçalada per una senyera i no per la pancarta amb el lema pactat. Segons ha pogut saber directe!cat, les pressions de Govern, PSC i mitjans de comunicació no han fet efecte, i malgrat durant la tarda semblava que Òmnium cediria, l’entitat ha decidit mantenir-se ferma en la defensa d’un lema pactat per la immensa majoria d’entitats a la marxa.

La polèmica del lema va iniciar-la aquesta darrera setmana el president de la Generalitat, José Montilla, en reclamar ara, després de mesos de gestació de la marxa, que sigui la senyera i no el ‘Som una nació. Nosaltres decidim’ el que encapçali la manifestació. Segons Montilla, no hi ha cap símbol que ‘agermani’ més els catalans que la senyera.

La voluntat del PSC de manifestar-se amb una senyera i no amb un lema que podria ofendre el PSOE, juntament amb la feblesa de la resta de partits polítics a l’hora de defensar el lema pactat, ha acabat forçant una junta d’Òmnium a ratificar el lema pactat, tot convidant a tothom qui vulgui a unir-s’hi, i foragitar la senyera de la primera línia de la marxa.

En una entrevista a TV3, la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, minimitzava aquest dilluns el matí el problema, assegurant que és ‘de protocol’ i que no es qüestiona el fons de la manifestació, que és ‘la unitat’. A primera hora del matí Casals ja advertia que ‘nosaltres no podem renunciar al nostre lema, que és un lema molt inclusiu a prop del qual el president de la Generalitat no es pot sentir incòmode’.

Font:directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Una de les apostes estratègiques que Puigcercós va marcar-se quan va accedir al segon govern catalanista i d’esquerres va ser el de la creació d’un operador de telecomunicacions propi per a Catalunya similar al que el País Basc compta des de fa anys, Euskaltel. El projecte, pendent de l’aprovació al Consell executiu de Govern, porta setmanes encallat a la trobada setmanal dels consellers amb el president Montilla. Fonts coneixedores del cas assenyalen Antoni Castells com un dels màxims obstaculitzadors d’aquest projecte de país i apunten que les pressions de Telefònica podrien estar al darrere d’aquesta actitud. L’operadora espanyola privatitzada pel primer govern Aznar vol evitar l’existència d’una competidora forta en el mercat català, un dels de major potencial d’entre els territoris de l’Estat.

Precisament aquest dilluns, el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) va emetre un comunicat d’adhesió al projecte Xarxa Oberta, adreçat tant als col·lectius professionals i econòmics per tal d’exigir la seva realització immediata.

En joc una inversió de 660 milions
La Xarxa Oberta representa la creació, a través d’una inversió privada de més de 660 milions d’euros, d’una autopista de la informació que ha de potenciar l’equilibri territorial  i una nova oferta de serveis a indrets on avui només existeix un operador de telecomunicacions, tot potenciant el desenvolupament de l’economia del coneixement i fomentant la innovació i l’atracció d’inversió privada en zones on fins ara això no era possible. El manifest emès pel COETTC considera que gran part de la inversió prevista en l’execució de la Xarxa Oberta es dedicarà a obra pública, la qual cosa incentivarà un sector productiu molt afectat per la crisi.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Tot demanant la unitat d’acció a Catalunya per demostrar el rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC), aquest dilluns al vespre s’ha presentat un manifest signat per quinze personalitats donant suport al president de la Generalitat, José Montilla, perquè la senyera encapçali la manifestació. Després que Òmnium Cultural hagi preparat la manifestació durant el darrer any i que hagi aconseguit congregar un centenar de personalitats i entitats d’ampli espectre ideològic al darrere del lema ‘Som una nació. Nosaltres Decidim‘, el PSC s’ha desmarcat de la unitat amb aquesta acció, hores abans de la reunió que s’ha de celebrar per mirar de desencallar la polèmica.

Els signants han subscrit un manifest que advoca perquè la manifestació sigui ‘plural i diversa’ i estigui encapçalada pel president Montilla i els líders parlamentaris ‘portant la senyera’. Entre els signants hi figuren noms com el d’Antoni Tàpies, Isabel Coixet, Oriol Bohigas, Anna Maria Moix, Jordi Coca o Miquel Valls.

Les personalitats que signen el manifest són els pintors Antoni Tàpies i Frederic Amat; la directora de cinema Isabel Coixet; l’arquitecte Oriol Bohigas; els escriptors Jordi Coca, Anna Maria Moix, Josep Maria Castellet, Antoni Dalmau i Rosa Regàs; els historiadors Josep Fontana i Joaquim Molas; l’exconseller Ferran Mascarell, el músic Antoni Ros Marbà; i el director de teatre Lluís Pasqual, a més del president del Consell de Cambres de Catalunya Miquel Valls, que també l’ha subscrit.

Un nou manifest i una nova web que demana una manifestació unitària

Els signants del manifest consideren que davant de la situació originada per la sentència i de ‘l’intent reiterat’ de ‘dividir’ Catalunya com a poble, veuen ‘vital’ que el país ‘sàpiga respondre de manera unitària, perquè només la unitat li dóna prou força i l’aferma com a nació’. ‘La unitat d’acció dels partits que van promoure l’Estatut i han treballat per desplegar-lo. I la unitat de la seva societat civil, plural i diversa, però amb una causa comuna: l’autogovern de Catalunya cap a un país millor, més lliure i més just’.

