Andreu Bartolomé i Maria Casademunt són una parella de Siurana, propietària d’un restaurant, que fa dos mesos va decidir que faria ‘insubmissió fiscal’ i deixar de pagar els seus impostos a l’Estat. La iniciativa, que ha rebut el suport de diferents entitats, ha estat el punt de partida d’una campanya que sota el nom ‘Diem prou’ informa i convida els catalans a pagar tots els impostos a la Generalitat. El primer pas serà deixar de pagar l’IVA corresponent al mes d’abril i fer el pagament de l’impost a un compte de l’Agència Tributària de Catalunya. Andreu i Maria van adreçar-se, per carta, al president de la Generalitat, Artur Mas, per informar-li de la seva decisió i demanar-li el suport del Govern.

Aquesta parella considera que els tributs que paguen no reverteixen a Catalunya i que l’Estat dóna un tracte vexatori i ‘injust’ als catalans. Segons han explicat, això s’ha traduït ‘en una pobresa que frega el 25%, en un atur desbocat, en empreses amb problemes econòmics i amb famílies sense casa’.

L’empresa d’Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, un restaurant de Siurana que té 10 treballadors, preveu fer durant els pròxims dies un pagament de 8.000 euros a l’Estat corresponents a l’IVA. ‘És l’últim que farem a l’Estat’, assegura el propietari. A partir del mes d’abril dipositaran els diners a l’Agència Tributària Catalana perquè sigui la Generalitat qui els administri.

A partir d’aquí, confia que siguin molts més els empresaris que s’atreveixin a denunciar ‘l’espoli fiscal que pateix Catalunya’ deixant de tributar a l’Estat. De moment, la parella compta amb el suport de diferents associacions com Ara o Mai, CADCi, Welcome Mr.President, SiP, CCN, ClubFNEC, SiJ o Intersindical. També s’ha creat un espai web amb l’eslògan ‘Diem prou’ que ja ha recollit 4.000 suports.

Segons la parella, el 40% del que genera cada català ‘es queda a Madrid i no torna’, per la qual cosa tenen previst informar els ciutadans de com duran a terme el pagament dels tributs a Catalunya mitjançant el seu ingrés en un número de compte de l’Agència Tributària Catalana. La seva aspiració, explica Bartolomé, és que les 600.000 empreses catalanes s’adhereixin a la iniciativa.

Solidaritat Catalana per la Independència ha registrat una moció al Parlament que insta la cambra catalana a crear una comissió d’estudi sobre el dret a decidir. Els diputats independentistes volen que els diferents grups parlamentaris se signifiquin sobre aquesta possibilitat, donat que alguns d’ells, com CiU, ERC o ICV-EUiA s’han manifestat repetidament partidaris de la possibilitat que Catalunya exerceixi en el futur el dret a decidir com a nació. En el text de la moció, SI considera que ‘el poble català ha demostrat sobradament la seva maduresa per exercir en el moment que estimi oportú el dret a decidir’ i demana als diputats el suport per crear la comissió d’estudi.

Perquè aquesta comissió d’estudi esdevingués una realitat -tal com va passar amb la del concert econòmic- caldria que almenys dos grups parlamentaris la sol·licitessin i que una majoria simple del Parlament li donés suport durant un plenari. La voluntat dels diputats de SI és que d’aquesta comissió nasqués una proposta conjunta del Parlament que fixés les properes etapes del camí cap a la independència política de Catalunya.

Tant si el Parlament accepta aquesta comissió d’estudi com si no ho fa, Solidaritat està disposada a tornar a col·locar el debat sobre l’estat propi a l’hemicicle català. Per això, la direcció del partit ja es planteja la tramitació d’una llei de transició nacional a la independència durant aquesta legislatura, després que fracassés l’intent de fer-ho la primavera passada.

Suport al referèndum a la independència d’Escòcia

La moció que ha presentat SI -i que presumiblement es debatrà en el Ple del proper mes de febrer- també demana que el Govern doni suport a la celebració d’un referèndum d’independència a Escòcia, que els dirigents escocesos volen fixar per a l’any 2014. De fet, la moció neix precisament d’una interpel·lació del diputat Toni Strubell al Govern, en la qual lamentava que la Generalitat no hagués iniciat el mateix camí que el govern escocès. ‘Mentre el Govern escocès ha mostrat la seva voluntat de pujar al tren de la història i buscar la sobirania que la història li va arrabassar, el Govern que representa vostè, no’, va indicar Strubell a la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, en el Ple del passat 19 de gener.

El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, ha anunciat aquest dilluns que l’Assemblea Nacional que SI celebrarà el proper 19 de febrer a Barcelona servirà per aprovar la ponència política que marcarà l’estratègia que seguirà la coalició independentista en el proper bienni 2012-2014. Amb l’eslògan ‘Comencem la transició a la independència, sabem com fer-ho’, SI vol fer una crida al catalanisme polític, especialment als partits polítics que han votat els darrers anys a favor de l’autodeterminació al Parlament (CiU, ERC i ICV-EUiA) per elaborar conjuntament una llei de transició nacional a la independència. Uriel Bertran creu que el pacte fiscal està ‘abocat al fracàs’.

‘Voldríem fer-ho conjuntament amb els partits que han donat suport a l’autodeterminació al Parlament, i que CiU, ERC, ICV-EUiA i SI facin el pas de la defensa del dret a l’autodeterminació al seu exercici’, ha dit Uriel Bertran.

Bertran també ha alertat que si la resta del catalanisme no vol donar suport a aquesta llei de transició a la independència la tiraran ‘igualment endavant’ amb intenció d’obrir el debat de l’estat propi, ja que, al seu parer, ‘el pacte fiscal està abocat al fracàs i no arribarà a bon port’.

El full de ruta cap a l’estat propi que ofereix SI al conjunt del catalanisme polític passa per habilitar la Generalitat per poder iniciar les negociacions ‘sobre el temps i la forma’ del com es vehicula la independència amb la comunitat internacional, crear els ministeris d’Afers Exteriors, Seguretat, Energia, Hisenda i Seguretat Social a més d’impulsar una campanya nacional explicant els beneficis de la independència per guanyar el posterior referèndum de ratificació i obrir el procés a la resta dels Països Catalans.

Finalment, Uriel Bertran ha recordat que ‘si realment hi ha voluntat política per part de CiU d’engegar una transició nacional quina millor manera és explicitar-ho en una llei que engresqui i il·lusioni el país’. Si CiU no s’hi avé, Bertran està disposat a construir ‘una alternativa independentista al catalanisme que pacta amb el PP’, ha afegit.

El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha demanat que aquest 2012 sigui l’any que ‘comenci definitivament la transició cap a la independència’ després de constatar com el govern de Rajoy no pensa complir amb els actuals compromisos de finançament ni pagar els 759 MEUR de l’addicional tercera de l’Estatut.

‘Ja tenim tots elements sobre la taula per començar aquesta aposta. Com més aviat comencem el darrer tram cap a la sobirania nacional més estalviarem patiments, retallades i anys de crisi econòmica al poble de Catalunya’, ha assenyalat Bertran, que també ha tingut paraules de crítica cap al ‘perfil colonial’ de la nova delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna.

‘És el perfil idoni des de la perspectiva del PP’, ha ironitzat el diputat de SI, que ha recordat que De los Llanos de Luna, que aquest dilluns jurarà el càrrec, ‘és una persona que no s’ha molestat mai a expressar-se en la llengua catalana al Parlament ni tampoc ha volgut conèixer ni integrar-se a la realitat nacional del país havent nascut fora, a diferència de tants i tants milers de catalans’. ‘Han agafat una persona que mostrarà clarament el perfil colonial que Catalunya té per a l’estat espanyol. María de los Llanos de Luna exercirà un poder colonial, amb una actitud de menyspreu i manca de respecte cap a la condició nacional del nostre país’, ha insistit Bertran.

Per tot plegat, el diputat de SI ha volgut iniciar el 2012 amb un missatge ben clar: cal iniciar ja la transició a la independència. ‘És el moment de fer aquest nou plantejament. De deixar enrere projectes polítics del passat com estatuts d’autonomia i pactes fiscals, i de construir aquesta transició a la independència des de la unitat del catalanisme’, ha afirmat el diputat de SI. En cas contrari el diputat independentista ha augurat per l’any que tot just comença més retallades, més patiment i més desil·lusió entre la ciutadania. ‘Sobretot si ens mantenim dins un estat espanyol que s’enfonsa, se’n va a la ruïna i que no pensa complir els acords signats ni els pactes fiscals’, ha reblat Bertran.

Pressupostos alternatius amb 22.000 MEUR

Segons el diputat de SI, amb un projecte independentista el país ‘aconseguiria recuperar la il·lusió a partir d’un full de ruta clar i de saber que al final hi hauria els 22.000 MEUR d’espoli fiscal, que ara no tornen al nostre país’. De fet, Bertran ha avançat que un dels punts clau dels pressupostos alternatius de SI serà la incorporació d’aquesta xifra al text. ‘Presentarem uns pressupostos alternatius amb dèficit zero que incorporaran aquests 22.000 MEUR per projectar tot el que podríem fer si fóssim un Estat independent’, ha comentat el diputat de Solidaritat, que ho considera una ‘obligació patriòtica’.

Sant Cugat del Vallès s’ha adherit a l’Associació de Municipis per la Independència en un ple celebrat ahir dilluns 19. Així, la moció es va aprovar per majoria amb els vots a favor de CiU i la CUP, les abstencions del PSC i ICV i els vots en contra del PP. La Sala de plens es va omplir de ciutadans que havien estat cridats a assistir-hi per fer pressió per l’aprovació de la moció. La iniciativa comptava amb el suport d’ERC, Democràcia Catalana, Reagrupament, Solidaritat per la Independència i UASC, encara que cap d’ells no tingui representació al consistori. Les JERC i un gran nombre d’entitats de la ciutat també donaven suport a la iniciativa.

En acabar la votació, l’alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa, va fer una intervenció en la que va felicitar tots els regidors per la manera en què s’havia tramitat la moció. A més, va insistir en la seva ‘convicció’ d’encetar un camí cap a la prosperitat de la ciutadania. També va manifestar el desgrat de respectar les opinions manifestades pel PP.

Sants Cugat es converteix en una de les ciutats més importants adherides a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que ja compta amb més de 155 municipi adherits. L’AMI es va constituir el passat 14 de desembre a Vic, en un acte que va aplegar els representats de tots els municipis que n’han volgut formar part.

El líder d’ERC al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, ha despatxat aquest dimecres a la tarda al palau de la Zarzuela amb el rei Joan Carles I i li ha traslladat, a través d’una carta, la voluntat que Catalunya abandoni Espanya. Bosch, que ha explicat que la trobada ha estat cordial, ha dit després de la reunió en roda de premsa que li ha plantejat al monarca que ‘volem deixar-ho però que podem continuar sent amics’. El líder d’ERC ha anunciat d’altra banda que no donarà suport a la investidura de Mariano Rajoy. En la ronda de contactes amb el cap d’Estat previs a la investidura, el rei també ha rebut el diputat d’ICV-EUiA, Joan Coscubiela, que l’ha alertat d’una fractura institucional i social.

Bosch també ha insistit al monarca en la necessitat d’apostar pel republicanisme i el dret a l’autodeterminació i li ha reclamat que s’apliqui ‘transparència’ a la Casa Reial. ‘I no és una cosa no va que vagi a remolc de les circumstàncies concretes com les actuals, és una qüestió de principis i de més elemental interpretació de la democràcia’, ha puntualitzat el republicà. Bosch ha saludat el cap d’Estat amb un ‘bona tarda, senyor Joan Carles’.

De la seva banda, Joan Coscubiela (ICV-EUiA) li ha traslladat al Rei la seva preocupació per la ‘fractura del pacte constitucional que afecta les relacions entre Catalunya i Espanya’ i per la crisi econòmica i el greu ‘risc de rebel·lió social’ si continuen les retallades. Coscubiela ha admès que, quan falten poques hores per fixar els grups parlamentaris, encara no han arribat a un acord amb Esquerra Unida. En cas que no hi hagi pacte, els dos diputats d’ICV podrien acabar al grup mixt.

La ciutat de Vic acull aquest dimecres l’assemblea constitutiva de l’Associació de Municipis per la Independència. La iniciativa, promoguda per l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, va comptar amb el suport inicial dels municipis de Port de la Selva i Arenys de Munt i, des del mes de setembre, 155 municipis i un consell comarcal s’hi han adherit a través dels plens municipals, entre ells 22 capitals de comarca. L’Associació té per objectiu treballar per la independència de Catalunya des de l’àmbit municipal. En la reunió a porta tancada que ha començat passades les 11 del matí a la Sala Eudald Maideu del Teatre l’Atlàntida es debaten els estatuts i s’haurà d’elegir una junta i la seu.

Els representants dels 155 municipis que s’han adherit a l’Associació de Municipis per la Independència es reuneixen aquest dimecres a Vic per aprovar els estatuts i elegir una junta i la seu. Josep Maria Vila d’Abadal (UDC) ha donat el tret de sortida a l’assemblea destacant que una ‘clara majoria dels pobles de Catalunya vol la independència’ i ha afirmat que el ‘municipalisme vol col·laborar amb la societat civil’ en aquest sentit.

A banda dels representants municipals, a l’acte també hi ha assistit Anna Simó, portaveu d’ERC al Parlament; Marta Rovira, secretària general d’ERC i Uriel Bertran, secretari general de SI. A l’assemblea constitutiva també s’hi han convidat les entitats que donen suport a la iniciativa que són Òmnium Cultural, Osona per la Independència, Assemblea Nacional Catalana, Reagrupament Independentista, Fundació Catalunya Estat i Catalunya Acció. Rovira ha destacat que ‘cal seguir treballant i fer molta pedagogia per tal d’assolir la majoria social necessària i l’àmbit municipal és viral en aquest context’. ‘Ens congratulem d’aquest pas endavant cap al sobiranisme des d’un àmbit imprescindible com és el municipalisme, el més proper a la ciutadania’ ha subratllat.

Dos anys i un dia després de la consulta sobre la independència del 13-D a Osona, es constitueix a Vic l’Associació de Municipis per la Independència. Des que Vic va aprovar, ara fa tres mesos, una moció que n’impulsava la creació, 155 ajuntaments i un consell comarcal, el de Les Garrigues, ja s’hi han adherit. Amb tot, aprovar l’adhesió al ple municipal, fins ara, volia dir participar en l’assemblea constitutiva de l’associació.

Amb Vic, l’associació té el suport de 22 capitals de comarca. Les comarques properes a Osona hi són totes: Ripoll, Olot, Manresa, Berga, Solsona i Igualada. Mentre que la resta són Amposta, Banyoles, les Borges Blanques, Balaguer, Cervera la Bisbal, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, la Seu d’Urgell, Sort, Girona, Tàrrega, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès. El cas de Girona és, de moment, l’única de les quatre capitals de demarcació que s’hi ha adherit i ho va fer durant el ple d’aquest dilluns.

La gran majoria dels partits que governen aquestes capitals són de CiU tot i que també n’hi ha algun d’ERC. Entre els municipis més petits, però, hi destaca Sant Hipòlit de Voltregà i les Masies de Voltregà, amb alcaldes socialistes.

Durant l’acte, s’han de debatre els estatuts que tant alcaldes com regidors que representen els diferents municipis ja han rebut amb anterioritat. La sessió també ha d’elegir una junta, amb president i vicepresidents i vocals, un secretari i un tresorer.

Girona ha aprovat la moció presentada per la CUP i Reagrupament de Girona per adherir-se a l’Associació de Municipi per la Independència. En el Ple extraordinari de dilluns al vespre, el consistori ha aprovat la moció amb els vots a favor dels tres regidors de la CUP, els dos d’ICV i els sis de CDC. UDC s’ha desmarcat dels seus socis de federació i els quatre regidors de què disposa, juntament amb un del PSC, s’han abstingut en la votació. Els nou altres regidors socialistes i els tres del PP hi han votat en contra. Girona és la primer capital de província que forma part de l’associació.

El ple ha estat marcat pels retrets entre diverses forces polítiques. El portaveu de la CUP, Jordi Navarro, ha titllat el PP de ser ‘antidemocràtic’, una acusació que la regidora popular Concepció Veray ha considerat una ‘falta de respecte’. Veray ha amenaçat d’abandonar el ple, malgrat que al final les tensions han minvat.

Girona es converteix així en la primera capital de província que se suma al projecte iniciat per Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic. La iniciativa ja compta amb 145 municipis que hi han donat suport i formen part de l’associació. Dimecres 14 es farà a Vic l’assemblea constituent de l’associació.

El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha anunciat aquest dilluns que el seu partit no assistirà a la presentació de la Fundació Príncep Girona, que tindrà lloc aquest dimecres a Barcelona i que estarà presidida pels prínceps d’Astúries. ‘Si Espanya ens roba, la monarquia espanyola ens roba també’, s’ha queixat Bertran, que ha constatat que la família reial espanyola ‘s’està enriquint amb la corrupció’ referint-se al cas Urdangarín. ‘No participarem en aquest acte de legitimació de la monarquia, una fundació que si s’ha creat és per rentar la imatge de la monarquia espanyola al nostre país’, ha argumentat Bertran, que ha defensat una república en el marc d’un estat català.

SI ha rebut una invitació per participar el proper 14 de desembre en l’acte de presentació de la Fundació Príncep Girona, al MNAC, però Bertran ja ha anunciat que no assistiran. ‘Des de l’independentisme no legitimem la monarquia espanyola, no acceptem que el rei espanyol sigui el cap d’estat de tots els catalans, una monarquia que no vol ningú a Catalunya’, ha argumentat el diputat, que ha demanat a tots els independentistes que segueixin el seu exemple.

Però es que a més ha esgrimit que la monarquia ‘s’està enriquint amb la corrupció, i no en té prou amb els diners que els pressupostos públics li atorguen cada any’. Referint-se al cas Urdangarín, ha constatat: ‘Si Espanya ens roba, la monarquia espanyola ens roba també’.

Però a més de la investigació sobre Urdangarín, Bertran ha assegurat que ja existia d’abans la ‘sospita generalitzada de la ciutadania de com s’utilitza la posició preeminent de la monarquia per fer negocis privats’. Fruit d’això, ha continuat, el rei ité una ‘fortuna incalculable’.

‘No participarem d’un acte de legitimació, d’una fundació que si s’ha creat a Catalunya és per rentar la imatge de la monarquia espanyola al nostre país’, ha remarcat el diputat de SI, que ha reclamat que aquesta entitat no rebi cap subvenció pública per part de les institucions catalanes.

També ha comentat que el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, digués en declaracions a TV3 que és més barat de mantenir la monarquia espanyola que la república italiana. ‘Aquest sentiment monàrquic de Duran el desconeixíem, però es correspon amb la seva espanyolitat i amb la seva condició d’espanyol’, ha subratllat Bertran, que ha demanat a Duran que voti al Congrés a favor d’una rebaixa de l’assignació pressupostària que rep la família reial.

No votaran els pressupostos

SI tornarà a presentar els pressupostos de l’Estat propi, com ja va fer quan es van discutir els del 2011. És més, no reconeixeran i no votaran els pressupostos que presenti el conseller Mas-Colell, perquè són els comptes ‘de l’espoli fiscal, de l’autonomia política’.

En el projecte que presenti SI estaran inclosos els 16.000 MEUR que cada any se’n van a Madrid i no tornen. ‘Demostrarem com amb l’Estat propi i sense espoli fiscal, podríem tenir dèficit zero, sanejar les finances públiques i alhora podríem incrementar el pressupost en salut, educació i infraestructures’, ha conclòs.

De moment, SI no té data assignada per reunir-se amb el conseller, a qui li demanarà que deixi de pagar 759 MEUR a l’Estat en concepte de retencions de l’IRPF i de les cotitzacions de la Seguretat Social per compensar el deute que el govern espanyol no pensa saldar amb la Generalitat.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va exposar dilluns els seus reptes de cara a la constitució oficial de l’ens unitari i sobiranista prevista per al 10 de març del 2012. Entre aquests hi ha la formació d’un mínim de 241 assemblees territorials. Això significaria que l’ANC estaria present a tots els municipis catalans de més de 3.000 habitants i que un de cada mil ciutadans estaria vinculat directament a l’organització, l’embrió del qual va sorgir el 30 d’abril passat en el marc de la celebració de la Conferència Nacional per l’Estat Propi al Palau de Congressos de Barcelona. Actualment ja hi ha 93 assemblees creades i prop d’un centenar en fase de constitució.

La responsable de l’àrea territorial de l’ANC, Roser Loire, reconeix que el repte fixat és ‘ambiciós’ si es té en compte que falten tres mesos per a la constitució de l’organització. Tot i així, els promotors es mostren ‘moderadament optimistes’, ja que, a banda de les assemblees territorials ja formades o en fase de creació, s’està en converses amb 60 municipis més. Loire ha destacat també l’interès per aquest moviment que hi ha per part de pobles més petits i ha citat Quart al Gironès i l’Alforja (Baix Camp) com a indrets que ja tenen la seva pròpia assemblea de l’ANC.

Roser Loire ha expressat, a més, que l’auge del moviment tindrà lloc a l’estiu de l’any vinent. Serà entre la revetlla de Sant Joan i l’Onze de Setembre, període en què es durà a terme la gran acció de l’ANC. Serà una marxa popular fragmentada en ’10 columnes’, que vol recórrer tot el territori i que culminaran, totes juntes, en una marxa unitària que es farà a Barcelona en la Diada Nacional de Catalunya. Una concentració que els promotors volen que sigui ‘la més important de la història’, i que superi la del 10-J.

El Museu d’Història de Barcelona ha acollit l’acte de presentació de la constitució de l’ANC, prevista pel 10 de març del 2012. Jaume Marfany, membre del Consell Permanent, ha assenyalat que l’objectiu fonamental és ‘crear les condicions necessàries’ perquè en el termini de temps ‘més curt possible’ hi hagi una ‘majoria suficient de catalans totalment partidaris d’aconseguir un Estat propi’.

‘Hauria de ser un Estat català independent dins de la Unió Europea, que sigui l’instrument més eficaç per aconseguir l’aprofundiment democràtic i una societat més justa, participativa i solidària’, ha assenyalat Marfany. Per la seva banda, Pere Pugés, del Secretariat Nacional, ha comentat com està estructurada l’organització, a través de les assemblees territorials i sectorials.

Precisament en aquest àmbit, el sectorial, n’ha aprofundit Pep Riera, excoordinador general del sindicat Unió de Pagesos (UP) i impulsor ‘Pagesos per la independència’. Considera que el fet de tenir Estat propi beneficiaria, entre d’altres el sector agrari català. ‘La pagesia avui professionalment és un sector del tot minoritari i en recessió demogràficament’, ha argumentat. ‘Les distàncies físiques són un greu inconvenient i una gran dificultat no només a l’hora de reunir-se sinó també desenvolupar amb normalitat l’activitat productiva, econòmica i social’, ha conclòs.

Municipis per la Independència

Una altra de les intervencions destacades ha estat la de l’alcalde de Vic i promotor de l’associació Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal. Ell ha remarcat l’estreta relació que té l’entitat de caire municipalista -que es constitueix oficialment aquest dimecres a la capital d’Osona-, i l’ANC.

‘Estaran d’acord que hem de treballar plegats ja que la filosofia és ben bé la mateixa’, ha indicat. ‘Hi ha la necessitat de vertebrar el territori per assolir la independència, d’anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que lo bo i positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures’, ha subratllat.