La denegació de la IP pel referèndum d’independència, admesa a tràmit pel Parlament ara fa unes setmanes, és pel jurista Alfons López Tena la veritable mostra d’unitat dels partits catalans. ‘Quina ha estat la resposta dels partits al milió i mig de manifestants? Limitar la democràcia’, ha reflexionat un indignat López Tena en declaracions adirecte!cat. També Uriel Bertran ha tramès la seva indignació a aquest digital, en considerar que s’ha demostrat la ‘covardia’ dels polítics catalans. Per Bertran, que ‘després d’una manifestació d’un milió de persones la primera decisió que prenen per unanimitat sigui tombar la IP  demostra que el sistema polític català està podrit’. A més del vet contra la IP de PSC, PP, CiU i ICV, la denegació per unanimitat del pla B de la Coordinadora, que tomba la segona ILP d’independència, ha forçat els promotors de les iniciatives, Alfons López Tena i Uriel Bertran, a abandonar els Consells Nacionals dels seus partits.

ERC avisa Bertran que per dimitir del Consell Nacional ha de renunciar a l’escó

Aquest migdia el promotor de la IP ha comunicat a Puigcercós la decisió d’abandonar les responsabilitats al partit

ERC ha avisat aquest dimarts al diputat de la formació i promotor de les iniciatives populars pel referèndum d’independència, Uriel Bertran, que si vol dimitir formalment del consell nacional, tal com ha anunciat aquest dimarts, haurà de renunciar al seu escó al Parlament. Fonts d’ERC consultades per l’ACN han explicat que el fet que Bertran sigui membre del consell en qualitat de diputat impossibiliten que dimiteixi del seu càrrec de conseller nacional de manera formal a no ser que també renunciï al seu escó. Les mateixes fonts han explicat que, en qualsevol cas, Bertran pot optar per una mena de renúncia ‘de facto’, simplement deixant d’assistir a les reunions del consell nacional, però formalment seguirà sent conseller nacional mentre sigui diputat.

Tena: ‘Aquesta és la primera demostració d’unitat’

López Tena ha volgut deixar ben clar que el tràmit per ‘reconsiderar’ una admissió a tràmit ‘no existeix a la llei’, ja que un cop admesa a tràmit la IP el següent pas només passa per la junta electoral. D’aquesta manera, la nova votació que ha fet la mesa del Parlament atenent el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries és, segons el jurista, ‘il·legal’.  Malgrat tot, els promotors de la IP no pensen presentar un recurs al Contenciós Administratiu perquè ‘no es resoldria fins el 2017′.

Pel jurista, la insòlita votació del Parlament vetant el referèndum significa que, a la pràctica, els partits han acatat la sentència del TC, que nega la Generalitat cap competència per fer referèndums, abans del Ple del Parlament d’aquest divendres. ‘Aquesta és la primera demostració d’unitat’, ha explicat López Tena. ‘En Benach s’ha quedat sol i la resta ha fet la feina bruta al Govern espanyol’.

Per Tena la ‘liquidació’ de la IP pel referèndum és la ‘primera resposta dels partits a la manifestació de dissabte’. ‘Aquesta és la resposta unitària, limitar la democràcia’, ha volgut deixar clar el jurista. Així, Tena interpreta que, per la classe política catalana, ‘la democràcia és que només els votem a ells cada quatre anys i ens manifestem de tant en tant’. ‘El poble vol manifestar-se i vol prendre les seves pròpies decisions’, ha afegit Tena, ‘Si el poble volgués delegar i permetre que les decisions les preguin els que votem cada quatre anys en llistes bloquejades, aquest dissabte no hauria sortit més d’un milió de persones al carrer’, assegura.

Dimissió del Consell de CDC

Davant d’aquest boicot al referèndum, López Tena confessa que s’ha vist obligat a presentar la dimissió del Consell Nacional de CDC. ‘Han votat a favor de la renovació de l’acord de la mesa, quan la llei no els ho atorga, i han votat a favor de la no admissió de la nova IP’, explica Tena.

‘No ocuparé càrrecs de responsabilitat en un partit que està contra els drets democràtics i per qui la resposta a la mobilització popular és bloquejar la Iniciativa Popular’. ‘Continuaré essent militant de base’, ha assegurat Tena.

Uriel Bertran també deixa el consell nacional d’ERC

Per la seva banda, Uriel Bertran també ha explicat adirecte!cat que no ha estat el vet de la IP de tots els partits menys ERC, sinó el vot d’Esquerra contra la ILP per la consulta popular -la segona votació- el que l’ha forçat a presentar la seva dimissió del Consell Nacional d’Esquerra.

Per Bertran la denegació de la IP ja admesa a tràmit ‘demostra la covardia dels partits polítics’. A més considera que ‘després d’una manifestació d’un milió de persones, que la primera decisió que prenen per unanimitat sigui tombar la ILP per una consulta sobre la independència demostra la covardia dels nostres líders, i que el sistema polític de Catalunya està podrit’.

El republicà badaloní també ha volgut deixar clar que, ‘si cal, després de les eleccions tornarem a presentar un projecte per rellançar Esquerra, com vam fer el 2008′. Fonts d’ERC han atribuït el gest de Bertran a ‘una enrabiada sense sentit pel fet que aspirava a repetir com a diputat al Parlament i anirà en un lloc a la llista on tindrà difícil sortida’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya lliure

La filtració de l’esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha posat de manifest que, tal i com s’esperava, la ‘reinterpretació’ que el tribunal fa de 27 articles de l’Estatut agreuja significativament la magnitud de la retallada. Les interpretacions del TC espanyol atacarien directament les vegueries, que només serien acceptades com un simple canvi de nom de les províncies, i es tem que podria arribar a eliminar la Llei de consultes i, en conseqüència, aturar el procés de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Davant d’aquest context i tenint en compte que el govern espanyol ja va obrir la porta a dur la Llei al Constitucional, els promotors de la IP estudien accions per driblar aquests nous obstacles. Dilluns anunciaran com evitar el ‘bloqueig a què ens vol sotmetre Espanya’.

Segons la interpretació del TC espanyol sobre la Llei de Consultes publicada aquest divendres al diari El Periódico, el tribunal deixa a mans de l’Estat espanyol la competència exclusiva de la convocatòria de referèndums i només es podrien convocar atenent a allò que disposa la llei de referèndums de 1980. Acollir-se a aquesta llei, que sí regula els referèndums d’àmbit municipal, descartaria la possibilitat de poder convocar-ne un a nivell autonòmic.

De fet, el govern espanyol ja ha obert la porta a interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Consultes basant-se justament en l’argument que correspon a l’Estat espanyol la competència exclusiva de la convocatòria de referèndums. En declaracions a directe!cat, Alfons López Tena, ja advertia que si el govern espanyol recorre al TC la llei quedaria automàticament en suspens i s’aturaria la IP.

En aquest sentit també s’ha pronunciat el secretari general d’ERC, Joan Ridao, que ha advertit que la sentència ‘forada’ el text estatutari i ‘pot invalidar’ la Iniciativa Popular pel referèndum d’independència. Però és que a més, per Ridao la sentència pot arribar a ‘eliminar’ del tot la Llei de consultes populars per via de referèndum aprovada pel Parlament.

Aquesta situació dibuixa un nou escenari per al curs de la IP per convocar un referèndum d’independència. És per això que els promotors han anunciat que el proper dilluns explicaran quines accions duran a terme per ‘evitar el bloqueig a què ens vol sotmetre Espanya’.

Mentrestant, la IP segueix avançant

Les complicacions, però, no aturen el treball de la comissió promotora per tal que la IP avanci ràpid i amb garanties. És per això que, aquest divendres s’ha complert el següent dels passos que s’havien anunciat. La comissió ha entrat al registre del Parlament unes preguntes dirigides a la Mesa del Parlament, a la Junta Electoral espanyola i a l’Institut d’Estadística de Catalunya perquè aclareixin els drets i deures que tenen els ciutadans per promoure el referèndum d’independència, a través de la llei de consultes populars. La comissió vol així aclarir els aspectes dubtosos sobre els requisits de les persones legitimades per signar, a quina població es refereix el requisit del 3% de signatures i quins són els requisits per poder ser federatari i el tipus de promesa o jurament que han de fer.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Els grups del PSC i del PP al Parlament han formalitzat aquest dimecres la petició perquè el Consell de Garanties Estatutàries avaluï si la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya s’adiu a la Constitució espanyola i a l’Estatut. Tot i això, com ja van avançar Alfons López Tena i Uriel Bertran, la Llei de consultes populars per via de referèndum no preveu què cal fer amb el resultat del dictamen del Consell. Així, un cop la Mesa del Parlament ja ha admès a tràmit la proposta el 8 de juny, no hi ha cap impediment perquè s’iniciï la recollida de signatures un cop el CGE enviï el seu dictamen al Parlament en el termini d’un mes.

Ara la IP promoguda per la coordinadora nacional per la consulta sobre la independència haurà d’esperar que el CGE hagi emès el seu dictamen per presentar a la junta electoral el model de plec de recollida de signatures, que l’haurà d’aprovar, segellar i numerar.

A partir d’aquest moment, els promotors de la iniciativa popular disposaran de sis mesos, ampliables a vuit per la recollida de signatures. Perquè la proposta pugui iniciar el tràmit parlamentari, necessità tenir l’aval i signatura d’almenys el 3 per cent de la població de Catalunya. Després caldrà que l’aprovi el Parlament. De superar aquests tràmits, el president de la Generalitat hauria de trametre la sol·licitud d’autorització al govern de l’Estat.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El president d’ERC, Joan Puigcercós, està fent arribar per carta o correu electrònic a tots els militants una missiva on els emplaça a ‘prioritzar’ la recollida de signatures per la IP del referèndum nacional d’independència, admesa a tràmitaquest dimarts, ‘per davant de cap altra activitat política’. Tal com proclamava al Parlament, Puigcercós troba prioritària la Iniciativa Popular del referèndum i s’ha mostrat decidit a ‘abocar-hi totes les seves forces’. El líder republicà també ha convocat la militància aquest dissabte davant el Parlament de Catalunya per donar suport a la IP i engegar la campanya d’inscripció de voluntaris. Aquesta mobilització sense precedents d’Esquerra vol aconseguir que en les properes eleccions al Parlament de Catalunya la ciutadania esculli una majoria disposada a tirar endavant el referèndum popular.

A continuació us reproduïm el correu electrònic que Joan Puigcercós està fent arribar als militants:
- – - – - – - -
Benvolgut company, benvolguda companya,

Arran de l’aprovació pel Parlament, a proposta d’Esquerra, de la Llei de consultes populars, el Principat de Catalunya ha iniciat un procés irreversible cap a la celebració d’un referèndum per a decidir el seu futur, coincidint amb la mobilització de centenars de milers de persones que han impulsat consultes sobre la independència en els seus municipis.

Avui ha estat admesa a tràmit la Iniciativa Popular presentada per la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, d’acord amb allò que permet la nova Llei de consultes populars per via de referèndum, que en el seu article 21 diu: “Els ciutadans de Catalunya poden promoure la convocatòria d’una consulta popular en l’àmbit de Catalunya si està avalada almenys pel 3% de la població.”

Esquerra vol abocar-hi totes les seves forces, incorporant tota la seva militància i totes aquelles altres persones que hi vulguin col·laborar, com a voluntaris, per a recollir aquestes 220.000 signatures i moltes més si és possible. Per això, et convoco el dissabte 12 de juny a les 11h al davant Parlament de Catalunya per donar suport a la Iniciativa Popular i engegar la campanya d’inscripció del voluntariat per la recollida de signatures.

Properament et farem arribar els plecs de recollida de signatures i la documentació necessària per al bon funcionament del procés. També et pots adreçar a la teva secció local per recollir els fulls de captació de voluntariat.

Aquest és un moment històric en el que ni un sol dels catalans i catalanes que hem somniat veure aquest país lliure podem restar inactius. L’hora de la veritat s’acosta, tot i que encara queda un llarg i difícil camí, i no serem la gent d’Esquerra els qui defallim davant el repte.

En aquest sentit, vull fer una crida a la gent d’Esquerra a prioritzar, per davant de cap altra activitat política, també de l’electoral, la recollida de signatures per a poder celebrar el referèndum. Volem tenir les signatures abans de les properes eleccions al Parlament. Si és així, només quedarà un escull perquè es pugui celebrar: una majoria política en el nou Parlament disposada a tirar-lo endavant. I això, la ciutadania tindrà la possibilitat de decidir-ho en aquestes properes eleccions. Puc donar la meva paraula que les diputades i diputats electes en nom d’Esquerra hi donaran el seu suport entusiasta.

Joan Puigcercós
President d’Esquerra

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El jurista Alfons López Tena i el diputat d’ERC Uriel Bertran han valorat aquesta tarda l’admissió a tràmit a la Mesa del Parlament de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya reiterant el ‘pas transcendent’ de passar del reconeixement a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Tena i Bertran descarten que el fet que PSC i PP hagin decidit dur la IP al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) tingui cap incidència en el tràmit per aconseguir el referèndum ja que recorden que la Llei de Consultes preveu que el CGE pugui dictaminar si la pregunta s’ajusta a l’Estatut però no atorga cap conseqüència a una resolució negativa. Així, un cop aprovada a la Mesa es compleix l’únic tràmit que ha de fer el Parlament per a la recollida de signatures i sostenen que ‘res’ podrà aturar-la. A hores d’ara ja treballen perquè la causa de la independència aconsegueixi ‘la recollida de signatures més gran de la història’.

López Tena ha titllat d”antiespanyolista i antidemocràtica’ l’estratègia del PP i el PSC de portar la IP al Consell de Garanties Estatutàries tot i que els ha recordat que la Llei de Consultes preveu que es pugui demanar un dictamen a aquest òrgan però no n’estableix cap efecte i, per tant, l’únic requisit per a que pugui començar la recollida de signatures és l’admissió a tràmit a la Mesa del Parlament, que s’ha superat avui.

Els propers passos a seguir

En aquest sentit ha desgranat els propers passos que haurà de seguir la Iniciativa Popular a partir d’ara que haurà d’esperar aquest dictamen sense efectes del Consell de Garanties Estatutàries que han demanat socialistes i populars i que, exclusivament, aconseguiria endarrerir un mes l’inici de la recollida de signatures.

El primer que farà la Comissió Promotora mentre el Consell emet dictamen és demanar a la Mesa del Parlament que aclareixi alguns conceptes que no queden clars a la Llei de Consultes per tal d”evitar arbitrarietats’ al llarg del procés. Es demana a quina Junta Electoral s’han de fer els tràmits ja que la Llei no ho determina i a què es refereix exactament quan parla de ‘població’ per tal que es pugui determinar la xifra mínima de signatures que caldrà recollir que la Llei fixa en ‘el 3% de la població’.

A partir d’aquí, i un cop s’hagi pronunciat el Consell, la Comissió Promotora haurà de presentar un model de plec de recollida de signatures a la Junta Electoral, que l’haurà de validar. La mateixa Junta Electoral també haurà de segellar el conjunt de plecs per a la recollida de signatures. En aquest sentit Uriel Bertran ja ha advertit que se n’imprimirà ‘una quantitat ingent’.

Totes aquelles persones que vulguin actuar com a fedataris per exercir com a voluntaris en la recollida de signatures hauran d’acreditar-se. A partir de demà s’organitzarà una campanya per ampliar les més de 9.000 persones que ja s’hi han inscrit.

Un cop la Junta Electoral lliuri a la Comissió Promotora el primer plec segellat comença a comptar el termini de sis mesos, ampliables a vuit, de què es disposa per aplegar ‘el màxim’ de signatures possible. Es calcula que aquest termini pot allargar-se fins a la primavera de 2011 i, per tant, la campanya electoral d’aquesta tardor i possiblement la consulta de Barcelona coincidirien en el temps amb la recollida de signatures.

Un cop presentades, l’Idescat ha de verificar les signatures i si es compleix el nombre mínim de signatures el Parlament haurà de convocar un Ple perquè els grups polítics -ja en la propera legislatura- decideixin si la Generalitat convoca un referèndum sobre la independència de Catalunya. No és fins aquest moment que els partits s’han de pronunciar en funció de la seva ideologia, a diferència del vot en l’admissió a tràmit que es basa en motius tècnics.

Si el Parlament aprova la convocatòria serà l’hora de demanar l’autorització a l’Estat espanyol.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha assegurat que els militants i simpatitzants de la formació abocaran ‘totes les seves forces’ en la recollida de signatures necessàries perquè el Ple del Parlament hagi de votar la convocatòria d’un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya. És per això que Puigcercós ha anunciat que avui mateix donarà ‘les instruccions’ oportunes perquè ERC ‘prioritzi’ la recollida de signatures ‘fins i tot per davant de l’activitat electoral’. En una declaració institucional al Parlament, després de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Popular pel referèndum d’independència, el republicà ha recordat que l’aprovació de la Llei de Consultes -projecte impulsat pels republicans- ha permès que ‘el Principat iniciï un procés irreversible cap a la celebració d’un referèndum per decidir el seu futur’. Així mateix ha instat els ‘partits catalanistes’ a ser ‘valents’ i acompanyar-los en aquest camí.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

L’informe dictamina que, tant pel propi redactat d’una i altra IP, com per la justificació jurídica i l’argumentació basada en la Llei de Consultes, la IP de Tena-Bertran és impecable, mentre que la de Vinyals no compleix els requisits mínims. En aquest sentit, la IP presentada de Tena i Bertran inclou una frase introductòria per tal que sigui tècnicament irrefutable fins al punt que Tena va arribar a afirmar que, si la Mesa la tombava, estaria ‘prevaricant’.

En vistes a què l’informe jurídic deixa ben clar que la IP de Vinyals no s’adiu a la llei, des de diverses instàncies s’ha mirat de convèncer els seus promotors perquè la retiressin i així es puguin concentrar els esforços en un sol projecte, però sense èxit. Vinyals afirma que no té constància de cap petició per retirar la proposta d’IP, alhora que reitera que aprovar un o altre redactat no és una qüestió tècnica, sinó que depèn de la voluntat política de la Mesa.

El vot de Miralles, clau
Aquesta IP compta ‘a priori’ amb el suport d’ERC i de CiU. Tenint en compte la composició de la Mesa, amb dos membres del PSC, Higini Clotas i Lídia Santos; dos de CiU, el convergent Lluís M. Corominas i el democratacristià proper a les tesis sobiranistes Antoni Castellà; un d’ICV-EUiA, el coordinador general d’EUiA Jordi Mirelles; un del PP, Rafael Luna, i presidida pel republicà Ernest Benach, el vot favorable o fins i tot l’abstenció de Jordi Miralles seria clau per tal que la IP prosperés gràcies al vot de qualitat de Benach. EUiA ha declinat avançar quin és el seu capteniment davant d’aquesta qüestió.

Els propers passos
1. Un cop s’hagi formalitzat l’admissió a tràmit de la IP, la Mesa del Parlament haurà d’entregar a la Comissió Promotora els plecs amb els fulls de signatures.
2. S’han de recollir unes 220.000 signatures (3% de la població) en el termini de sis mesos (ampliables a vuit). S’aprofitarà la Consulta de Barcelona per fer una gran recollida de signatures.
3. Una vegada es presenten les signatures al Parlament i s’autentifiquen, el Parlament de Catalunya ha de convocar un Ple per tal de votar (es necessita majoria absoluta) la convocatòria del referèndum. Aquest Ple se celebraria en la propera legislatura.
4. Finalment, l’Estat espanyol ha de decidir si autoritza o no el referèndum. En el cas que no ho faci la Comissió Promotora creu que s’obrirà un conflicte polític internacional.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La Mesa del Parlament es reuneix aquest dimarts amb les dues Iniciatives Populars (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya damunt la taula. Els representants dels partits a la Mesa poden sotmetre-les a votació avui mateix o bé demanar un informe jurídic i ajornar la decisió per a més endavant. En aquest punt de procés la Mesa tan sols ha de verificar que les propostes presentades compleixin amb els requisits que marca la Llei de Consultes deixant al marge criteris ideològics o d’oportunitat política. En aquest sentit la IP presentada per Uriel Bertran i Alfons López Tena inclou una frase introductòria per tal que sigui tècnicament impecable fins al punt d’afirmarque, si la Mesa la tomba, estarà ‘prevaricant’. La IP presentada per David Vinyals, en canvi, no inclou aquest text introductori sabent que és refutable tècnicament ja que creuen que la decisió depèn de la voluntat política de la Mesa. Tot i això, aquest dilluns denunciaven un ‘pacte’ entre CiU i ERC per tombar la seva IP i donar suport a la de Bertran i López Tena.

Políticament, la clau està en Jordi Miralles
La IP presentada per Uriel Bertran i Alfons López Tena tindria a priori el suport d’ERC que, com ja va avançar directe!cat, veu ‘amb simpatia’ la iniciativa, i també de CiU. Tenint en compte la composició de la Mesa amb dos membres del PSC, Higini Clotas i Lídia Santos; dos de CiU, el convergent Lluís M. Corominas i el democratacristià proper a les tesis sobiranistes Antoni Castellà; un d’ICV-EUiA, el coordinador general d’EUiA Jordi Mirelles; un del PP, Rafael Luna, i presidida pel republicà Ernest Benach, l’abstenció de Jordi Miralles seria clau per tal que la IP prosperés gràcies al vot de qualitat de Benach. EUiA ha declinat avançar quin és el seu capteniment davant d’aquesta qüestió.

Dos informes jurídics, dos criteris
El 23 de març la Coordinadora presentava un informe jurídic(doc) del professor de la Universitat d’Standford Antoni Abad que sostenia que ‘la Llei determina que serà la mesa la que decidirà l’admissió a tràmit o no d’una Iniciativa Popular segons criteris d’oportunitat política, més que jurídica’ apostant per tramitar la IP amb exactament la mateixa pregunta que s’està fent a les consultes sobre la independència encara que, tècnicament, no s’ajusti a allò que la Mesa del Parlament pot aprovar entenent que l’aprovació o no depèn de la ‘voluntat política’. Amb aquesta via s’admetia que un dels objectius era que CiU i ERC ‘demostressin’ aquesta voluntat.

El 7 de maig, però, la Coordinadora tornava a presentar un nou informe jurídic (pdf), aquest cop a càrrec d’Alfons López Tena que plantejava que la mateixa pregunta que es fa a les consultes precedida de la frase introductòria ‘Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?’ permetria abordar amb garanties tècniques el pas de la IP per la Mesa i forçar el seu debat polític, on al capdavall els partits s’hi haurien de posicionar, al ple del Parlament. En els darrers dies el jurista ha anat més enllà i ha afirmat que si la Mesa del Parlament rebutja la IP estarà ‘prevaricant’ perquè ho farà en base a motius polítics que no hauria de tenir en compte en ser un òrgan tècnic.

La Coordinadora dóna suport a les dues IP que demostre la ‘transversalitat ideològica’ del moviment
La Coordinadora Nacional dóna suport a les dues propostes. Anna Arqué va explicar a directe!cat que cal veure les dues IP -tant la de David Vinyals com la d’Uriel Bertran i Alfons López Tena- com una mostra de la ‘transversalitat ideològica’ de la Coordinadora i del propi moviment de les consultes i no com un símbol de ‘desunió’. Recorda que el Consell Plenari va aprovar a Girona tirar endavant una IP per fer un referèndum nacional i veu legítima qualsevol de les dues estratègies per tirar-ho endavant. Això sí, admet que s’ha generat una certa confusió i que, si la Mesa del Parlament dóna llum verda a les dues Iniciatives Populars, s’haurà de mirar d’unificar-les i fer ‘una única recollida de signatures’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Ni l’una, ni l’altra sinó totes dues. Un cop s’han registrat al Parlament les dues Iniciatives Populars (IP) que demanen la convocatòria d’un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya, la Coordinadora Nacional ha trencat el seu silenci i ha anunciat que dóna suport a les dues propostes. Anna Arqué ha explicat a directe!cat que cal veure les dues IP -tant la de David Vinyals com la d’Uriel Bertran i Alfons López Tena- com una mostra de la ‘transversalitat ideològica’ de la Coordinadora i del propi moviment de les consultes i no com un símbol de ‘desunió’. Recorda que el Consell Plenari va aprovar a Girona tirar endavant una IP per fer un referèndum nacional i veu legítima qualsevol de les dues estratègies per tirar-ho endavant. Això sí, admet que s’ha generat una certa confusió i que, si la Mesa del Parlament dóna llum verda a les dues Iniciatives Populars, s’haurà de mirar d’unificar-les i fer ‘una única recollida de signatures’.

Dos informes jurídics, dos criteris
El 23 de març la Coordinadora presentava un informe jurídic(doc) del professor de la Universitat d’Standford Antoni Abad que sostenia que ‘la Llei determina que serà la mesa la que decidirà l’admissió a tràmit o no d’una Iniciativa Popular segons criteris d’oportunitat política, més que jurídica’ apostant per tramitar la IP amb exactament la mateixa pregunta que s’està fent a les consultes sobre la independència encara que, tècnicament, no s’ajusti a allò que la Mesa del Parlament pot aprovar entenent que l’aprovació o no depèn de la ‘voluntat política’. Amb aquesta via s’admetia que un dels objectius era que CiU i ERC ‘demostressin’ aquesta voluntat.

El 7 de maig, però, la Coordinadora tornava a presentar un nou informe jurídic (pdf), aquest cop a càrrec d’Alfons López Tena que plantejava que la mateixa pregunta que es fa a les consultes precedida de la frase introductòria ‘Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?’ permetria abordar amb garanties tècniques el pas de la IP per la Mesa i forçar el seu debat polític, on al capdavall els partits s’hi haurien de posicionar, al ple del Parlament. En els darrers dies el jurista ha anat més enllà i ha afirmat que si la Mesa del Parlament rebutja la IP estarà ‘prevaricant’ perquè ho farà en base a motius polítics que no hauria de tenir en compte en ser un òrgan tècnic.

Dues estratègies en compliment del Consell Plenari de Girona
Arqué assegura que les dues Iniciatives Populars poden considerar-se hereves de l’acord assumit pel Consell Plenari de Girona de fer els passos necessaris per convocar un referèndum nacional d’independència que doni continuïtat a les consultes sobre la independència que es fan arreu del país. En aquest sentit exposa que David Vinyals, Xavier Borràs i Miquel Àngel Gràcia no han demanat suport a la Coordinadora per recollir adhesions perquè no consideren important demostrar que la IP té suport social entenent que allò determinant serà la voluntat política de la Mesa, i que en canvi l’opció d’Uriel Bertran i Alfons López Tena sí que ha contemplat recollir al màxim d’adhesions i per això la Coordinadora ha posat a la seva disposició un espai al web.

Tot i això, la divergència en l’estratègia ha confós a molts independentistes que es preguntaven -també a través de comentaris en aquest digital- a quina IP donaria suport la Coordinadora i si haurien de signar dues vegades. Davant d’aquesta situació, Anna Arqué reconeix que si la Mesa del Parlament dictamina que les dues propostes compleixen els requisits necessaris -cosa que sembla difícil en el cas de la IP de Vinyals- la situació seria complicada i apunta que caldria arribar a un acord per impulsar-ne només una i fer una única recollida de signatures perquè la proposta arribi al Ple del Parlament. Amb tot, es mostra escèptica davant la possibilitat que Vinyals i les persones que sostenen la seva mateixa estratègia s’avinguin a introduir modificacions en la pregunta.

‘Adulterar’ l’autodeterminació
David Vinyals, Xavier Borràs i Miquel Àngel Gràcia van registrar una IP seguint la tesi de l’informe d’Antoni Abad que atorgava a les decisions de la Mesa del Parlament un caràcter eminentment polític més enllà dels requisits tècnics. Vinyals entén que qualsevol canvi en la pregunta ‘és un pas enrere’ encara que admet que mantenir-la pot condemnar la proposta a ser rebutjada a la Mesa del Parlament. Al seu parer, el problema de Catalunya està al Parlament i creu que a través de la proposta de López Tena s’està ‘adulterant’ el dret a l’autodeterminació perquè ‘condiciona la independència a un possible pacte constitucional’. Davant d’aquesta evident divisió de criteris Vinyals argumentava que la Coordinadora no ha apostat formalment per seguir l’opció de López Tena i apel·lava a una reunió de la Coordinadora per tal que es decidís per una única IP.

Precampanya electoral
Per la seva banda, Alfons López Tena sosté que, tècnicament, la Mesa del Parlament no pot acceptar la IP plantejada en els termes que l’han presentat Vinyals, Borràs i Gràcia. Al seu entendre l’acció es correspon més aviat a una ‘acció de precampanya’ en referència a la militància de Vinyals i Borràs a Reagrupament. D’aquesta manera, RCat podria aprofitar electoralment el ‘No’ que, per motius merament tècnics, ERC i CiU haurien de donar a la Mesa del Parlament. David Vinyals, però, rebutja aquesta lectura emparant-se en què Miquel Àngel Gràcia és militant d’ERC. Així mateix desvincula la IP de la Conferència Nacional del Sobiranisme que s’ha de presentar dilluns i advoca per ‘la celebració d’una conferència unitària per a la independència amb la participació activa de membres acreditats de plataformes i associacions sobiranistes, i dels impulsors de les consultes populars, podria ser el camí per arribar a aquesta candidatura de consens’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La IP per organitzar un referèndum oficial sobre la independència que promouen el diputat Uriel Bertran i el jurista Alfons López Tena compta amb el suport d’Esquerra. Així ho han explicat a directe!cat fonts properes a Joan Puigcercós, que asseguren que la IP és assumible per Esquerra i per tant comptarà amb el suport de la formació republicana tant a la mesa del Parlament com en els futurs tràmits al ple. Els republicans veuen ‘amb simpatia’ la IPpresentada aquest dimarts, que de ser acceptada per la mesa de la Cambra haurà de recollir 220.000 signatures per forçar els diputats catalans a pronunciar-se a favor o en contra de la convocatòria d’un referèndum nacional oficial sobre l’Estat propi. Ara per ara, l’acollida positiva d’Esquerra xoca amb el silenci de CiU, que de moment ha evitat pronunciar-se sobre una Iniciativa Popular que promou Alfons López Tena, un dels consellers nacionals de la federació.

574 persones a la comissió promotora

Amb el suport de gairebé 7.000 persones, Uriel Bertran i Alfons López Tena van presentar ahir dimarts al registre del Parlament la seva Iniciativa Popular (IP) per tal que la Generalitat convoqui un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya, fent ús de la nova Llei de Consultes.

En només deu dies 574 persones s’han integrat a la comissió promotora i 6.250 s’hi han adherit com a signants, una xifra que s’ha titllat d”èxit aclaparador’ i que ‘legitima’ els impulsors per tirar endavant el procés.

Bertran i López Tena han demanat ‘celeritat’ a la Mesa del Parlament, que s’haurà de pronunciar en uns dies, i l’han instat, un cop més, a evitar valoracions polítiques i centrar-se ‘exclusivament’ en l’anàlisi tècnica de la IP, que asseguren és ‘impecable’.

En aquest sentit, Bertran ha apuntat que seria ‘al·lucinant i surrealista’ que els mateixos partits que a nivell local han aprovat mocions a favor de les consultes tinguin ara una postura diferent al Parlament.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure