Des del 13 de setembre de 2009, amb la primera consulta a Arenys de Munt, el debat sobre la independència de Catalunya i el dret a l’autodeterminació ha recorregut bona part de la geografia catalana. Ara, el 10 d’abril, amb l’arribada de la consulta a la capital i 1.420.580 persones amb dret de vot, bona part de la classe política i personatges públics del país s’han vist obligats a posicionar-se. Bona mostra d’aquest dilema és la confrontació que la participació en la consulta del president Artur Mas i membres del Govern ha provocat entre Convergència i Unió, així com dins de la formació democratacristiana. I no només s’han mullat els polítics, sinó que també ho han fet personalitats del món de la cultura i la comunicació. Una de les accions de campanya de més impacte ha estat el vídeo ‘No votis’ on l’star-system català sortia desacomplexadament de l’armari demanant a la ciutadania que participi en el 10A. directe!cat fa un repàs dels personatges públics que s’han significat a favor de la consulta -ja sigui per votar-hi sí, no o en blanc- o obertament en contra del dret del poble de Catalunya a expressar la seva opinió sobre el seu futur nacional.

Pujol, Mas i el Govern esperonen la participació
Les notícies més sonades pel que fa a la participació dels polítics en la consulta del 10A han estat sens dubte els vots del president de la Generalitat, Artur Mas, i de l’expresidentJordi Pujol. Per bé que ho feien privadament i sense imatges, la participació del president i l’expresident han contribuït a mobilitzar els barcelonins en els darrers dies de recollida de vot anticipat. Un cop va transcendir que Mas havia votat a l’urna situada a la seu d’Òmnium Cultural, la centraleta es col·lapsava de trucades i els votants feien cua per poder dipositar el seu vot a la mateixa urna que el president.

Aquesta mateixa fórmula, votar com a ciutadà i sense repercussió mediàtica, s’estendrà als membres del Govern que participaran a la consulta. Així ho ha fet ja la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i es preveu que ho facin els consellers de Cultura, Ferran Mascarell; el d’Economia i Coneixiement, Andreu Mas-Colell, i el de Salut Boi Ruiz. A dia d’avui encara queda per resoldre la incògnita de què farà la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, màxima representant d’Unió a l’executiu català. Dies enrere transcendia que Ortega havia decidit participar al 10A, per bé que sense desvelar el sentit del seu vot, però pocs dies després la versió oficial canviava i es limitava a dir que la vicepresidenta ‘no descarta’ votar.

El bloc del ‘No’
Malgrat tot, alguns dirigents polítics han rebutjat participar a la consulta per motius diversos. Ja al mes d’octubre l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, avançava la seva decisió de no participar en la consulta al·legant que el procés ‘no compta’ amb ell. A mesura que s’acostava la data, es constatava que l’alcalde havia decidit no només no votar sinó posar totes les traves possibles als organitzadors de la consulta. Una posició similar és la de la regidora d’ICV, Imma Mayol, que titllava la consulta d’artificial i argumentava que per això no se sentia cridada a participar. D’entre les files ecosocialistes tampoc hi participarà el secretari general del partit, Joan Herrera, que com a defensor de l’opció federalista es nega a participar en la consulta si no recull aquesta opció.

Una altra posició, contrària a l’adoptada pels membres del Govern, és la de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. La segona autoritat del país no participarà a la consulta perquè defensa, al contrari que el president, que no pot destriar el càrrec que representa de la persona i rebutja que pugui votar exclusivament com una ciutadana més. De Gispert, militant d’Unió, segueix en aquest sentit les directrius del líder del seu partit, Josep Antoni Duran i Lleida, que va recomanar als polítics que no participin a les consultes perquè no és un debat positiu i, a més, considera que les seves opinions s’han de manifestar a les institucions i no al carrer.Duran assegura que no votarà perquè aquest diumenge és a Berlín, tampoc ho ha fet a través del vot anticipat.

No tot són independentistes
Un dels trets de la consulta de Barcelona, i un fenòmen que de fet s’ha anat reproduint a l’hora que la consulta arribava a l’àrea metropolitana, és la implicació en el procés de personalitats que si bé no són independentistes celebren que es pugui fer una consulta i donar la paraula als ciutadans. És el cas, per exemple, de l’exdiputada del PP, Montserrat Nebrera. Barcelona Decideix espera un increment del percentatge de vots negatius, una dada que si més no consolida l’essència de la consulta i fa crèixer la participació.

Polítics de gairebé tots els partits
Al llarg de les jornades de vot anticipat i durant aquest diumenge, polítics de gairebé tots els partits participaran en la consulta. Per part de CiU ja van avançar que ho farien el secretari general, Oriol Pujol, i el candidat a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, acompanyat del seu equip. L’eurodiputat Ramon Tremosa ja ho va fer durant la jornada de 24 hores de recollida de vot anticipat al barri de Gràcia.

Entre les files republicanes votaran el president del partit, Joan Puigcercós, que anirà acompanyat pel president de la Federació de Barcelona, Oriol Amorós, (que ja va votar a Nou Barris) i el candidat a l’alcaldia, Jordi Portabella. També votaran la portaveu del grup municipal, Ester Capella; el secretari d’Imatge i Comunicació del partit, Ignasi Llorente, i Gerard Gómez, nou portaveu de les JERC, entre d’altres càrrecs del partit.

Malgrat que Joan Herrera i Imma Mayol hagin decidit no votar, per part d’ICV es comptarà amb la presència del candidat a l’alcaldia Ricard Gomà -que fa pocs dies va declarar-se independentista públicament- i la portaveu del grup parlamentari, Dolors Camats, que ja va dir que votaria a favor de la independència.

També votarà el candidat de Solidaritat a l’alcaldia de Barcelona, Santiago Espot, i el candidat de la CUP Xavier Monge.

L’Star-system català amb la consulta
A banda de la participació o no dels polítics en la consulta, la campanya ha destacat per la implicació de destacades personalitats del món de la cultura i personatges mediàtics que han contribuït amb la seva participació a afavorir que la ciutadania conegui la consulta i es decideixi a votar. Les darreres incorporacions han estat l’exfutbolista i exentrenador del Barça Charly Reixach i l’escriptor Quim Monzó, que han tancat la llista de més de 200 personalitats que donen suport a Barcelona Decideix. Entre ells s’hi compten Núria Feliu, Arcadi Oliveres, Miquel Sellarès, Isabel Clara-Simó, Pere Tàpies, Josep M. Terricabras, Montserrat Abelló, Jaume Cabré i Pilarín Bayés, entre molts d’altres.

Una bona mostra del suport dels personatges públics a la consulta és el vídeo ‘No votis’ que va registrar més de 40.000 visualitzacions en les primeres 24 hores que va estar penjat a la xarxa. Hi apareixen Quim Masferrer, Màrius Serra, Pep Anton Muñoz, Anna Sahun, Joan Carreras, Roger Coma, Bibiana Ballbé, Òscar Dalmau, Toni Albà, Agnès Busquets, Beth Rodergas, Sívila Bel, Mercè Pons, Lloll Bertran i Joel Joan.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La filtració de l’esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha posat de manifest que, tal i com s’esperava, la ‘reinterpretació’ que el tribunal fa de 27 articles de l’Estatut agreuja significativament la magnitud de la retallada. Les interpretacions del TC espanyol atacarien directament les vegueries, que només serien acceptades com un simple canvi de nom de les províncies, i es tem que podria arribar a eliminar la Llei de consultes i, en conseqüència, aturar el procés de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Davant d’aquest context i tenint en compte que el govern espanyol ja va obrir la porta a dur la Llei al Constitucional, els promotors de la IP estudien accions per driblar aquests nous obstacles. Dilluns anunciaran com evitar el ‘bloqueig a què ens vol sotmetre Espanya’.

Segons la interpretació del TC espanyol sobre la Llei de Consultes publicada aquest divendres al diari El Periódico, el tribunal deixa a mans de l’Estat espanyol la competència exclusiva de la convocatòria de referèndums i només es podrien convocar atenent a allò que disposa la llei de referèndums de 1980. Acollir-se a aquesta llei, que sí regula els referèndums d’àmbit municipal, descartaria la possibilitat de poder convocar-ne un a nivell autonòmic.

De fet, el govern espanyol ja ha obert la porta a interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Consultes basant-se justament en l’argument que correspon a l’Estat espanyol la competència exclusiva de la convocatòria de referèndums. En declaracions a directe!cat, Alfons López Tena, ja advertia que si el govern espanyol recorre al TC la llei quedaria automàticament en suspens i s’aturaria la IP.

En aquest sentit també s’ha pronunciat el secretari general d’ERC, Joan Ridao, que ha advertit que la sentència ‘forada’ el text estatutari i ‘pot invalidar’ la Iniciativa Popular pel referèndum d’independència. Però és que a més, per Ridao la sentència pot arribar a ‘eliminar’ del tot la Llei de consultes populars per via de referèndum aprovada pel Parlament.

Aquesta situació dibuixa un nou escenari per al curs de la IP per convocar un referèndum d’independència. És per això que els promotors han anunciat que el proper dilluns explicaran quines accions duran a terme per ‘evitar el bloqueig a què ens vol sotmetre Espanya’.

Mentrestant, la IP segueix avançant

Les complicacions, però, no aturen el treball de la comissió promotora per tal que la IP avanci ràpid i amb garanties. És per això que, aquest divendres s’ha complert el següent dels passos que s’havien anunciat. La comissió ha entrat al registre del Parlament unes preguntes dirigides a la Mesa del Parlament, a la Junta Electoral espanyola i a l’Institut d’Estadística de Catalunya perquè aclareixin els drets i deures que tenen els ciutadans per promoure el referèndum d’independència, a través de la llei de consultes populars. La comissió vol així aclarir els aspectes dubtosos sobre els requisits de les persones legitimades per signar, a quina població es refereix el requisit del 3% de signatures i quins són els requisits per poder ser federatari i el tipus de promesa o jurament que han de fer.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El ple de Sant Feliu de Llobregat va aprovar dimarts, per un vot de diferència, la moció en suport a la consulta sobre la independència que s’ha de celebrar a la capital del Baix Llobregat, i que va presentar Sant Feliu Decideix. Van votar a favor els 11 regidors d’ICV-EUiA, CiU i ERC, i en contra els 10 del PSC i del PP. Però l’alcalde, Juan Antonio Vázquez(PSC) va anunciar que no pensa acatar l’acord. Segons la seva opinió, la moció és ‘il·legal’ perquè demana a l’Ajuntament que col·labori en la logística de la votació, tal com col·labora amb les altres entitats ciutadanes. Sant Feliu Decideix considera que això ‘demostra les mancances legals i morals evidents’ i els dóna més força per a seguir amb el seu full de ruta.

‘Avui el senyor alcalde ens ha donat la raó i ha plasmat la pobresa democràtica que viu avui en dia el nostre país’, reblen els organitzadors de la consulta.

Els membres de la plataforma es van ‘sorprendre’ amb l’actitud del batlle de Sant Feliu de Llobregat, va explicar el portaveu de l’entitat, Bernat Dausà, en declaracions a l’ACN. En un comunicat, Sant Feliu Decideix, que organitzarà la consulta el proper 20 de juny, afegeix que ‘l’alcalde ens ha donat l’esquena i ens ha demostrat el seu perfil menys democràtic, amb el qual expressem decepció’.

‘No entenem quina por pot fer a l’alcalde Vázquez que el seu poble opini, però tot i dir que no posarà pals a la roda, ens ha demostrat tot el contrari, i això ens farà més forts doncs tot i que no ens deixa més opció que comptar amb els locals i equipaments que ens cedeixin les entitats i voluntaris, passem a ser ara, una plataforma 100% popular’, conclou l’entitat.

En el seu tercer punt, la moció aprovada demana a ‘a l’ajuntament que col·labori en la logística en el mateix sentit de col·laboració que fa amb les altres entitats de la ciutat’. L’Estat havia prohibit aquesta mena de suport logístic a Arenys, la primera ciutat en la què es va celebrar una consulta el passat setembre, però l’ha permès en la resta de municipis a on s’han celebrat consultes. Amb tot Vázquez va considerar que això és il·legal, i per això va anunciar que no compliria l’acord.

Votació ajustada
La votació va ser ajustada, tal com són les majories al ple de Sant Feliu, un bastió històric del PSUC i d’ICV que el 2003 va passar a estar governada pel PSC. Ara per ara, aquest grup té 8 regidors i governa en coalició amb els 3 que en té CiU. Ambdós grups van votar aquest dimarts en sentits oposats sobre la consulta. Enfront d’aquests onze diputats hi ha els 7 d’ICV (un menys que els socialistes), els 2 del PP i el d’ERC.

Els convergents, els republicans i els ecosocialistes van votar a favor de la moció, que demanava el suport a les consultes ciutadanes en general i a la votació sobre la independència en concret, perquè l’havia presentat una plataforma ciutadana. Fa uns mesos, ICV s’havia oposat a una moció que havia presentat ERC, i que fou tombada. ‘Els socialistes deien que no eren sobiranistes. Nosaltres tampoc ho som’, ha explicat la regidora d’ICV Lidia Muñoz a l’ACN, que ha considerat que aquest no és un argument suficient per a votar-hi en contra i ha mostrat la seva ‘perplexitat’ per l’actitud de l’alcalde.

El líder d’ICV al consistori, Jordi San José, va dir en el ple que la moció no demanava ‘ni més ni menys’ que donar a Sant Feliu Decideix el mateix suport que a d’altres entitats ciutadanes, i que el seu grup ‘tindria un comportament exactament igual que el d’avui en una hipotètica i futura consulta, per exemple, sobre la Tercera República’.

Muñoz també ha felicitat a la plataforma. ‘Van fer una moció suau, similar a la que s’ha aprovat en municipis com Sabadell, i es van reunir amb tots els grups per mirar d’aconseguir el suport’, ha narrat l’ecosocialista. A Sabadell, el PSC va donar suport a la moció.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

L’escàs 12% de participació que ha aconseguit mobilitzar l’Ajuntament de Barcelona en la consulta sobre la Diagonal queda molt lluny del suport en les consultes sobre la independència d’arreu del Principat. Malgrat no comptar amb cap tipus de suport econòmic de les institucions, el fenomen de les consultes sobiranistes ha aconseguit mobilitzar de mitjana el 21% de la població allí on s’han celebrat, mentre que en la consulta promoguda pel PSC de Barcelona només ha votat un 12% de població tot i els sis dies de votacions. L’eficàcia dels referèndums independentistes també pot veure’s en el cost per vot: mentre que als 462 municipis que han consultat la independència cada vot ha costat un euro d’inversió en campanya, a la consulta barcelonina cada vot ha costat a l’Ajuntament de Barcelona 17 euros.

Pel que fa a la participació, el 12% de barcelonins mobilitzats contrasta amb la participació registrada per les consultes independentistes a bona part del Principat. Així, a Girona la participació va ser del 21,34%, quasi el doble que la registrada a la Diagonal en sis dies, a Vic del 42% o a Olot del 26%. La mitjana de participació als 462 municipis que han consultat la independència també s’acosta al doble de la participació barcelonina (21%).

Cost per vot vint vegades superior

En els estudis sobre les consultes independentistes, la relació entre el capital que aconseguien reunir les plataformes organitzadores i el nombre de vots obtinguts revelava que aquelles comissions amb un ratio superior a un euro el vot aconseguien millors resultats de participació que aquelles comissions els diners invertits eren inferiors a l’euro per cada suport.

A la Diagonal el cost final per vot és de pràcticament 20 vegades superior a les consultes sobre la independència, ja que els -com a mínim- 3 milions d’euros invertits en la consulta repartits entre els 172.169 sufragis indiquen un cost per vot de 17,45 euros.

Demanen la mateixa legitimitat per ambdues consultes

Des de Barcelona Decideix han demanat ‘respecte’ pels votants de la consulta de la Diagonal, ja que 172.169 ‘són molts vots’, en concret ‘els mateixos que va treure el PSC a Barcelona a les darrers eleccions catalanes el 2006, i que van portar Montilla a la presidència (172.453)’, i per això demanen ‘respecte pels milers de persones que han cregut en el lliure exercici democràtic’.

Barcelona Decideix també exigeix als diaris de Barcelona que tractin amb la mateixa legitimitat que ara els resultats de la consulta sobre la independència del 10 d’abril de 2011. Segons la plataforma, ‘els mitjans, com és natural, obren amb les repercussions polítiques i el triomf de l’opció C amb el 80%, o sigui, es destaca més la naturalesa que no pas el volum de la resposta ciutadana’. Des de Barcelona Decideix sol·liciten als mitjans ‘un tracte similar per al referèndum sobre la independència a Barcelona’.

També demanen a l’Ajuntament i a l’alcalde Hereu que en la consulta sobiranista i destinin ‘els mateixos recursos i el mateix interès’ que han invertit en aquesta ocasió.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Un cinquantena d’intel·lectuals, artistes i polítics retirats fan un últim intent per empènyer partits i plataformes independentistes a generar un full de ruta comú de cara a les eleccions al Parlament. Fins ara totes les propostes han xocat amb enrocaments i fins i tot amb crisis endògenes, com les de la PDD , Reagrupament i el mateix moviment de la consulta popular.

Un any i un mes després que Joan Carretero llancés, amb llenguatge mèdic, la proposta d’una candidatura “d’ampli espectre”, la recepta ha fet un efecte limitat. El seu grup ha crescut, però no n’ha atret d’altres cap a un projecte comú. S’ha generat una expectativa incògnita amb Joan Laporta, han sorgit fórmules imitatives amb menys seguidors, com ara Suma Independència i, mentre se solucionava el daltabaix de la PDD, que ha deixat cadàvers, s’han produït crisis agudes a Reagrupament mateix i en el moviment de les consultes populars.

Ensopegada per la pregunta del referèndum
El darrer xoc es va escenificar divendres. Només havia passat una setmana des la presentació del que semblava un projecte sòlid per portar al Parlament una petició de referèndum oficial d’autodeterminació –impulsat per Alfons López Tena i Uriel Bertran en nom dels organitzadors de les consultes populars–, i s’obria una esquerda. O, més ben dit, es feia visible. Xavier Borràs, membre de Reagrupament, Miquel Àngel Gràcia, militant d’ERC del corrent crític Esquerra Independentista i presumptament urielista, i David Vinyals, afiliat a CDC i Reagrupament però actuant com a integrant de la Coordinadora Nacional de la Consulta, es van presentar al Parlament per entregar al registre la seva pròpia petició de referèndum.

La crisi es coïa des de feia setmanes, mentre López Tena preparava el dictamen jurídic segons el qual el referèndum és viable legalment. Va córrer la brama que, a la pregunta de les consultes sobre la qual han votat gaire mig milió de catalans –”¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”–, s’hi havia afegit una introducció amb referències a les reformes constitucionals que hauria d’impulsar el Parlament per aplicar el resultat del referèndum si guanyés el sí.

Finalment, la fórmula presentada va ser: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular: ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”. Un matís per garantir que el Parlament se senti “vinculat” al resultat, segons Uriel Bertran. Un subterfugi per deixar en mans de la cambra les accions posteriors a la votació i “condicionar-les a negociacions amb Espanya que no tenen res a veure l’autodeterminació”, per David Vinyals.

La mesa del Parlament, per tant, es trobarà a partir de la setmana que ve amb dues iniciatives populars per convocar el referèndum: la de Vinyals, Borràs i Gràcia –amb la pregunta sense cap introducció–, i la de Bertran, López Tena i 4.000 signants més que també actuaran com a promotors, tot i que tècnicament n’hi ha prou amb tres. Només coincideixen a voler veure què fa la mesa, que ha de donar tràmit o no a la petició. I posen la lupa sobre el president de la cambra, Ernest Benach (ERC), el vicepresident Lluís Maria Coromines (CiU, per CDC) i el secretari Antoni Castellà (CiU, per UDC).

Text promogut per Barrera i Broggi
Amb aquesta nova ferida oberta, aquest dilluns es presentarà a Òmnium Cultural el que podria ser l’últim intent d’unir totes les sensibilitats independentistes per a les eleccions del novembre. El Manifest a Favor d’una Conferència Nacional del Sobiranisme, promogut per Heribert Barrera, Agustí Bassols, Joan Blanc, Moisès Broggi i Oriol Domènech, alerta: “No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper novembre podrien permetre fer un pas endavant (…). Per això, els sotasignants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder i de càrrecs, fem una crida a tots els moviments, partits, associacions i plataformes independentistes perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units per prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència”. Fins dimarts passat, l’havien signat 54 personalitats polítics retirats, artistes i intel·lectuals.

Abans d’arribar a aquest punt, en els darrers anys han sorgit la PDD, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i Deumil.cat; la CUP s’ha enfortit en el terreny municipal però ha frenat el salt nacional –després d’una assemblea maratoniana que va deixar un sector del moviment insatisfet–; Reagrupament s’ha segregat d’ERC definitivament arran de l’article de Carretero publicat a l’AVUI i, posteriorment, un sector de la seva pròpia junta ha plegat enmig de gran escàndol.

Fredor gèlida entre Suma i Reagrupament
Paral·lelament, un col·lectiu que aparentment defensa la mateixa transversalitat que Reagrupament, Suma Independència, va sorgir al desembre amb l’ambició de fer de “ciment” per rejuntar els independentistes que recelen de Carretero, inclosos els d’ERC i CiU, però cinc mesos després es troben en guerra freda: la relació és “inexistent”, segons l’exconseller. Per un dels promotors de Suma Independència i portaveu de Deumil.cat, l’exmilitant de CDC Enric Canela, el problema és “el pecat original de Reagrupament”: haver mantingut el nom i els plantejaments de quan eren un corrent crític d’ERC.

L’última crida
A Reagrupament i Suma, la setmana passada s’hi va afegir un giny nou: Crida a la Unitat Popular. El nom  n’evidencia els orígens: membres de la CUP que sí que volen impulsar una candidatura per a les properes eleccions i independentistes procedents de l’ecologisme i del sindicalisme agrari, com ara l’exsecretari general d’Unió de Pagesos, Pep Riera, la figura amb més projecció amb què compten.

Per Carles Roca, regidor de la CUP a Cardedeu, i Marc Serra, també membre de la CUP i impulsor de la idea, la transversalitat que propugnen Reagrupament, Suma Independència i el manifest que es presenta dilluns “no és realista”. No volen “independència a qualsevol preu”, i el seu projecte de justícia social i defensa del territori és irrenunciable. Impossible cap entesa amb els altres projectes, si no es troben al Parlament, cadascú amb el seu grup: “Un grup parlamentari transversal necessitaria donar llibertat de vot cada dia per a la majoria de votacions. Ara bé, quan hi hagi una majoria social i parlamentària per obtenir la independència, aquell dia ens trobaran per votar junts”, garanteix Marc Serra.

Cadascú des del seu balcó
Carretero ha encunyat una metàfora per descriure el panorama: “Tothom fa crides a la unitat, però cadascú des del seu balcó i sense intenció de baixar-ne.” Ell mateix s’aferra al seu. Li sembla “una evidència” que Reagrupament és el projecte més madur i que la unitat ha de quallar a casa seva. Mentrestant, continuen esperant la decisió de Joan Laporta. “És prou potent perquè tothom estigui pendent d’ell, les coses són com són. I nosaltres no tenim cap inconvenient a posar-nos darrere d’algú que sigui més fort, perquè volem que això funcioni”, conclou.

El diagnòstic dels observadors
Amb cert escepticisme però no prou per deixar-ho córrer, s’ho miren tot a una certa distància el sociòleg Salvador Cardús i el filòsof Josep Maria Terricabras, signants del manifest que proposa la conferència nacional pel sobiranisme. Tots dos recorren Catalunya participant en xerrades, actes i debats que s’omplen de gom a gom, i no perden de vista els 454.351 catalans que ja han votat sí a la independència en les consultes populars.

Per Terricabras, hi ha una solució ideal a “l’extraordinària capacitat de divisió que afecta històricament les esquerres i els moviments sobiranistes, no només el català”, però és impossible. Seria la gran candidatura transversal que demana el manifest: una utopia. Però sí que és possible “un full de ruta comú cap a la independència pactat abans de les eleccions, una transversalitat només en aquest punt”. Per aconseguir-ho, creu que el grup promotor del manifest ha de resistir fins a aconseguir reunir en el mateix local totes les plataformes i partits implicats.

Encara no hi ha els líders definitius
Cardús, que s’ha acostat prou a Reagrupament per veure’n els problemes reals, fa setmanes que alerta de la falta de maduresa dels lideratges del nou independentisme. S’expliquen “precisament perquè el moviment neix de manera poc dirigida, amb la lògica d’un moviment de base social, ara ja molt àmplia”. La proximitat de les eleccions i la manca de projectes madurs hauria provocat, pel sociòleg, la “impaciència” de sectors com els promotors del nou manifest, que veuen que “seria ridícul que, a més d’ERC, es presentessin mitja dotzena més de grups”.

I, després d’advertir de les ànsies de protagonisme d’alguns “grups que són quatre gats” marcats pel “friquisme”, anuncia als noms que sobresurten ara mateix que no s’oblidin de passar a la història: “Els que han de liderar realment el procés cap a la independència encara no els coneixem, sorgiran en els pròxims anys i no serà cap dels que ara veiem”, sentencia.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

El grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona no s’ha quedat impassible després de l’accidentada primera jornada de la consulta de la Diagonal. Els nacionalistes han denunciat que l’alcalde Jordi Hereu ha convertit la consulta ‘en un despropòsit, on fins i tot està en dubte que l’alcalde mateix hagi arribat a votar el dia que ho va dir’, en referència alsproblemes de connexió al col·legi on va votar Hereu. El portaveu del grup, Joaquim Forn, ha explicat que entén ‘la indignació dels ciutadans’, ha reiterat que el govern municipal ‘continua amagant l’opció C’, i ha reclamat a la Mesa de Seguiment i Garanties de la consulta ‘tenir accés a les dades de participació diària, hora a hora i per canal d’emissió’ per poder controlar que tot funcioni correctament i que no hi ha frau.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

El PSC de Mataró ha fet marxa i finalment no donarà suport en el ple d’aquest dijous perquè se celebri una consulta independentista a la ciutat. Ho ha fet després de rebre una forta pressió de la direcció nacional del PSC, segons ha pogut saber l’ACN. Avui al vespre se celebra el ple ordinari del mes de maig amb un punt a l’ordre del dia, el cinquè, ‘de suport a la democràcia participativa’, que tracta sobre la celebració de la consulta popular a la capital maresmenca. La moció, presentada per PSC, CiU, ICV-EUiA, ERC i la CUP, no tindrà finalment el suport del partit majoritari al govern tripartit municipal ni del PP, tot i que els socialistes ja havien signat la declaració institucional que s’havia de votar aquest vespre.

Font: directe.cat

Es que pitjor no ens pot caure aquest home, Montilla no tens més reunions amb Zapatero i Rajoy? Perquè no et dediques a les teves tonteries de sempre i deixes que els  membres del teu partit que se sentin catalanistes i que estimen la nostra terra, facin el que vulguin !!!

visca Catalunya Lliure sense Montilla

El portaveu d’ERC, Ignasi Llorente, ha assegurat que no es pot ‘ignorar’ la veu del mig milió de persones que ja han votat per la independència en els referèndums vinculants que s’han celebrat en més de 400 municipis catalans des que el 13 de setembre del 2009 es va iniciar el procés a Arenys de Munt. Llorente ho ha dit l’endemà de la tercera de les onades de consultes, que aquest 25 d’abril ha mobilitzat més de 260.000 persones. Llorente ha posat en valor que cap altra reivindicació social o política és capaç de mobilitzar a Catalunya mig milió de persones com ho ha fet ja el projecte independentista. A més, ha reiterat que les consultes han servit per ‘refer ponts’ entre CDC i ERC.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Un total de 449.312 catalans han votat a favor de tenir un Estat propi des que va començar la consulta sobre la independència. Després de tancar el recompte de la tercera onada, celebrada aquest diumenge 25 d’abril, la participació acumulada des del 13-S d’Arenys de Munt ha estat un 20,8% –han votat 481.165 dels 2,3 milions de ciutadans convocats–, i el sí se situa en un 93,4% dels votants i un 20% del cens.

En el darrer comunicat, la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència recorda que “amb només 2,3 milions del cens cridat a les urnes, menys de la meitat del total que pot votar en unes eleccions”, el sí, amb 449.312 vots, supera en vot absolut el resultat d’ERC de 2006, que va obtenir 416.355 suports. La diferència encara és superior respecte del PP (316.222), de Ciutadans (89.840) i d’Iniciativa (282.693).

A més, per percentatges, el sí té el suport del 20% del cens, més que el 17’7% sobre el cens aconseguit per CiU i encara més que el 15’5% del PSC.

Amb aquests arguments, la Coordinadora manté que “la independència està sent votada de manera clara i contundent i continuarà sent votada en les properes onades de la consulta”, la més propera de les quals serà el 20 de juny, jornada en què es votarà en ciutats com ara Cornellà de Llobregat. A la ciutat de Barcelona, es farà el 10 d’abril de l’any que ve.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

Mig milió de catalans ja han expressat la seva opinió respecte la independència del país. Sumada la participació d’avui (uns 250.000 vots emesos^*), la del 28 de febrer (61.232) i la del 13 de desembre de l’any passat (192.460), aquest mig milió de paperetes ja superen les 416.355 que va sumar ERC a les últimes eleccions al Parlament, les 316.222 del PP, les 282.693 d’ICV i les 89.840 de Ciutadans. Però aquesta participació a les consultes es basa només en un 37% de la població catalana que ha tingut dret a vot. La resta (63%), viu en municipis en què encara no s’hi ha celebrat consulta.

Font: directe.cat

El problema esta en com ajuntem aquest mig milió i fem un front comú per lluitar per la nostra sobirania i ser lliures. Els resultats no estan malament, però tampoc son tot el que esperàvem, tenint en compte lo succeït amb el TC i lo viscut els últims mesos.

Visca Catalunya Lliure