ERC ha presentat al registre del Congrés dels Diputats una bateria de 111 preguntes al govern espanyol perquè doni explicacions de les despeses de les seves ambaixades a l’estranger, on consten partides que segons el portaveu dels republicans a Madrid, Alfred Bosch, contradiuen les proclames d’austeritat que l’executiu de Rajoy repeteix constantment. Els republicans denuncien que l’Estat es va gastar, per exemple, més de sis milions en la nova residència de l’ambaixada a Rabat, més de 300.000 en subministrament d’hosteleria, serveis de taula i coberteria a les representacions diplomàtiques a l’exterior, o 115.000 euros en el ‘subministrament de banderes, pals i escuts’.

En roda de premsa al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch ha destacat que només les obres de la nova residència de l’ambaixada de Rabat, amb un cost de 6,3 milions ‘tripliquen el cost de tota la despesa de les delegacions catalanes a l’exterior’, que han estat ‘objecte de virulentes campanyes per part del PP a Catalunya’. Segons Bosch, totes les delegacions catalanes a l’estranger sumades costen 2 milions d’euros, mentre ‘només en el xalet de l’ambaixador a Rabat ens gastem tres vegades més’. ‘Que m’expliquin si això és austeritat’, ha sentenciat.

Bosch ha afirmat que bona part d’aquestes despeses són ‘èticament qüestionables’ i ‘reprovables’. ‘Mentre es van retallant els pressupostos dels professors d’universitat, infermers i metges, ens gastem els seus sous en banderetes a càrrec de l’erari públic’, ha dit abans de recordar que algunes d’aquestes despeses es van aprovar durant el mandat de Zapatero, però altres ja en l’època de Rajoy. Per aquest motiu ERC ha demanat la compareixença del ministre d’Exteriors al Congrés perquè ‘doni explicacions’ a la cambra.

Entre altres, ERC denuncia que només el manteniment dels edificis, les instal·lacions i els jardins de la cancelleria i la residència d’Espanya a París i la Delegació Permanent de l’OCDE ha costat 460.000 euros, mentre que els serveis de neteja de l’ambaixada a Berlin ha costat 324.000 euros, i els serveis d’assistència tècnica de les obres de rehabilitació de l’ambaixada a Asunción (Paraguai) ha costat 485.716 euros. S’hi sumen 390.000 euros per a la restauració i il·luminació del Palau de la seu de l’ambaixada a la Santa Seu, i 433.106 euros d’obres del consulat a Shangai, entre altres.

El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, ha anunciat aquest dilluns que l’Assemblea Nacional que SI celebrarà el proper 19 de febrer a Barcelona servirà per aprovar la ponència política que marcarà l’estratègia que seguirà la coalició independentista en el proper bienni 2012-2014. Amb l’eslògan ‘Comencem la transició a la independència, sabem com fer-ho’, SI vol fer una crida al catalanisme polític, especialment als partits polítics que han votat els darrers anys a favor de l’autodeterminació al Parlament (CiU, ERC i ICV-EUiA) per elaborar conjuntament una llei de transició nacional a la independència. Uriel Bertran creu que el pacte fiscal està ‘abocat al fracàs’.

‘Voldríem fer-ho conjuntament amb els partits que han donat suport a l’autodeterminació al Parlament, i que CiU, ERC, ICV-EUiA i SI facin el pas de la defensa del dret a l’autodeterminació al seu exercici’, ha dit Uriel Bertran.

Bertran també ha alertat que si la resta del catalanisme no vol donar suport a aquesta llei de transició a la independència la tiraran ‘igualment endavant’ amb intenció d’obrir el debat de l’estat propi, ja que, al seu parer, ‘el pacte fiscal està abocat al fracàs i no arribarà a bon port’.

El full de ruta cap a l’estat propi que ofereix SI al conjunt del catalanisme polític passa per habilitar la Generalitat per poder iniciar les negociacions ‘sobre el temps i la forma’ del com es vehicula la independència amb la comunitat internacional, crear els ministeris d’Afers Exteriors, Seguretat, Energia, Hisenda i Seguretat Social a més d’impulsar una campanya nacional explicant els beneficis de la independència per guanyar el posterior referèndum de ratificació i obrir el procés a la resta dels Països Catalans.

Finalment, Uriel Bertran ha recordat que ‘si realment hi ha voluntat política per part de CiU d’engegar una transició nacional quina millor manera és explicitar-ho en una llei que engresqui i il·lusioni el país’. Si CiU no s’hi avé, Bertran està disposat a construir ‘una alternativa independentista al catalanisme que pacta amb el PP’, ha afegit.

El líder d’ERC al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, ha despatxat aquest dimecres a la tarda al palau de la Zarzuela amb el rei Joan Carles I i li ha traslladat, a través d’una carta, la voluntat que Catalunya abandoni Espanya. Bosch, que ha explicat que la trobada ha estat cordial, ha dit després de la reunió en roda de premsa que li ha plantejat al monarca que ‘volem deixar-ho però que podem continuar sent amics’. El líder d’ERC ha anunciat d’altra banda que no donarà suport a la investidura de Mariano Rajoy. En la ronda de contactes amb el cap d’Estat previs a la investidura, el rei també ha rebut el diputat d’ICV-EUiA, Joan Coscubiela, que l’ha alertat d’una fractura institucional i social.

Bosch també ha insistit al monarca en la necessitat d’apostar pel republicanisme i el dret a l’autodeterminació i li ha reclamat que s’apliqui ‘transparència’ a la Casa Reial. ‘I no és una cosa no va que vagi a remolc de les circumstàncies concretes com les actuals, és una qüestió de principis i de més elemental interpretació de la democràcia’, ha puntualitzat el republicà. Bosch ha saludat el cap d’Estat amb un ‘bona tarda, senyor Joan Carles’.

De la seva banda, Joan Coscubiela (ICV-EUiA) li ha traslladat al Rei la seva preocupació per la ‘fractura del pacte constitucional que afecta les relacions entre Catalunya i Espanya’ i per la crisi econòmica i el greu ‘risc de rebel·lió social’ si continuen les retallades. Coscubiela ha admès que, quan falten poques hores per fixar els grups parlamentaris, encara no han arribat a un acord amb Esquerra Unida. En cas que no hi hagi pacte, els dos diputats d’ICV podrien acabar al grup mixt.

Girona ha aprovat la moció presentada per la CUP i Reagrupament de Girona per adherir-se a l’Associació de Municipi per la Independència. En el Ple extraordinari de dilluns al vespre, el consistori ha aprovat la moció amb els vots a favor dels tres regidors de la CUP, els dos d’ICV i els sis de CDC. UDC s’ha desmarcat dels seus socis de federació i els quatre regidors de què disposa, juntament amb un del PSC, s’han abstingut en la votació. Els nou altres regidors socialistes i els tres del PP hi han votat en contra. Girona és la primer capital de província que forma part de l’associació.

El ple ha estat marcat pels retrets entre diverses forces polítiques. El portaveu de la CUP, Jordi Navarro, ha titllat el PP de ser ‘antidemocràtic’, una acusació que la regidora popular Concepció Veray ha considerat una ‘falta de respecte’. Veray ha amenaçat d’abandonar el ple, malgrat que al final les tensions han minvat.

Girona es converteix així en la primera capital de província que se suma al projecte iniciat per Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic. La iniciativa ja compta amb 145 municipis que hi han donat suport i formen part de l’associació. Dimecres 14 es farà a Vic l’assemblea constituent de l’associació.

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha iniciat aquest dimecres les reunions amb els grups parlamentaris per negociar els pressupostos del 2012. PPC, PSC i ERC han desfilat per la conselleria d’Economia al llarg del dia i tots han mostrat més predisposició que mai per arribar a un acord. Això no treu que no hagin posat condicions. El PPC ha reclamat que no hi hagi un increment de taxes i impostos, el que topa frontalment amb les exigències de PSC i ERC, que passen per augmentar els ingressos per la via impositiva. Per això, socialistes i republicans han alertat que el seu suport és incompatible amb el dels populars.

PPC, PSC i ERC s’han trobat aquest dimecres amb Mas-Colell per donar el tret de sortida a la negociació dels pressupostos del 2012. El conseller d’Economia s’ha mostrat ‘molt optimista’ i ha assegurat que el Govern trobarà el suport polític necessari per poder tirar endavant els pressupostos, tot i que ha reclamat als grups que no plantegin més despesa perquè els comptes públics estan ‘al límit’.

Per part del PPC, han estat els diputats Enric Millo i José Antonio Coto els que s’han reunit amb Mas-Colell, a qui han traslladat les seves condicions per renovar l’acord amb el Govern. Millo ha deixat clar que els populars no donaran suport ni s’abstindran amb uns pressupostos que contemplin un increment de taxes i impostos, i ha explicat que ha recordat al conseller que per ‘seure a fer una negociació seriosa’, el PPC haurà de poder fer un ‘balanç satisfactori’ dels compromisos que el Govern va adquirir amb els populars a canvi de l’abstenció en els comptes de 2011. ‘Sense això, no hi haurà confiança suficient per establir nous acords’, ha assegurat. En aquest sentit, el suport del PPC passa per un ‘major esforç’ en la reducció de la despesa i per no retallar en sanitat.

Per la seva banda, la portaveu econòmica del PSC, Rocío Martínez-Sampere, ha explicat després de la reunió que, juntament amb el president dels socialistes, Joaquim Nadal, ha mantingut amb Mas-Colell, que el PSC està obert a pactar el pressupost però que el Govern haurà de modificar la seva política d’ingressos fent-los ‘més equitatius i progressius’ establint noves taxes i apujant impostos a les rendes més altes. A més, el PSC vol que el pressupost reflecteixi polítiques ‘de reactivació econòmica i contra l’atur’. Martínez-Sampere ha qualificat de ‘positiva’ la reunió però ha assenyalat que veu ‘difícil’ que PPC i PSC donin suport a un mateix pressupost. Pels socialistes, la ‘línia vermella’ que no es pot traspassar passa per ‘garantir la cohesió social’.

Finalment, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha valorat ‘molt positivament’ l’actitud del Govern i ha assegurat que tot i que ara per ara ‘no es donen les condicions’ perquè ERC voti ‘sí’ als comptes de la Generalitat, veu factible un possible acord. Per arribar-hi, però, Esquerra demana que s’augmenti el tram més alt de l’IRPF autonòmic i que l’executiu busqui ‘nous ingressos’ i ‘mesures compensatòries’ que garanteixin ‘la cohesió social’. Junqueras ha celebrat també haver detectat que el Govern ‘està considerant algunes de les nostres iniciatives’, com ara ‘la implantació d’una taxa turística’ o accedir a la seva reclamació d’augmentar ‘el tram més alt de l’IRPF autonòmic i passar del 25,5% al màxim del 27%’.

El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha celebrat que ERC i PSC hagin canviat d’actitud i estiguin predisposats a parlar sobre els pressupostos del 2012. Ho ha comparat amb la negociació dels comptes del 2011, i ha assegurat que ‘el to, l’actitud i la predisposició són molt més positives’ ara en comparació amb les converses que van mantenir ara fa sis mesos. Turull també ha deixat clar que no pactaran exclusivitats, per molt que socialistes i republicans diguin que no podran arribar a un acord amb el Govern si alhora es pacta amb els populars.

Els diputats d’ERC i de SI han manifestat reiteradament, dins de l’hemicicle, el seu rebuig a la decisió de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que ahir va anunciar que els diputats no podran utilitzar expressions com ‘robar’ o ‘espoli fiscal’ en referència a l’Estat. De fet, els diputats de SI han utilitzat diverses vegades aquestes dues paraules en el ple d’aquest dijous i Lluís Corominas, que en aquell moment presidia el Parlament, els ha cridat l’atenció. ‘No ens faran callar’, ha reiterat López Tena, que ha fet referència a la llibertat d’expressió de tots els ciutadans que exercirà ‘fins al final’.

Als passadissos del Parlament, SI ha qualificat la decisió de ‘censura il·legal’ i s’han passejat amb etiquetes de ‘Censura no’. La reacció de Ciutadans no s’ha fet esperar. El diputat Albert Rivera ha defensat que s’ha de posar límit a la llibertat d’expressió. ‘No és cap censura, és poder conviure’, ha declarat.

Per la seva banda, ERC també ha protestat contra la decisió de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. La diputada republicana Carme Capdevila ha aprofitat la seva intervenció per afirmar que troba que la prohibició està ‘fora de lloc’. També ha informat que el grup parlamentari presentarà una queixa per escrit.

Les JERC Comarques Gironines també s’afegeixen a la protesta contra la prohibició. Han previst enviar a la mesa del Parlament i als grups parlamentaris el material que els va sobrar de la campanya ‘Talla amb Espanya’. Aquesta material consisteix en postals i xapes en què es poden llegir els tres eslògans ‘Espanya ens Roba’, ‘Espanya ens Maltracta’ i ‘Espanya ens Enganya’. El portaveu de les JERC Comarques Gironines, Pau Presas, ha animat als diputats diputades del Parlament a fer ‘cas omís’ de la prohibició atès que ‘atempta contra la llibertat d’expressió de la ciutadania del nostre país’.

Pots opinar aquí http://www.espanyaensroba.cat

Les urnes confirmen hores d’ara, amb el 94,5% escrutat, que CiU dóna la campanada i avança per primera vegada en unes eleccions espanyoles al PSC a Catalunya. Així, amb l’escrutini pràcticament complet, CiU treu 16 diputats, davant els 14 del PSC de Carme Chacón, que perd 11 diputats. Amb aquest percentatge escrutat, es demostra que l’onada blava d’Espanya no ha tingut repercussió a Catalunya, on els populars s’han quedat amb 11 diputats. Amb l’escrutini pràcticament fet, ERC manté el diputat de Girona, en detriment del PSC, i conserva els tres escons del 2008. ICV-EUiA en guanya dos, avança ERC i obté tres diputats.

Amb aquests resultats -no previstos per cap dels sondejos que s’havien fet-, Carme Chacón surt debilitada per intentar l’assalt del lideratge del PSOE al també fortament debilitat Alfredo Pérez Rubalcaba. Només una victòria socialista a Catalunya l’hagués catapultat en aquesta cursa, però els resultats obtinguts la posen en entredit. En canvi, Josep Antoni Duran i LLeida (CiU) podrà exhibir una clara victòria que la federació no havia aconseguit mai abans a Catalunya. L’onada popular ha mobilitzat l’electorat en benefici de CiU, que reforçada com surt, té la responsabilitat de plantar una batalla a Madrid pel pacte fiscal que amb una majoria absoluta aclaparadora del PP res fa pensar que sigui fàcil d’assolir. El cert, però, és que CiU podrà exhibir que mentre la onada popular era imparable a Espanya, el PP no ha aconseguit fer el forat que esperava a Catalunya, i segueix en tercer lloc.

La victòria dels petits

La d’aquest 20-N és una nit de bones notícies especialment per als partits d’obediència catalana. Així, a més de CiU, també poden exhibir uns resultats acceptables ERC i ICV. Els republicans han aconseguit aturar el cicle de caiguda lliure dos mesos després de la profunda renovació que lideren Oriol Junqueras i Marta Rovira amb Alfred Bosch al capdavant del front de Madrid. Un resultat, a més, que la direcció republicana exhibirà com a aval al nou rumb que ha donat al partit. Pel que fa a ICV-EUiA, els resultats els són immillorables a Catalunya, però també per als socis d’IU a Espanya. Al país, han sumat dos diputats al que ja tenien, i amb IU en sumen 11 a tot l’Estat. Les urnes, a Catalunya, s’han erigit en dic de contenció del tsunami popular. És l’excepció catalana, un cop més.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha tancat la campanya de la coalició independentista exclamant que a partir del proper 20 de novembre no aniran a Madrid ’a convèncer els espanyols de res’. Segons Junqueras, ERC anirà al Congrés ’a fer sentir la veu d’un poble que clama per la seva independència’, sigui quin sigui el resultat electoral. ’Anem a Madrid a plantar la llavor de la nostra victòria’, ha assegurat el president republicà davant del miler de persones que han omplert el Palau de Congressos de Girona. La coalició independentista ha destacat la importància de la unitat dels catalans i ha convidat les 800.000 persones que van votar sí en les consultes independentistes que els facin confiança.

El diputats Pere Aragonès, d’ERC, i Alfons López-Tena, de SI, s’han reunit aquest dimecres al matí amb l’exministre d’Empresa, Energia i Turisme d’Escòcia, Jim Mather. Entre d’altres temes, han tractat la viabilitat econòmica de Catalunya com a estat independent. ERC i SI han presentat al registre del Parlament una declaració conjunta de suport al procés d’independència d’Escòcia i han assenyalat aquest model com un ‘precedent importantíssim’ per Catalunya. Creuen que és important que la cambra catalana hi doni suport i s’han dirigit especialment a CiU tot i que López Tena ho ha posat en dubte assegurant que ho veu ‘poc probable’.

Aquests dies s’ha presentat un manifest que defensa presentar una candidatura unitària independentista a les properes eleccions espanyoles al Congrés dels Diputats, el 20-N. Segons el text, s’han emmirallat en l’èxit de la candidatura independentista basca Bildu a les darreres eleccions municipals, que va ser la llista que va obtenir més regidors a Euskadi (gairebé mil) i un 30% de les alcaldies en joc. Tot i ser “conscients de les diferències existents entre Catalunya i el País Basc” consideren que “s’ha d’agafar l’experiència de la unitat de l’independentisme basc com a exemple a seguir també a Catalunya, per tal d’aconseguir la unitat independentista, sense la qual ens serà impossible assolir l’Estat propi” i per aconseguir-ho han fet arribar el text del manifest a les direccions de la CUP, CDC, DCat, ERC, ICV-EUiA, RCat, SI i UDC, a qui demanen una coalició transversal entre totes aquestes formacions. També compten amb un grup al Facebook força actiu.

Manifest en defensa d’una candidatura unitària independentista

El propassat 22 de maig de 2011 l’independentisme basc va aconseguir uns resultats electorals que ningú es podia imaginar: 953 regidors i el 30% de les alcaldies, convertint-se en la força política amb més representació als municipis bascos. Moltes han estat les circumstàncies d’aquest èxit, però sense cap mena de dubte la clau ha estat que per primer cop al País Basc diferents formacions de caire sobiranista han deixat enrere les seves diferències, han fet un pas endavant, i han presentat una candidatura independentista unitària, en favor de l’objectiu comú d’aconseguir la independència d’Euskal Herria.

Conscients de les diferències existents entre Catalunya i el País Basc pensem que s’ha d’agafar l’experiència de la unitat de l’independentisme basc com a exemple a seguir també a Catalunya, per tal d’aconseguir la unitat independentista, sense la qual ens serà impossible assolir l’Estat propi. És per això que les persones i entitats sotasignants fem arribar el següent manifest a les executives nacionals de Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Democràcia Catalana (DCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Reagrupament Independentista (RCat), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

AFIRMEM:

1. Catalunya és una Nació espoliada per Espanya. Cada any més de 22.000 milions d’euros dels nostres impostos marxen de Catalunya cap a Espanya -en concepte de solidaritat-, i no tornen, representant un 10% del PIB català. Tal com han reconegut diversos economistes internacionals això és una situació injusta i insostenible que només ens porta a l’empobriment

2. Catalunya és una Nació amb història, cultura i llengua pròpies. La sentència del Tribunal Constitucional de juliol de 2010 contra l’estatut del 2006 és un atac contra la voluntat majoritària del poble català, expressada democràticament en referèndum el 18 de juny de 2006, i és també la constatació de la manca de voluntat de l’estat espanyol de reconèixer els drets nacionals de Catalunya. Tot això evidencia que l’etapa autonomista s’ha esgotat, i ho avalen sentències posteriors del Tribunal Suprem, en aplicació de la sentència del TC, contra la llengua i cultura catalanes que fan pensar que en els propers anys viurem un període d’involució de la nostra autonomia i les nostres llibertats.

3. Catalunya mai ha renunciat al seu dret a l’autodeterminació. De l’enquesta del CEO del mes de juliol de 2011 es desprèn que amb un 70% de participació el 60% del catalans i catalanes votarien a favor de la independència de Catalunya. De la mateixa enquesta es desprèn que la majoria de catalans i catalanes creuen que la independència seria la solució als problemes econòmics i identitaris de Catalunya. El sentiment independentista és, per tant, majoritari a Catalunya.

4. Tot i que l’independentisme és majoritari a Catalunya aquesta majoria no es veu reflectida en l’actual arc parlamentari.

SUBRATLLEM:

1. El suport social de l’independentisme no es veurà mai representat políticament fins que els diferents partits de caire sobiranista no siguin capaços d’unir-se entre ells, amb l’únic objectiu d’assolir l’Estat propi.

2. En política, la unió fa la força. La divisió dins de l’independentisme dispersa el vot i fa que aflori la sensació de “vot útil”, provocant que molts independentistes es decantin per votar opcions electorals més fortes -allunyades de l’independentisme-, fomenta l’abstenció i condueix Catalunya cap al bipartidisme.

DEMANEM:

1. Una gran coalició transversal formada per Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Democràcia Catalana (DCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Reagrupament Independentista (RCat), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), amb l’objectiu d’assolir l’Estat propi.

2. L’inici immediat de converses entre les forces polítiques a les que va dirigit aquest manifest per tal d’assolir una candidatura independentista unitària de cara a les eleccions al Congrés dels Diputats del 20 de novembre de 2011.

3. Que pel bé de Catalunya cal que totes les forces polítiques implicades deixin enrere les seves diferències, treballin en allò que els uneix i siguin lleials a Catalunya. Caldrà ser generosos i fer renúncies, però si ens en sortim la terra serà lliure.

4. Que cada membre de la coalició decideixi internament els membres de les llistes electorals, i que posteriorment es pacti la llista final de la coalició entre els seus membres en funció de la representativitat de cada membre, respectant sempre el principi de generositat, per a que tots els membres de la coalició disposin de candidats amb possibilitats reals de ser elegits, la qual cosa garantirà la transversabilitat de la coalició.

5. Que en el cas del Parlament de Catalunya la llista es confeccioni en blocs de quinze candidats composats per representants de tots els partits integrants a la coalició en un ordre que caldrà definir en els acords previs.

6. Que es pacti un full de ruta cap a la independència, seriós, creïble i viable, fent servir l’actual marc legal, o superant-lo si és necessari. El compliment d’aquest full de ruta ha de ser la raó de ser de la coalició.

7. La missió de la coalició és la de governar per assolir l’Estat propi, i si això no és possible fer una oposició coherent amb la defensa dels interessos de Catalunya, però denunciant cada dia que la solució als problemes de Catalunya és la independència.

8. La reedició d’aquesta coalició en totes les futures fites electorals: Parlament Europeu, Congrés dels Diputats Espanyol, Parlament de Catalunya i Eleccions Municipals.

9. L’obertura de la coalició a partits de la Catalunya Nord, Illes Balears i País Valencià, i la col·laboració de la coalició en iniciatives similars que pugin sorgir en els territoris de parla catalana.

Visca Catalunya lliure!