Per tot plegat donen ple suport a la manifestació unitària del 10 de juliol a la que va convocar els catalans el president José Montilla en la seva primera intervenció institucional després que el TC emetés sentència. ‘Ha de ser una manifestació on hi càpiga tothom, manifestant cadascú les seves idees i accents. I on puguem afirmar conjuntament, amb claredat i amb una participació massiva, allò que ens uneix en aquest moment i que ha unit sempre el catalanisme: la defensa i l’afirmació de la nació catalana. Aquesta és la manifestació que, avui, Catalunya necessita’, assevera el manifest.

Així, creuen que la manifestació l’ha d’encapçalar Montilla i els líders parlamentaris ‘portant la senyera, el nostre símbol nacional, el que acull tots els catalans’.

Nova reunió

El president de la Generalitat, José Montilla, segueix intentant que Òmnium Cultural canviï el lema de la manifestació i la marxa sigui encapçalada per una representació institucional darrere d’una senyera. El president havia acceptat inicialment que la societat civil anés al capdavant de la manifestació i que, uns metres més enrere i darrere de la senyera, s’hi situés la representació institucional. Aquest diumenge i dilluns, però, Montilla ha canviat d’opinió. Malgrat que tots els partits polítics que han confirmat la seva presència diumenge estan d’acord amb el lema proposat per Òmnium, aquest dimarts els representats dels partits polítics i de les entitats que donen suport a la manifestació es reuniran a la seu d’Òmnium per intentar desencallar la situació, davant les posicions inamovibles del PSC.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Òmnium Cultural no pensa cedir davant les pressions del PSC: La manifestació d’aquest dissabte anirà encapçalada per la pancarta ‘Som una nació. Nosaltres Decidim’ tal com van acordar fa setmanes els promotors de la marxa. Aquesta és la idea que ha volgut transmetre el vocal d’Òmnium, Alfons López Tena. Segons el jurista, la d’aquest dissabte ‘no és una manifestació en defensa de l’Estatut en general ni d’aquest en particular’, tal com pretén el PSC, sinó una marxa ‘per defensar que un cop els catalans han pres una decisió en referèndum aquesta no es pot canviar’. Tena ha recordat que el lema i el format de la marxa es van ratificar a la junta de l’entitat de dimarts passat, i ha recordat al PSC que si volien donar una altra òptica a la marxa ho haurien d’haver demanat aquest darrer any, durant la llarga gestació de la manifestació.

A més López Tena ha rebutjat amb contundència l’intervencionisme del PSC, tot denunciant que a Òmnium ‘no estem disposats a que instàncies que no convoquen, ni organitzen, ni han tingut cap intervenció al llarg de l’any de preparació de la manifestació intervinguin ara per modificar-la’.

‘Tothom és benvingut per adherir-se a aquesta mani, aquest criteri, amb aquest plantejament i aquest lema’. Així de taxatiu ha estat López Tena, que ha volgut deixar ben clar que la manifestació no es planteja en defensa de cap estatut, sinó en defensa de la voluntat del poble català, que a criteri d’Òmnium no pot ser modificada un cop s’ha expressat a les urnes.

Preguntat sobre el fet que el president Montilla hagi considerat que la senyera és la màxima expressió de la unitat dels catalans, més que el lema d’Òmnium, Tena ha dit que és una ‘opinió’. ‘És lliure, com qualsevol altre ciutadà, de convocar o organitzar manifestacions amb el lema, eslògan o símbols que cregui convenients. Que ho faci’, l’ha reptat.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

A hores d’ara el PSC manté divergències importants de discurs en el sí del mateix partit respecte al trinxament de l’Estatut. Si bé la postura oficial del PSC és reivindicativa, i per això assistiran a la manifestació del proper 10 de juliol, el líder estatal dels socialistes, José Luís Rodríguez Zapatero, celebrava la sentència com el ‘punt i final’ de les reivindicacions catalanes, i la socialista catalana Carme Chacón el secundava afirmant que no anirà a la manifestació perquè està ‘satisfeta’ amb la retallada. Per evitar fer pal·leses aquestes contradiccions flagrants dins el partit, els socialistes han anul·lat l’entrevista que la directora de TV3, Mònica Terribas, havia de fer a Montilla aquest dijous. Des de TV3 han lamentat la ‘plantada’ del president de la Generalitat, i a través d’un breu comunicat deixant clar que l’entrevista s’ha ajornat, indefinidament, a proposta de Presidència.

A l’entrevista, Mònica Terribas pretenia interrogar el president de la Generalitat sobre la resposta institucional, després que els deu magistrats del Tribunal Constitucional espanyol hagin esmicolat el gruix de l’Estatut d’Autonomia aprovat pels catalans en referèndum. Amb el rigor que la caracteritza, Terribas hagués preguntat al president sobre la reacció institucional que prepara la Generalitat, i hagués demanat explicacions en nom de la ciutadania sobre el futur del país i l’escenari que s’obre ara amb un Estatut que, tot i estar desplegant-se, ha estat jurídicament escapçat.

Conscients que la darrera entrevista de l’exconductora de ‘La nit al dia’ a Montilla va acabar amb un allau de crítiques des de files socialistes arran de la suposada ‘contundència’ de la periodista cap al president, des del PSC haurien preferit quedar malament no presentant-se a Televisió de Catalunya i evitar així el mal major que hagués estat l’entrevista, on les contradiccions de discurs socialistes s’haurien esbombat en horari de màxima audiència.

L’entrevista a Montilla ha estat substituïda per l’edició especial de l’Àgora que hi havia prevista a continuació, amb els portaveus de tots els grups parlamentaris de la cambra catalana. Hi han participat Oriol Pujol (CiU), Miquel Iceta (PSC), Anna Simó (ERC), Dolors Montserrat (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Albert Rivera, de Ciutadans.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure