És l’acusació que ha llançat el president de la Generalitat i candidat del PSC, José Montilla, que assegura que “no vol molestar ningú i no diu res” del que realment farà per sortir de la crisi si governa. Ha criticat la decisió de la Junta Electoral Central de no permetre el cara a cara i ho ha qualificat d’”excés de formalisme”. També ha descartat la sociovergència perquè “trairia el meu electorat”.

José Montilla, president de la Generalitat i candidat del PSC a la reelecció, ha dit que:

- “Desgraciadament, sí [ha estat una pèrdua de temps] per la decisió de la Junta [Electoral] i pel partidisme de CiU. Mas no vol polemitzar, però el senyor Duran i el senyor Madí sí que polemitzen.”

- “Ho lamento, fa moltes setmanes que proposava els debats públicament i vaig fer servir l’última carta que tenia, que és l’últim minut del debat a sis.”

- “Crec que hauria estat positiu per a la campanya.”

- “És clar que ara ja no és possible [el cara a cara].”

- “[La Junta Electoral] tanca totes les portes a poder-lo fer en mitjans privats.”

- “Els [minoritaris] han tingut la compensació i no s’ha fet el debat. [...] Això és el que la Junta Electoral no ha tingut en compte.”

- “És un excés de formalisme [de la Junta Electoral]. Crec que no tenen raó.”

- “No es va produir [el cara a cara del dia 14 de novembre] perquè no hi va haver acord entre les dues forces polítiques.”

- “A mi m’hauria agradat que s’haguessin fet dos debats, dos o tres, però com a mínim dos”.

- “Ho tenia previst [demanar-ho en l'últim minut del debat]. Si ho hagués fet enmig del debat, els que han fet el recurs, s’hi haurien pronunciat en contra i el candidat de CiU hauria tingut l’argument per dir que no hi ha acord de tothom. Si ho feia com ho vaig fer, l’únic que podia respondre era el candidat de CiU.”

- “El candidat de CiU no tenia més sortida que respondre el que va respondre.”

- “Era l’única manera de provocar [...] un debat en català.”

- “No [tenia sentit fer-ho a la una de la nit]. Com deia el Cuní, no ens veurà ningú.”

- “Artur Mas no volia fer un debat en castellà [...] per no arribar a un determinat públic.”

- “Duran i Lleida va dir que, si ell fos el candidat, no hauria tingut cap problema a fer els dos debats, un en català i un en castellà.”

- “Ben bé que vèiem el senyor Mas a Telecinco. I en què parlava? En castellà. [...] I quin és el problema? Si es tracta d’arribar al màxim nombre de gent, fem [un cara a cara] en castellà.”

- “[En el cara a cara] s’hauria pogut contrastar molt més el que pensem de les polítiques del benestar, perquè hi ha una diferència fonamental entre com sortirem de la crisi entre la dreta i l’esquerra. Entre reforçar les polítiques de benestar amb les reformes oportunes o debilitar-les, amb l’agenda oculta de CiU.”

- “CiU té una agenda oculta. El senyor Mas mira de no molestar ningú, no dir res, no fer propostes i, fins i tot, no polemitzar amb mi.”

- “D’aquesta crisi en sortirem. Podem fer-ho de moltes maneres: [...] repartint les càrregues o abaixant impostos a la gent més rica i que al final acabin patint els serveis de l’estat del benestar, [que és el que farà Artur Mas], n’estic convençut.”

- “Perquè ara tenen un full de ruta que és, estrictament, el del conflicte, he decidit que no reeditarem el tripartit. El 2006 va apostar per desenvolupar l’estatut.

- “[A CiU] ja li està bé [que no hi hagi llei electoral catalana].”

- “No, en absolut. Ho hauria tret en el debat a sis [si tingués alguna cosa sobre el Palau de la Música].”

- Sobre el seu paper en el debat a sis: “Un pensa sempre que les coses es poden fer millor. Sempre sóc autocrític. Tot és millorable.”

- “Crec que hauria pogut fer les coses millor.”

- “Malament no, es tracta d’aprofitar millor el temps que sempre és molt curt per perfilar els teus missatges, propostes i les crítiques a l’adversari.”

- Sobre la sociovergència: “A la vida, hi ha coses impossibles i coses gens improbables. [...] Crec que per a la democràcia és important que hi hagi govern i hi hagi oposició.”

- “Si donés suport a [la investidura d'] Artur Mas, [perquè ell desenvolupés el seu programa] [...] trairia el meu [electorat].”

- “Crec que no [es rescatarà Espanya]. No és ni Grècia ni Irlanda ni Portugal.”

- “[Com a president de la Generalitat], amb dues legislatures ja n’hi ha prou.”

- “L’Alícia Croft em sembla un joc de molt mal gust i una incitació a la xenofòbia.”

Ens hem, tornat boixos o que? des de quan a Catalunya es fan debats per Espanya? des de quan fem debats en castellà pels catalans que viuen al nostre país. Segons totes les estadístiques el 99 % dels catalsn i nouvinguts entenen el català, perqué hauríem de fer un debat en castellà a Catalunya pel circuit català? I si el debat el volen fer a una TV espanyola privada o no, quin sentit té? es que volem tornar a ensenyar i explicar als espanyols, a aquestes persones que ens rebutgen diàriament, a aquesta gent cada dia més separatista amb Catalunya, els volem ensenyar com fem unes eleccions aquí? Qui veurà el debat en un país que no vol saber res de nosaltres? algú pensa realment que a Espanya l´importa el que fem? només els importa la nostra recaptació, i sobre tot que no ens hagin de donar el 22 mil milions d´ueros que ens deuen. Cosa que per cert o es pot portar a la justícia? volem dir que si hom deixes de pagar una quantitat de diners a una empresa o botiga, segurament ja estaríem al ASNEF o en un jutjat.

Ens hem, tornat boixos o que? des de quan a Catalunya es fan debats per Espanya? des de quan fem debats en castellà pels catalans que viuen al nostre país. Segons totes les estadístiques el 99 % dels catalans i nouvinguts entenen el català, perquè hauríem de fer un debat en castellà a Catalunya pel circuit català? I si el debat el volen fer a una TV espanyola privada o no, quin sentit té? es que volem tornar a ensenyar i explicar als espanyols, a aquestes persones que ens rebutgen diàriament, a aquesta gent cada dia més separatista amb Catalunya, els volem ensenyar com fem unes eleccions aquí? Qui veurà el debat en un país que no vol saber res de nosaltres? algú pensa realment que a Espanya l’importa el que fem? només els importa la nostra recaptació, i sobre tot que no ens hagin de donar el 22 mil milions d’euros que ens deuen. Cosa que per cert o es pot portar a la justícia? volem dir que si hom deixes de pagar una quantitat de diners a una empresa o botiga, segurament ja estaríem al ASNEF o en un jutjat.

Quin sentit té fer un debat en castellà per Tele 5 o antena 3? Es per que el nostre president que no sap parlar català correctament s’expressi i pugui rebatre millor al favorit Artur Mas? Es per que els immigrants a Catalunya que parlen castellà habitualment puguin entendre-ho millor? En quin cap entraria que a UEA o UK es fessin debats en castellà o italià o en qualsevol altre idioma, entre els candidats, per tal de que la part del poble que es immigrant ho pogués entendre.

Estem perdent el nord un cop és, aquest país s’enfonsa en la misèria econòmica arrossegat per un país de merda que es un dels cuers de la UE, ens enfonsem amb ells i al mateix temps ens trepitgen, i ens toquen els collons amb el TC, i el punyeter Estatut, i els nostres dos principals candidats per ésser president de la Generalitat, es barallen per fer una merda de debat en castellà, mentre el poble el 10J demanava independència i deia PROU, aquests dos personatges ens toquen els collons amb el castellà. Senyors a Catalunya es parla català, es un dret i una obligació de tota persona que viu en aquest país, SÍ, es una obligació, perquè ja que en aquesta terra ens donen de menjar, ja que vivim en una terra rica i plena, ja que gaudim d’una societat, d´un estat de benestar, d´una quantitat de comoditats, el mínim que pot fer tota persona que vingui a aquest país es aprendre la nostra cultura i llengua, i Sí es una obligació de tota persona que viu aquí adaptar-se a la nostra cultura i societat, i si no agrada, doncs té dues opcions adaptar-se o marxar.

Ja estem farts de persones que no sumen pel país, estem farts de persones que resten cada dia, i estem farts de tenir que estar sempre demanat perdó o de tenir que explicar als espanyols com som i perquè som tant diferent d´ells, qui vulgui aprendre a l’escola, aquí ja estem fins als collons de ensenyar i de donar explicacions pedagògiques com si tractéssim amb nens petits. Catalunya es un país, es una terra, es un sentiment, no tenim res a veure ni cultural-ment, ni com a societat amb Espanya, actuem diferent, pensem diferent, parlem diferent, i com a país que som, volem que s´ens respecti i que d´una punyetera vegada ens deixin en pau, i volem que els nostres líders, el nostre president parli català, senti català, pensi català i actuï com a català. El que no volem son debats en castellà, ni que el nostre president vagi a veure la desfilada militar d´Espanya amb el borbons i el president més deplorable que ha tingut el país del costat.

Visca Catalunya Lliure

DLT

La capçalera de la històrica marxa d’aquest dissabte, amb José Montilla, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Ernest Benach, Joan Rigol i Heribert Barrera, ha rebut fortes xiulades durant els tres-centes metres que ha recorregut lentament durant la tarda. Al llarg del recorregut, els manifestants no han parat de xiular i cridar contra la capçalera, amb lemes com ‘Polítics fora de la capçalera’, ‘el poble som la capçalera’ o ‘President independent’. Els crits de ‘in-inde-independència!’ també s’han succeït, davant el somriure còmplice d’Heribert Barrera i la cara de circumstàncies del president de la Generalitat i líder del PSC, José Montilla, blanc de la majoria de retrets.

D’aquesta manera, milers de catalans han volgut transmetre a la classe política el seu rebuig per com s’ha dut a terme la gestació de la marxa, amb una polèmica sobre la capçalera d’aquesta darrera setmana.

Finalment, lema i senyera comparteixen la capçalera. En un primer terme se situa la senyera flanquejada a banda i banda per dos cartells amb el lema i darrere hi ha una gran pancarta amb el lema complet de la manifestació. Darrere de la senyera, hi ha el president de la Generalitat, José Montilla; el president del Parlament, Ernest Benach; els expresidents del Govern, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i els expresidents del Parlament, Joan Rigol i Heribert Barrera.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Avui és el dia. El dia en què Catalunya ha de donar resposta a la sentència contra l’Estatut. L’estira-i-arronsa que aquesta setmana hi ha hagut per la capçalera de la manifestació s’ha solucionat i ara el més important és que els ciutadans hi responguin massivament. El punt de trobada és la confluència del passeig de Gràcia amb la Diagonal a partir de les sis de la tarda. La marxa, que s’espera que sigui multitudinària, recorrerà el passeig de Gràcia, la Gran Via de les Corts Catalanes i acabarà a la plaça Tetuan. Un recorregut idèntic al de la manifestació del No a la guerra, de l’any 2003, que va acollir 1,3 milions de persones.

Òmnium Cultural ultimava ahir tots els preparatius i enllestia les pancartes amb el lema sobiranista Som una nació. Nosaltres decidim, que compartirà protagonisme amb una immensa senyera de 250 metres quadrats al capdavant de la concentració després de l’acord de mínims al qual han arribat els polítics i els organitzadors. Les ferides, però, són massa recents per cicatritzar i ahir la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, comentava a RAC 1 que no tots els partits han tingut la mateixa “il·lusió” en la preparació prèvia, al·ludint al PSC. Pel que fa a la bandera catalana de la capçalera, trenta sindicalistes de la UGT i CCOO l’aguantaran i al darrere hi aniran José Montilla, Ernest Benach, Joan Rigol, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Heribert Barrera.

Participació

Els partits feien una última crida a la participació per tal d’aconseguir que la marxa sigui un èxit i més tenint en compte que ahir mateix es va fer pública la resolució íntegra del Tribunal Constitucional. Tots apel·laven a la unitat després d’uns últims dies difícils, políticament parlant, i també decidien la seva particular logística sobre el lloc que ocuparan en el recorregut. Els dirigents del PSC aniran darrere d’una pancarta que proclama Volem l’Estatut i evidentment sense cap referència al dret a decidir; CiU i ICV sí que s’aixoplugaran sota el lema de l’acte, tot i que els ecosocialistes, igual que el PSC, hi afegiran Volem tot l’Estatut. ERC opta per un missatge ras i curt:Independència. Líders polítics d’altres territoris, com el president del PNB, Iñigo Urkullu, o la diputada del BNG, Olaia Fernández, també es desplaçaran fins a Barcelona.

Les formacions treballaven ahir a contrarellotge per acabar de mobilitzar les seves bases, tant les de Barcelona com de la resta del país. És per això que s’han bolcat en la preparació d’autocars perquè pugui venir gent d’arreu del país. CiU i ERC són els que més s’han mullat. Els nacionalistes han aconseguit omplir uns 350 vehicles, i ERC, 75.

Els socialistes, segons les primeres estimacions, mobilitzaran una cinquantena d’autocars, però confien que els seus simpatitzants que es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona vagin a la marxa en transport públic. ICV-EUiA només ha preparat quatre d’aquests vehicles, que sortiran de Tarragona i Lleida, però fan servir el mateix argument que els socialistes en referència als militants de la rodalia de Barcelona.

A aquest mig centenar d’autocars s’hi han de sumar els 110 que Òmnium Cultural ja té confirmats amb socis de la seva entitat i també el d’altres associacions i ajuntaments que sortiran de diferents punts del país. També s’organitzen desplaçaments des de la Catalunya Nord. el País Valencià o les illes Balears. En total, hi haurà entre 600 i 700 vehicles de transport col·lectiu que aparcaran en zones habilitades per a l’ocasió.

Recomanacions

Lluís Llach va escriure l’any 1979 la cançó Somniem, en què demana anar més lluny com a poble després dels anys de la dictadura i també prega perquè els somnis no es vegin interromputs. En definitiva, un cant a la llibertat. Ara, aquest poema del cantautor de Verges es pot traslladar a la situació que viu la Catalunya de la postsentència de l’Estatut, i és per això que Òmnium Cultural ha fet servir la lletra de Somniem com l’eix vertebrador d’un anunci que ahir van rodar i que avui ja ha distribuït, als mitjans de comunicació i a través deYoutube, per fer una crida a la mobilització en la manifestació de dissabte.

I quina millor manera que transmetre aquesta idea, aquest somni d’avançar com a país a través de la pluralitat de la mateixa societat? I aquí és on encaixen una quarantena de personalitats de diferents àmbits que ahir van ser convocats a la seu d’Òmnium perquè participessin en l’espot. Cadascú va dir una frase del poema de Llach o va mostrar un cartell amb paraules d’algun vers. Un autèntic collage de cares conegudes que s’enllacen ràpidament amb la idea de demostrar que tots i els més variats estrats de la ciutadania volen ser dissabte a l’acte de protesta. En l’anunci hi podrem trobar una extensa successió de noms: Toni Albà, Toni Soler, Gerard Quintana, Màrius Serra, Justo Molinero, Jordi Basté, Josep Maria Álvarez, Heribert Barrera, Joan Rigol i Jordi Pujol, entre molts d’altres. Tampoc no hi faltarà l’alma mater del Somniem, Lluís Llach.

Ahir, doncs, la seu d’Òmnium Cultural va ser un improvisat plató en què cadascun dels convidats anava passant per dir la seva frase corresponent. Alguns, lògicament, amb més gràcia d’altres. L’espot està dirigit per Lluís Danés i se n’han fet dues versions: una de 20 segons, que és la que es passarà per televisió, i una de més llarga, que es penjarà a internet. Està previst que l’anunci ja es pugui veure, com a molt tard, dijous. El rodatge va durar tot el dia i Òmnium es va convertir en un tràfec de gent amunt i avall. Però els organitzadors també tenien un altre problema: rebre els polítics, i no perquè sortissin a l’anunci, sinó perquè es posessin d’acord en tot el guirigall que s’ha muntat amb la capçalera de la manifestació.

La reunió entre les entitats i els partits, que s’ha celebrat a la seu d’Òmnium Cultural, ha acabat sense acord sobre la polèmica al voltant de la capçalera de la manifestació unitària del 10 de juliol per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, però sembla que finalment s’ha trobat una via d’acord després que el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, reclamés que la manifestació estigués encapçalada per una senyera i no per la pancarta amb el lema Som una nació. Nosaltres Decidim. Finalment Òmnium Cultural ha cedit, i Muriel Casals ha explicat aquest migdia que estan treballant en una solució de consens que permeti incorporar la senyera i Montilla a primera línia de la marxa, sense renunciar al lema pactat des de fa mesos amb 562 entitats.

La trobada ha començat cap a les nou del matí i ha acabat a dos quarts de dotze. En la reunió no només s’ha parlat sobre la polèmica al voltant de la capçalera sinó que també s’ha decidit el recorregut. Finalment la mobilització, que començarà a Passeig Gràcia amb Diagonal, seguirà per la Gran Via de les Corts Catalanes i acabarà a la Plaça Tetuan.

‘No podem renunciar al lema’
El lema ha incomodat el president de la Generalitat, José Montilla, que preferiria que hi hagués la senyera. Per Muriel, el problema actual és ‘de protocol’, però  no es qüestiona el fons de la manifestació, que és ‘la unitat’. Casals ha advertit sempre que ‘nosaltres no podem renunciar al nostre lema, que és un lema molt inclusiu a prop del qual el president de la Generalitat no es pot sentir incòmode’.

Concretament, Casals ha dit aquest matí a TV3 que ‘l’important és la unitat, i la unitat es pot aconseguir de diferents formes que no estan aprovades. Avui mateix hi ha aquesta reunió, potser encara n’hi haurà altres durant la setmana per veure quin és el ritual i quines són les fórmules concretes de funcionament de la manifestació, però no hi ha ningú que posi en qüestió anar a la manifestació’.

És per això que Casals creu que ‘tenim un problema de protocol, però no tenim un problema de fons. De fons és que tots volem anar a la manifestació perquè tots volem que la política de Catalunya es decideixi a Catalunya. Volem que la Generalitat mani. I qui mana a la Generalitat? Qui és la figura més visible d’aquest comandament que reivindiquem? El president de la Generalitat’.

Per això assegura que ‘nosaltres i les 560 entitats no podem renunciar a aquest lema que considerem que és un lema absolutament unitari. Som una nació. Nosaltres decidim. Això ho tenim claríssim i ho té claríssim moltíssima gent’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Els republicans diuen que no acaten la sentència i el president demana “què vol dir això a la pràctica”

També rebutja el nou referèndum sobre l’Estatut que proposa ICV

Ha demanat una entrevista a Zapatero

El president de la Generalitat, José Montilla, té clar el que vol fer després de la sentència del TC: “Refer el pacte estatutari i reforçar el pacte constitucional.” Ho ha repetit amb insistència en la seva compareixença posterior a la reunió setmanal del govern català. En la roda de premsa habitual, avui ha estat el cap del govern qui ha actuat, excepcionalment, de portaveu. Però ha estat portaveu d’ell mateix i dels consellers PSC, perquè no ha rebutjat només plantejaments i declaracions de CiU sobre l’afer, sinó també els d’ERC i, més lleument, els d’ICV.

De fet, en la compareixença, retransmesa en directe per televisió, ha interpel·lat directament els republicans, sense esmentar-los pel nom. A preguntes d’un periodista, que li ha fet veure que els seus socis de govern acabaven d’anunciar que no acaten la sentència sinó “únicament la voluntat del poble de Catalunya”, Montilla s’ha mostrat desafiant.

“Qui digui que no acata la sentència que digui què vol dir. En un Estat de dret, les sentències s’acaten perquè no hi ha més sortida. Els que diuen que no l’acaten haurien d’explicar què vol dir això a la pràctica, a més de dir-ho”, ha reptat Joan Puigcercós.

Tampoc no ha volgut ni parlar de la proposta d’ICV d’organitzar un nou referèndum sobre l’Estatut, o sobre el que en queda després de la sentència.

En aquest cas també ha estat un periodista que li ha preguntat què li semblava la idea. “Vostè és jurista?”, ha inquirit al periodista. “No pas”, ha contestat. “Jo tampoc, però sé que jo no puc convocar un referèndum. Puc fer moltes coses, però no convocar un referèndum, i en un Estat de dret s’han de seguir les lleis. Amb això crec que he respost a la seva pregunta”, ha conclòs.

Els altres dos arguments de la seva intervenció han estat: el PP no ha aconseguit “invalidar” l’Estatut i cal “defensar la Constitució del 78 d’aquells que actualment la interpreten de manera esbiaixada”. Per això ha repetit diverses vegades que vol “refer el pacte estatutari”.

“Sé que n’hi ha que el veuen o el volen trencat, però jo el vull refer. És la via que necessita Catalunya, la via que és possible i la que els ciutadans en el seu moment van votar”, ha argumentat en una referència implícita a ERC i CiU, que consideren “esgotada” la via estatutària.

Per portar a terme els seus plans, ha recordat que ja ha demanat comparèixer davant del Parlament i ha anunciat que demanarà una entrevista amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per buscar “vies constitucionals” per conservar el pacte estatutari.

Només una senyera per a la manifestació

A Catalunya, Montilla assegura que treballarà per una resposta unitària a la sentència, tot i que no està segur d’aconseguir-la. “Jo treballaré per aconseguir-ho perquè és el millor per al país”, ha subratllat.

En el mateix sentit, ha garantit que participarà en la manifestació que prepara Òmnium Cultural i altres entitats. “Jo no la convoco, però hi seré, darrere d’una senyera, que és el símbol que uneix tots els catalans”. I amb aquestes paraules ja s’ha distanciat de la pancarta que es preveu que anirà a la capçalera de la marxa, que apostarà pel dret a decidir dels catalans.

Ni parlar d’eleccions anticipades

Malgrat les diferències evidenciades amb ERC, ni els republicans pensen sortir del govern –”Hem d’acabar la legislatura, s’ha d’acabar bé tècnicament”, ha argumentat Joan Puigcercós– ni Montilla pensa avançar les eleccions. “A la tardor hi haurà eleccions, però perquè ho demani Artur Mas, sinó perquè s’acaba la legislatura, perquè toca”, ha advertit. I no hi ha hagut manera d’aclarir en quin punt de la tardor serà la data triada. “El tema no és si les eleccions seran una setmana abans o una setmana després, és ridícul”, ha etzibat.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

El president de la Generalitat ha estat el primer polític català en valorar la sentència de l’Estatut, que eliminarà 14 articles del text aprovat pel poble català. Montilla ha reiterat el que ja havia repetit les darreres setmanes, en assegurar que ‘acata però no comparteix’ la resolució del Tribunal. Per Montilla, ‘no ens sentim vençuts, perquè no hi ha tribunal que pugui jutjar la nostra voluntat’, i ha reiterat que els catalans no ‘renunciarem’ a l’Estatut. En aquest sentit, el president només ha cridat a unir-se a la multitudinària manifestació de rebuig a la sentència, però ha assegurat que ‘no és temps de foguerades que porten a la frustració’, en referència a les veus, cada cop més nombroses, que defensen que l’única solució al conflicte passa per la independència.

‘Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut’, ha afirmat Montilla, que ha demanat que s’eviti ‘traslladar la decepció i indignació cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d’Espanya’.

Montilla ha titllat la retallada d’un a gran ‘irresponsabilitat’, però ha afirmat que ‘cap dels aspectes mes fonamentals ha estat anul·lat’. Per això proposa ‘actuar amb serenitat i intel·ligència’, en una resposta em quatre punts, el primer dels quals ha estat encarregar un dictamen a experts, que elaboraran les bases de la declaració institucional que farà el Parlament. Montilla també ha avançat que convocarà els presidents de totes les forces parlamentàries catalanes per ‘valorar la sentència’ i les seves ‘conseqüències’, i ha assegurat que compareixerà davant el Parlament per expressar la seva posició.

El president també ha emplaçat la ciutadania a participar de lamultitudinària manifestació que tindrà lloc per defensar l’Estatut, una marxa que promou Òmnium Cultural i ja fa mesos que es gesta.

Montilla ha volgut acabar la seva declaració institucional reiterant la seva crida a la unitat, i assegurant que faran de la senyera una ‘pancarta unitària’. Malgrat tot, ha volgut evitar traslladar la indignació cap a Espanya: ‘No som davant d’un judici de la resta d’Espanya contra Catalunya’, ha volgut deixar clar.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Demana al tribunal que Pérez Tremps voti els articles pels quals no va ser apartat, ja que la sentència podria votar-se per blocs.

El govern de la Generalitat demanarà aquest dijous davant del Tribunal Constitucional que el magistrat Pablo Pérez Tremps pugui votar en aquells articles de l’Estatut català per als quals no va ser recusat, sempre que el TC decideixi finalment votar per articles o per blocs el recurs sobre el text.

Segons fonts del govern català, l’executiu que presideix José Montilla vol forçar així la reincorporació de Pérez Tremps i que aquest, de l’anomenada ala progressista del TC, pugui votar en una gran part dels articles de l’Estatut.

El ple del TC va acordar el 2007 per 6 vots a 5, i després de deliberar sobre això durant sis dies, estimar la recusació del magistrat Pablo Pérez Tremps plantejada pel PP, autor del recurs que s’analitza des de fa quatre anys.

Pérez Tremps va emetre, quan encara no era magistrat del Constitucional, un dictamen d’assessorament per al Parlament català sobre el text. Li ho va encarregar l’Institut d’Estudis Autonòmics.

Per recusar-lo, el PP va argumentar que en aquell dictamen se suggerien “fórmules o textos que després textualment veiem recollits en el text articulat de l’Estatut”.

Si la petició que es presenta ara és acceptada, Pérez Tremps només hauria d’abstenir-se en els articles relacionats amb acció exterior i Unió Europea, els temes sobre els quals va assessorar el Parlament.

El ple del Tribunal Constitucional tornarà a deliberar aquest dijous sobre els recursos presentats contra l’Estatut en un nou intent d’aprovar la sentència abans de les vacances d’estiu. La presidenta del tribunal, María Emilia Casas, treballa en el nou esborrany, el setè, des de fa setmanes.

Com que ara per ara no hi ha consens, s’estudia la possibilitat que el ple del TC acordi una votació del text “per blocs”, ja sigui capítol a capítol o article per article, alternativa sobre la qual la ponent ja ha parlat amb la resta dels magistrats i ningú s’hi ha oposat.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

Note: There is a poll embedded within this post, please visit the site to participate in this post's poll.