L’economista Xavier Sala i Martín, patró de la Fundació Catalunya Oberta (FCO) -el lobby liberal de Convergència- anuncia avui en un article a La Vanguardia que votarà Solidaritat Catalana per la Independència (SI), la coalició liderada per Joan Laporta. ‘En circumstàncies normals, votaria Mas. Però les circumstàncies no són normals. Són especials. No és l’hora de la bona gestió. És l’hora d’evitar quehi hagi majories absolutes, és l’hora de fer fora els socialistes del poder i és l’hora de la valentia. Per aquestes raons, no votaré Artur Mas’, afirma.

Sala i Martín raona que les majories ‘sempre han sigut dolentes’ i creu que ‘l’única manera de garantir que CiU no tingui majoria absoluta ni depengui del PSC és que depengui d’una altra força nacionalista. Eliminada ERC per la seva manifesta traïció als seus propis ideals, només ens queden Solidaritat Catalana (Joan Laporta) i Reagrupament (Joan Carretero)’.

Arribats a aquest punt, Sala i Martín creu que Laporta és molt més valent que Carretero: ‘He vist Joan Laporta enfrontar-se al totpoderós Florentino Pérez i guanyar (va arrencar-li Eto’o de les urpes i Samuel ens va acabar donant no una, sinó dues Champions). He vist Laporta lluitar contra tots per a desbancar els nostres rivals dels seus llocs de privilegi a la UEFA, la FIFA i diferents comitès arbitrals i defensar els interessos del Barça en aquells fòrums amb una valentia que a vegades fins i tot feia por. I l’he vist, tots l’hem vist, transformar el Barça de Gaspart en el Barça de les sis copes.’

És per tot això que afirma: ‘Necessitem aquesta valentia i aquesta determinació. Ja n’hi ha prou de quedar bé, de pedagogia, de seny, d’encaixos, de ser la part moderada del debat i de complir les regles imposades per d’altres.’

Sala i Martín, a més a més d’haver-se situat fins ara dins l’òrbita de CDC, també es va oposar frontalment a la mesura impulsada pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa que obligarà els professors universitaris que vulguin plaça fixa a Catalunya a acreditar el nivell de català.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Ho ha dit el cap de llista de Reagrupament, que també ha rebutjat entrar en qualsevol govern de concentració “de les forces independentistes”. D’altra banda, ha alertat que “si guanyen els partits autonomistes, d’aquí a 2 o 3 anys, s’haurà de tancar la Generalitat” per l’elevat dèficit econòmic que acumularà.

Hores després de la crida de Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena per tal de formar una gran coalició independentista que es presenti a les eleccions al Parlament, ja els han començat a arribar els primers suports. S’hi ha adherit Jordi Fàbrega, el líder de l’Entesa de Progrés Municipal, el conjunt d’alcaldes sobiranistes vinculats a ICV, i també l’associació Reagrupament. El líder de l’associació, Joan Carretero, ha acceptat iniciar converses amb Laporta per formar part de la gran coalició, perquè segons ell representa un full de ruta cap a la proclamació d’independència. Carretero celebra que finalment hagin escoltat les seves ‘pròpies idees’, i confia que ‘ERC i CiU també s’hi apuntin’.

En declaracions a l’AVUI, Carretero s’ha mostrat obert a parlar amb Laporta i els promotors de la ‘Solidaritat catalana per la independència’, ja que ell mateix ja va proposar ‘una candidatura transversal’ fa temps. ‘Cal veure com s’articula aquesta idea. Jo crec aquest projecte no és cap brindis al sol, crec que ho deuen tenir ben estudiat, i esperem parlar-ne”, ha assegurat el líder de Reagrupament.

Fàbrega, delegat del Govern a la Catalunya Central

A través d’un comunicat ha fet públic el seu suport a la candidatura unitària independentista. Jordi Fàbrega, l’alcalde de Sant Pere de Torelló i president de les Enteses pel Progrés Municipal (EPM) associades a ICV, aprofita per animar a tothom de les EPM, així com la resta d’opcions polítiques, a sumar-se a la crida davant ‘la situació social i política del país i la reacció negativa de l’Estat espanyol’.

D’aquesta manera, Fàbrega, que també és delegat del Govern a la Catalunya Central, crida tothom a sumar-se a la Solidaritat Catalana per a la Independència de cara a les properes eleccions catalanes. Al mateix temps, Fàbrega demana que les formacions catalanistes siguin ‘suficientment generoses’ i ‘unifiquin esforços per generar il·lusió i confiança al poble de Catalunya’.

L’adhesió de Fàbrega, al que podrien seguir altres alcaldes de les EPM com Carles Móra, podria atiar el conflicte existent entre les Enteses i ICV, precisament arran del posicionament sobiranista d’aquestes.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

S’escull per àmplia majoria la llista per presenta-se als comicis, modificable si hi ha acord amb altres sigles

Joan Carretero, Rut Carandell i la resta de la junta de Reagrupament Independentista tenen carta blanca per negociar amb Joan Laporta una candidatura comuna per presentar-se a les eleccions. Els ho permet, oficialment, la votació que s’ha fet aquest dissabte, en la tercera assemblea de la formació. El punt de l’ordre del dia de “facultar la junta directiva per procedir, si és el cas, a acords electorals amb altres entitats associatives, partits polítics o coalició de partits independentistes” ha estat aprovat per àmplia majoria: 895 vots a favor, 15 en contra i 22 abstencions, en una votació feta a mà alçada.

A partir d’ara, per tant, la junta pot decidir sense consultar amb l’assemblea si barreja la seva llista electoral, també aprovada avui, amb els noms d’altres grups. Sobre el paper, això permetria incorporar-se a una gran coalició transversal independentista, com ara la que es vol impulsar des de la Conferència Nacional del Sobiranisme, que el dia 14 reuneix totes les forces suceptibles de participar-hi.

Tanmateix, Carretero ja ha expressat en el seu primer parlament del dia el seu escepticisme respecte d’aquesta possibilitat, sobre la qual ha alertat que no hi ha temps per fer-la realitat abans de les eleccions i que es pot convertir en un “poti-poti”.

L’opció Laporta, en canvi, només Reagrupament i Democràcia Catalana, encara és viva, tot i que no acaba d’arrencar malgrat els mesos de festeig. Ha quedat clar en un joc de paraules sorgit de la platea i que el mateix Carretero ha desenvolupat quan ha pres la paraula per cloure l’assemblea, ja com a cap de llista per Girona proclamat. “Què ha passat amb el Laporta?”, ha cridat un dels assistents des del fons de la sala d’actes del Palau de Congressos de Catalunya. “Té la porta oberta!”, ha contestat un altre. Mentre els reagrupats reien el joc de paraules, Carretero ha pres la paraula per confirmar-lo.

“Exactament, té la porta oberta. Ningú a Catalunya li ha dedicat tants elogis com jo. I les portes de casa nostra estan sempre obertes de bat a bat”, ha insistit. I ha justificat per què continua esperant Laporta. “Amb els polítics mesells no farem res. Aquests cracs han tingut 4 anys per preparan els plans B de l’Estatut, i ara els han agafat amb els pixats al ventre. I no han estat capaços de posar-se d’acord sobre com obrir la manifestació”

També ha repetit que Reagrupament té “un full de ruta clar”, i ha defensat la llista, aprovada per 902 vots a favor, 104 blancs i 37 nuls. “A mi que ningú em digui que aquesta és una llista fluixa, encara que estem disposats a ampliar-la”, ha advertit. “No volem ser una força testimonial, i ens hauríem conformat a ser l’espurna si hi hagués una candidatura millor. Si estiren més gent. els deixarem pas. Ara bé, mentre no em digueu el contrari, som la força més gran, amb diferència galàctica respecte del segon, en el mon extraparlamentari. I en el parlamentari ho hauríem de veure. Per això us demano que proclameu als quatre vents que nosaltres hi som”, ha dit als afiliats.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

El president de Rcat dubta que hi hagi temps d’organitzar una candidatura transversal abans de les eleccions i alerta dels perills dels «poti-poti»

Reagrupament Independentista participarà en la Conferència Nacional del Sobiranisme convocada per Heribert Barrera, Moisès Broggi, Joan Blanch i la resta de signants del manifest del 12 d’abril, però hi anirà amb escepticisme. Ho ha deixat clar el seu president, Joan Carretero, en el seu informe en la tercera assemblea d’Rcat, que aquest dissabte vota les llistes electorals, una única candidatura presentada que només es modificarà si es fan pactes posteriors. Un dels pactes possibles seria amb el partit de Joan Laporta, Democràcia Catalana, que encara no és segur després de mesos de festeig. El mateix Carretero ha admès que hauria volgut acudir a l’assemblea d’avui amb aquesta incògnita resolta, “però encara no ha pogut ser”.

En canvi, sí que té resposta per l’altra pregunta que, segons explica, li fan cada dia “molts ciutadans” “Us presentareu?”. La resposta, per l’exconseller, és clara: sí, segur.

La fórmula és el que queda pendent, però Carretero dubta que s’estigui a temps d’organitzar una candidatura unitària i transversal. “Jo mateix defensava aquesta idea, però a tres mesos de les eleccions i amb l’estiu pel mig, algú em pot garantir que anirà bé? I algú em pot garantir que el procés serà democràtic? A qui representen els principals promotors de la idea [en referència a Suma Independència i Força Catalunya, amb Enric Canela i Santiago Espot com a caps visibles]? Quan han fet una assemblea per ser escollits, com nosaltres?”, ha plantejat.

Tot i aquesta desconfiança, Carretero ha assegurat que tres persones d’Rcat aniran a la trobada del 14 de juliol. Però Reagrupament té clar que vol aplicar el seu “full de ruta”. Com a exemple per rebutjar el que ha presentat com un possible “poti-poti”, ha esmentat els eleccions del Barça, en què va “arrasar” un candidat “que feia anys que es preparava”, i no la candidatura “beneïda per la junta sortint però havia canviat quaranta vegades de candidat”, ni la dels “cracs d’Spanair i companyia”, que van ser “castigades” per la “gent normal”.

L’exconseller també ha fet referència a les crítiques internes i externes a Reagrupament. Ha recalcat que actualment l’associació té 3.425 afiliats. “I a cada assemblea som més. Hem tingut baixes, és cert, però hem tingut més altes. Els que escriuen mentides que s’ho facin mirar”.

I ha reiterat la seva promesa si Rcat entra al Parlament: no pactaran amb “l’independentisme de gestió i de pluja fina”. “Només entrarem al govern que hagi de proclamar la independència del nostre país”, ha advertit. I ha estat seguit d’una ovació. “No som equidistants. Si som decisius no hi haurà més tripartit, d’altres pixaran sang”, ha conclòs en una altre referència directa a ERC.

L’informe del president ha estat aprovat amb vots a mà alçada. Hi ha hagut 1017 «sí», 10 «no» i 34 abstencions.

Al Palau de Congressos de Catalunya s’hi han reunit 1.302 associats d’Rcat amb dret a vot, i després de l’informe de gestió s’han obert les urnes per votar la candidatura presentada per a les llistes electorals.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

La presentació de l’oficina electoral de Reagrupament a Barcelona no ha servit per aclarir encara qui serà el cap de llista de la formació per a les properes eleccions, ni tampoc sota quin nom es presentaran els adeptes de Joan Carretero. Aquesta última qüestió la podran decidir els ‘reagrupats’ a través del nou web triant quin dels noms proposats els sembla més adient. Quant a la possible incorporació del president del Barça, Joan Laporta, com a cap de llista per Barcelona Carretero ha explicat que ‘tothom sap que li hem dit moltíssimes vegades que estaríem encantats que vingués amb nosaltres’ i ha reiterat que l’oferta es manté ‘vigent’. Després que en les darreres hores s’hagin tornat a reanimar les especulacions sobre el possible salt a la política del president del Barça, Joan Laporta, el president de RCat s’ha mostrat convençut que si ho fa ‘ho farà amb Reagrupament’.

Carretero, que ha definit Laporta com un ‘gran actiu’, ha explicat també que tenen intenció d’aprovar les llistes el 10 de juliol, formades per alguns dels 3.400 associats que tenen. De moment estan treballant-hi amb els diferents coordinadors de Reagrupament arreu del territori. Seran els associats els qui escolliran la marca electoral que utilitzarà la formació en les properes eleccions. ‘Estem preparats per ser una alternativa, per ser una variable decisiva en la propera legislatura d’aquest país’, ha assegurat.

Catalunya està ‘madura’ per fer un canvi radical
En resposta a les polèmiques declaracions del president de CiU, Artur Mas, rebutjant un referèndum sobre la independència en la propera legislatura perquè el país encara no està ‘madur’, l’exconseller ha deixat clar que ell creu que Catalunya està ‘madura’ per fer un canvi radical en el Parlament, i ha lamentat que molts catalans pateixin una ‘síndrome d’Estocolm crònica’. ‘Hem de tenir clar que ens hem de treure la por de sobre’, ha remarcat Carretero, que ha advertit que si els catalans continuen sent espanyols acabaran deixant de cobrar les pensions.

En aquest sentit, en preguntar-li per l’aposta d’Artur Mas pel concert econòmic, s’ha limitat a dir: ‘A vegades sabeu que la fruita pot passar de verda no a madura, sinó a florida. Aquest país, si es descuida gaire, en lloc d’estar madur estarà florit, estarà passat’. Carretero ha opinat que parlar de concert o de reforma de la Constitució és ‘enganyar la gent’, perquè els concerts econòmics ‘s’han de fer amb algú, i no en solitari’. És més, ha instat Mas a aclarir si vol pactar aquest concert amb el PP o el PSOE. ‘Pels catalans és molt més fàcil assolir la independència que un concert, perquè la independència no es negocia, es proclama, es guanya’, ha conclòs.

La IP, una ‘proposta trampa’
Sobre la iniciativa popular per celebrar un referèndum independentista, ha indicat que Reagrupament preferia la que no va prosperar. No s’hi oposarà a aquesta, però ha opinat que és ‘marejar la perdiu i perdre el temps’ demanar una reforma de la Constitució. De tota manera, ha indicat que li semblarà molt bé que els ‘patriotes’ que vulguin la signin, però ha advertit que és una ‘proposta trampa’ que serveix perquè alguns partits intentin col·locar-se en una posició de ‘presumpte independentisme’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La tercera assemblea d’aquesta associació, que va registrar fa unes setmanes el nom de Pàtria i Dignitat per concórrer a les eleccions, servirà per resoldre els dubtes de si Joan Laporta s’implicarà finalment en política. Tot i que s’espera que l’expresident del Barça anunciï el seu futur abans d’aquesta data, Reagrupament vol proclamar-lo primer candidat per la circumscripció de Barcelona. L’assemblea convocada pel 10 de juliol servirà per aprovar definitivament les llistes al Parlament i el programa amb què concorreran a les eleccions catalanes.

Segons va transcendir fa uns dies, els primers llocs de la candidatura per Barcelona podrien estar encapçalats pel propi Joan Laporta i Anna Arqué, responsable de premsa de la Coordinadora Nacional. Carles Móra va assegurar que es presentaria per a l’elecció, de manera que és probable que hi tingui un lloc destacat. Joan Carretero seria el candidat per Girona, Sandra Lomas per Tarragona i un home escollit per Joan Laporta ho faria per Lleida.

Font: cronica.cat

Visca Catalunya Lliure

Un cinquantena d’intel·lectuals, artistes i polítics retirats fan un últim intent per empènyer partits i plataformes independentistes a generar un full de ruta comú de cara a les eleccions al Parlament. Fins ara totes les propostes han xocat amb enrocaments i fins i tot amb crisis endògenes, com les de la PDD , Reagrupament i el mateix moviment de la consulta popular.

Un any i un mes després que Joan Carretero llancés, amb llenguatge mèdic, la proposta d’una candidatura “d’ampli espectre”, la recepta ha fet un efecte limitat. El seu grup ha crescut, però no n’ha atret d’altres cap a un projecte comú. S’ha generat una expectativa incògnita amb Joan Laporta, han sorgit fórmules imitatives amb menys seguidors, com ara Suma Independència i, mentre se solucionava el daltabaix de la PDD, que ha deixat cadàvers, s’han produït crisis agudes a Reagrupament mateix i en el moviment de les consultes populars.

Ensopegada per la pregunta del referèndum
El darrer xoc es va escenificar divendres. Només havia passat una setmana des la presentació del que semblava un projecte sòlid per portar al Parlament una petició de referèndum oficial d’autodeterminació –impulsat per Alfons López Tena i Uriel Bertran en nom dels organitzadors de les consultes populars–, i s’obria una esquerda. O, més ben dit, es feia visible. Xavier Borràs, membre de Reagrupament, Miquel Àngel Gràcia, militant d’ERC del corrent crític Esquerra Independentista i presumptament urielista, i David Vinyals, afiliat a CDC i Reagrupament però actuant com a integrant de la Coordinadora Nacional de la Consulta, es van presentar al Parlament per entregar al registre la seva pròpia petició de referèndum.

La crisi es coïa des de feia setmanes, mentre López Tena preparava el dictamen jurídic segons el qual el referèndum és viable legalment. Va córrer la brama que, a la pregunta de les consultes sobre la qual han votat gaire mig milió de catalans –”¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”–, s’hi havia afegit una introducció amb referències a les reformes constitucionals que hauria d’impulsar el Parlament per aplicar el resultat del referèndum si guanyés el sí.

Finalment, la fórmula presentada va ser: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular: ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”. Un matís per garantir que el Parlament se senti “vinculat” al resultat, segons Uriel Bertran. Un subterfugi per deixar en mans de la cambra les accions posteriors a la votació i “condicionar-les a negociacions amb Espanya que no tenen res a veure l’autodeterminació”, per David Vinyals.

La mesa del Parlament, per tant, es trobarà a partir de la setmana que ve amb dues iniciatives populars per convocar el referèndum: la de Vinyals, Borràs i Gràcia –amb la pregunta sense cap introducció–, i la de Bertran, López Tena i 4.000 signants més que també actuaran com a promotors, tot i que tècnicament n’hi ha prou amb tres. Només coincideixen a voler veure què fa la mesa, que ha de donar tràmit o no a la petició. I posen la lupa sobre el president de la cambra, Ernest Benach (ERC), el vicepresident Lluís Maria Coromines (CiU, per CDC) i el secretari Antoni Castellà (CiU, per UDC).

Text promogut per Barrera i Broggi
Amb aquesta nova ferida oberta, aquest dilluns es presentarà a Òmnium Cultural el que podria ser l’últim intent d’unir totes les sensibilitats independentistes per a les eleccions del novembre. El Manifest a Favor d’una Conferència Nacional del Sobiranisme, promogut per Heribert Barrera, Agustí Bassols, Joan Blanc, Moisès Broggi i Oriol Domènech, alerta: “No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper novembre podrien permetre fer un pas endavant (…). Per això, els sotasignants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder i de càrrecs, fem una crida a tots els moviments, partits, associacions i plataformes independentistes perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units per prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència”. Fins dimarts passat, l’havien signat 54 personalitats polítics retirats, artistes i intel·lectuals.

Abans d’arribar a aquest punt, en els darrers anys han sorgit la PDD, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i Deumil.cat; la CUP s’ha enfortit en el terreny municipal però ha frenat el salt nacional –després d’una assemblea maratoniana que va deixar un sector del moviment insatisfet–; Reagrupament s’ha segregat d’ERC definitivament arran de l’article de Carretero publicat a l’AVUI i, posteriorment, un sector de la seva pròpia junta ha plegat enmig de gran escàndol.

Fredor gèlida entre Suma i Reagrupament
Paral·lelament, un col·lectiu que aparentment defensa la mateixa transversalitat que Reagrupament, Suma Independència, va sorgir al desembre amb l’ambició de fer de “ciment” per rejuntar els independentistes que recelen de Carretero, inclosos els d’ERC i CiU, però cinc mesos després es troben en guerra freda: la relació és “inexistent”, segons l’exconseller. Per un dels promotors de Suma Independència i portaveu de Deumil.cat, l’exmilitant de CDC Enric Canela, el problema és “el pecat original de Reagrupament”: haver mantingut el nom i els plantejaments de quan eren un corrent crític d’ERC.

L’última crida
A Reagrupament i Suma, la setmana passada s’hi va afegir un giny nou: Crida a la Unitat Popular. El nom  n’evidencia els orígens: membres de la CUP que sí que volen impulsar una candidatura per a les properes eleccions i independentistes procedents de l’ecologisme i del sindicalisme agrari, com ara l’exsecretari general d’Unió de Pagesos, Pep Riera, la figura amb més projecció amb què compten.

Per Carles Roca, regidor de la CUP a Cardedeu, i Marc Serra, també membre de la CUP i impulsor de la idea, la transversalitat que propugnen Reagrupament, Suma Independència i el manifest que es presenta dilluns “no és realista”. No volen “independència a qualsevol preu”, i el seu projecte de justícia social i defensa del territori és irrenunciable. Impossible cap entesa amb els altres projectes, si no es troben al Parlament, cadascú amb el seu grup: “Un grup parlamentari transversal necessitaria donar llibertat de vot cada dia per a la majoria de votacions. Ara bé, quan hi hagi una majoria social i parlamentària per obtenir la independència, aquell dia ens trobaran per votar junts”, garanteix Marc Serra.

Cadascú des del seu balcó
Carretero ha encunyat una metàfora per descriure el panorama: “Tothom fa crides a la unitat, però cadascú des del seu balcó i sense intenció de baixar-ne.” Ell mateix s’aferra al seu. Li sembla “una evidència” que Reagrupament és el projecte més madur i que la unitat ha de quallar a casa seva. Mentrestant, continuen esperant la decisió de Joan Laporta. “És prou potent perquè tothom estigui pendent d’ell, les coses són com són. I nosaltres no tenim cap inconvenient a posar-nos darrere d’algú que sigui més fort, perquè volem que això funcioni”, conclou.

El diagnòstic dels observadors
Amb cert escepticisme però no prou per deixar-ho córrer, s’ho miren tot a una certa distància el sociòleg Salvador Cardús i el filòsof Josep Maria Terricabras, signants del manifest que proposa la conferència nacional pel sobiranisme. Tots dos recorren Catalunya participant en xerrades, actes i debats que s’omplen de gom a gom, i no perden de vista els 454.351 catalans que ja han votat sí a la independència en les consultes populars.

Per Terricabras, hi ha una solució ideal a “l’extraordinària capacitat de divisió que afecta històricament les esquerres i els moviments sobiranistes, no només el català”, però és impossible. Seria la gran candidatura transversal que demana el manifest: una utopia. Però sí que és possible “un full de ruta comú cap a la independència pactat abans de les eleccions, una transversalitat només en aquest punt”. Per aconseguir-ho, creu que el grup promotor del manifest ha de resistir fins a aconseguir reunir en el mateix local totes les plataformes i partits implicats.

Encara no hi ha els líders definitius
Cardús, que s’ha acostat prou a Reagrupament per veure’n els problemes reals, fa setmanes que alerta de la falta de maduresa dels lideratges del nou independentisme. S’expliquen “precisament perquè el moviment neix de manera poc dirigida, amb la lògica d’un moviment de base social, ara ja molt àmplia”. La proximitat de les eleccions i la manca de projectes madurs hauria provocat, pel sociòleg, la “impaciència” de sectors com els promotors del nou manifest, que veuen que “seria ridícul que, a més d’ERC, es presentessin mitja dotzena més de grups”.

I, després d’advertir de les ànsies de protagonisme d’alguns “grups que són quatre gats” marcats pel “friquisme”, anuncia als noms que sobresurten ara mateix que no s’oblidin de passar a la història: “Els que han de liderar realment el procés cap a la independència encara no els coneixem, sorgiran en els pròxims anys i no serà cap dels que ara veiem”, sentencia.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

Note: There is a poll embedded within this post, please visit the site to participate in this post's poll.

El president del FCBarcelona, Joan Laporta, ha assegurat que la situació de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya han demostrat la impossibilitat de l’Estat de les autonomies, per la qual cosa ha apostat per “anar directes a una Constitució catalana”, un dels eixos també del programa electoral del líder de Reagrupament, Joan Carretero.

Tot i que no ha aclarit encara si es presentarà a les properes eleccions catalanes de tardor, ha deixat oberta la porta a la seva entrada en política per poder defensar-se “de les crítiques rebudes per part de tots els partits, que semblen més interessats en mantenir el seu vedat privat de caça que en el país”, ha dit.

Laporta, que ha reconegut que la política és més complexa que presidir un club de futbol, ha reiterat el seu desig de presentar-se amb un partit propi si finalment opta a les eleccions. Durant un esmorzar del Fórum Europa, ha recordat que la seva professió és la d’advocat i no està obligat a donar el salt a la política.

El president del Barça ha rebutjat que una sentència del Tribunal Constitucional (TC) que retalli l’Estatut condicioni la seva decisió, i ha avançat que vincularà raons personals i familiars la seva última paraula sobre saltar o no al món de la política.

Tot i així, ha qualificat d’”atemptat a la dignitat dels catalans” la situació del TC, per la qual cosa ha demanat a la reacció dels catalans i a deixar enrere l’alt tribunal, situant com a únic horitzó possible la independència de Catalunya.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure