i què més? Això era tot?

Perquè convertir les places de toros en la decisió d’un poble com el català és una ridiculesa, que anys fa que havia d’haver estat presa. Els qui vulguin veure com es mata un toro que vagin a l’escorxador o a Canàries. Ai, no, que a Canàries ho tenen prohibit. Bé, doncs, que vagin a Sud-àfrica. Ai, no, que no en fan. Ja veus tu, quina cosa, dir que no matin un toro enmig d’una plaça. Quin progrés més immadur!

El que passa és que la sèrie de personatges que culminen la política catalana són gent de molta empenta i massa estratègia, que no fan cas de ningú, convençuts de la necessitat personal que tenen de manar-nos i de crear-se una imatge distant, envoltant-se d’una aura divina que mai no els deixa compartir plenament allò que, equivocats o no, volem fer.

Hi ha hagut fins i tot qui ha fet bandera de la necessitat històrica de prendre el timó de la història i donar suport… Ai, que la iniciativa ha estat del poble! Quina iniciativa, doncs, tenen aquests polítics? Cap ni una que ens convingui, només les que els donin cartell electoral.

Què se n’ha fet de la independència? O no és una idea del poble català?

Què se n’ha fet del copagament de les medecines que establirà Castells? O no és una decisió que només afectarà la gent que treballa i deixarà els qui no treballen amb nòmina igual com sempre?

Què se’n parla de l’educació a Catalunya, ofegada per una burocràcia estèril que no aconsegueix que l’alumnat superi les generacions anteriors, sobretot pel que fa al pensament útil i productiu? O no és una obligació dels polítics, treballar per l’educació i no pas per una acumulació d’inauguracions d’obres mai no acabades?

La veritat ha de ser que al PSOE això dels toros no els hi fa res. Que s’entretinguin un parell de dies, han d’haver dit, a veure si no molesten!

La resposta del PSOE, via el portaveu Montilla, és una manera de ser diferents de tothom, de ser els més sabuts, de sempre dir la darrera paraula, escoltades les dels altres, que fa més fàcil de dir quelcom propi. Montilla fa el paper de polític assenyat i racional, quan diu que respecta el sistema, de manera que, així, recull el suport dels qui creen opinió a les tertúlies dels bars de Cornellà, fent-se els intel·ligents, però realment guiats per l’instint de supervivència més elemental: menjar, dormir i aprofitar-ho tot.

Ens manifestem, demanem el dret a decidir i ens deixen decidir si volem els toros a la plaça. Quina enganyifa!

Castells, cobrador delegat per Madrit, sota la direcció estratègica de José, d’aquí no res, plantejarà el copagament de les visites mèdiques i de l’escola pública segons el nivell econòmic. Què vol dir això? Que si una família té uns ingressos de més de dos mil euros al mes, haurà de pagar?

El PSOE construirà, a la fi, el seu projecte polític, dirigir la societat des de l’estat empresa, que cobra als seus subordinats allò que van obligats de consumir (sanitat, seguretat, educació, transports i vies de comunicació, serveis socials…). I ho fan violentament, perquè no els han agafat per treballar a les empreses privades. Com que no han pogut allí, es faran la seva pròpia empresa: l’estat espanyol.

Només hi ha una sortida, però; la de la llibertat de les consciències que noten com ens intoxiquen el pensament. Serà difícil, però mentre hi hagi cent de vosaltres, els qui llegeixen, que no acceptin la jerarquia dels qui imposen l’opinió, encara hi ha victòria a la cantonada del carrer. Seguim, doncs, com el ferro colat que, vés per on, acaba fent-se sòlid.

Salut, República de Catalunya i a reveure.