El portaveu parlamentari de Solidaritat, Alfons López Tena, ha assegurat que la fi de l’activitat d’Spanair és ‘l’enèsima manifestació del fracàs de l’autonomisme de voler exercir com a poder dins d’un estat espanyol que està en contra de Catalunya’. Segons el diputat independentista ‘Espanya només vol promoure Aena, Iberia, Vueling i Barajas, i que l’aeroport de Barcelona quedi relegat a un simple alimentador del de Barajas’, i ha afegit que ‘era previsible que passés el que ha passat’.

López Tena considera que ‘Espanya ha impedit la viabilitat d’Spanair’ i, en aquest sentit, el diputat ha recalcat que l’única sortida possible és la independència. Per això, ha volgut recordar l’acte fracassat de l’IESE de fa quatre anys o el que es promou aquest vespre a l’Ateneu Barcelonès en favor del pacte fiscal, el qual assegura que està ‘abocat al fracàs’.

La Conferència Nacional per l’Estat Propi s’ha presentat aquest dimarts com a un moviment independentista format per la societat civil que té l’objectiu de constituir-se com a Assemblea Nacional Catalana el proper 30 d’abril, amb la mirada fixada en un referèndum vinculant que podria celebrar-se el 2014. L’expresident del Parlament Ernest Benach, l’eurodiputat Oriol Junqueras i l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras donen suport al moviment, així com els diputats de Solidaritat Toni Strubell i Uriel Bertran i 120 personalitats més. La Conferència vol recollir l’impuls i l’herència del moviment de les consultes sobre la independència, i a partir del 30 d’abril s’articularà com l’Assemblea que fixarà els passos per impulsar, des de la societat civil, el procés d’alliberament nacional de Catalunya.

En total són més de 120 les personalitats del món sobiranista i independentista, d’orígens socials i ideològics diversos, que han comparegut davant els mitjans de comunicació en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per a fer pública la seva  crida a la participació a la Conferència Nacional per l’Estat Propi, que se celebrarà el proper 30 d’abril en el Palau de Congressos de Montjuïc, i que ja compta en aquests moments 1.500 inscrits.

L’acte de presentació de la Crida nacional (pdf) que subscriuen aquestes 120 personalitats ha estat presentat pels actors Quim Masferrer i Mont Plans, i que han explicat, en nom de totes elles, que el moviment que ara s’inicia ‘és el resultat d’un esforç gradual i pacient d’articulació d’iniciatives i de clarificació d’idees que ha anat avançant al costat del procés que es va endegar a Arenys de Munt i dins el mateix esperit de transversalitat i de dinamització social’. Persones que havien viscut l’experiència de l’Assemblea de Catalunya van veure en aquella presència massiva i unitària a Arenys de Munt les condicions per a intentar un procés d’unitat de l’independentisme que permetés sortir de l’atzucac en que ens havia posat el marc polític espanyol de les autonomies.

A partir de la primavera del 2010 s’assoleix establir un debat permanent entre unes 200 personalitats pertanyents a entitats  i associacions cíviques que havien treballat activament en el camp del sobiranisme i l’independentisme actuals. L’objectiu d’aquella etapa era aconseguir incorporar al màxim de sectors per mitjà d’un procés de debat entorn dos ponències: declaració fundacional i full de ruta que seran aprovats el proper 30 d’abril per un miler i mig de participants en la Conferència Nacional per l’Estat Propi.

Aquests documents seran discutits en aquesta Conferència de finals d’abril i tenen per finalitat anar cap a la constitució d’un ampli moviment transversal i unitari, de base, que no és  ni serà cap organització constituïda ni esdevindrà en cap cas una plataforma políticoelectoral. L’Assemblea Nacional Catalana que es vol constituir es definida com una eina transversal per aglutinar a la societat civil i promoure, en endavant, la mobilització i conscienciació socials aplegant el màxim de sectors en la línia d’aconseguir una majoria social favorable a la independència. Que forci la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació vinculant i amb garanties, així com ajudar a conformar una majoria política favorable a la declaració d’independència i la seva internacionalització.

L’Assemblea Nacional Catalana vol ocupar un espai de treball que va més enllà de les convocatòries i disputes electorals, amb l’ànim d’incorporar totes les sensibilitats polítiques al seu si. L’organització de l’ANC es basarà en assemblees territorials i sectorials i la seva acció anirà encaminada a fer tot tipus d’actes que permetin ampliar la base social que doni la força suficient per a la consecució de l’Estat propi.

INSCRIPCIÓ

L’independentisme ja és el sentiment majoritari a Catalunya, per molt que la classe política continuï negant-se a veure-ho, i el trinxament de l’Estatut a mans del TC espanyol només ha servit per ampliar aquesta majoria. Aquestes són les dades que es desprenen del darrer sondeig de Noxa per La Vanguardia, publicat aquest diumenge, on el 47% dels enquestats votaria ‘sí’ a la independència en un referèndum, mentre que només el 36% s’hi oposaria. A més l’enquesta revela que els partidaris de la independència no només són majoria entre els votants d’Esquerra, sinó que la majoria de votants de CiU (el 55%) i d’ICV (63%) també votarien a favor d’alliberar-se d’Espanya.

L’enquesta de la Vanguardia també denota que la retallada de l’Estatut només ha accelerat les tendències que es registren els darrers anys: Del 30% de partidaris de l’Estat propi el 2007 s’ha passat al 47% actual, mentre que el 50% de partidaris d’Espanya a finals de 2008 s’ha reduït al 36% d’unionistes actuals.

Per partits, a les formacions amb majoria de votants partidaris de la independència -ERC, CiU i ICV- cal contraposar-hi el PSC, amb un 43% de l’electorat contra la independència i un 38% a favor, i el PPC, on només un 15% dels votants defensa l’Estat propi.

Visca Catalunya Lliure

CiU s’ha abstingut aquest divendres en la votació de la resolució d’ERC al Parlament proposant l’exercici de l’autodeterminació com a resposta al clam independentista del 10J, que va omplir els carrers de Barcelona amb un milió i mig de catalans. La resta de partits han rebutjat la resolució, posicionant-se així a favor de continuar dins un Estat espanyol.Malgrat que ERC ha votat amb CiU, PSC i ICV-EUiA el contingut del preàmbul de l’Estatut en forma deresolució unitària de resposta del catalanisme polític a la retallada, els republicans han presentat una resolució en paral·lel que, a més d’expressar el rebuig a la ‘vulneració de la voluntat popular’ catalana, també es feia seu el lema del 10J ‘Som una nació. Nosaltres decidim’ i instava el Parlament a iniciar el procés d’independència. La votació d’aquest divendres ha tornat a evidenciar que Esquerra és l’únic partit de la cambra catalana que a hores d’ara creu en l’Estat propi.

La proposta de resolució dels republicans, a més de manifestar el seu rebuig a la sentència perquè és una ‘vulneració de la voluntat popular’ catalana, també instava a no acatar la resolució del TC, que ha ‘exclòs la voluntat expressada pel poble de Catalunya del marc constitucional espanyol’.

També, pretenia que el Parlament es fes seu el lema del 10J, ‘Som una nació. Nosaltres decidim’ i constatar que ‘la llibertat i les aspiracions d’autogovern de Catalunya no tenen cabuda en el marc constitucional espanyol’. Per això, i tenint en compte que ‘l’autogovern en el marc de l’estat espanyol ha arribat a la seva fi’, ERC volia que la cambra catalana proclamés que ‘ara és el moment d’exercir el dret d’autodeterminació’.

La proposta de resolució volia que el Parlament manifestés la seva ‘voluntat d’iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional’ i es constituís en un ‘estat de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea’ per via d’un referèndum que voleïn que acordés i pactés el procediment, convocatòria i règim d’acord amb els ‘estàndards internacionals’.

La portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, ha alertat que no n’hi havia prou de ratificar el text del preàmbul de l’Estatut, sinó que es tractava de donar resposta al ‘i ara què?’ que creu que va reclamar la munió de catalans que es va manifestar el 10J. Per això, ha reiterat que la via d’ERC és l’emancipació nacional. ‘El full de ruta no és la relació desigual i jeràrquica’ sinó ‘la relació entre iguals, entre estats’, ha reblat.

‘Obligats’ pel 10J

Per això, davant ‘l’acte de sobirania’ de la ciutadania que es va manifestar el 10J, les institucions estaven ‘obligades’ a obrir el procés perquè Catalunya pugui ‘decidir el seu futur sense límits’. Ha reclamat que s’abandonin les ‘ambigüitats’ i s’enceti un ‘camí de decisió pròpia sense límits’, com ha dit CiU, i és el moment d’iniciar ‘la tercera transició, una transició tranquil·la’ cap a la plena sobirania nacional, un camí ‘ple de dificultats’ però ‘carregat d’il·lusió’.

‘Ara és el moment, perquè sinó quan serà?’. Simó ha destacat la importància que ‘per primera vegada’ el Parlament hagi posat a votació l’inici d’un procés d’independència. ‘El Parlament és lliure i està legitimat per fer-ho. Siguem lliures també nosaltres’ i ‘actuem sense pors, amb el cap fred i les mans lliures’, ha conclòs. La portaveu d’ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha estat la única portaveu que s’ha referit explícitament a la resolució d’ERC, ni que sigui per rebutjar-la. Després de defensarf el dret d’autodeterminació de Catalunya, ha lamentat que ERC vinculi el dret a decidir només a la independència i no a altres opcions, com és el cas de la via federal.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Però a nosaltres, empresaris i professionals, que patim les limitacions de tenir o gestionar un negoci a Catalunya, el que més ens preocupa de la sentència és la part que ens afecta, és a dir l’econòmica, deixant clar per davant que a títol personal estem en contra fins a un cert punt, de tota la sentència.

Des del Cercle Català de Negocis ja havíem fet públic un comunicat quan es va aprovar el sistema de finançament basat en el nou Estatut, en què manifestàvem que no arreglava en absolut el dèficit fiscal que estem patint des de fa dècades, tot i que els partits polítics volien fer creure que reduïa aquest dèficit substancialment. La prova és que en el pressupost de la Generalitat del 2010 ens seguim endeutant, per sobre dels valors dels anys precedents, per poder seguir sent solidaris amb la resta de comunitats autònomes espanyoles, fins a arribar a ser la comunitat més endeutada. El capítol del finançament de l’Estatut en què s’afirmava que per fixar la solidaritat interterritorial es tindria en compte l’esforç fiscal de les altres comunitats, ha estat declarat també inconstitucional. En definitiva, ens diuen que hem de seguir pagant i no tenim dret a cap tipus de comparació amb la resta.

Aquest punt, juntament amb el de la bilateralitat que ja va ser eliminat amb el ribot precedent al Congrés, demostra que tenim dret a demanar, però ells no tenen cap obligació a cedir. Podem demanar amb totes les forces vives, que el nostre aeroport competeixi amb igualtat de condicions amb la resta, i ells es poden limitar a fer veure que no han sentit res. Això situa Catalunya en una posició d’estricta obediència davant les institucions espanyoles que s’agafen a la Constitució redactada sota la por i l’amenaça del final de la dictadura. Aquesta és la democràcia espanyola.

Des del món empresarial i econòmic, hi ha l’opinió generalitzada que Catalunya no té viabilitat econòmica sense un finançament similar al del concert econòmic, i sense un dret real de decidir sobre els aspectes que afecten la nostra competitivitat, i en especial les infraestructures. Però amb el resultat de la sentència, quin sentit té demanar el concert econòmic? Si ni tan sols ens han permès un punt que digui que hem de fer esforços fiscals similars per rebre drets similars. El concert significa, limitar la solidaritat a temes d’Estat com l’exèrcit, la monarquia  i la representació internacional, en cap cas pagar els ordenadors dels seus escolars (que no els nostres), construir milers quilòmetres d’autovies i vies de TGV no necessaris ni rendibles, aeroports fastuosos mai rendibles, i una llista inacabable de greuges que patim i seguirem patint mentre no siguem Estat.

Només l’Estat propi pot canviar aquesta situació de desproporcionalitat de poders entre Espanya i
Catalunya. Aquest Estat s’ha d’assolir de forma democràtica a les properes eleccions, votant només partits que incloguin en el programa electoral la declaració d’independència de forma unilateral al
Parlament de Catalunya. És l’única via possible per desencaixar d’aquesta
Espanya que no sap dialogar, ni vol fer-ho, ni deixa ja una escletxa pels ingenus. Només els que tenen altres interessos diferents a la defensa de la majoria de catalans, poden acceptar encara mantenir-nos en aquesta Espanya.

Des del Cercle Català de Negocis fem una crida al món empresarial i econòmic, a recolzar definitivament la via de l’Estat propi. Ara és el moment, els temps de crisi són temps de canvis, i ara
ens toca fer el gran canvi que necessita el país per tal de solucionar la crisi institucional i, de retruc, l’econòmica.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

El president del Comitè de Govern d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha advertit que la manifestació en defensa de l’Estatut es pot convertir en un ‘aquelarre independentista’ si abans els partits catalans no són capaços de subscriure una resposta unitària a la sentència del Constitucional. El líder d’Unió ha instat la resta de formacions a fer autocrítica i a anteposar els interessos de país per davant dels de partit i evitar així que la ciutadania s’aboqui massivament a les tesis independentistes. ‘Hem de situar el problema català al cor de la política espanyola, perquè sinó el continuarem tenint’, ha assegurat el líder d’Unió. Duran i Lleida també ha definit de ‘legítima i necessària’ la indignació que es viu, però ha alertat que serà ‘estèril’ sinó s’acompanya de capacitat de treball.

La rauxa no té sentit si no s’acompanya del seny. Aquest és el missatge que ha volgut donar el president de l’executiva d’Unió en referència a com s’ha d’articular la resposta a la sentència de l’Estatut. Duran i Lleida ha qualificat de ‘legítima i necessària’ la indignació que ha despertat la resolució del Tribunal Constitucional, recollida en les reaccions polítiques i en la convocatòria de manifestació del proper dia 10.

Però també ha advertit que tota aquesta rauxa serà ‘estèril’ sinó s’acompanya d’una altra recepta política: la de la perseverança, ‘l’esforç diari i la capacitat de picar pedra’. Per això, Josep Antoni Duran i Lleida ha instat els partits catalans a fer un front comú i a articular una ‘resposta unitària’ que posi, abans que res, les necessitats de Catalunya per davant de tot.

Per a Duran i Lleida, aquesta resposta ha de ser molt diferent de l’actitud que es va adoptar durant tot el procés estatutari. I en aquest punt, és on ha instat les formacions polítiques –també la seva- a fer autocrítica.

‘Tot el procés estatutari es va conduir lluny d’aquest esperit d’unitat, pensant més en interessos tàctics de partit que no de país; va començar malament i ha acabat pitjor’, ha reflexionat Duran i Lleida. Per això, per al president de l’executiva, ara més que mai cal demostrar que el país ‘segueix tenint sortida i futur’, anant a la una i portant ‘fins al cor de la política espanyola’ les repercussions de la sentència del TC.

Resposta al voltant de tres eixos

Per al president de l’executiva d’Unió, aquesta resposta s’ha d’articular al voltant de tres eixos: llengua, cultura i finançament. Duran i Lleida ha instat tots els parlamentaris catalans –inclòs el PSC- a subscriure aquesta resposta unitària. ‘Entenc que al PSC no se li pot demanar que trenqui amb el PSOE, i a més, seria contraproduent per a Catalunya’, ha afirmat Duran i Lleida.

El president de l’executiva d’Unió, però, ha considerat que és lícit demanar als socialistes (i a la resta de parlamentaris catalans) que subscriguin l’acord en els termes que ha expressat, i que el defensin ‘davant de qualsevol interlocutor’. Segons Duran i Lleida, si no s’articula una resposta unitària, la manifestació del proper dissabte corre el risc de convertir-se ‘en un aquelarre independentista’.

I aquesta unitat catalana s’ha de traslladar a Madrid, per evitar que tant el PSOE com el PP continuïn traslladant el debat a Catalunya i alimentant les diferències entre partits. ‘Hem de portar la qüestió de Catalunya al cor d’Espanya; mentre ells ens la traslladin aquí i ens la plantegin com un problema català, només provocarà baralles estèrils entre els partits catalans’, ha ressaltat Duran i Lleida.

Duran i Lleida també ha volgut defensar que Catalunya és una ‘nació viva’ i ha posat com a exemple referències històriques per demostrar com –al seu parer- el país tirarà endavant. ‘Catalunya no serà més nació per disposar de més competències, sinó per exercir millor les que pugui tenir’, ha ressaltat.

Les manetes són una tonteria

Duran i Lleida ha qualificat de ‘tonteria’ les afirmacions del ministre de Foment, José Blanco, que assegurava que CiU i el PP fan ‘manetes’. Segons el president de l’executiva d’UDC, és habitual que el PSOE busqui crear incertesa i aliar CiU amb els populars quan ‘no té recursos’. ‘L’únic que li queda és fer veure que CiU s’entendrà amb el PP i que els populars són els dolents’, ha assegurat Duran i Lleida.

‘Quan els hi interessa bé que s’entenen’, ha assegurat Duran i Lleida que exposa que el PSOE vol fer veure que està totalment desmarcat dels populars però, a l’hora de la veritat, arriben a acords quan els interessa. Duran ha posat com a exemple el pacte a Euskadi o la retallada de l’Estatut català previ a la sentència del Constitucional.

Duran i Lleida ha lamentat que tant socialistes com populars a Madrid només facin veure que entenen el problema català quan necessiten alguna força política del país i, després, es desmarquin i atribueixin la causa catalana a un problema autonòmic i no estatal. ‘No podem deixar que segueixin pensant que el problema és de quatre catalans’, ha conclòs el president del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats. El líder d’Unió ha fet aquestes declaracions en el marc de la cloenda de l’Escola d’Estiu Manuel Carrasco i Formiguera a S’Agaró (Baix Empordà).

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

És l’hora de fer un pas endavant. Penso que a les properes eleccions al Parlament el vot independentista és el vot útil per a la millora social i econòmica de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, tant de les que hi han nascut com les que han triat aquesta terra per construir una nova vida. És l’hora d’abandonar el debat victimista i de buscar enemics on no hi són.

L’Estat espanyol juga el seu paper perquè té el poder per fer-ho i la solució no passa per debilitar i menystenir sinó per enfortir i excel·lir. Cal que Catalunya hi digui la seva pensant en un marc, l’europeu, que ha de ser l’horitzó del nostre encaix econòmic, social i polític. És l’hora que ens marquem com a objectiu tenir un Estat propi, que és l’única fórmula possible per fer-nos sentir al món. I aquest objectiu només es podrà assolir si disposem d’una majoria al Parlament de Catalunya.

Els moviments socials, les conferències i assemblees nacionals han posat una llavor que cal recollir des de l’acció política. Ha arribat el moment de cercar la unitat política entre totes les forces i moviments que creuen en l’Estat propi. Ha arribat el moment d’arraconar un espoli fiscal que supera els 60 milions d’euros diaris, els 365 dies de l’any, i que no ens permet avançar cap a una situació capdavantera a Europa. Catalunya té el dret a buscar el seu espai al món, l’espai que es mereix pel treball i l’honestedat de les més de set milions de persones que la integren. Disposar dels nostres recursos vol dir pensions més dignes, tenir empreses més competitives o estar més ben connectats al món.

Cal un Estat propi per defensar els nostres interessos, per tenir veu i vot de veritat, per parlar en igualtat de condicions i respecte amb els altres Estats, per superar greuges i tibantors que no han beneficiat a ningú. Un Estat català és bo per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa. La generació de competència sempre és saludable, però cal que emergeixi en igualtat de condicions. Per buscar un símil esportiu, en el darrer campionat de Lliga de futbol el Reial Madrid ha hagut d’esforçar-se fins a aconseguir fer 96 punts perquè el seu rival, el Barça, n’ha fet 99. En aquesta lluita perigual, ambdós n’han sortit reforçats.

Assolir les màximes cotes de benestar és un dret irrenunciable per a tothom i ofereix beneficis morals i econòmics a tota la ciutadania. Aquest objectiu és materialitzable si a les properes eleccions al Parlament exercim, amb responsabilitat, el dret a decidir el nostre futur i dels nostres fills. És l’hora de treballar des de l’acció política, de vehicular els nostres debats en un nou partit polític que garanteixi, amb fermesa, el compromís de treballar per l’Estat propi.

És l’hora de prendre decisions. Som moltes les persones de diversos àmbits que creiem que és ben possible que Catalunya esdevingui un Estat. Hem debatut l’encaix polític de les nostres reflexions i la conclusió és que cal traçar un full de ruta que passa per la unitat per anar cap al Parlament, des d’on fer sentir la veu de centenars de milers de persones que volen i desitgen el millor benestar per a les persones que viuen i treballen a Catalunya. Com he dit, és l’hora de prendre decisions.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

El judici per l’objecció de consciència electoral a Espanya de Marc Belzunces, que va negar-se a col·laborar en una mesa de les eleccions espanyoles per motius de consciència amb la seva ideologia independentista, arriba a la seva recta final. El cas s’haurà de resoldre a l’Audiència Provincial de Barcelona el proper dilluns 21 de juny, i la fiscalia demana a Belzunces 22 dies de presó i 3.294 euros de multa, a més de la inhabilitació per al sufragi passiu i el pagament dels costos del procés judicial. Companys de Belzunces ja han iniciat una campanya per sufragar els 7.000 euros que els podria costar el procés judicial.

Entre els seus arguments davant la justícia, Belzunces al·lega que, com a ‘independentisme català’, la seva consciència li impedeix completament col·laborar en l’organització de les eleccions espanyoles, tot recordant que sí que col·laboraria d’unes eleccions catalanes o municipals. El jove català assegura que comparèixer a la mesa atemptava a la seva llibertat, la seva personalitat, la seva dignitat, la seva moral, la seva consciència, el seu honor, la seva ideologia i la seva imatge pública.

Per això apel·la a la legislació nacional, espanyola i internacional que reconeixen i defensen la llibertat de les persones, la llibertat de pensament i de consciència, el dret a la dignitat, l’oposició a actes degradants, el dret inviolable de la dignitat personal, el lliure desenvolupament de la personalitat, la llibertat d’ideologia, la integritat moral, el dret a l’honor i a la pròpia imatge; el dret a viure amb dignitat i l’oposició a qualsevol tipus de maltractament.

Un cas insòlit

El cas d’un judici d’objecció electoral per causes independentistes és insòlit a Catalunya. Tal com reconeixia Belzunces, ‘no hi ha precedents en el cas d’un independentista. Sí n’hi ha en casos de moviments socials alternatius a Catalunya, i anarquistes i testimonis de Jehovà a Espanya’.

Marc Belzunces és un dels impulsors de la campanya per un Estat Propi i també és membre de Softcatalà. L’independentista explica que va ignorar la citació, ‘per simple coherència personal i intransferible’ ja que no participaria de cap elecció espanyola.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La macroenquesta de la UOC realitzada sota la direcció de Miquel Strubell ja va apuntar al desembre uns resultats demolidors: el 50,3% de la societat catalana votaria Sí en un referèndum d’autodeterminació. Avui, La Vanguardia ve a confirmar aquests números, situant el suport de la ciutadania a un Estat propi en un 37%, mentre que els partidaris de preservar la unió amb Espanya ‘cau’ fins el 41%: ‘Només quatre punts de diferència i una evolució cridanera si es té en compte que el novembre del 2008 l’avantatge dels que rebutjava la secessió era de 14 punts i, l’octubre del 2009, d’11.’

La Vanguardia també revela que és entre els votants del PSC és on hi ha hagut un notable augment del sentiment independentista, passant del 22% de tot just fa dos mesos al 35% d’ara. CiU continua acollint un 40% de votants independentistes i un 40% d’unionistes.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Quatre mil persones, segons Deumil.cat, han respòs a la crida i s’han desplaçat fins a Ginebra per reclamar el dret a l’autodeterminació. A la plaça de les Nacions, davant la seu de la ONU, els organitzadors han llegit el manifest que han enviat a tots els ambaixadors davant l’organisme internacional, amb l’objectiu ‘d’internacionalitzar el conflicte pacífic’ entre Catalunya i Espanya. Així s’ha traslladat a Ginebra el creixement del suport social a la independència expressat a les consultes així com la denúncia davant de l’ONU que l’Estat espanyol, tot i haver subscrit els Pactes Internacionals que reconeixen el dret a l’autodeterminació dels pobles, ‘el nega i el prohibeix al poble català’. Els participants, vinguts de diferents racons dels Països Catalans en autocar, moto, cotxe, avió o tren, han ballat sardanes i han entonat ‘Els Segadors’. L’acte a Ginebra ha comptat amb menys participants que el de Brussel·les, però els organitzadors consideren un èxit la convocatòria.

Aquest dissabte s’ha fet un lliurament simbòlic d’una Carta(doc) dirigida al President del Consell dels Drets Humans i als 47 ambaixadors d’aquest organisme. La carta està signada per Enric Canela, promotor de Deumil.cat, Aureli Argemí, presient del CIEMEN i l’ex conseller de la Generalitat Agustí Bassols, president de Sobirania i Justícia (en representació d’una norantena d’entitats adherides) i ha estat lliurada aquest dimecres per una representant del CIEMEN al president del Consell, el flamenc Alex Van Meeuen.

La missiva ha estat tramesa aquest dimarts, vigília de l’inici de les sessions de l’organisme internacional on es discutirà un exàmen sobre els drets humans a Espanya. L’objectiu de la concentració d’aquest dissabte és posar de manifest el procés sobiranista que des de fa més d’un any està impulsant de manera creixent la societat civil a més d”internacionalitzar el conflicte català amb Espanya’. Una norantena d’associacions i plataformes, com ara la PDD, Sobirania i Progrés, la Coordinadora Nacional de les Consulta sobre la Independència, Sobirania i Justícia, el CIEMEN, Cercle Català de Negocis, Acte de Sobirania, hi donen suport.

Crida a la proclamació de la independència al Parlament en la propera legislatura
‘Des d’aquí, davant de la seu de les Nacions Unides a Ginebra volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret’, recorda el manifest llegit a la concentració a Ginebra. El portaveu de Deumil.cat, Enric Canela, ha fet una crida en el seu parlament perquè el proper Parlament que sorgeixi de les eleccions de la tardor, tots els diputats nacionalistes sumin la seva força per tal de fer passes decidides vers la declaració d’independència. Tots els parlaments que li han precedit, com el regidor d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis o l’alcalde de d’Arenys, Carles Móra com el representant de la Plataforma per la Sobirania, Victor Terradellas, han emfatitzat la importància i necessitat d’un compromís de tots els politics per acabar amb la submissió a Espanya. Mentre ens mantinguem dins l’Estat espanyol la nació catalana no pot ser altra cosa que un conjunt de regions sense capacitat de decisió política.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure