L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, i el d’ICV, Raül Romeva, s’han queixat a la Comissió Europea que el jutge de competició no sancioni la trepitjada de Pepe a la mà de Messi en el partit Madrid-Barça d’anada dels quarts de final de la Copa. En una pregunta parlamentària, Tremosa i Romeva demanen a l’executiu comunitari si ‘creu que aquests fets tan greus vistos per milions de persones i de nens han de quedar impunes’. ‘Està satisfeta la CE de saber que ningú del Comitè de Competició no s’ocuparà d’aquest cas de violència en l’esport?’, pregunten el convergent i l’ecosocialista.

‘Fa uns dies, un jugador del Barcelona va ser agredit, de manera voluntària, per un del Reial Madrid, però tot i la claredat de les imatges l’organisme espanyol encarregat d’exercir la potestat disciplinària no ha vist cap fet sancionable’, denuncien Tremosa i Romeva. Els dos eurodiputats catalans recorden a Brussel·les que ‘l’esport té un gran impacte per a la societat en general i la seva importància social, educacional i cultural en fan un actiu molt important a preservar i, per tant, a posar en valor’.

Tremosa i Romeva alerten que, si queda sense sanció, la trepitjada de Pepe a la mà de Messi ‘serà percebuda com a neutra per la societat’. ‘Creu la Comissió que aquests fets tan greus vistos per milions de persones i de nens han de quedar impunes?’, demanen a l’executiu comunitari en una pregunta parlamentària sobre ‘valors en l’esport’ que Brussel·les haurà de respondre ara per escrit.

No hi ha hagut color. El Barça ha passat per sobre del Santos brasiler, al qual ha golejat en la final del Mundial de Clubs. Els blaugranes han fet una primera part espectacular, amb la qual han aconseguit proclamar-se campions del món. Guardiola, que no tenia ni Villa ni Alexis, ha demostrat que sense davanters purs també es poden guanyar els partits i fer gols i bon futbol.

El Barça ha necessitat poc temps per començar a dominar el marcador. Els de Guardiola han aconseguit el domini de la pilota ben aviat i després de dos intents de Thiago i de Messi, l’argentí ha fet el primer gol. Novament s’ha demostrat la gran connexió que hi ha entre Xavi i Messi. El migcampista de Terrassa ha fet un gran control i ha assistit l’argentí, que ha aixecat la pilota per sobre del porter (16′).

Només set minuts més tard, era Xavi qui feia el segon. El migcampista ha agafat la pilota a la frontal de l’àrea i des del punt de penal ha superat Cabral. El Santos s’anava fent petit i només s’ha apropat a la porteria blaugrana amb un xut de Borges que Valdés ha blocat sense problemes excessius. Cesc ha rematat al pal (28′) abans de fer el tercer. Messi ha centrat dins l’àrea i després d’una rematada de cap de Thiago, Cesc ha tornat a superar Cabrai abans que l’àrbitre xiulés el camí de vestidors.

Després del descans, les ocasions del Barça han seguit succeint-se. Alves, Cesc i Iniesta, en només deu minuts, han xutat contra la porteria de Cabral. El Santos només ha intentat retallar distàncies amb la seva millor ocasió en tot el partit. Neymar ha rebut una passada llarga i el davanter brasiler ha encarat porteria rebent la pressió d’Abidal. Tot i això, ha aconseguit arribar a la porteria de Valdés, que ha estat fantàstic desfent l’ocasió.

El ritme del partit ha caigut amb el pas dels minuts. El Barça ha seguit tenint la pilota i apropant-se a la porteria de Cabral, mentre que el Santos seguia corrent darrere la pilota. Al final, els de Guardiola han acabat fent grans rondos per tot el camp, passant-se la pilota els uns als altres. Fins que Messi ha tornat a aparèixer per fer-ne una de les seves. Alves ha assistit Messi, que ha fet una jugada marca de la casa per deixar assegut el porter amb un toc amb l’esquerra i marcar amb la dreta (82′).

SANTOS 0
BARÇA 4

Santos: Cabral; Danilo (Elano 30′), Dracena, Bruno, Durval; Léo, Arouca, Henrique, Ganso (Ibson 82′); Borges (Alan Karec 78′) i Neymar.
Barça: Valdés; Alves, Piqué (Mascherano 55′), Puyol (Fontás 84′), Abidal; Busquets, Xavi, Thiago (Pedro 78′), Cesc; Iniesta i Messi.
Gols: 0-1 (16′) Messi. 0-2 (23′) Xavi. 0-3 (44′) Cesc. 0-4 (82′) Messi.
Àrbitre: Ravshan Irmatov (Uzbek). Targetes grogues: a Piqué (37′), Mascherano (70′), Ganso (73′) i Dracena (78′).

L’eixordador volum de l’himne espanyol durant la final de Copa espanyola a Mestalla ha de ser investigat. Així ho creu el Síndic de Greuges del País Valencià, que ha acceptat a tràmit la demanda presentada per Solidaritat Catalana (SI) contra la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) després que aquests contractessin un sistema de megafonia que superava tots els límits acústics permesos per tal d’intentar amagar els xiulets catalans contra l’himne espanyol. Tal com vam informar llavors, la màxima intensitat sonora permesa a la ciutat de València és de 90 decibels, mentre que els 100.000 watts contractats per les autoritats espanyoles per fer sonar l’himne van acostar-se als 120 decibels, a tocar del llindar del dolor.

Solidaritat denuncia que l’Ajuntament de València va fer cas omís a la petició presentada perquè posara els mitjans adequats per impedir que la Real Federación Española de Fútbol emprara una megafonia amb una potència superior a la permesa quan sonara l’himne espanyol a l’inici de la final de futbol de la Copa del Rei. Sonà a 120Db, molt per damunt de l’autoritzat inclús en actuacions especials, com ho són els espectacles musicals al carrer.

És indubtable que la Real Federación Española de Fútbol, va vulnerar la normativa vigent, tant la Llei 7/2002 de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció Contra la Contaminació Acústica i concordants, com les pròpies ordenances municipals. I que l’Ajuntament de València va fer deixadesa dels seus deures, al no haver pres cap mesura, ni tan sols les provisionals que la Llei valenciana 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental li permetien.

Són moltes les queixes resoltes pel Síndic, i moltes les sentències dels tribunals, que amonesten, recomanen i/o sancionen a l’administració pública per fer deixadesa de les seves funcions en l’àmbit de protecció contra la contaminació acústica i de respecte a la normativa vigent.

Solidaritat vol posar en relleu que, amb eixa actuació, la Real Federación Española de Fútbol no es va subjectar a la legalitat vigent com qualsevol altra persona física o jurídica, a més a més critiquem que s’intentara ocultar i censurar una manifestació lliure i democràtica de rebuig a l’himne.

El Barça de Josep Guardiola ha aconseguit aquest vespre endur-se la quarta Lliga de Campions per al club amb una victòria contundent per 3-1 davant del Manchester United. El club blaugrana aconsegueix aquesta fita després d’haver guanyat també la Lliga espanyola. Els gols de Messi, Pedro i Villa sumen una nova victòria a l’era Guardiola per afegir al triplet de la temporada 2008-2009 (Copa del Rei, Lliga espanyola i Lliga de Campions), en el seu primer any com a màxim responsable tècnic, l’històric sextet en la següent temporada amb la Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa de futbol i el Campionat del Món de Clubs de futbol.

El Barça ha guanyat per quarta vegada la Champions aquest dissabte a la nit a l’estadi de Wembley per 3 gols a 1, en un enfrontament amb el Manchester United. El primer l’ha marcat Pedro al minut 27, el segons ha estat de Messi poc després de començar la segona part, al minut 53, i el tercer ha arribat al minut 69 del peus de Villa. És el segon títol de la temporada del F.C. Barcelona, que ja s’ha emportat la Lliga. Han jugat Víctor Valdés, Dani Alves, Gerard Piqué, Mascherano, Abidal, Xavi, Sergio Busquets, Iniesta, Pedro, Messi i Villa.

El Barça de Pep Guardiola continua fent història. Aquesta nit ha escrit un nou capítol a l’estadi de Wembley, a Londres, al mateix lloc on els blaugranes van aconseguir la primera Champions. Era el 1992, amb el Dream Team dirigit per Johan Cruyff i Guardiola també corria pel camp de joc.

Els blaugranes han marcat aquesta nit tres gols al Manchester United, que només ha aconseguit colar un xut a la porteria culer i amb polèmica pel possible fora de joc de Rooney, al minut 27.

El Barça de Pep Guardiola ha jugat la final de la Lliga de Campions amb Víctor Valdés, Dani Alves, Gerard Piqué, Mascherano, Abidal, Xavi, Sergio Busquets, Iniesta, Pedro, Messi i Villa. Carles Puyol, que ha començat a la banqueta, ha sortit al camp de joc a dos minuts d’acabar el partit.

El flamant president del Futbol Club Barcelona ha assegurat aquest migdia que no tirarà enrere la decisió de la darrera junta directiva de Joan Laporta de cedir el Camp Nou a Barcelona Decideix perquè hi instal·li un col·legi electoral durant la consulta sobre la independència que s’ha de celebrar a Barcelona el proper 10 d’abril. Rosell ha donat per presa la decisió, tot i que ha admès desconèixer quin dia i en quines condicions se celebra la consulta, argumentant que li sembla bé ‘qualsevol acte democràtic’ ja que tothom tindrà la llibertat de votar l’opció que més li plagui. Una altra cosa, ha matisat Rosell, és quina decisió haguessin pres ell i la seva junta si la proposta s’hagués plantejat després de la presa de possessió.

En la seva primera roda de premsa després de les eleccions Rosell ha tornat a defensar que mantindrà la ‘catalanitat innegable’ del Barça. En una entrevista amb directe!cat, Rosell es comprometé a preservar la catalanitat del Barça de Joan Laporta. ‘Les quotes de catalanitat transversal i normalitzada que s’han assolit no tindran marxa enrere’, afirmà.

L’última junta de Laporta
L’última junta del FC Barcelona presidida per Joan Laporta va aprovar divendres, per unanimitat, donar suport a la consulta sobre la independència de Catalunya que Barcelona Decideix té previst d’organitzar el 10 d’abril de l’any vinent i cedir el Camp Nou com a col·legi electoral. ‘És un altre fet històric que s’emmarca en el procés de Consulta sobre la Independència, i dels molts suports rebuts és, sense cap mena de dubte, el més significatiu’, afirma la coordinadora nacional de les consultes. Concretament, la junta del Barça va aprovar: ‘El FC Barcelona és l’entitat esportiva i social més important de la nació catalana. Una entitat que sempre s’ha caracteritzat per l’excel·lència esportiva i també pel seu compromís amb el país, amb la democràcia i amb la defensa drets humans fonamentals com ho demostra el seu compromís amb els dret de la infància. El dret a l’autodeterminació, és un dret humà fonamental reconegut per l’ONU en l’article primer de la seva Carta de Drets Civils i Polítics de 1966, signada i ratificada per l’Estat Espanyol. És per tot això que el FC Barcelona dóna suport a la Consulta sobre la Independència. I, concretament, per a la Consulta a Barcelona que es celebrarà el 10 d’abril de 2011, a la utilització de les seves instal·lacions com a col·legi electoral.’

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Alexandre Sandro Rosell (46 anys) serà el nou president del FC Barcelona, el 39è de la història del club, a partir de l’1 de juliol, segons que han decidit els 57.088 socis que avui han emès el seu vot (fotogaleria). Amb la totalitat de les meses electorals escrutades, Rosell ha aconseguit el 61,35% dels vots (35.021). Durant la roda de premsa de valoració dels resultats, ha afirmat: ‘Avui s’acompleix un somni, el de fer un Barça català, catalanista i obert a tots els barcelonistes de fora de Catalunya.’ En una entrevista amb directe!cat, Rosell es comprometé a preservar la catalanitat del Barça de Joan Laporta. ‘Les quotes de catalanitat transversal i normalitzada que s’han assolit no tindran marxa enrere’, afirmà.

Durant la roda de premsa de valoració dels resultats, en què no ha acceptat preguntes, ha dit que avui se sentia ‘profundament feliç’, perquè ‘des de ben petit, impulsat pel barcelonisme del seu pare, va començar en aquest Camp Nou recollint pilotes. Avui recull el màxim honor que pot recollir qualsevol culer: ser president.’

Rosell ha exposat que el seu Barça se centrarà ‘en allò que ens uneix i no en el que ens separa’, i que serà un club ‘compromès amb el país i les causes solidàries’

També s’ha posat a disposició ‘del president Laporta’ perquè el procés de traspàs ‘sigui el més fluid possible’. Laporta, precisament, ha fet acte de presència a la sala de premsa quan Rosell acabava la seva valoració i ambdós s’han abraçat davant les càmeres.

Sondeig de TV3
Quant a la resta de candidats, Agustí Benedito ha donat la sorpresa i ha estat el segon més votat, amb el 14,09% (8.044 vots); Marc Ingla ha quedat tercer amb el 12,28% (7.014), iJaume Ferrer ha estat últim amb el 10,82% (6.168).

Les dades definitives han estat molt similars a les de l’enquesta realitzada a peu d’urna per TV3 i Catalunya Ràdio, que donava als quatre candidats uns percentatges molt similars: Rosell (62,2%), Benedito (14,7%), Ingla (12%) i Ferrer (9,9%).

En total han votat 57.088 socis del FC Barcelona, gairebé la meitat dels 118.665 amb dret a vot. Amb el seu vot han escollit el 39è president de la seva història, que ostentarà el càrrec durant els propers sis anys. Tots els candidats havien coincidit en reconèixer els mèrits esportius de Pep Guardiola al davant del primer equip i en garantir-ne la continuïtat, alhora que afirmen que no rebaixaran la catalanitat que ha donat Laporta al club durant el seu mandat (2003-2010).

Amb aquestes dues qüestions aclarides, els socis han escollit entre el candidat que els ha generat més simpaties. L’actual president d’honor del Barça, Johann Cruyff, digué ahir que cap dels quatre aspirants no li generava cap simpatia especial. Considera que les idees que han proposat durant la campanya no són les que necessita el club: ‘Qui sigui el nou president té una tasca difícil i s’ha de veure si sap què ha de fer. En els programes que he llegit he vist que tracten de ser simpàtics amb els socis, però no hi ha un anàlisi real sobre el funcionament del club.’

Els socis
Els socis del Barça són majoritàriament homes, en un 78% d’homes, mentre que només hi ha un 22% de dones. Quant a les franges d’edat, les més representades són les que van dels 18 als 30 (37% dels votants) i dels 46 als 65 anys (33%). La franges que van dels 31 als 45 anys (10%) i les persones amb més de 65 anys (19%) són un pèl menors en aquests comicis.

La majoria del cens és de la ciutat de Barcelona (42%). Un 39% pertany a la resta de la demarcació de Barcelona, mentre que un 8% és de la resta de Catalunya. Un altre 9% es troba a l’Estat espanyol i només un 4% és de fora de l’Estat.

La votació s’ha realitzat entre les 9 del matí i les 9 del vespre al Camp Nou, on s’hi han habilitat 120 meses electorals entre el Gol Sud, la Lateral i el Gol Nord.

El futur de Laporta
Joan Laporta passarà a ser president en funcions del Barça avui mateix i deixarà d’ostentar el càrrec el 30 de juny. Serà a partir de llavors quan ha dit que anunciaria quin serà el seu futur, si farà el salt a la política catalana, si continuarà dins el món del futbol en algun organisme internacional o bé si es dedicarà només al seu buffet d’advocats.

Fonts properes a Laporta consultades per directe!cat afirmen que l’encara president blaugrana no ha pres cap decisió, per bé que les probabilitats que acabi fent el pas cap a la política són elevades. Dimarts té previst de protagonitzar una roda de premsa juntament amb la coordinadora nacional de les consultes per a valorar la decisió presa per la seva última junta de cedir el Camp Nou per a la consulta de l’abril de l’any vinent.

Cruyff divideix el soci
L’enquesta de TV3, al marge de conèixer la tendència de vot dels socis, també ha permès saber l’opinió de la gent blaugrana respecte d’algunes de les qüestions d’actualitat per al club. Una d’elles és si s’hauria de renovar l’actual secretari tècnic, Txiki Begiristain. Els socis consultats s’inclinen pel Sí (56,7%). Una pregunta de caràcter esportiu és la que fa referència al possible fitxatge de Cesc Fàbregas: ‘Pagaria més de 40 milions d’euros pel fitxatge de Cesc?’, deia l’enunciat de la pregunta. El soci ha respost de manera clara: No (68,2%) per sobre del Sí (27,9%).

En l’aspecte social, dues qüestions més. La primera és per saber si el soci hauria votat Joan Laporta en cas que l’actual president s’hagués pogut presentar als actuals comicis. El No ha tornat a ser majoritari (62,6%) per sobre delSí (33,8%).

La qüestió que té més dividit el barcelonisme, segons aquesta enquesta, elaborada sobre un univers de 4.913 participants, és el nomenament de Johan Cruyff com a president d’honor del club: un 48,3% dels socis enquestats hi està d’acord i un 43%, en contra. La resta (8,8%) no s’hi pronuncia.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Es proclamen hereus del ‘cercle virtuós’ engegat el 2003. Ara que ja està en marxa, com es veuen capacitats per fer-lo créixer encara més?
Ens veiem capacitats perquè tenim tota la il·lusió i també, amb tota la humilitat, perquè hem reunit la millor directiva que podíem tenir: Ferran Soriano, Alfons Godall, Albert Vicens i jo mateix, segurament els quatre vicepresidents que hem tingut més impacte en les àrees Social, Esportives, Institucionals i Econòmiques del club en els darrers anys. Volem oferir al soci el projecte més solvent, amb més credibilitat i de màxima experiència per a garantir el model actual en les vessants esportiva, sobretot, i en també en totes les altres. Serà una junta potent, però amb zero intervencionisme, no intervindrà en el dia a dia dels tècnics. Per tant, som els màxims garants de l’actual model d’èxit. D’altres precandidatures, o les veiem dèbils, o creiem que generen incerteses i riscos.

Però el directiu que va portar l’Àrea Esportiva al principi, Sandro Rosell, no només no forma part de la seva candidatura, sinó que és el seu principal opositor…
El senyor que vostè esmenta ha estat el principal opositor durant aquests set anys a aquest model esportiu construït per Txiki Berigistain, Josep Guardiola i Frank Rijkaard, amb essències de l’estil de joc de l’escola holandesa i de la filosofia Johann Cruyff. Aquest senyor, opositor des del dia 1 del 2003 en què vam començar el mandat, va estar en contra de totes aquestes persones i filosofies. Ara és desconcertant que vulgui abraçar tot això, que li sembli molt bé i que li té carinyoal senyor Laporta. És francament incoherent, contradictori.

El ‘cercle virtuós’ venia a dir que el Barça, en tant que equip global, s’havia de dirigir a unes audiències globals. Al Barça li interessarà, a la llarga, una lliga europea estable?
Ara tenim un format de Champions League que ens permet veure uns partits espectaculars de la màxima rivalitat, i hi ha una lliga espanyola de 20 equips també molt potent. Crec que és molt difícil canviar la dinàmica del format actual de les competicions. Estem còmodes tal com estem competint actualment.

Una lliga espanyola farcida de Málagas, Almerías, Osasunas, Getafes, Tenerifes…, que televisivament rendeixen poc, és gaire sostenible per a Barça i Madrid?
Sí que ho és. Clubs espanyols com l’Atlètic de Madrid, el Dépor, el Sevilla, el València, l’Espanyol mateix…, han aconseguit èxits notables a Europa, molt per sobre de nivells de la lliga italiana. És un bon model: els fans de tots els països ens segueixen a totes les competicions. Tenim fins a 500 milions de seguidors arreu del món i ens veuen d’una manera immillorable: amb un joc atractiu, efectiu, que guanya títols…, i amb el logo d’Unicef a la samarreta. Ja ens veuen a tot arreu. Ara el que hem de fer és programes fàcils i atractius perquè comprin merxandatge, si fem una gira que vinguin als partits…

La reflexió lliga amb la que es feu el 2003 del Barça ‘més que un club al món’, que va de bracet dels valors que representa Unicef. El model continua sent vàlid el 2010?
Absolutament. Ens estem projectant al món d’una manera única, l’aliança amb Unicef substancia el fet que som més que un club. I guanyarem o no guanyarem, però ho farem sempre amb un estil atractiu i els que sempre guanyaran sí que seran els nens. És un propòsit genuí, positiu, que ens fa ser diferents, més que un club més que mai.

« No volem tornar al model involucionista dels directius que proposen fitxatges »

Des del moment en què, en el pla esportiu, les propostes de tots els candidats són si fa no fa similars, la campanya es redueix a un tema d’afinitats del soci envers un o altre candidat?
No. Es redueix a ser consistents i coherents amb les trajectòries personals de cada precandidat. Ja n’hi ha que estan dient que tenen jugadors de bàsquet lligats, o de futbol… Això és un camelo, perquè el model que hem de garantir és el que estableix que Josep Guardiola és l’autoritat número u en futbol, i Txiki Berigistain l’acompanya en aquesta autoritat -i Xavi Pascual i Chichi Creus en el bàsquet-. Són el sque més en saben, són els que han de planificar les temporades, les altes i les baixes… No volem tornar al model involucionista dels directius que proposen fitxatges. És tornar al passat, una involució del model. Hi ha d’altres precandidatures que presenten un clar risc per a aquest model d’èxit, en què els tècnics decideixen les altes i les baixes. El Barça és l’equip de futbol més atractiu del món, tots els jugadors volen jugar-hi. Per tant, no hi haurà precandidats més llestos que d’altres que diguin ‘jo tinc un jugador que tu no tens’, perquè, al final, el Barça els té tots.

Tot i la llibertat de l’equip tècnic per decidir altes i baixes, la seva junta preveu algun mecanisme perquè fitxatges recomanats per Txiki com els d’Henrique o Keirrison, que han costat junts 26 milions d’euros, tinguin una justificació i uns rèdits més clars?
Evidentment que té uns límits, perquè la junta directiva haurà de posar uns criteris de gestió i econòmics. Però les decisions tècniques sempre seran dels tècnics, la junta només posarà els topalls de bona utilització dels recursos econòmics. Això tenint en compte que el rival estatal farà servir recursos econòmics il·limitats. Per això, hem de fer més pedrera que mai.

El tancament per part de Joan Laporta del fitxatge de Villa per 42 milions d’euros i possiblement del de Cesc per 50, comprometen molt la seva futura política esportiva?
Em semblen fitxatges meravellosos. Si tenim la sort i l’honor de ser escollits, ja ho pagarem.

Però a quin preu?
Efectivament. Villa és un fitxatge meravellós, però també és cert que sembla que estiguem a la banda alta del preu del traspàs.

« Em sembla que aquests nois [Rosell i Bartomeu] no han entès res »

Sandro Rosell, al seu llibre, afirma que va ser un col·laborador seu, Josep Maria Bartomeu, qui el va recomanar per a incorporar-se a la candidatura de Laporta. Se sent en deute amb el sandrisme?
No. Vaig ajuntar-me al conjunt de grupets que vam ajudar Laporta a ser president recomanat pel senyor Bartomeu i pel senyor Rosell, però també hi va haver d’altres persones de fora de la junta directiva que també em van recomanar al president. Per tant, no em sento en deute amb ningú. Hi ha una relació afable amb aquests senyors, però penso que van cometre un acte d’immaduresa en el seu moment. El Barça es trobava en un moment molt delicat i, des del primer minut, van anar en contra del model esportiu que volíem implementar. De fet, el senyor Rosell ho va fer d’una manera molt intervencionista, volent fitxar directament ell, volent aplicar les seves tesis tècniques. Nosaltres no volem promocionar directius que vulguin fer de directius tècnics, com tornen a fer ara, fent propostes de fitxatges. Em sembla que aquests nois no han entès res.

Ha demanat un cara a cara televisiu Sandro Rosell per a debatre-ho?
Sí. Tots els debats que puguin haver-hi, benvinguts siguin. Som persones de concòrdia, de diàleg, d’intercanvi d’idees. Quantes més n’hi hagi, més informació tindrà el soci.

Tenen resposta?
No, nosaltres parlem amb els mitjans. El nostre cap de comunicació ha demanat tots els debats possibles.

« Entenc que Rosell jugui a la defensiva, posant l’autocar a la porteria i seguint les tàctiques més fidels a Scolari »

Per tant, no hi haurà cara a cara Rosell-Ingla?
No ho sé. Entenc que els senyor Rosell estigui jugant a la defensiva, que hagi posat l’autocar a la porteria, seguint les tàctiques més fidels a Scolari de jugar amb tres centrals, dos laterals i dos pivots defensius. És el que li agrada al senyor Rosell. A més, ara fins i tot té tocs molt nuñistes. Entenc que no vulgui fer debats, però penso que és francament decebedor per al barcelonisme.

Comparteix l’afirmació de Joan Laporta que Mundo Deportivo està fent la campanya a Rosell des de fa quatre anys?
No.

Laporta, a dia d’avui, en tant que vostès són hereus del ‘cercle virtuós’, rema més a favor seu o dels ‘antilaportistes’?
No ho sé. Segurament Laporta està remant, però no sé cap a quina direcció orienta cada rem.

« Mantindrem la catalanitat del Barça, però des d’un catalanisme simpàtic, obert i gens exclusiu »

S’ha criticat molt de Laporta que ha barrejat política i Barça. Però quan l’equip viatgi al Japó o els EUA, amb quina bandera seran rebuts, la Senyera o la bandera espanyola?
Sóc el vicepresident de Màrqueting que va incorporar la Senyera a l’equipament del Barça. Per tant, no li càpiga cap dubte que defensarem la catalanitat del Barça a tot arreu. Però sempre posant els interessos de la institució per damunt dels nostres i les ideologies pròpies. Mantindrem la catalanitat del Barça, perquè és irrenunciable. Però ho farem des d’un catalanisme simpàtic, obert i gens exclusiu, per tal que realment puguem ser més grans al món. Si anem posant barreres i dividint el barcelonisme, mal favor li fem.

Continuarà el catalanisme desacomplexat d’ara?
Potser ara s’ha desacomplexat excessivament, perquè hi ha hagut molts barcelonistes que s’han sentit exclosos del sentiment barcelonista.

Realment ha estat així?
Sí. Evidentment que hem de cohesionar els nostres aquí a Catalunya, però hi ha gent a fora que s’ha sentit exclosa, perquè semblava que si no eres molt catalanista, no eres bon culer. Hi ha gent que s’ha sentit molt molesta per això. És una cosa que hem d’ajustar.

Depèn de si aquest ‘fora de Catalunya’ és Ebre enllà o Pirineus enllà, on el catalanisme no els genera cap antipatia.
Exacte. Però també és cert que els que tenim més propers són els d’Ebre enllà, són els més actius. Els de França, Japó o els EUA no tenen tant present aquesta catalanitat, veuen un bon equip jugant a la televisió i associen més el Barça a la ciutat que a cap altra cosa. Per tant, tenim un petit conflicte a nivell estatal que hem d’ajustar, però que és més de presentació que de fons.

El precandidat Agustí Benedito l’acusa de ser el candidat del PSC a la presidència del Barça, de la mateixa manera que acusa Rosell de ser el candidat de CiU. És una reflexió massa simple?
No entraré ni a qualificar el senyor Benedito. Em sembla de mal estil fer aquestes acusacions. La meva ideologia és de catalanitat absoluta, de liberalitat econòmica per generar riquesa al país i benestar als nostres, i d’independència de qualsevol poder mediàtic, polític i empresarial.

Independència del poder polític, però a la presentació de la seva candidatura hi era present Pasqual Maragall.
En Pasqual és expresident de la Generalitat, un persona molt afable i simpàtica, que sempre que veu coses que passen i que li interessen, hi és present. Sempre que vinguin president o expresidents a la nostra seu, seran benvinguts.

Va ser només una situació cordial.
Absolutament, una situació cordial i afable. De fet, coincideix que el meu cunyat és el director general de la seva fundació. Per això hi ha aquest petit vincle familiar. Considero que va ser molt simpàtic de venir a la seu i que tant de bo hi vingués més cops.

« Volem replicar el model de la Masia arreu del món: Masies globals als països on hi ha més talent »

Tornant al model esportiu basat en la Masia, hi ha clubs punters que volen seguir la mateixa línia. Això acabarà encarint el fet de trobar el noi argentí que pot ser un diamant d’aquí 7-10 anys?
Volem replicar el model de la Masia arreu del món: Masies globals als països on hi ha més talent creixent: Argentina, Brasil, dos països de l’oest d’Àfrica, Rússia, un país nòrdic, probablement Mèxic… Volem anar-hi amb el ‘mètode Barça’ de tècnica, tàctica, com entrenar-se…, però també de valors i de formació dels individus. Tot això per ajudar-los a jugar en el nostre estil i, quan són més grans, ajudar-los a competir al nivell Barça. Així, enlloc de tenir els 300 nois d’ara, passarem a tenir-ne 1.500 controlats i formats per tècnics Barça formats a Sant Joan Despí. Si avui tenim el 50% de la plantilla que prové del planter, d’aquí cinc-deu anys podem arribar a tenir un primer equip format al 75% per talent sorgit de la pedrera. És un somni, però a la vegada és la nostra estratègia de futur. Perquè el rival continuarà fent servir recursos financers aparentment il·limitats. Hem d’evitar els talls de talent que va patir el Milan de Rijkaard-Varesi-Van Basten-Sacchi, el Madrid del Buitre, l’Ajax de fa uns anys… Això de les ‘fornades’ ens sembla folklòric. S’ha de gestionar bé, identificar el talent global, formar-lo i dur-lo al primer equip si el tècnic així ho decideix.

Aquest projecte corre el risc de ser titllat d’intervencionista?
No ho farem amb esperit conqueridor. Arribarem als països obrint les portes del Barça fent acord amb clubs amics, formant els jugadors i aportant aquest ‘coneixement Barça’ a nois d’aquests països.

A la lliga professional dels Estats Units hi ha la possibilitat que sorgeixi un Barça-II. Aquestes Masies acabaran generant un Barça-III, un Barça-IV….
De Barça només n’hi ha un, el que veiem al Camp Nou. El que promocionem amb aquestes Masies globals és tenir nois jugant amb l’estil Barça en categories inferiors. No veiem equips Barça jugant en lligues professionals sèniors d’altres països.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El FC Barcelona s’ha tornat a proclamar campió de la lliga estatal de futbol, en una tranquil·la última jornada on no ha fet falta estar atents dels transistors. L’amenaça del Madrid no ha existit en tota la tarda de diumenge, després que els blaugrana s’avancessin al marcador amb un gol a pròpia porta de l’equip contrari i posteriorment marquessin Pedro i Messi per partida doble. A més els blancs només han pogut empatar contra el Màlaga, de manera que l’equip català s’ha endut el títol de lliga amb una xifra rècord de 99 punts en lliga, deixant l’equip espanyol a tres punts. Minuts abans d’acabar el partit les celebracions a Canaletes ja havien començat, i es preveu que fins a 80.000 aficionats allargaran la festa fins ben entrada la matinada.

Centenars de seguidors vestits amb samarretes del Barça ja s’apleguen al centre de Barcelona, mentre l’Ajuntament i la Generalitat ja han començat a desplegar el dispositiu de seguretat que s’ha dissenyat per evitar actes incívics durant les celebracions. S’ha impedit que els cotxes aparquin a la plaça Catalunya i s’han instal·lat tanques de seguretat i lavabos mòbils.

L’Ajuntament calcula que uns 80.000 aficionats aniran a la plaça de Catalunya i a la font de Canaletes. Els Mossos d’Esquadra han dissenyat un dispositiu de seguretat al centre de la ciutat i zona d’influència que comptarà amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana, que també ha preparat un dispositiu de trànsit al voltant de la zona centre, en cas de victòria del FC Barcelona. S’espera que no es repeteixin els incidents d’anteriors celebracions, com l’any passat, que es van trencar aparadors de botigues i mobiliari urbà.

En aquesta línia, els mitjans de comunicació participants del muntatge a la plaça de Catalunya han fet difusió d’un anunci que insistirà en missatges de celebració amb respecte, amb el lema: ‘Ser del Barça és el millor que hi ha’, ‘Al camp, màgia, a la grada, passió, i al carrer, respecte, com a tu t’agrada’.

Font: directe.cat

La Lliga, del Barça

L’equip de Pep Guardiola és el campió absolut de la competició amb 99 punts en vèncer el Valladolid per 4 -0.

El FC Barcelona ha guanyat el títol de Lliga de futbol en emportar-se els tres últims punts de la competició. El Barça ha superat el Valladolid per 4 a 0.

Luis Prieto, en una desgraciada acció en la seva pròpia porta en el minut 27, ha obert el marcadors. Pedro, en el 31, ha col·locat al Barcelona amb un avantatge de dos gols al concloure la primera part. En la segona, Messi ha acabat d’empènyer la pilota cap a la xarxa en una acció que ha començat Touré Yayà en el minut 61. L’argentí ha sigut l’artífex del quart del Barça, al 75, i li ha dedicat el gol a la seva mare.

El Reial Madrid, que abans de l’última jornada d’avui era l’únic que li podia arrabassar el títol al Barça, ha empatat a Màlaga 1-0.

És el quart títol d’aquesta temporada per als blaugrana, si bé és el primer de l’any 2010. Abans havien guanyat la Supercopa d’Europa, la Supercopa d’Espanya i el Mundial de Clubs. És també el setè títol de l’era Pep Guardiola a la banqueta blaugrana.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure

En una entrevista amb Rac1, Laporta ha assegurat que ‘hi ha circumstàncies que em porten a pensar que ho hauria de fer: per ideals i perquè al país li convé. Es dóna una situació idònia perquè es debati si Catalunya necessita un Estat propi, i és necessari per a Catalunya que algú promogui aquest debat’.

Però al costat d’aquestes raons tan altruistes, també n’ha exposat de més mundanes. Laporta ha afirmat que hi ha una sèrie d’interessos polítics en desgastar-lo tot just abandoni la presidència del club: ‘Si faig el pas, perquè el faig. I si no el faig, perquè no el faig. Sigui com sigui, tinc la sensació que aniran a per mi. Els interessa desprestigiar-me, de manera barroera, quan deixi el Barça per evitar que em dediqui a la política. D’alguna manera m’ha espantat. Si no faig res, pot ser que hi hagi reaccions que no siguin favorables a la meva persona. Hi ha molt d’interès en desprestigiar-me.’

Però Laporta no ha volgut concretar qui és que està interessat en desprestigiar-lo barroerament, malgrat que ha assegurat que ho farà més endavant.

‘Ni conseller ni diputat’
Si finalment es decideix a presentar-se, ha afirmat: ‘Si em presentés, tinc voluntat de ser president del país, ni conseller ni diputat.’ La fórmula que escollirà serà la d’encapçalar ‘un partit polític propi, en què s’hi podrien incorporar tots els grups que volguessin’.

Per tant, Laporta descarta de sumar-se a Reagrupament, a qui ha qualificat de ‘moviment’, per bé que manté la porta oberta perquè Joan Carretero i Rut Carandell s’incorporin a la seva llista.

Contra El Mundo Deportivo
Sobre les eleccions a la presidència del club, Laporta ha afirmat: ‘El Mundo Deportivo porta fent la campanya gratuïtament al senyor Rosell des de fa sis anys. És per això que és tant conegut, però encara no sé quin model de club contraposa a l’actual.’

Laporta, fins i tot, ha establert un paral·lelisme entre la campanya d’El Mundo Deportivo a favor de Rosell amb la que va endegar Marca a favor de Florentino Pérez.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Acció Cultural del País Valencià ha comunicat que aquesta ‘amenaça de càstig legal i econòmic impedirà l’emissió dels esdeveniments’. En una nota de premsa remesa als mitjans, ACPV manifesta que aquest fet ‘expressa la certesa que té Canal 9 que els televidents valencians, en cas de poder triar, prefereixen veure aquests partits (i no només l’esport) per TV3′.

L’entitat, que aquest dijous va portar la campanya de signatures per la ILP Televisió Sense Fronteres al Parlament de Catalunya, fa una crida a través de la nota de premsa a ‘fer un darrer esforç per recollir els pocs milers signatures que ens falten per arribar al mig milió de signatures vàlides per fer possible la tramitació del projecte de llei’.

Es tracta de la segona vegada en dos dies que RTVV impedeix la retransmissió al territori valencià dels partits de futbol que també emet TV3. El passat dijous, el F.C Barcelona-Inter de Milà només va poder ser seguit per Canal 9. Durant aquella retransmissió el senyal de TV3, Canal 33 i 3/24 va aparèixer amb un fons negre.

Font: directe.cat

Colla de subnormals profunds i desagraïts. Volen veure qualsevol canal de TV via satèl·lit, en francès, anglès o àrab, però en canvi prohibeixen veure TV3 i la boicotejan, posant un fons negre. No sabem perquè seguim insistint.

Visca Catalunya Lliure