Òmnium Cultural s’adhereix a la IP per convocar un referèndum oficial d’independència

La junta nacional aprova sumar-s’hi activament i fomentar la recollida de les 220.000 signatures necessàries

La junta nacional d’Òmnium Cultural, reunida ahir al vespre, va acordar d’adherir-se a la iniciativa popular (IP) que promouen Alfons López Tena (CDC) i Uriel Bertran (ERC) per a convocar un referèndum oficial d’independència. Entre els diversos punts de l’ordre del dia de la junta, hi havia el de valorar quin posicionament prenia l’entitat respecte a aquesta iniciativa que molts veuen com la continuació lògica de les consultes independentistes. Segons que ha sabutdirecte!cat, després de tot un seguit de valoracions i de sospesar els pros i contres, l’entitat presidida per Muriel Casals va acordar de sumar-s’hi activament, fet que suposa un important suport per a la IP i que li dóna encara més garanties d’èxit.

Va ser el propi López Tena, vocal de l’entitat, qui es va encarregar d’exposar a la resta de la junta els objectius de la IP i els motius pels quals creia que Òmnium s’hi havia de sumar activament. Després d’un breu debat, Òmnium Cultural va acordar d’adherir-s’hi i fomentar la recollida de signatures arreu del país perquè el Parlament de Catalunya convoqui un referèndum oficial. Així doncs, els 21.000 socis de què disposa l’entitat són, a priori, 21.000 firmes que la IP ja té pràcticament assegurades.

Entre d’altres aspectes, Òmnium va valorar que la IP és percebuda per molts com la continuació lògica de les consultes sobre la independència que s’han celebrat arreu de Catalunya, moltes de les quals han estat promogudes per les delegacions locals de l’entitat. Si bé en un primer moment Òmnium també va donar suport a la coordinadora nacional, després de les picabaralles internes entre Decidim.cat i les plataformes sobiranistes va decidir de sortir-ne i va relegar la decisió de sumar-se a les comissions promotores de les consultes locals a cada una de les seves delegacions territorials. Aquestes, majoritàriament, van actuar com a motor de cada una de les consultes celebrades als seus territoris (Osona, Bages, Garrotxa, Girona…) i van garantir-ne l’èxit.

El ‘tempo’ de la IP
Hores abans de la decisió d’Òmnium, el conseller Joaquim Nadal havia explicat que el govern espanyol té la intenció de recórrer la Llei de Consultes Populars per via de referèndum -vigent des de primers de març- per a reivindicar com a exclusiva la competència per a convocar referèndums, i mirar d’avortar així la IP de Tena i Bertran.

Nadal també va explicar que el govern català ha acordat d’iniciar les negociacions amb l’espanyol per tal d’arribar a un acord sobre els articles 1-30 i 43-45 de la llei. Tot aquest procés negociador té un període de 6 mesos després dels quals l’executiu espanyol podria plantejar davant del Tribunal Constitucional un conflicte competencial.

Aquest calendari es juxtaposa completament amb el que seguirà la IP. La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència calcula que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que han demanat PSC i PP ‘es publicarà durant el mes de juliol. Immediatament després, haurem de desplaçar-nos a Madrid, a la Junta Electoral, a validar el plec de recollida de signatures. I després, una vegada validat aquest model de plec, caldrà imprimir les desenes de milers de plecs de signatures per portar-los de nou a la Junta Electoral per a que siguin convenientment segellats. Serà a partir d’aquell moment –calculem que cap a finals d’agost, principis de setembre- quan podrem iniciar la recollida de signatures. Llavors, tindrem 6 mesos, ampliables a 8, per aconseguir superar abastament les 220.000 signatures requerides.’ Si s’aconsegueixen les signatures, en el termini de 2 mesos s’haurà de convocar el Ple del Parlament que votarà la convocatòria del Referèndum oficial sobre la Independència.

Si el Parlament dóna el vist-i-plau a la convocatòria de referèndum, aquest es pot arribar a celebrar (formulant als ciutadans la següent pregunta: ’Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?‘) i guanya el Sí, la coordinadora afirma que ‘el Parlament haurà de proclamar de forma solemne la independència de Catalunya. No hi haurà cap altra fórmula viable per fer efectiva la voluntat popular.’

‘La Birmània d’Europa’
Davant d’aquest escenari, la coordinadora exposa quina pot ser la reacció de l’Estat espanyol: ‘No sabem quina serà la posició de l’Estat i si autoritzarà o no el Referèndum. Quan el Parlament voti solemnement la convocatòria del Referèndum per la Independència, que es farà amb un gran ressò internacional, l’Estat espanyol haurà de decidir si es mostra al món com una democràcia a l’estil britànic o si vol esdevenir la Birmània d’Europa. En qualsevol cas, una vegada el Parlament aprovi la convocatòria del Referèndum, i sigui quina sigui la posició del govern espanyol, els centenars de milers de signants estarem legitimats per exigir al Parlament de Catalunya que convoqui el Referèndum d’Independència aplicant el dret que tenen tots els pobles a decidir lliurement el seu futur, aplicant el dret a l’autodeterminació reconegut per les Nacions Unides i pel Dret Internacional. A més, recentment, els EUA han presentat al Tribunal Internacional de Justícia l’informe del Legal Adviser Harold Hongju Koh, del Departament d’Estat dels EUA, en relació a la independència unilateral de Kosovo, que avala que el dret a l’autodeterminació d’una nació sense estat és més important que el principi de la integritat territorial dels estats, que només afecta a les relacions entre estats, i, en cap cas, a una comunitat humana que forma part d’un Estat i que es vol independitzar.’

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure