Salmond va de debò. ‘Està d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent?’. Aquesta és la pregunta que el govern d’Alex Salmond proposa pel referèndum que vol organitzar durant la tardor del 2014. El primer ministre escocès ha presentat aquest dimecres la seva proposta pel referèndum, que ara s’obre a consulta pública. La pregunta és de ‘sí o no’, però Salmond no tanca la porta a incloure una tercera opció per ampliar els poders d’Edimburg sense sortir del Regne Unit si així ho decideixen els ciutadans durant el procés de consulta. Salmond negociarà amb Londres perquè el referèndum sigui ‘legal’ i no pugui ser disputat als tribunals. El primer ministre vol que els joves de 16 i 17 anys votin a la consulta.

El primer ministre Alex Salmond ha assegurat que està disposat a negociar amb el govern britànic de David Cameron perquè es transfereixin els poders per celebrar un referèndum vinculant i legal, tot i que ha alertat en reiterades ocasions que els escocesos ‘són la millor gent per prendre decisions sobre Escòcia’.

‘Si l’oferta per negociació es fa de bona fe’, ha dit Salmond, les discussions ‘aniran bé’, però ha alertat que no acceptarà ‘condicions’ de Londres, ni pel que fa a les preguntes ni pel calendari. De fet, Salmond assegura que el parlament escocès té les competències per organitzar un referèndum consultiu, però vol evitar que sigui una consulta ‘sense retrets’ i que ningú, especialment Londres, la pugui posar en dubte al Tribunal Suprem. Per tant, ha dit que accepta l’oferta de Cameron per la transferència del poder legal de fer una consulta sempre que arribi sense precondicions.

El primer ministres escocès ha dit que la tardor del 2014 és la data ‘més propera que permet fer una consulta amb els estàndards més elevats’ de qualitat. Salmond ha dit que el govern escocès ‘defensa la independència’ però que no descarta la pregunta per ampliar l’autogovern perquè el referèndum ha de ser ‘democràtic, inclusiu i just’. ‘No eliminarem l’opció només perquè és popular’ ha dit Salmond, en referència a l’oposició del govern britànic a fer una referèndum amb tres preguntes.

En la seva proposta, presentada en l’informe ‘Your Scotland, Your Referendum’ (La teva Escòcia, el teu referèndum), Salmond aposta per obrir el vot a tots els residents a Escòcia, “igual que en les eleccions escoceses”. Votarà, ha dit Salmond, “tothom que viu i treballa a Escòcia’. A més, el govern de l’SNP vol que s’obri el vot als joves de 16 i 17 anys. ‘Si un jove de 16 anys pot entrar a l’exèrcit, pot casar-se i pagar impostos, també pot decidir sobre el futur constitucional del país’, ha defensat Salmond.

Una nova ‘unió social’ amb Anglaterra

Alex Salmond ha dit que la independència és el que ‘busquem com a individus’. ‘No ser independent és l’excepció’, ha alertat Salmond, que ha dit que un estat propi per Escòcia donarà ‘molt potencial’ al país. El primer ministre escocès ha destacat de nou que la seva opció d’independència inclou el manteniment de la monarca Elisabet II però només una relació ‘d’igual a igual’ amb la resta de nacions de les illes britàniques, com Anglaterra, Gal·les o Irlanda.

‘Vull la independència no perquè pensi que som millors que cap altre país, sinó perquè sé que som tan bons com qualsevol altre’, ha destacat Salmond. ‘El nostre futur i el nostre èxit han d’estar a les nostres mans’, ha conclòs.

El Partit Nacional Escocès (SNP) d’Alex Salmond ha donat aquest diumenge el tret de sortida a la campanya pel referèndum d’independència que pretén celebrar durant aquest mandat. En el darrer dia del congrés de l’SNP a Inverness, al nord d’Escòcia, el cap de la campanya, Angus Robertson, ha confirmat que ja comencen a treballar. ’Treballarem tant dur com sigui possible en una campanya sense precedents per aconseguir una majoria a favor del ‘sí’ per una Escòcia sobirana independent’, ha dit Robertson. El partit també ha anunciat que compta amb 918.000 lliures (més d’un milió d’euros), per finançar la campanya. Els diners són una donació del poeta escocès Edwin Morgan, que va morir l’agost del 2010.

Robertson ha assegurat que el poeta escocès ‘va deixar un llegat que transformarà’ Escòcia i que permetrà ‘fer una campanya per construir un país millor’. L’encarregat de la campanya per la independència ha lloat la ‘generosa i substancial’ donació de Morgan. ‘Amb aquests recursos serem capaços de donar un suport com cal a la campanya a peu de carrer, a les nostres comunitats arreu d’Escòcia’, ha afegit.

L’esquerra abertzale ha considerat que la ‘decisió històrica’ de l”abandonament definitiu’ de la lluita armada per part d’ETA després de més de 40 anys de violència ‘no suposa el tancament del conflicte polític’ si bé sí que ‘marcarà un abans i un després’ a la política basca. En les seves valoracions, els dirigents de l’antiga Batasuna Rufi Etxebarria i Maribi Ugarteburu han advocat per iniciar un diàleg per aconseguir un ‘acord democràtic’ sobre ‘el reconeixement del poble basc i el dret a decidir’. Per aquest motiu, ha emplaçat Madrid i París a respondre ‘amb responsabilitat i altura de mires’ al nou escenari.

Culminarà aquest desembre un segon màster de preparació als Estats Units · No és partidari de fundar nous partits sinó de l’entesa entre els existents

Després que Albert Om -soci impulsor del diari Ara- l’entrevistés al programa El Convidat de , el diari Ara ha publicat una entrevista amb Miquel Calçada ’Mikimoto’ en què explica la seva vocació política per contribuir al procés de creació de l’estat propi per Catalunya. En la transcripció de l’entrevista feta pel director del rotatiu, Carles Capdevila, Calçada detalla que culminarà un segon màster a la prestigiosa universitat de Syracuse. El primer, de gestió i administració pública i, el segon, de relacions internacionals. El popular periodista de Pasta Gansa, Persones Humanes o Afers Exteriors i cofundador del Grup Flaix, porta residint un any i mig als Estats Units per culminar la seva preparació per fer el salt a la política. En l’entrevista, Calçada explica que no és partidari de crear nous partits sinó de l’entesa entre els existents i que el procés d’alliberament nacional caurà pel seu propi pes i la relació de veïnatge acabarà sent bona.

El secretari general d’ERC, Joan Ridao, ha afirmat aquest diumenge que ‘mentre Catalunya se sobiranitza, CiU i PSC miren cap a una altra banda’. Ho ha dit referint-se a l’aniversari del 10J i en aquest sentit també ha apuntat que es commemora el primer aniversari de la manifestació contra la sentència de l’Estatut que va suposar un autèntic cop d’estat constitucional per part d’un TC ‘segrestat políticament, segons una expressió recent d’uns dels seus components, per si algú dubtava encara de la seva manca de legitimitat’, ha dit Ridao. Així mateix, el secretari d’ERC ha criticat que ‘al mateix temps que Mas rehabilita el PP, PSOE i PP engeguen una ofensiva centralista amb el pretext de la crisi’.

Segons Ridao, ‘la sentència afirma que hi ha un únic subjecte polític que és Espanya, i que no hi ha res a encaixar, de manera que no s’accepta ni més poder polític ni econòmic ni un reconeixement de la identitat de Catalunya’. Un any més tard, ha apuntat Ridao, ‘sembla que la crisi econòmica omple tot l’escenari, però s’equivoquen els que pensen que la fractura no ha estat profunda, com demostra la recent enquesta de la Generalitat en què més del 40% de la població vol la independència i només un 20% defensa l’actual model autonòmic’.

El secretari general d’ERC ha subratllat que la sentència ha actuat com a ‘catalitzador’ d’un procés de ‘creixent sobiranització’ del país mentre ‘els partits majoritaris miren cap a una altra banda’. ‘CiU acaba de rehabilitar el PP, que és el principal causant de la trencadissa, i torna a l’estratègia del peix al cove, i el PSC ni se’n recorda de l’operació rescat anunciada per Zapatero’, ha afegit.

Ridao ha assegurat que més enllà de la demanda social, en el terreny polític i institucional ‘no és que estem en la casella zero sinó que la crisi ha esdevingut un pretext en mans del PSOE i PP per plantejar una recentralització de les competències, imposar la unitat de mercat o tutelar l’autonomia financera de les comunitat autònomes’. En qualsevol cas, la societat avui, ha dit el dirigent republicà, ‘té la paraula i el dret a decidir forma part de l’agenda política per no desaparèixer mai més i, ara més que mai, s’ajunten els sentiments amb els interessos a l’hora de plantejar amb caràcter immediat la reivindicació del concert econòmic i la fi de l’espoli fiscal’.

L’endeutament de la Generalitat de Catalunya previst per al final del 2010, d’acord amb els criteris SEC-95 (el Sistema Europeu de Comptes), és de 31.914 milions i arriba als 40.607 milions si se sumen la resta d’entitats no financeres i el deute de l’ICF i l’ICCA. Aquestes dades estan incloses en l’informe sobre la situació financera de la Generalitat que aquest divendres el president de la Generalitat en funcions, José Montilla, ha entregat personalment al president electe, Artur Mas. Pel que fa el dèficit, segons l’informe, se situa en 4.706 milions l’any 2009 i suposa un augment de 3.165 milions respecte el dèficit del 2006, quan va començar la legislatura de Montilla.

Segons el document de 53 pàgines, el nou Govern s’haurà d’endeutar en 6.800 milions més aquest 2011. L’executiu d’Artur Mas necessitarà un finançament de 8.788 milions per fer front als venciments de deute previstos i a l’adquisició d’actius financers com els bons que recentment ha emès el Govern de José Montilla. Però a aquesta xifra se li han de restar els 1.987 milions que al començament de l’exercici hi ha a la tresoreria de la Generalitat.

El deute previst per al final del 2010, d’acord amb els criteris SEC-95 que té com a referència Europa, és de gairebé 31.914 milions, dels quals 28.415 corresponen a l’Administració de la Generalitat. Si s’hi afegeix les quantitats corresponents a la resta d’entitats no financeres el deute total és de 37.076. I si s’inclou el deute de l’ICF (Institut Català de Finances) i l’ICCA ( Institut Català del Crèdit Agrari) la suma arriba a 40.607 milions, que representa el deute total del sector públic.

Catalunya incomplirà el límit de dèficit el 2010

Del mateix document se’n desprèn que Catalunya incomplirà el límit de dèficit el 2010. Es recorda que l’objectiu de dèficit pel 2010, un cop ajustat, és de 4.700 milions, un 2,4% del PIB. Però al mateix temps admet una desviació que estarà entre un 0,7% i un 0,9% per sobre de l’objectiu de dèficit dels escenaris d’estabilitat pressupostària. És a dir, que se situarà entre el 3,1 i el 3,3% del PIB, quan el límit fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera va ser del 2,4%.

Els dos factors que apunta el document per justificar aquesta desviació són un menor volum d’ingressos del previst en el pressupost i una major despesa en el sector salut motivada en bona part pel retard en l’aplicació de les mesures de contenció acordades pel govern espanyol.

Tot i això, el Govern recorda que un informe del Ministeri d’Economia i Hisenda situa la Generalitat entre el grup de comunitats autònomes que no necessiten adoptar mesures addicionals per complir amb els objectius d’estabilitat parlamentària marcats conjuntament amb la Unió Europea (UE).

Pel que fa al dèficit de la Generalitat, el document el xifra en 4.706 milions en la liquidació de l’any 2009, un 2,41% del PIB. Segons el Govern, això suposa que hi ha set comunitats autònomes amb un dèficit més elevat que el català i que la Generalitat passa a ocupar el vuitè lloc. A més, l’executiu també remarca que, respecte al 2008, el dèficit ha disminuït un 0,17%.

L’evolució del dèficit al llarg de la legislatura, però, mostra les dificultats amb què s’han trobat les finances de la Generalitat com a conseqüència de la baixada d’ingressos arran de la crisi econòmica. El 2006 va ser de 1.541 milions i el 2007 de 1.226 milions, però el 2008 es va disparar fins als 5.272 milions. Una xifra que es va reduir el 2009 amb 4.706 milions. Així, comparant les xifres del 2006, la d’inici de legislatura, i del 2009, el dèficit liquidat ha crescut en 3.165 milions.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat aquest dilluns el seu ‘contracte’ per arribar a pactes -ja siguin puntuals o estables- amb altres forces polítiques després de les eleccions. Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena han volgut reiterar que els diputats de SI només sumaran amb aquelles forces polítiques que assumeixin el compromís de proclamar la independència de Catalunya abans del 2014. Així, insten les forces que ideològicament s’han pronunciat a favor del dret a l’autodeterminació del poble català a ‘passar de la retòrica als fets’. En qualsevol altre cas, farem oposició al govern autonomista que es formi’, adverteix Bertran.

Una conselleria per a la transició a l’Estat català
El document presentat per Solidaritat detalla quin és el camí i el treball que la formació dibuixa per arribar a l’Estat català. En aquest context, a partir del mes de desembre de 2010, s’hauria de constituir un Govern pensat per a l’objectiu de proclamar la independència amb la presència d’una conselleria en cap per a la transició cap a l’Estat català i dedicat a teixir les relacions exteriors necessàries per aconseguir el suport de la comunitat internacional.

Solidaritat revela que ja hi ha un equip d’experts treballant en com s’ha de desenvolupar l’estructura de l’Estat. Defenen que en aquesta transició s’hauria de definir la seguretat social catalana, una Hisenda i Agència Tributària catalana, un Banc Central català, així com els òrgans de gestió de les infraestructures principals del país, un cos de seguretat nacional i establir quins seran els criteris per a la repartició dels béns amb l’Estat espanyol.

Situar la independència al centre del debat polític
Laporta ha admès que la proclamació de la independència en la propera legislatura no està entre els objectius a curt termini de cap de les forces parlamentàries. Tot i això Solidaritat es mostra convençuda que si la societat ‘envia un missatge en forma de vots’ a la classe política catalana, la independència pot passar a condicionar el debat polític durant els propers anys.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Fa 48 hores que van penjar-lo a YouTube i ja és un dels més vistos aquest cap de setmana

El lipdub es va iniciar al Museu Episcopal de Vic i va seguir pel centre dels carrers de la capital osonenca, per acabar a la Plaça Major, i amb la participació de castellers, bastonaires, diables, miquelets i jugadors d’hoquei patins, entre molts d’altres.

Més de cent voluntaris van vetllar pel bon funcionament de la gravació i es van encarregar de tancar tots els accessos a la plaça porxada de la ciutat, la segona més gran de Catalunya, per tal de poder comptabilitzar correctament el nombre de participants.

De moment el vídeo ja supera les 225.000 visualitzacions a les 16 de la tarda d’aquest diumenge, a les que cal sumar els milers de reproduccions de les còpies i duplicats que se n’ha fet al mateix YouTube i a d’altres plataformes de vídeos a la

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure