El partit amistós que ha enfrontat aquest vespre la selecció catalana de futbol amb la de Tunísia ha aplegat 36.545 espectadors a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, segons dades difoses per TV3. A banda de ser una ‘festa de l’esport’, l’encontre ha servit perquè, una vegada més, es faci un clam popular perquè Catalunya estigui present en competicions internacionals, com el pròxim Mundial de Futbol de Brasil 2014. El matx d’aquest divendres és el tercer amb Johan Cruyff al capdavant de l’equip tècnic, i ha reunit representants del món de l’esport i de la política, com el president del Govern, Artur Mas, la vicepresident, Joana Ortega o el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies.

La Plataforma Proseleccions ha impulsat una acció reivindicativa per tal que l’equip de Catalunya pugui competir de manera oficial en tornejos internacionals. Per aquest motiu, ha repartit abans del partit octavetes i banderoles amb el text ‘Catalunya al Mundial Brasil’. Unes banderoles que havien d’exhibir-se des de la graderia concretament al minut 20 amb 14 segons, coincidint així amb l’any en que se celebrarà el pròxim mundial. Actualment, la selecció competeix oficialment en 21 esports.

Ferran Duran, un jove que s’ha traslladat des de Piera (Anoia) fins a Montjuïc, ha recordat que altres nacions tenen selecció pròpia i competeixen a nivell internacional. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha apuntat en declaracions a la mitja part del partit a Televisió de Catalunya (TVC) que el somni per aconseguir aquesta oficialització de l’equip de futbol és encara ‘llunyà’ que compta, a més, amb els ‘entrebancs’ i la oposició que presenten alguns sectors polítics i relacionats amb federacions espanyoles. Tanmateix, Mas ha apuntat que que el poble català és ‘tossut’ i que algun dia s’aconseguirà aquest repte.

A la llotja d’autoritats també hi eren presents l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve; el secretari del Govern, Germà Gordó, i el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, entre d’altres.

Un resultat gairebé inèdit

El contrincant de Catalunya ha estat l’actual campiona d’Àfrica, Tunísia, que a més havia guanyat la selecció d’Euskadi aquest mateix dimecres a l’estadi bilbaí de San Mamés. L’empenta dels tunisians i també la mala sort a l’hora de trobar el gol ha fet que el partit s’acabés en empat sense gols: 0-0. Per trobar una resultat igual en la història de la selecció catalana cal remuntar-se al 10 d’octubre l’any 1915, en l’enfrontament contra la ‘Selecció Centre’ en el primer camp en propietat del FC Barcelona. Un estadi que tenia el malnom de ‘L’escopidora’ i que es trobava al llavors anomenat carrer Indústria -actualment carrer París-, entre Urgell i Londres.

El Catalunya-Tunísia era el tercer partit de Johan Cruyff com a seleccionador de l’equip català. Per al matx, Cruyff havia convocat un total de 22 jugadors: 11 del Barça -finalment Carles Puyol ha causat baixa per molèsties a l’abductor de la cuixa esquerra-, 7 de l’Espanyol i 1 del Nàstic, Girona, Sabadell i Roma, respectivament. En la primera part, l’onze titular estava format per Valdés a la porteria; Juste, Piqué, Fontàs, Didac Vilà a la defensa; al mig del camp Xavi, Busquets i Cesc; i Coro, Bojan i Sergio García com a davanters. Cruyff ha procurat que tot els seleccionats juguessin uns minuts. Per aquest motiu s’han produït vuit canvis en l’alineació, saltant al camp Raül, Montoya, Muniesa, Roberto, Cuenca, Vázquez, Verdú i Amat.

Abans del partit, s’ha fet una homenatge a Roger Garcia. L’actual segon entrenador del CE Sabadell i exjugador d’equips com el Barça i l’Espanyol ha vestit fins a dotze vegades la samarreta de la selecció catalana. L’organització ha decidit, a més, donar el trofeu de millor jugador del partit a Bojan Krkic, qui ara juga a la Roma i que ha estat un dels més ovacionats de la nit.

Les Joventuts d’ERC (JERC) han fet una protesta simbòlica al Fossar de les Moreres consistent en retallar un cartró que simulava ser la portada amb simbologia franquista dels primers exemplars de la Constitució espanyola. El portaveu Gerard Gómez ha explicat que l’acció vol demanar al president de la Generalitat, Artur Mas, que aturi ‘les retallades a Catalunya’i ‘retalli només’les relacions amb l’Estat. ‘Volem una constitució catalana’, ha demanat. Gómez ha animat ‘a trencar’amb una Constitució que ‘impedeix la nostra autodeterminació i imposa una llengua i una monarquia’. Al president Mas també li ha retret que trenqui només un dia amb el marc constitucional però s’hi sotmeti la resta de l’any.

Aquest no serà l’únic acte de les JERC en el dia de la Constitució. Es preveuen actes arreu dels Països Catalans per protestar contra ‘un text centralista, il·legítim i anticatalà’. ‘La carta magna no reconeix el dret a l’autodeterminació de les nacions, castiga a la llengua catalana davant de l’espanyola, imposa el règim monàrquic, i és un text que el jovent no hem votat’, ha afegit Gómez. ‘Reivindiquem la Constitució Catalana, com a norma principal d’un estat català’, ha conclòs.

El president de la Generalitat Artur Mas ha assegurat aquesta nit, en una entrevista amb la directora de TV3, Mònica Terribas, que algunes decisions que ha pres per fer quadrar els comptes públics l’han “dolgut”. Malgrat tot ha explicat que eren necessàries i que algunes mesures, com ara suprimir l’impost de successions, eren al programa electoral de CiU, “que ja es va fer en temps de crisi”. “El nostre programa ja estava fonamentat en l’austeritat”, ha afirmat.

Terribas ha recordat que també hi havia al programa electoral de CiU algunes mesures, com ara millorar l’atenció sanitària i que no s’han dut a terme. Mas ha recordat que, proporcionalment, salut, sanitat, seguretat i benestar són els departaments que menys s’han retallat i que el programa “és per quatre anys i no per 11 mesos”.

Em una entrevista en que hi ha hagut un significatiu estira i arronsa amb Terribas, que va criticar les retallades del Govern a TV3 de la setmana passada, el  president ha afirmat que Catalunya “ha de complir les les normes de la UE i no ens podem endeutar indefinidament” i ha admès que a Catalunya “li costa vendre patrimoni públic”, tal i com pretén el seu executiu per ingressar 1.000 milions el 2012. Mas ha defensat el caràcter “progressiu” d’algunes de les taxes que ha apujat el seu executiu, com ara les de l’aigua o les universitat i ha demanat el “petit” sacrifici als funcionaris. En tot cas, cal “complir perquè jo vull que siguem un país seriós i no de pandereta”, ha afirmat Mas.

El pacte fiscal ha estat un dels altres grans temes de l’entrevista. Mas ha admès que no té calendari per aconseguir-lo, però sí que ha deixat clar que els seus objectius són de màxims, i que passen per “tota la recaptació i seure amb el govern central per pactar un cupo”. S’ha negat a admetre que el proper president espanyol, Mariano Rajoy, del PP, hagi tancat les portes al pacte fiscal. “Ara a Espanya no hi ha diners per fer això perquè només hi ha deutes. Anem a pactar continguts i terminis. Això és el que és realista”, ha afirmat.

El cap de l’executiu ha presentat el pacte fiscal com la gran fita en autogovern. “El camí que tenim si el pacte fiscal no és possible, el que ens ve és molt més complicat”, ha afirmat en relació a l’autodeterminació.

Preguntat per unes paraules d’Alicia Sánchez Camacho en el sentit que la retallada a TV3 i la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals estaven pactades entre CiU i el PP, el president ho ha negat fins a tres vegades i ha recordat que ell està “obert” a entendre’s amb el PSC i amb ERC també. “De les retallades aquesta casa, de la que ens sentim pares, no en pot quedar al marge i així ho ha acceptat per unanimitat el consell d’administració de la CCMA”, ha indicat el president.

Al final, satisfacció. Així s’ha mostrat el president de la Generalitat Artur Mas al finalitzar la cimera anticrisi celebrada aquest divendres al Palau Reial de Pedralbes. El líder convergent ha assegurat en una roda de premsa posterior a la llarga reunió amb les forces polítiques, agents socials i experts econòmics, que s’ha arribat ‘a sis acords concrets per una majoria gran’, i ha destacat la dificultat del consens a l’afirmar que l’acord entre totes les parts era ja per si sol ‘un objectiu’. No obstant, Mas ha lamentat que no s’hagi arribat a la unanimitat en els pactes, i ha remarcat que la reunió s’ha tancat també amb sis encàrrecs i un mandat. Els acords anunciats pel president de la Generalitat corresponen a la simplificació de la burocràcia, un Pla de racionalització del sector públic, model d’infraestructures estratègiques, racionalitzar el marc fiscal de l’economia productiva, fomentar polítiques d’ocupació i suport als sectors socials més perjudicats per la crisi.

Mas ha volgut agrair a les forces polítiques i als agents socials l”actitud extremadament positiva’ que han resultat en acords que, si bé, no han estat per unanimitat sí que s’han aconseguit amb una majoria que el president de de la Generalitat ha qualificat de ‘suficient’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El secretari general de CDC i president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dissabte que l’ajust que ha de fer la Generalitat en les seves finances ‘no té precedents’ i fins i tot l’ha equiparat al que està aplicant David Cameron al Regne Unit. ‘Si dividim la població del Regne Unit i la comparem amb Catalunya, i dividim els 25.000 milions d’euros més o menys pern aquesta diferència de població, veureu que més o menys estem en el mateix lloc’, ha dit. Davant del Consell Nacional de CDC, Mas ha remarcat que ‘no hi ha alternativa’ a les retallades que ha de fer el Govern, però que ‘no es fa per fer ni per fer mal’, sinó que té com a objectiu ‘sortir-ne més forts’. A més de la comparació amb el Regne Unit, Mas també ho ha fet amb Alemanya per dir que els catalans són ‘els alemanys a l’estat espanyol’ i que han de poder decidir ‘quants diners surten i quants es queden’.

‘De tant en tant, l’arbre s’ha de podar i acaba naixent amb més força’. Amb aquesta metàfora, Mas ha defensat davant dels consellers nacionals de CDC les accions del Govern per tal d’ajustar les finances de la Generalitat. Davant de les crítiques a les retallades que estan arribant des de l’oposició, Mas ha fet una defensa aferrissada de la necessitat de fer aquests ajustos per tal de poder encarar el futur. De fet, minuts abans ha estat el mateix conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, qui ha presentat una informe sobre aquesta qüestió davant del Consell Nacional.

Mas ha advertit que ‘l’esforç d’ajustament i d’estalvi a fer a les finances públiques de Catalunya no té precedents’ i que aquest és ‘el primer cop en 30 anys’ que el pressupost comportarà gastar menys que l’any anterior. A més, ha afegit que per primera vegada ‘no és bona notícia’ prorrogar el pressupost de l’any anterior i que si s’hagués fet sense ajustos el país s’hauria ‘pegat una castanya monumental’.

Així, ha remarcat que aquest procés d’ajust és ‘obligat’ i que ‘no hi ha alternativa’. ‘És necessari, obligat i té un sentit, no es fa perquè sí, no és fa per fer ni per fer mal’, ha garantit, ‘el sentit és que n’hem de sortir més forts’ encara que sigui prenent mesures que ‘no siguin simpàtiques’.

És en aquest sentit que ha comparat les retallades que s’han de fer des de la Generalitat amb les que està aplicant el govern britànic capitanejat per David Cameron. Mas ha explicat que el Regne Unit ha de retallar 100.000 milions d’euros en quatre anys, ’25.000 per any durant quatre anys’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La batalla del concert econòmic serà dura. Molt dura. Divendres de la setmana passada, el vicepresident primer del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va anunciar unilateralment una rebaixa del 5% en el preu dels bitllets de Rodalies Renfe, que a Catalunya hauria d’assumir la Generalitat perquè té les competències transferides. Immediatament després, el Govern Mas va respondre dient que s’hi negava, perquè la mesura costaria uns 26 milions a les arques catalanes. Al cap d’una setmana, Rubalcaba ha acabat anunciant: ‘Estem disposats a posar aquests diners.’ El dèficit fiscal català se situa, en funció dels diferents estudis que s’han fet, entre els 17.000 i els 22.000 milions d’euros.

Rubalcaba ha apuntat avui que l’executiu convocarà el Govern en els pròxims dies i ‘veurem què cal pagar’. ‘Estem disposats a posar aquests diners, i naturalment cal fer els càlculs i veure quin és el resultat de la mesura perquè esperem que hi haurà més gent que utilitzi el transport públic’, ha dit.

Segons Rubalcaba, l’executiu té disposició de ‘posar aquests diners’ però ‘naturalment’ primer ‘cal fer els càlculs i veure quin és el resultat de la mesura, perquè esperem que si baixa el bitllet hi haurà més gent que agafi el transport públic’ i per tant caldrà fer també una ‘liquidació’.

Rubalcaba ha apuntat que les converses amb Catalunya també abordaran la qüestió del sistema tarifari integrat. ‘El govern català ha dit que aquesta mesura suposa per a ells un problema econòmic i nosaltres estem disposats a parlar d’aquest problema econòmic i pagar el que ens correspongui’, ha dit Rubalcaba, i ‘caldrà discutir’ també sobre el sistema tarifari integrat per analitzar ‘quant els costa’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Foto: Pedro Madueño | La Vanguardia

Totes les portades se centren en el discurs de Mas durant la sessió d’investidura. La Vanguàrdia resumeix “Mas fixa la ruta: crear feina i pacte fiscal”. Per l’Avui, “Mas obre la transició nacional”, i per El Periódico “intenta seduir PSC, PP i ERC”. El País titula “Mas condiciona el seu suport al govern espanyol a un pacte fiscal”. Un fet que ABC interpreta com “un desafiament a la Constitució”.

Aquesta ha estat la primera reacció del líder de CiU i president electe a l’anunci del president espanyol de privatitzar part de la gestió de l’Aeroport del Prat. Ha reclamat que “els aeroports puguin fer la seva feina sense necesitat d’estar controlats per un ministeri”. El futur president de Catalunya ha assegurat que “hi hagi qui hi hagi a Madrid, plantejaran el concert econòmic”. També ha assegurat que “pensa tirar endavant” una Llei Electoral i que “mantindrà” la Llei del Cinema, tot i que “negociarà l’aplicació amb la industria”.Artur Mas, líder de CiU i president electe, ha dit que:

- De la rebaixa fiscal a les pimes: “Em sembla magnífic, si s’acaba complint, perquè ara el què cal fer és ajudar l’empresa [...] perquè és l’única manera de crear ocupació en aquest país.”

Després de dues legislatures de tripartit i amb un 2010 marcat per les consultes sobre la independència i la retallada de l’Estatut, els catalans han votat aquest 28-N de forma aclaparadora a favor del ‘canvi’ que proposava Artur Mas per tal d’encetar la via del dret a decidir. Amb el 99,8% escrutat, CiU ha obtingut una ‘majoria àmplia’ tal i com ha demanat durant la campanya electoral amb 62 diputats, doblant en nombre d’escons un PSC que s’ensorra electoralment amb 28 escons, els pitjors resultats de la història. Les forces del tripartit que al 2006 sumaven 70 escons, n’han perdut fins a 22. Tal i com preveien les enquestes, ERC ha estat la força del tripartit que més ha patit aquest càstig al Govern, els republicans reculen fins a ser la quarta o cinquena força política, empatats amb ICV a 10 escons. El PP se situaria així com a tercera força amb 18 diputats, els millors resultats de la història. Solidaritat Catalana entra amb força al Parlament amb quatre diputats, Ciutadans només aconsegueix revalidar els tres escons actuals i RCat es queda fora de la cambra catalana. Amb aquests resultats, el Parlament de la novena legislatura comptarà amb una majoria nacionalista amb 76 dels 135 diputats. Després de la victòria d’Artur Mas caldrà veure com la federació nacionalista entoma el repte d’avançar en el dret a decidir amb la reclamació del concert econòmic com a primera, però no última, estació.

Catalunya diu adéu al tripartit
El principal missatge que han llençat els electors aquest diumenge ha estat un ‘no’ categòric a la reedició d’un tercer tripartit. Per molt que PSC i ERC hagin descartat tornar a pactar després del 28-N, els votants que al 2006 van fer confiança a socialistes i republicans possiblement no han entès l’aliança i han optat per altres opcions. Durant la campanya electoral la majoria d’enquestes ja recollien que la majoria de la ciutadania estava descontenta amb el tripartit amb un percentatge preocupantment elevat entre els votants de PSC i ERC.

Els setanta escons que van aconseguir sumar PSC, ERC i ICV l’any 2006 s’han desplomat fins a sumar-ne tan sols 22, pràcticament una tercera part. Els principals perjudicats han estat PSC i ERC que han perdut nou i onze escons respectivament. La força minoritària del Govern, ICV-EUiA, ha estat la menys castigada pel seu electorat que, tot i perdre dos escons, aconsegueixen situar-se com a quarta força política al Parlament. Els ecosocialistes empaten a 10 diputats amb ERC, però per pocs vots els passen al davant en l’ordre a la cambra catalana.

L’independentisme castiga ERC relegant-la a la cinquena força política
La tensió en les relacions Catalunya-Espanya ha acabat relegant ERC fins a la cinquena força política tot i l’augment del suport social a la independència de Catalunya. Les pugnes internes al partit han acabat propiciant d’una manera o d’una altra l’aparició de dues noves formacions independentistes: Solidaritat Catalana i Reagrupament amb resultats molt desiguals en la nit electoral.

Mentre que el partit de Joan Carretero ha acabat en no-res, obtenint un trist 1,2% dels vots, el projecte de Solidaritat Catalana encetat fa només quatre mesos per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran s’ha guanyat la confiança dels votants independentistes. Els tres impulsors del partit -Laporta, Tena i Bertran- han aconseguit entrar com a diputats al Parlament acompanyats del candidat per Girona, Toni Strubell, que s’ha imposat al líder de Reagrupament, Joan Carretero, que es presentava per aquesta demarcació.

El PSC s’ensorra després del pacte amb ERC mentre el PP aconsegueix els millors resultats de la història
Alícia Sánchez Camacho ha aconseguit millorar amb un diputat més els millors resultats que havia aconseguit Alejo Vidal-Quadras. El resultat històric del PP ha anat acompanyat del pitjor resultat per al PSC que després de dues legislatures governant amb ERC ha intentat, aparentment sense èxit, tornar a dibuixar les fronteres ideològiques dels socialistes catalans. En la seva compareixença des de la seu del partit, José Montilla ha anunciat que ni tornarà a ser candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ni tampoc es presentarà a la reelecció com a secretari general del partit. Montilla ha admès que el PSC haurà de ‘replantejar’ el seu projecte polític a Catalunya. El 28-N donarà inici a la cursa per a la successió al capdavant del PSC que haurà d’enfrontar-se amb una contesa electoral complicada en les eleccions municipals del proper mes de maig. El Congrés per escollir el nou secretari general del partit està previst -si no hi ha canvis- per a la propera tardor justament per por a empitjorar la situació de la formació a l’Ajuntament de Barcelona.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure