Manifestació el 10 de juliol, a les sis de la tarda
La presidenta d’Òmnium Cultural confirma que la manifestació unitària de protesta contra la sentència de l’Estatut serà dissabte en el Passeig de Gràcia de Barcelona
L’entitat ja ha posat el seu local al servei de l’organització logística.
La cita: el 10 de juliol a les sis de la tarda. El lloc: la Diagonal amb el passeig de Gracia barceloní. I el lema: ‘Som una nació, nosaltres decidim’. D’aquesta manera, podrà la ciutadania, que així ho vulgui, expressar la seva disconformitat amb la sentència que el Tribunal Constitucional (TC), després de quatre anys de deliberacions, ha dictat sobre l’Estatut de Catalunya.
La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casas, ha detallat -en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio- que l’objectiu és “omplir el passeig de Gràcia” i fer de la convocatòria la “manifestació cívica de tot el país”.
Segons ha dit, Òmnium ha posat ja el seu local al servei de l’organització logística de l’esdeveniment i ha encetat els contactes amb totes les formacions i entitats, “que semblen que són moltes”, per concretar tots els detalls.
Font: avui.cat
Visca Catalunya Lliure















Bon dia Catalunya!
Na Múriel, sempre a remolc, no per ella, sinó pel grup que la sosté, de l’Esnyapa que la manté, no fa el que ha de fer, és a dir, DECIDIR. Ja n’hi ha prou d’alienació, de prendre part d’un joc que no és el seu. No pot anar convocant manifestacions només, que faci gràcia omplir el passeig de Gràcia, que tothom faci un passeig cívic i ordenat pel passeig, que a Madrid vegin que els tenim por, massa por i submissió.
Mireu, na Múriel Cases, la primera cosa que heu de fer és no voler ser la primera a apaivagar els estímuls negatius que vénen de la demarcació espanyola, amb manifestacions cíviques edulcorants. Ai, quin esforç que heu fet, com en sou de valenta i de ‘racional’; o és, com sempre fa Òmnium, una manera de ser i no ser, que després, la monarquia sempre mostra el seu agraïment a les classes nobles com vós, encara que no tinguin un acord total en les qüestions de com dirigir els pobles.
Mireu, na Múriel Cases, la segona cosa que heu de fer és normalitzar-vos els cognoms. Ai, quina decisió més valenta i capdavantera, quina revolució a la família!
Mireu, na Múriel Cases, la tercera cosa que heu de fer és decidir no pagar els impostos que ens treuen a la demarcació espanyola, ni permetre que ens intoxiquin amb la informació de les televisions organitzades des de la fosca genialitat dels partits no catalans, ni callar davant el fet que les seleccions catalanes no puguin defensar el nostre esport, ni… Bé, massa llarga la llista per continuar, Un sol mot i acabem de divagar: INDEPENDÈNCIA i ja ens ho farem com calgui. Segur, segur, que surt bé, millor que bé; potser no materialment, sí, però, de tranquil·litat emocional. Aixecar-se de matí i viure a Catalunya lliure; sense demanar permís de ser com som. Ai, quin maldecap tindreu, madurar de cop!
No temeu represàlies, poc tenim res a parlar, no són catalans i, doncs, res no han de decidir sobre nosaltres. A reveure, ja ens trobarem a l’ONU o a la Unió Europea o als USA o on sigui, però no pas a Madrid. I el referèndum que se’l confitin, que el facin a l’illa del Julivert o a les Canàries.
Salut, República de Catalunya i a viure que són quatre dies i ja n’han passat tres!