El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, ha anunciat aquest dilluns que l’Assemblea Nacional que SI celebrarà el proper 19 de febrer a Barcelona servirà per aprovar la ponència política que marcarà l’estratègia que seguirà la coalició independentista en el proper bienni 2012-2014. Amb l’eslògan ‘Comencem la transició a la independència, sabem com fer-ho’, SI vol fer una crida al catalanisme polític, especialment als partits polítics que han votat els darrers anys a favor de l’autodeterminació al Parlament (CiU, ERC i ICV-EUiA) per elaborar conjuntament una llei de transició nacional a la independència. Uriel Bertran creu que el pacte fiscal està ‘abocat al fracàs’.

‘Voldríem fer-ho conjuntament amb els partits que han donat suport a l’autodeterminació al Parlament, i que CiU, ERC, ICV-EUiA i SI facin el pas de la defensa del dret a l’autodeterminació al seu exercici’, ha dit Uriel Bertran.

Bertran també ha alertat que si la resta del catalanisme no vol donar suport a aquesta llei de transició a la independència la tiraran ‘igualment endavant’ amb intenció d’obrir el debat de l’estat propi, ja que, al seu parer, ‘el pacte fiscal està abocat al fracàs i no arribarà a bon port’.

El full de ruta cap a l’estat propi que ofereix SI al conjunt del catalanisme polític passa per habilitar la Generalitat per poder iniciar les negociacions ‘sobre el temps i la forma’ del com es vehicula la independència amb la comunitat internacional, crear els ministeris d’Afers Exteriors, Seguretat, Energia, Hisenda i Seguretat Social a més d’impulsar una campanya nacional explicant els beneficis de la independència per guanyar el posterior referèndum de ratificació i obrir el procés a la resta dels Països Catalans.

Finalment, Uriel Bertran ha recordat que ‘si realment hi ha voluntat política per part de CiU d’engegar una transició nacional quina millor manera és explicitar-ho en una llei que engresqui i il·lusioni el país’. Si CiU no s’hi avé, Bertran està disposat a construir ‘una alternativa independentista al catalanisme que pacta amb el PP’, ha afegit.

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha rebutjat el pacte fiscal com un element de diàleg i negociació amb la resta de forces i ha advertit que la formació de Mariano Rajoy no està disposada a impulsar cap element que pugui crear divisió i que distregui de l’objectiu principal de la recuperació. A la roda de premsa posterior a l’executiva del partit, De Cospedal ha recordat que el PP es va presentar a les eleccions ’amb un programa electoral que és el seu, i no el de CiU’ i no hi consta aquesta qüestió. ’Estem disposats a dialogar amb tothom, però dins de l’àmbit que suposi anar cap a allò que ens uneixi i no cap al que pugui crear distorsions’, ha dit a preguntes dels periodistes.

De Cospedal també ha admès també que els partits nacionalistes han aconseguit un percentatge elevat de vots, malgrat que ha recordat que ‘en altres èpoques el vot nacionalista ha estat més elevat fins i tot que ara’ i, per tant, ‘cal prendre’s les coses amb prudència, saber molt bé on s’està i saber governar dins dels principis que cadascú defensa’.

El PP situa Catalunya, dins l’onada del ‘canvi’

Segons la secretària general del PP, ‘a Catalunya els ciutadans també han manifestat una voluntat de canvi perquè per primera vegada des de fa temps el PSC no ha guanyat les eleccions generals a Catalunya’. ‘És veritat que les ha guanyat CiU, després el segon millor resultat és per al PSC i després per al PP’, ha dit, però els socialistes ‘han perdut rotundament a Catalunya’ i per tant ‘que hi ha voluntat de canvi’, ha dit.

A més, ha apuntat, a Catalunya la seva formació ‘ha augmentat un nombre d’escons considerable’, fet que s’enquadra ‘dins de les expectatives’ que la formació de Mariano Rajoy i d’Alícia Sánchez Camacho tenien abans d’aquests comicis. Al País Basc ha admès que el PP ha conservat el nombre d’escons que tenia, però ha qualificat de satisfactoris aquests resultats.

Les urnes confirmen hores d’ara, amb el 94,5% escrutat, que CiU dóna la campanada i avança per primera vegada en unes eleccions espanyoles al PSC a Catalunya. Així, amb l’escrutini pràcticament complet, CiU treu 16 diputats, davant els 14 del PSC de Carme Chacón, que perd 11 diputats. Amb aquest percentatge escrutat, es demostra que l’onada blava d’Espanya no ha tingut repercussió a Catalunya, on els populars s’han quedat amb 11 diputats. Amb l’escrutini pràcticament fet, ERC manté el diputat de Girona, en detriment del PSC, i conserva els tres escons del 2008. ICV-EUiA en guanya dos, avança ERC i obté tres diputats.

Amb aquests resultats -no previstos per cap dels sondejos que s’havien fet-, Carme Chacón surt debilitada per intentar l’assalt del lideratge del PSOE al també fortament debilitat Alfredo Pérez Rubalcaba. Només una victòria socialista a Catalunya l’hagués catapultat en aquesta cursa, però els resultats obtinguts la posen en entredit. En canvi, Josep Antoni Duran i LLeida (CiU) podrà exhibir una clara victòria que la federació no havia aconseguit mai abans a Catalunya. L’onada popular ha mobilitzat l’electorat en benefici de CiU, que reforçada com surt, té la responsabilitat de plantar una batalla a Madrid pel pacte fiscal que amb una majoria absoluta aclaparadora del PP res fa pensar que sigui fàcil d’assolir. El cert, però, és que CiU podrà exhibir que mentre la onada popular era imparable a Espanya, el PP no ha aconseguit fer el forat que esperava a Catalunya, i segueix en tercer lloc.

La victòria dels petits

La d’aquest 20-N és una nit de bones notícies especialment per als partits d’obediència catalana. Així, a més de CiU, també poden exhibir uns resultats acceptables ERC i ICV. Els republicans han aconseguit aturar el cicle de caiguda lliure dos mesos després de la profunda renovació que lideren Oriol Junqueras i Marta Rovira amb Alfred Bosch al capdavant del front de Madrid. Un resultat, a més, que la direcció republicana exhibirà com a aval al nou rumb que ha donat al partit. Pel que fa a ICV-EUiA, els resultats els són immillorables a Catalunya, però també per als socis d’IU a Espanya. Al país, han sumat dos diputats al que ja tenien, i amb IU en sumen 11 a tot l’Estat. Les urnes, a Catalunya, s’han erigit en dic de contenció del tsunami popular. És l’excepció catalana, un cop més.

El candidat a la presidència d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha afirmat avui, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, que la voluntat d’ERC és crear un front comú de les forces sobiranistes a Madrid per tal de defensar concertadament els interessos dels catalans. ‘Al Parlament Europeu, en Tremosa (CiU), en Romeva (ICV) i jo mateix en representació d’ERC hem generat consensos i hem actuat conjuntament en qüestions cabdals pel benestar dels catalans. Crec quel’elecció de Duran com a cap de llista de CiU a Madrid dificulta aquesta acció conjunta tan necessària en els moments que vivim‘, ha explicat Junqueras. ‘CiU s’equivoca col·locant Duran perquè treballarà per perpetuar la dependència de Catalunya i no pas per posar fi a l’espoli fiscal que causa les retallades dels serveis socials a Catalunya’, ha sostingut Junqueras.

Oriol Junqueras també ha afirmat que l’estratègia d’ERC a Madrid serà la de ‘defensar amb intransigència democràtica els interessos dels catalans’. En aquest sentit, el republicà ha avançat que posarà damunt la taula el concert econòmic, la governança de les infraestructures, la defensa de l’Estat del Benestar, les polítiques que afavoreixin la conversió a una economia productiva i el català com a llengua d’Estat.

Segurament ja voleu saber qui o quina és la fera. La fera és un partit que rep ordres estrictes de Madrid, des de la seu que tenen allà, on prèviament han rebut les consignes que han de posar en marxa des d’una fundació que dirigeix el “professor de Georgetown”, la FAES. Aquesta fundació està formada per persones amb un coeficient d’intel·ligència molt elevat que es troben allà per anar parint idees sobre com és possible a l’any 2011 i següents, aconseguir que Espanya torni a esser una “unidad de destino en lo universal” (no sé si té traducció possible). La idea central que han inventat ja fa uns quants anys, però que segueixen modelant i perfeccionant és que han d’eliminar les “otras lenguas”, segons diu la Constitució. Per tant, en primer lloc, han de fer desaparèixer el gallec, l’euskera i el català, i en segon lloc, i ja seria més fàcil, sense deixar de fer-ho simultàniament si poden, han d’esborrar totes les característiques culturals que siguin diferents de les castellanes o de les castellanoandaluses. Així aconseguiran arribar a tenir una Espanya “una, grande y libre”. Això significa fer desaparèixer l’Espanya de les autonomies i tornar a l’Espanya centralista i provinciana.

Encara que no hagi posat cap nom, queda clar que aquest partit és el PP. Aquest partit és implacable. Actua segons les possibilitats i a vegades intenta superar-les. Compta amb diaris, ràdios i televisions que li fan la feina bruta, que actuen com l’artilleria, un temps a les guerres, o els míssils en l’actualitat, per a intentar debilitar l’enemic. En el nostre cas, es dediquen a fer rentats de cervell als possibles votants per a aconseguir semblar un partit democràtic, que una vegada que obtengui el vot, actuarà dictatorialment segons les consignes FAES abans esmentades. Per tant, si a València poden treure l’ensenyament en valencià de l’escola o el català de l’Administració, ho fan; i intenten fer-ho a Galícia, i també ho volen fer a les Illes, sense cap tipus de contemplacions. Per tant, a aquest partit, els altres, els que defensen la diversitat i la identitat dels pobles no els poden donar ni aigua, perquè creixin i et devorin quan siguin grans, és a dir, quan tenguin vots suficients.

Llavors, com és possible que al Principat, el partit en el Govern, CiU, que es presenta com a nacionalista, defensor de la identitat del poble català i de la seva cultura, i que té gran part de l’electorat independentista, com pot ser que aquest partit pacti amb el PP? Té algun tipus de lògica que un partit que diu que representa un poble vulgui pactar amb un altre que vol esborrar aquest poble quan tengui els vots suficients? Aquestes són les preguntes que m’he fet quan els he vist pactar amicalment i he pensat que els de Convergència i Unió necessiten una bona estirada d’orelles per part dels catalans del Principat i dels seus votants.

El president del corrent crític d’UDC El Matí i l’exdiputat al Parlament, l’advocat Carles Puigdomènech, es mostra del tot contrari a les reflexions exposades avui pel president del seu partit, Josep Antoni Duran i Lleida, desacreditant elsarguments de Jordi Pujol a favor de la independència. Segons Puigdomènech, ‘algú hauria de respondre aquestes consideracions’, perquè ‘el que digui i pensi el president Pujol, per trajectòria política, lideratge i autoritat moral tots ho hauríem de tenir molt en compte, inclòs el senyor Duran. I l’actual secretari general de CiU caldria que prengués més en consideració el que diu l’encara president de la federació de partits a la que pertany.’

Duran, desmarcant-se de Pujol, ha afirmat en la seva carta setmanal a la militància que ‘no seré jo qui entri a debatre públicament amb el president Pujol les seves noves manifestacions. Només recordaré que des de 1931 Unió aposta per fer de l’Estat un estat confederal. És la nostra utopia. Segurament és tan inviable com la independència, però és la nostra i la que estic defensant des de fa trenta-set anys, i no la penso canviar’. Així mateix, ha assegurat: ‘Respecto a tothom i no cal dir el president Pujol, però la meva feina és avui una altra: ajudar a intentar resoldre la situació econòmica, ajudar les pimes, els autònoms i els emprenedors i assegurar que en la propera legislatura –cosa que ara és impossible- puguem establir el pacte fiscal que acabi amb l’actual injusta situació del tractament econòmic de Catalunya.’

Davant d’aquestes reflexions, Puigdomènech assegura que ‘la confederació hispànica ha quedat certificat que és impossible’, perquè ‘ha quedat enterrat amb la sentència de l’Estatut’, mentre que ‘de la independència només sabem que és molt difícil (…). Per tant, podem intuir però no sabem quin seria el resultat. El que sí sabem és que no hi ajuda gens que part dels que hi podrien estar d’acord, remin en sentit contrari i, en base a un pretès realisme, encara ho facin més difícil del que ja ho és.’

Contràriament, assegura que ‘el que ha generat i genera frustració, divisió i fractura és la resposta de l’Estat espanyol a les demandes catalanes i la incapacitat de líders com el senyor Duran d’oferir amb credibilitat i garanties de ser acceptat per Espanya un model alternatiu d’Estat espanyol on Catalunya es senti còmode i sigui tractada justament’.

Així mateix, Puigdomènech es pregunta retòricament: ‘Què defensarà el senyor Duran quan l’Estat espanyol negui una vegada més un tracte fiscal just per Catalunya? La independència? La conversió a una simple regió més espanyola? Per què els nostres només veuen el risc de fractura i frustració dels altres? Amb aquestes actituds no els cal ni Tribunal Constitucional.’

I conclou: ‘A l’any 2011 no es pot fer un discurs polític de defensa de l’empresa catalana i els autònoms, dissociat de la reivindicació nacional. Només tindrem els recursos per fer les infraestructures que necessitem, per ajudar als nostres emprenedors i per mantenir un estat del benestar de qualitat si gaudim d’independència política, econòmica i pròpia interlocució internacional.’

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La majoria del Parlament és autodeterminista. Gairebé dues terceres parts dels seus diputats, 86, han votat avui a favor de la moció proposada per Solidaritat i consensuada amb CiU, que afirma contundentment: ‘El Parlament de Catalunya considera el dret a l’autodeterminació dels pobles com a dret irrenunciable del poble de Catalunya. Així ho ha explicitat en repetides votacions al Parlament, com a seu de la sobirania del poble de Catalunya’. Els 62 diputats de CiU, els 10 d’ICV-EUiA, els 10 d’ERC, els 3 de Solidaritat i Joan Laporta s’hi han pronunciat favorablement, mentre que els 28 del PSC han preferit alinear-se amb el bloc unionista conformat pels 18 del PP i els 3 de Ciutadans, i han decidit votar-hi en contra.

La moció també ‘defensa el dret de la societat civil catalana a expressar-se lliurement, a través de consultes a la ciutadania i agraeix la implicació de les persones voluntàries en els municipis on s’estan organitzant les consultes i tothom que hi participa’.

Finalment, també dóna suport a la consulta popular sobre la independència que tindrà lloc a Barcelona el 10 d’abril, per bé que ICV-EUiA s’ha desmarcat d’aquest punt i s’ha abstingut.

La diputada del PPC i portaveu adjunta del grup parlamentari, Llanos De Luna, ha lamentat que CiU ‘aposti obertament pel separatisme de Catalunya respecte d’Espanya’, i ha explicat el vot contrari dels populars argumentant que ‘l’única autodeterminació que defensa el Partit Popular és la del dret a decidir dels comerciants catalans a retolar els seus comerços en qualsevol de les dues llengües oficials, o la dels pares a triar la llengua de l’educació dels seus fills’.

Així mateix, també ha volgut destacar que ‘hauríem de tenir un cert respecte pels centenars de milers de ciutadans que ho estan passant francament malament a Catalunya’, en referència a les dades de l’atur. ‘Lamentem que es formulin com a prioritaris al Parlament aquests plantejaments estèrils, que només creen frustració a la societat catalana’, ha explicat.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El Parlament ha instat aquest dimecres al Govern a crear una ‘comissió amb base parlamentària amb la voluntat de consensuar l’abast, les competències i l’objectiu d’un nou model de finançament que permeti recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar els nostres impostos i equiparar els ingressos als del concert econòmic’. Aquest apartat de la moció d’ERC ha estat aprovada amb els vots a favor dels republicans, CiU, ICV-EUiA i Solidaritat. Mentre, PSC i PPC s’han abstingut en la votació i Ciutadans hi ha votat en contra.

La moció d’ERC a més de reclamar aquesta comissió amb base parlamentària, demana actualitzar les balances fiscals d’acord amb la voluntat expressada a la Comissió Mixta de Valoracions de 2 de desembre de 2004 i donar continuïtat als treballs i al mètode del Grup de treball per l’actualització de la balança fiscal de Catalunya de gener de 2005 i de juliol de 2008. Aquest apartat ha estat aprovat amb més unanimitat amb 129 vots a favor i 3 abstencions de Ciutadans.

Així mateix, s’insta en el punt tres de la moció al Govern a demanar a l’executiu espanyol la regulació per llei de la publicació i actualització periòdica de les balances fiscals entre l’administració de l’Estat i les comunitats autònomes donant continuïtat a les publicades el juliol de 2008 pel Ministeri d’Economia i Hisenda. S’ha inclòs al text original una esmena del PSC que insta el Govern a presentar al Parlament una avaluació anual dels resultats del model de finançament actual i del procés de desplegament de les previsions econòmiques i financeres de l’Estatut. Aquests dos punts han tingut 109 vots a favor, 6 en contra i 17 abstencions.

El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha presentat la moció i ha recalcat que aquesta pretén deixar clar quin és el flux de recursos que famílies i empreses per la via fiscal paguen a l’Estat i quin és el retorn que té a Catalunya’. Puigcercós ha ressaltat que la comissió ha de plantejar la proposta de que tots els impostos es quedin a Catalunya i ha d’implicar-hi a la societat catalana. En aquesta línia, ha dit que s’hi ha de fer partícips de que hi ha un dèficit fiscal al món de l’acadèmia, al tercer sector, el sector privat i el món de treball i el món de la cultura.

Puigcercós ha resumit que s’ha de començar a treballar un comissió de base parlamentària amb la voluntat de treballar i explicar als ciutadans que els impostos que paguen famílies i empreses ‘han de rendir a Catalunya i han de tenir el suport de tota la gent de Catalunya’; saber què es paga i què aporta l’Estat i implicar a la societat catalana en aquesta ‘causa justa en un model de transparència i equitat’.

Per la seva part, el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha defensat que donarien suport a la moció i ha recordat que el pacte fiscal per la via del concert va ser un dels compromisos del seu partit. En aquest context, ha declarat que Catalunya ‘no pot permetre per més temps ser espoliada’ i ha assegurat que el nou pacte fiscal és una qüestió de justícia. Turull ha demanat al PSC que s’hi sumin i ha criticat que si no es compleix el finançament és perquè els socialistes catalans a Madrid voten a favor d’uns pressupostos amb ‘zero euros pel Fons de Competitivitat’.

La parlamentària del PSC Rocío Martínez Sampere ha dit per una banda que donaven suport a presentar les balances fiscals per saber on som, però per altra ha assenyalat que s’ha de defensar el model de finançament acordat per l’anterior Govern tripartit. Ha apostat per defensar Catalunya, exigir el que li pertoca i a treballar seriosament, però ha rebutjat el que ha anomenat ‘fugides endavant’ ni ‘desmerèixer el que han votat els ciutadans’ ni permetre que el Govern no exerceixi la seva responsabilitat ni contribuiran ‘mai a la frustració col·lectiva del país’.

ICV-EUiA vol anar més enllà i PPC critica ERC

El parlamentari d’ICV-EUiA Joan Boada ha afirmat que estan oberts a estudiar el pacte fiscal, però ha apuntat que voldrien anar més enllà. Per això, han presentat una esmena, que no ha estat acceptada, per analitzar propostes polítiques i jurídiques sobre les actuacions a emprendre després de la sentència del Tribunal Constitucional i la ‘transició nacional’.

El parlamentari del PPC José Antonio Coto ha demanat a Puigcercós que sigui coherent i defensi aquell acord de finançament que tan va celebrar la passada legislatura. ‘No han passat ni dos anys perquè plantegi un canvi al model de finançament’, ha assenyalat. Coto ha destacat que ‘uns treballen per separar Catalunya d’Espanya i altres perquè Catalunya surti de la crisi i torni a ser el motor d’Espanya’.

Per la seva part, el parlamentari de Ciutadans Albert Rivera ha destacat que no seran còmplices de debats estèrils i que no han fet esmenes perquè ‘les coses estan molt clares’. Per contra, el parlamentari de Solidaritat Alfons López Tena ha anunciat que votarien a favor de la moció encara que no creuen en la virtualitat de que tiri endavant.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El ple del Parlament aprovarà avui al vespre una moció de suport a les consultes independentistes celebrades arreu del país i a les que se celebraran el 10 d’abril que reconeix, en el seu primer punt, el reconeixement al ‘dret a l’autodeterminació dels pobles com a dret irrenunciable del poble de Catalunya’, segons que ha avançat avui al migdia el diputat de Solidaritat Uriel Bertran, impulsor de la moció. CiU, Esquerra i Solidaritat hi votaran favorablement, mentre que ICV ho està acabant de valorar. Segons Bertran, ‘mai abans s’havia explicitat tan clarament el suport del Parlament al dret a l’autodeterminació de Catalunya’.

La moció reconeix que el Parlament és ‘la seu de la sobirania del poble de Catalunya’, un redactat ‘molt més clar que en anteriors ocasions’, segons Bertran, que s’ha d’entendre com una ‘fita de gran profunditat política’.

El segon punt afirma que el Parlament ‘defensa el dret de la societat civil catalana a expressar-se lliurement, a través de consultes a la ciutadania i agraeix la implicació de les persones voluntàries en els municipis on s’estan organitzant les consultes i tothom que hi participa’.

Finalment, el tercer punt estableix que el Parlament ‘respecta i fa costat a les consultes populars que s’estan celebrant arreu del país, la de la seva capital, Barcelona, i les dels altres pobles de Catalunya.

A partir del moment en què la cambra catalana hagi aprovat la moció, Barcelona Decideix podrà demanar la cessió d’un espai del Parlament perquè s’hi instal·li una urna de votació el dia 10 d’abril.

Moció transmutada
La moció proposada originàriament per Solidaritat constava de dos punts: l’un de suport al dret a l’autodeterminació de Catalunya i, l’altre, de reconeixement a la independència de Kosova. Després de parlar-ho amb CiU, Solidaritat ha decidit ‘deixar aquest segon punt per més endavant’, propiciant així l’acord amb CiU.

Font: Directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Després de dues legislatures de tripartit i amb un 2010 marcat per les consultes sobre la independència i la retallada de l’Estatut, els catalans han votat aquest 28-N de forma aclaparadora a favor del ‘canvi’ que proposava Artur Mas per tal d’encetar la via del dret a decidir. Amb el 99,8% escrutat, CiU ha obtingut una ‘majoria àmplia’ tal i com ha demanat durant la campanya electoral amb 62 diputats, doblant en nombre d’escons un PSC que s’ensorra electoralment amb 28 escons, els pitjors resultats de la història. Les forces del tripartit que al 2006 sumaven 70 escons, n’han perdut fins a 22. Tal i com preveien les enquestes, ERC ha estat la força del tripartit que més ha patit aquest càstig al Govern, els republicans reculen fins a ser la quarta o cinquena força política, empatats amb ICV a 10 escons. El PP se situaria així com a tercera força amb 18 diputats, els millors resultats de la història. Solidaritat Catalana entra amb força al Parlament amb quatre diputats, Ciutadans només aconsegueix revalidar els tres escons actuals i RCat es queda fora de la cambra catalana. Amb aquests resultats, el Parlament de la novena legislatura comptarà amb una majoria nacionalista amb 76 dels 135 diputats. Després de la victòria d’Artur Mas caldrà veure com la federació nacionalista entoma el repte d’avançar en el dret a decidir amb la reclamació del concert econòmic com a primera, però no última, estació.

Catalunya diu adéu al tripartit
El principal missatge que han llençat els electors aquest diumenge ha estat un ‘no’ categòric a la reedició d’un tercer tripartit. Per molt que PSC i ERC hagin descartat tornar a pactar després del 28-N, els votants que al 2006 van fer confiança a socialistes i republicans possiblement no han entès l’aliança i han optat per altres opcions. Durant la campanya electoral la majoria d’enquestes ja recollien que la majoria de la ciutadania estava descontenta amb el tripartit amb un percentatge preocupantment elevat entre els votants de PSC i ERC.

Els setanta escons que van aconseguir sumar PSC, ERC i ICV l’any 2006 s’han desplomat fins a sumar-ne tan sols 22, pràcticament una tercera part. Els principals perjudicats han estat PSC i ERC que han perdut nou i onze escons respectivament. La força minoritària del Govern, ICV-EUiA, ha estat la menys castigada pel seu electorat que, tot i perdre dos escons, aconsegueixen situar-se com a quarta força política al Parlament. Els ecosocialistes empaten a 10 diputats amb ERC, però per pocs vots els passen al davant en l’ordre a la cambra catalana.

L’independentisme castiga ERC relegant-la a la cinquena força política
La tensió en les relacions Catalunya-Espanya ha acabat relegant ERC fins a la cinquena força política tot i l’augment del suport social a la independència de Catalunya. Les pugnes internes al partit han acabat propiciant d’una manera o d’una altra l’aparició de dues noves formacions independentistes: Solidaritat Catalana i Reagrupament amb resultats molt desiguals en la nit electoral.

Mentre que el partit de Joan Carretero ha acabat en no-res, obtenint un trist 1,2% dels vots, el projecte de Solidaritat Catalana encetat fa només quatre mesos per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran s’ha guanyat la confiança dels votants independentistes. Els tres impulsors del partit -Laporta, Tena i Bertran- han aconseguit entrar com a diputats al Parlament acompanyats del candidat per Girona, Toni Strubell, que s’ha imposat al líder de Reagrupament, Joan Carretero, que es presentava per aquesta demarcació.

El PSC s’ensorra després del pacte amb ERC mentre el PP aconsegueix els millors resultats de la història
Alícia Sánchez Camacho ha aconseguit millorar amb un diputat més els millors resultats que havia aconseguit Alejo Vidal-Quadras. El resultat històric del PP ha anat acompanyat del pitjor resultat per al PSC que després de dues legislatures governant amb ERC ha intentat, aparentment sense èxit, tornar a dibuixar les fronteres ideològiques dels socialistes catalans. En la seva compareixença des de la seu del partit, José Montilla ha anunciat que ni tornarà a ser candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ni tampoc es presentarà a la reelecció com a secretari general del partit. Montilla ha admès que el PSC haurà de ‘replantejar’ el seu projecte polític a Catalunya. El 28-N donarà inici a la cursa per a la successió al capdavant del PSC que haurà d’enfrontar-se amb una contesa electoral complicada en les eleccions municipals del proper mes de maig. El Congrés per escollir el nou secretari general del partit està previst -si no hi ha canvis- per a la propera tardor justament per por a empitjorar la situació de la formació a l’Ajuntament de Barcelona.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure