Girona ha aprovat la moció presentada per la CUP i Reagrupament de Girona per adherir-se a l’Associació de Municipi per la Independència. En el Ple extraordinari de dilluns al vespre, el consistori ha aprovat la moció amb els vots a favor dels tres regidors de la CUP, els dos d’ICV i els sis de CDC. UDC s’ha desmarcat dels seus socis de federació i els quatre regidors de què disposa, juntament amb un del PSC, s’han abstingut en la votació. Els nou altres regidors socialistes i els tres del PP hi han votat en contra. Girona és la primer capital de província que forma part de l’associació.

El ple ha estat marcat pels retrets entre diverses forces polítiques. El portaveu de la CUP, Jordi Navarro, ha titllat el PP de ser ‘antidemocràtic’, una acusació que la regidora popular Concepció Veray ha considerat una ‘falta de respecte’. Veray ha amenaçat d’abandonar el ple, malgrat que al final les tensions han minvat.

Girona es converteix així en la primera capital de província que se suma al projecte iniciat per Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic. La iniciativa ja compta amb 145 municipis que hi han donat suport i formen part de l’associació. Dimecres 14 es farà a Vic l’assemblea constituent de l’associació.

Les urnes confirmen hores d’ara, amb el 94,5% escrutat, que CiU dóna la campanada i avança per primera vegada en unes eleccions espanyoles al PSC a Catalunya. Així, amb l’escrutini pràcticament complet, CiU treu 16 diputats, davant els 14 del PSC de Carme Chacón, que perd 11 diputats. Amb aquest percentatge escrutat, es demostra que l’onada blava d’Espanya no ha tingut repercussió a Catalunya, on els populars s’han quedat amb 11 diputats. Amb l’escrutini pràcticament fet, ERC manté el diputat de Girona, en detriment del PSC, i conserva els tres escons del 2008. ICV-EUiA en guanya dos, avança ERC i obté tres diputats.

Amb aquests resultats -no previstos per cap dels sondejos que s’havien fet-, Carme Chacón surt debilitada per intentar l’assalt del lideratge del PSOE al també fortament debilitat Alfredo Pérez Rubalcaba. Només una victòria socialista a Catalunya l’hagués catapultat en aquesta cursa, però els resultats obtinguts la posen en entredit. En canvi, Josep Antoni Duran i LLeida (CiU) podrà exhibir una clara victòria que la federació no havia aconseguit mai abans a Catalunya. L’onada popular ha mobilitzat l’electorat en benefici de CiU, que reforçada com surt, té la responsabilitat de plantar una batalla a Madrid pel pacte fiscal que amb una majoria absoluta aclaparadora del PP res fa pensar que sigui fàcil d’assolir. El cert, però, és que CiU podrà exhibir que mentre la onada popular era imparable a Espanya, el PP no ha aconseguit fer el forat que esperava a Catalunya, i segueix en tercer lloc.

La victòria dels petits

La d’aquest 20-N és una nit de bones notícies especialment per als partits d’obediència catalana. Així, a més de CiU, també poden exhibir uns resultats acceptables ERC i ICV. Els republicans han aconseguit aturar el cicle de caiguda lliure dos mesos després de la profunda renovació que lideren Oriol Junqueras i Marta Rovira amb Alfred Bosch al capdavant del front de Madrid. Un resultat, a més, que la direcció republicana exhibirà com a aval al nou rumb que ha donat al partit. Pel que fa a ICV-EUiA, els resultats els són immillorables a Catalunya, però també per als socis d’IU a Espanya. Al país, han sumat dos diputats al que ja tenien, i amb IU en sumen 11 a tot l’Estat. Les urnes, a Catalunya, s’han erigit en dic de contenció del tsunami popular. És l’excepció catalana, un cop més.

El Parlament ha instat aquest dimecres al Govern a crear una ‘comissió amb base parlamentària amb la voluntat de consensuar l’abast, les competències i l’objectiu d’un nou model de finançament que permeti recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar els nostres impostos i equiparar els ingressos als del concert econòmic’. Aquest apartat de la moció d’ERC ha estat aprovada amb els vots a favor dels republicans, CiU, ICV-EUiA i Solidaritat. Mentre, PSC i PPC s’han abstingut en la votació i Ciutadans hi ha votat en contra.

La moció d’ERC a més de reclamar aquesta comissió amb base parlamentària, demana actualitzar les balances fiscals d’acord amb la voluntat expressada a la Comissió Mixta de Valoracions de 2 de desembre de 2004 i donar continuïtat als treballs i al mètode del Grup de treball per l’actualització de la balança fiscal de Catalunya de gener de 2005 i de juliol de 2008. Aquest apartat ha estat aprovat amb més unanimitat amb 129 vots a favor i 3 abstencions de Ciutadans.

Així mateix, s’insta en el punt tres de la moció al Govern a demanar a l’executiu espanyol la regulació per llei de la publicació i actualització periòdica de les balances fiscals entre l’administració de l’Estat i les comunitats autònomes donant continuïtat a les publicades el juliol de 2008 pel Ministeri d’Economia i Hisenda. S’ha inclòs al text original una esmena del PSC que insta el Govern a presentar al Parlament una avaluació anual dels resultats del model de finançament actual i del procés de desplegament de les previsions econòmiques i financeres de l’Estatut. Aquests dos punts han tingut 109 vots a favor, 6 en contra i 17 abstencions.

El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha presentat la moció i ha recalcat que aquesta pretén deixar clar quin és el flux de recursos que famílies i empreses per la via fiscal paguen a l’Estat i quin és el retorn que té a Catalunya’. Puigcercós ha ressaltat que la comissió ha de plantejar la proposta de que tots els impostos es quedin a Catalunya i ha d’implicar-hi a la societat catalana. En aquesta línia, ha dit que s’hi ha de fer partícips de que hi ha un dèficit fiscal al món de l’acadèmia, al tercer sector, el sector privat i el món de treball i el món de la cultura.

Puigcercós ha resumit que s’ha de començar a treballar un comissió de base parlamentària amb la voluntat de treballar i explicar als ciutadans que els impostos que paguen famílies i empreses ‘han de rendir a Catalunya i han de tenir el suport de tota la gent de Catalunya’; saber què es paga i què aporta l’Estat i implicar a la societat catalana en aquesta ‘causa justa en un model de transparència i equitat’.

Per la seva part, el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha defensat que donarien suport a la moció i ha recordat que el pacte fiscal per la via del concert va ser un dels compromisos del seu partit. En aquest context, ha declarat que Catalunya ‘no pot permetre per més temps ser espoliada’ i ha assegurat que el nou pacte fiscal és una qüestió de justícia. Turull ha demanat al PSC que s’hi sumin i ha criticat que si no es compleix el finançament és perquè els socialistes catalans a Madrid voten a favor d’uns pressupostos amb ‘zero euros pel Fons de Competitivitat’.

La parlamentària del PSC Rocío Martínez Sampere ha dit per una banda que donaven suport a presentar les balances fiscals per saber on som, però per altra ha assenyalat que s’ha de defensar el model de finançament acordat per l’anterior Govern tripartit. Ha apostat per defensar Catalunya, exigir el que li pertoca i a treballar seriosament, però ha rebutjat el que ha anomenat ‘fugides endavant’ ni ‘desmerèixer el que han votat els ciutadans’ ni permetre que el Govern no exerceixi la seva responsabilitat ni contribuiran ‘mai a la frustració col·lectiva del país’.

ICV-EUiA vol anar més enllà i PPC critica ERC

El parlamentari d’ICV-EUiA Joan Boada ha afirmat que estan oberts a estudiar el pacte fiscal, però ha apuntat que voldrien anar més enllà. Per això, han presentat una esmena, que no ha estat acceptada, per analitzar propostes polítiques i jurídiques sobre les actuacions a emprendre després de la sentència del Tribunal Constitucional i la ‘transició nacional’.

El parlamentari del PPC José Antonio Coto ha demanat a Puigcercós que sigui coherent i defensi aquell acord de finançament que tan va celebrar la passada legislatura. ‘No han passat ni dos anys perquè plantegi un canvi al model de finançament’, ha assenyalat. Coto ha destacat que ‘uns treballen per separar Catalunya d’Espanya i altres perquè Catalunya surti de la crisi i torni a ser el motor d’Espanya’.

Per la seva part, el parlamentari de Ciutadans Albert Rivera ha destacat que no seran còmplices de debats estèrils i que no han fet esmenes perquè ‘les coses estan molt clares’. Per contra, el parlamentari de Solidaritat Alfons López Tena ha anunciat que votarien a favor de la moció encara que no creuen en la virtualitat de que tiri endavant.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, ha anunciat aquest dimarts que el seu grup parlamentari presentarà una queixa a la Cambra perquè la Mesa del Parlament reconsideri la decisió d’avortar la tramitació de la IP pel referèndum d’independència després del dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Per ERC, que CiU i ICV-EUiA –que van donar llum verda amb ERC fa un mes i mig a la tramitació de la IP- hagin fet marxa enrere i hagin votat a favor de la proposta del PSC de revocar aquell acord de Mesa és un ‘frau de llei’. En aquest sentit, els republicans han avisat que el fet que s’hagi donat caràcter vinculant al dictamen no vinculant del CGE contradiu el mateix Estatut. Els republicans no veuen cap fonament jurídic i sí polític en la revocació de l’acord de la Mesa que va donar llum verda a la tramitació de la IP pel referèndum, i a més lamenten que, dies després d’una manifestació on milions de catalans van demanar valentia, ‘a la primera de canvi’ CiU i ICV es facin enrere.

Simó ha mostrat la ‘indignació’ del grup parlamentari d’ERC per la marxa enrere de CiU i ICV-EUiA. Creu que es pot considerar un ‘frau de llei’ la revocació de la Mesa del Parlament a una decisió presa fa un mes i mig donant així caràcter de vinculant a un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que no ho és. És més, creu que és fins i tot ‘antiestatutari’.

Després de la manifestació del 10J on creu que els manifestants van demanar ‘valentia’ i un canvi de paradigma polític, ha criticat que ‘a la primera de canvi’ CiU i ICV-EUiA s’hagin fet enrere. Ha justificat el vot en contra a avortar la IP del president del Parlament i representant d’ERC a la Mesa per no participar d’un ‘frau de llei’. A més, ha recordat que la Llei de consultes per via de referèndum a la que s’agafaven els promotors de la IP continua vigent i ha lamentat que CiU i ICV s’hagin ‘avançat al govern espanyol’, que dubta de la constitucionalitat de la llei, una de les normes retallades pel TC.

D’altra banda, i pel que fa el rebuig per unanimitat a la ILP que esdevenia el ‘pla B’ a la IP pel referèndum d’independència en cas que el TC l’anul•lés, Simó ha argumentat que només la Llei de consultes era la via per forçar-lo, no una ILP, que creu que estaria condemnada al mateix fi que el conegut com el Pla Ibarretxe. ‘Si hem fet la Llei de consultes és pq no hi havia cap altre suport legal per fer referèndums’ de manera que la ILP esdevenia jurídicament inviable com de fet ja avisaven els serveis jurídics del Parlament.

Ha evitat entrar a valorar la dimissió d’Uriel Bertran del consell nacional d’ERC pel rebuig a la ILP alternativa que promovia, i s’ha limitat a dir que ’0discrepa’ que, com ha dit Bertran tots els partits estiguin ‘podrits’.

‘Una decisió jurídica’

El portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, ha argumentat que el rebuig de la federació nacionalista a la IP que havia acceptat fa un mes i mig no és una decisió ‘política sinó jurídica’. Ha recordat que ‘PP i PSC van portar aquesta IP al Consell de Garanties Estatutàries’.

Pujol ha ressaltat que hi ha hagut un dictamen elaborat pel ponent Jaume Vernet, ‘que va ser el candidat proposat per ERC’, i que ‘per unanimitat tots els membres dictaminen que la IP tal com estava plantejada és contrària a l’Estatut’, ha apuntat. Pujol ha manifestat que en la Mesa s’ha posat en una balança el que van dir els lletrats i el que ara diu el dictamen i ‘sembla ser que qui s’endu la partida jurídicament parlant és el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries’.

Pujol ha insistit en què li han donat molta importància sempre a que la possibilitat de la tramitació no quedés coartada per una decisió política ni la dels toros, ni la de la consulta. ‘Ens han fet prevaldre sempre les decisions jurídiques perquè son coses que es couen des d’iniciatives populars i el raonament jurídic és fonamental’. Ha recordat que en varies ocasions la decisió del Consell de Garanties s’ha pres per unanimitat. Així mateix, ha criticat que les explicacions del president del Parlament, Ernest Benach, que ha actuat com a representant d’ERC a la Mesa ‘han estat escadusseres’.

Una de les conseqüències de la votació de CiU ha estat que el jurista Alfons López Tena ha dimitit del seu càrrec de conseller nacional de CDC. Pujol ha declarat que la seva ha estat una decisió personal. ‘No tinc cap retret ni cap comentar-hi a afegir-hi’, ha manifestat. El vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha argumentat el seu canvi de posició sobre la IP a la Mesa al fet que el dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries era clar i va ser va aprovar per unanimitat.

Font:directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Per molt que un milió i mig de catalans ho demanin, Catalunya no podrà començar a decidir el seu futur. De res ha servit la històrica marxa independentista de dissabte o això sembla desprendre’s al veure que aquest dimarts la mesa del Parlament ha decidit reconsiderar i anul·lar l’admissió a tràmit de la Iniciativa Popular (IP) per convocar una consulta per via de referèndum sobre la independència de Catalunya. La IP va ser presentada el passat 25 de maig per Alfons López Tena, Elisenda Laborda i Robert Brillas, de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, va ser admesa a tràmit i els convocants ja es preparaven per recollir les 220.000 signatures necessàries. La mesa tampoc ha admès a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a favor d’una proposició de llei de convocatòria per copsar l’opinió sobre la independència de la nació catalana, el pla B de la Coordinadora, en aquest cas tombada per unanimitat, és a dir, amb el vot contrari de tots els partits, inclosa Esquerra.

El marc autonòmic no permet consultar a la ciutadania quin futur vol per Catalunya. Això és el que s’extreu de la reconsideració que aquest dimarts ha fet la mesa del Parlament de Catalunya en relació a la iniciativa popular (IP) per convocar una consulta per via de referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquesta iniciativa presentada el 25 de maig per Alfons López Tena, Elisenda Laborda i Robert Brillas, de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, va ser admesa a tràmit el passat mes de juny, però la mesa ha fet marxa enrere degut al dictamen realitzat la setmana passada pel Consell de Garanties Estatutàries.

El Consell afirma per unanimitat que la proposta és contrària als articles 29.6 i 122 de l’Estatut perquè “no té cobertura en l’àmbit competencial de la Generalitat”.  Amb l’acord adoptat per la mesa, aquesta iniciativa popular acaba aquí la tramitació. Per altra banda, la mesa no ha admès a tràmit, aquest cop per unanimitat, la iniciativa legislativa popular (ILP) a favor d’una proposició de llei de convocatòria i regulació de consulta popular no referendària per copsar l’opinió sobre la independència de la nació catalana, presentada el 5 de juliol per una comissió promotora encapçalada pels mateixos impulsors de l’anterior IP, perquè un informe dels serveis jurídics del Parlament dictamina que aquesta ILP queda fora de l’abast competencial de la Generalitat i també perquè el contingut és substancialment equivalent al d’altres ILP.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Duran dubta que el PSC faci alguna cosa que “pugui molestar el PSOE”

ERC rebutja que es modifiquin les lleis afectades per la sentència

ICV demana arribar a un acord aquesta setmana

Dos dies després de la gran manifestació en rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional (TC), els diferents partits polítics catalans s’han reclamat mútuament mostres d’unitat per recollir el clam de la ciutadania i a presentar un resposta política a la sentència. Els partits que defensen l’Estatut busquen trobar el seu mínim denominador comú per articular una resposta política unitària a la sentència del TC en un ambient de final de legislatura.

Desenvolupar l’Estatut del 2006

El secretari general adjunt del grup socialista al Congrés dels Diputats i membre de la comissió executiva del PSC, Daniel Fernández, ha assegurat avui que per al seu partit la unitat dels partits catalans passa “pel ple desenvolupament de l’Estatut del 2006”.

Segons Fernández, la unitat del catalanisme s’ha “d’expressar a Catalunya i al voltant del president de la Generalitat”. Així mateix, ha declarat que la resposta política ha de tenir l’objectiu d’aconseguir l’“Estatut complet” que es va votar en referèndum. “Altres tindran altres objectius també legítims, però que nosaltres no compartim”, ha remarcat.

El diputat socialista ha avançat que aquesta setmana hi haurà contactes amb altres partits i ha destacat que la negociació “s’ha de fer entre els partits catalans a Catalunya”.

Fernández ha reconegut que la mobilització del dissabte va ser “especialment rellevant” i ha proposat que la seva “força” es converteixi en “propostes polítiques concretes, constructives i guanyadores”. El dirigent socialista ha admès que la proximitat de les eleccions al Parlament “’tindrà molt de pes”, però ha assegurat que des del PSC treballaran per avançar en propostes concretes.

El dirigent del PSC també s’ha referit a la reunió que el president català mantindrà amb Zapatero i ha destacat que Montilla tenia la “obligació institucional i política” d’explicar al president espanyol què “espera el poble de Catalunya de les institucions de l’Estat”

Duran dubta del PSC a Madrid

Per la seva banda, el líder d’Unió i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat que el discurs institucional del president de la Generalitat, José Montilla, del dia després de la sentència del TC té “elements suficients” per vestir una resolució unitària i ha reclamat al PSC que defensi aquesta posició al Congrés dels Diputats. Duran, però, ha qüestionat que el PSC pugui subscriure alguna cosa “que pugui molestar el PSOE”, en referència a una resolució en contra de la sentència del Constitucional.

El líder d’UDC ha afirmat que la unitat s’ha de basar en el catalanisme i ha indicat que tots els partits han de cedir. Duran ha demanat que aquesta setmana es demostri la unitat aprovant una resolució unitària al Parlament de totes les forces polítiques que defensen l’Estatut i també al debat de política general a Madrid, amb una posició que pugui ser subscrita per tots els parlamentaris catalans a Madrid.

Sobre la reunió entre Zapatero, i el president de la Generalitat, el diputat de CiU ha apuntat que hi escenificaran “el compromís del PSOE per desenvolupar l’Estatut”. Duran també ha reclamat a Montilla que convoqui eleccions al Parlament quan més abans millor.

El secretari general de CiU ha lamentat que la retallada de l’Estatut és “més important” del que s’esperava i que la sentència “frustra el camí triat per Catalunya per conviure políticament amb el conjunt d’Espanya”.

Puigcercós no vol que es modifiqui cap llei pel TC

Des de ERC, el president d’aquesta formació, Joan Puigcercós, ha deixat ben clar que “no es modificarà cap de les lleis” qüestionades per la sentència, com volen PP i C’s. A més, el líder d’Esquerra ha considerat que Montilla parla en “clau electoral” quan parla de restablir l’Estatut d’abans de la retallada del TC, cosa que no comparteixen els republicans, que ho veuen una pèrdua de temps.

Puigcercós ha qualificat la manifestació d’aquest dissabte com la “més important que s’ha fet fins ara a Catalunya” i l’ha comparada amb la manifestació per l’Estatut del 1977. El líder d’ERC ha considerat que, com en aquell moment, la protesta d’aquest dissabte marcarà un punt d’inflexió clar en la història política del país. Però també ha alertat del risc que el “capital polític” del 10J torni a caure en mans dels partits “autonomistes”, que van renunciar al dret a l’autodeterminació a la bilateralitat i al concert econòmic.

Puigcercós ha avisat que no és partidari d’apel·lar al govern espanyol per refer pactes polítics després de la resolució del TC. “Han deixat ben clar amb la sentència i amb l’actitud del PP i del PSOE que tal com som no ens hi volen”, ha reblat.

El president d’ERC ha advertit que la seva formació no té cap interès en trencar la unitat dels partits catalanistes ni al Parlament ni al Congrés, sempre que aquesta sigui per “anar més enllà” i no per limitar-se a defensar la integritat de l’Estatut del 2006, com defensa el PSC.

El líder d’Esquerra ha fet una crida a l’independentisme perquè a les eleccions doni a ERC prou força com per condicionar el futur govern de Catalunya i provocar així l’obertura d’una transició cap a la independència política. Segons Puigcercós, les properes eleccions al Parlament seran “constituents” i “en clau d’autonomia o independència’.

Arribar a un acord abans de divendres

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, també s’ha referit avui a l’escenari obert per la sentència del TC i ha cridat a les forces polítiques “catalanes i catalanistes” a arribar a un acord al ple monogràfic del Parlament, que s’ha de celebrar aquesta setmana, per donar una resposta política a la resolució del Constitucional abans de divendres al migdia. El diputat ecosocialista ha recordat que aquest dia és l’últim per presentar una moció al Congrés dels Diputats per tal que s’aprovi la propera setmana, quan també s’hi ha de celebrar el debat de política general.

Herrera veu està disposat a “aparcar propostes que vagin més enllà”, per arribar a aquest acord, que veu “factible”, ja que tots els partits tenen un “denominador comú”, la voluntat que l’Estatut es compleixi “fil per randa”. En concret, el líder d’ICV vol que es compleixi “al 100 per cent” el text aprovat en referèndum, en qüestions com ara el reconeixement de Catalunya com a nació, el finançament just, el model lingüístic, els drets històrics o el blindatge de competències de la Generalitat.

El diputat d’ICV al Congrés creu considera que veu “fals” que el 95 per cent del text estatutari s’hagi aprovat, tal com va assegurar el PSOE, perquè els articles que el TC ha rebutjat o interpretat formen part de l’eix vertebral de l’Estatut.

Per al líder d’Iniciativa, l’“èxit aclaparador” de la manifestació de dissabte s’ha de traslladar a les institucions. Creu que el clam de la ciutadania és un “mandat” a la classe política per “aparcar els electoralismes” i que les forces polítiques s’uneixin per “canviar” el resultat de la sentència, i instar les institucions espanyoles a “respectar” Catalunya.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

El president de l’imperi multimèdia Mediapro, Jaume Roures, ha carregat durament avui contra l’actitud dels distribuïdors cinematogràfics pel boicot que han anunciat que practicaran contra la nova llei del cinema -aprovada amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC i ICV. Segons Roures, en declaracions a RAC1, ‘no estan fent un negoci, estan fent una colonització cultural dirigida’, i els ha acusat de mantenir posicions ‘predemocràtiques’ i d’estar ‘passats de voltes’. Els distribuïdors van alertar ahir que ‘hi haurà menys estrenes’ als cinemes ‘i seran en versió original’, sense fer cap esment al fet que, cada cop més, el públic visualitza les pel·lícules per Internet.

Roures considera que els distribuïdors ‘no són conscients que calen mesures per afavorir que la gent vagi a veure el cinema en català’ i ha dit que no tolerava les amenaces que ja han proferit: ‘Si cal, ja anirem a Saragossa a veure Piratas del Caribe, però no ens amenaceu. I si ens porteu pel·lícules en anglès, les veurem en anglès. Però no ens amenaceu, que n’estem farts. Et vénen a amenaçar quan en el seu país no et deixen doblar-ho en anglès. El que ells apliquen a casa seva no volen que s’apliqui aquí.’

Estat plurinacional
Les majors han desafiat la Generalitat perquè consideren intolerable que se’ls obligui a doblar en català tenint en compte que hi ha quatre llengües oficials a l’Estat ‘i els altres podrien reclamar el mateix’, segons que digué Luis Hernández de Carlos, el president de Fedecine.

Camilo Tarrazón, el president de president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, també es va afegir a les crítiques amb el mateix to desafiant, i va assegurar que ‘tant el PSC com CiU saben que el proper govern que surti de les eleccions de tardor haurà de canviar aquesta llei’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Els republicans diuen que no acaten la sentència i el president demana “què vol dir això a la pràctica”

També rebutja el nou referèndum sobre l’Estatut que proposa ICV

Ha demanat una entrevista a Zapatero

El president de la Generalitat, José Montilla, té clar el que vol fer després de la sentència del TC: “Refer el pacte estatutari i reforçar el pacte constitucional.” Ho ha repetit amb insistència en la seva compareixença posterior a la reunió setmanal del govern català. En la roda de premsa habitual, avui ha estat el cap del govern qui ha actuat, excepcionalment, de portaveu. Però ha estat portaveu d’ell mateix i dels consellers PSC, perquè no ha rebutjat només plantejaments i declaracions de CiU sobre l’afer, sinó també els d’ERC i, més lleument, els d’ICV.

De fet, en la compareixença, retransmesa en directe per televisió, ha interpel·lat directament els republicans, sense esmentar-los pel nom. A preguntes d’un periodista, que li ha fet veure que els seus socis de govern acabaven d’anunciar que no acaten la sentència sinó “únicament la voluntat del poble de Catalunya”, Montilla s’ha mostrat desafiant.

“Qui digui que no acata la sentència que digui què vol dir. En un Estat de dret, les sentències s’acaten perquè no hi ha més sortida. Els que diuen que no l’acaten haurien d’explicar què vol dir això a la pràctica, a més de dir-ho”, ha reptat Joan Puigcercós.

Tampoc no ha volgut ni parlar de la proposta d’ICV d’organitzar un nou referèndum sobre l’Estatut, o sobre el que en queda després de la sentència.

En aquest cas també ha estat un periodista que li ha preguntat què li semblava la idea. “Vostè és jurista?”, ha inquirit al periodista. “No pas”, ha contestat. “Jo tampoc, però sé que jo no puc convocar un referèndum. Puc fer moltes coses, però no convocar un referèndum, i en un Estat de dret s’han de seguir les lleis. Amb això crec que he respost a la seva pregunta”, ha conclòs.

Els altres dos arguments de la seva intervenció han estat: el PP no ha aconseguit “invalidar” l’Estatut i cal “defensar la Constitució del 78 d’aquells que actualment la interpreten de manera esbiaixada”. Per això ha repetit diverses vegades que vol “refer el pacte estatutari”.

“Sé que n’hi ha que el veuen o el volen trencat, però jo el vull refer. És la via que necessita Catalunya, la via que és possible i la que els ciutadans en el seu moment van votar”, ha argumentat en una referència implícita a ERC i CiU, que consideren “esgotada” la via estatutària.

Per portar a terme els seus plans, ha recordat que ja ha demanat comparèixer davant del Parlament i ha anunciat que demanarà una entrevista amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per buscar “vies constitucionals” per conservar el pacte estatutari.

Només una senyera per a la manifestació

A Catalunya, Montilla assegura que treballarà per una resposta unitària a la sentència, tot i que no està segur d’aconseguir-la. “Jo treballaré per aconseguir-ho perquè és el millor per al país”, ha subratllat.

En el mateix sentit, ha garantit que participarà en la manifestació que prepara Òmnium Cultural i altres entitats. “Jo no la convoco, però hi seré, darrere d’una senyera, que és el símbol que uneix tots els catalans”. I amb aquestes paraules ja s’ha distanciat de la pancarta que es preveu que anirà a la capçalera de la marxa, que apostarà pel dret a decidir dels catalans.

Ni parlar d’eleccions anticipades

Malgrat les diferències evidenciades amb ERC, ni els republicans pensen sortir del govern –”Hem d’acabar la legislatura, s’ha d’acabar bé tècnicament”, ha argumentat Joan Puigcercós– ni Montilla pensa avançar les eleccions. “A la tardor hi haurà eleccions, però perquè ho demani Artur Mas, sinó perquè s’acaba la legislatura, perquè toca”, ha advertit. I no hi ha hagut manera d’aclarir en quin punt de la tardor serà la data triada. “El tema no és si les eleccions seran una setmana abans o una setmana després, és ridícul”, ha etzibat.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha apostat per convocar una manifestació el pròxim dissabte 10 de juliol, en cas que el TC dicti la sentència sobre l’Estatut aquesta setmana. Casals ha assegurat que tots els grans partits polítics catalans, a excepció del PP, han expressat el seu suport a aquesta manifestació, que demostrarà el rebuig de la societat civil catalana a la ingerència del Constitucional espanyol. Casals s’ha mostrat més prudent a l’hora de valorar la possible implicació del PSC, però està convençuda que finalment també s’hi sumarà. L’objectiu de la manifestació, ha dit, no és tant ‘defensar aquest Estatut, sinó la voluntat del poble de Catalunya’. La voluntat d’Òmnium és aconseguir una manifestació històrica, ‘massiva i unitària’, que recorreria Barcelona amb un lema que resumís la idea que ‘ningú decideix per nosaltres’ i que ‘som una nació’.

Si aquesta setmana es materialitza la sentència sobre l’Estatut de Catalunya, la ciutadania estarà cridada a una manifestació ‘massiva i unitària’ en defensa de la ‘voluntat del poble de Catalunya’, amb data probablement el pròxim 10 de juliol. Així ho ha assegurat la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, que aposta per convocar la manifestació ‘el dissabte de la setmana següent’ que es dicti la sentència.

Una manifestació gestada de fa mesos

L’agost de l’any passat l’entitat cultural, presidida llavors per Jordi Porta, ja va anunciar que promouria una resposta unitària a una sentència adversa del Constitucional sobre l’Estatut, i des de llavors, està en contacte amb les entitats de la societat civil i els partits polítics per organitzar el dispositiu i aconseguir un suport majoritari. En aquell moment va apuntar als expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol, com a algunes de les personalitats a qui demanarien d’encapçalar-la.

Pràcticament un any més tard, l’actual presidenta assegura que els partits polítics més grans, en concret CiU, ERC i ICV, ja han mostrat el seu suport a la manifestació. Pel que fa al PSC, Casals ha volgut mostrar prudència però està convençuda que finalment també s’hi afegirà. El PP, que va presentar el recurs d’inconstitucionalitat sobre l’Estatut, no hi donaria suport.

Òmnium Cultural està també en contacte constant amb les entitats de la societat civil per aconseguir que la manifestació sigui ‘el més àmplia i unitària possible’. ‘Malauradament, com més dolenta sigui la sentència, més fàcil serà que la gent s’afegeixi’, ha dit Muriel Casals, que ha afegit que ‘la sospita que la sentència serà molt destructora facilita que més entitats vegin la necessitat d’actuar’.

Amb aquest dispositiu en xarxa, l’entitat cultural espera que totes les forces polítiques i les entitats ‘cridin a les seves bases’ a la manifestació, i que posin els mitjans necessaris perquè la mobilització sigui el més massiva possible. ‘No és un final de res, però és una demostració que el poble de Catalunya reclamem que es respecti la nostra paraula’, és a dir, l’Estatut validat en referèndum.

El lema que encapçalarà la manifestació inclourà una idea ‘molt acceptable per a tothom’. L’objectiu ‘no és tant defensar aquest Estatut, sinó la voluntat del poble de Catalunya’, ha conclòs.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La intervenció quirúrgica del monarca espanyol al Clínic de Barcelona, que va costar a l’hospital un mínim de 25.000 euros, va estar envoltada d’una sèrie d’interrogants, sobretot referents a la naturalesa i els detalls de la hospitalització. Per tal de resoldre’ls, el grup d’ICV al Congrés ha preparat una bateria de preguntes al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per conèixer, entre d’altres qüestions, si el Borbó es va sotmetre a la llista d’espera del Clínic, tal com ha de fer qualsevol ciutadà, o bé si va gaudir d’algun tracte preferent que el fes passar per davant dels pacients catalans que fa mesos que esperen les seves intervencions.

Amb la seva bateria de preguntes al Govern del PSOE, el portaveu d’ICV al Congrés, Joan Herrera, vol conèixer si en l’ingrés del monarca a l’hospital barceloní ‘es va escenificar’ que el rei s’operava com un ciutadà qualsevol ‘per fer creure que la intervenció va tenir lloc en un centre de salut públic, quan en realitat va tenir lloc en un centre privat’.

També demanaran si el material hospitalari habitual de Barnaclínic, entre ells els llençols, van ser substituïts pels de la part pública del Clínic ‘per poder reforçar aquesta l’escenografia’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure