La participació en les consultes supera bona part d’altres votacions que també promou la societat civil

Les eleccions d’altres entitats registren percentatges menors d’implicació · Consultes promogudes per ajuntaments aconsegueixen una participació ínfima · Ningú no en qüestiona la legitimitat

L’alta o baixa participació que registren les consultes populars sobre la independència que se celebren arreu del país tot sovint és criticada pels contraris a la llibertat de Catalunya. Les ridiculitzen titllant-les d’exercicis gimnàstics que res tenen a veure amb la democràcia, sense considerar en cap moment que són processos organitzats per la societat civil del país i sense el suport de cap administració. Afirmen, vehements, que no tenen cap validesa perquè no superen el 50% de participació, però una ràpida ullada a d’altres processos més o menys similars ressalta que la participació a les consultes independentistes és millor, en molts casos, que la que registren els processos electorals recents en respectables institucions de la societat civil.

Els mateixos que l’endemà del 13D van sortir a proclamar que els resultats no tenien cap credibilitat perquè ‘només’ havia votat el 27,41% del cens amb dret a sufragi, en cap cas s’atreveixen a qüestionar la legitimitat de Josep Maria Martí al capdavant del Col·legi de Periodistes de Catalunya o de Miquel Vilardell al capdavant del Col·legi de Metges de Barcelona.

Però els dos casos segurament més clamorosos que viuen les entitats de la societat civil catalana es donen a la Cambra de Comerç de Barcelona i Òmnium Cultural. Els presidents d’ambdues respectables institucions van ser escollits després de sengles processos electorals en què tan sols hi va participar el 2,07% i el 3,2% dels respectius possibles votants.

Menció especial també mereixen les consultes municipals impulsades pels consistoris de Torrent i Sant Adrià del Besòs. El primer ajuntament va organitzar una consulta l’any passat per decidir si canviava el nom de l’avinguda del País Valencià que només va registrar una participació del 3,5%, mentre que el segon va organitzar-ne una per indultar les tres xemeneies de Fecsa en què només hi va participar el 9,1% del cens.

Els processos electorals que viuen les universitats del país tampoc és un model de participació ciutadana. Si bé el professorat hi participa molt majoritàriament, el personal d’administració i serveis i l’alumnat n’està força desvinculat, fent que el còmput de participació total sigui generalment força baix. A tall d’exemple, les eleccions a la Universitat de Barcelona de fa dos anys, i a la Politècnica de Catalunya i a la de València d’enguany, s’han saldat amb participacions del 10,8%, 15,5% i 16,6%, respectivament.

Les úniques eleccions d’una entitat detectades perdirecte!cat que superen el llindar del 50% de la població són les celebrades al FC Barcelona l’any 2003, quan Laporta fou escollit president.

Llegenda del gràfic:

• Cambra de Comerç de Barcelona 2006: 2,07% (6.979 votants de 335.717 electors)
• Òmnium Cultural 2010: 3,2% (674 vots de 21.000 possibles)
• Avinguda ‘País Valencià’ de Torrent 2009: 3,5% (2.568 vots de 83.457 habitants)
• Xemeneies Sant Adrià del Besòs 2008: 9,1% (2.597 vots de 28.000 possibles)
• Eleccions rectorat UB 2008: 10,8% (7.026 vots de 65.055 possibles)
• Eleccions rectorat UPC 2010: 15,5% (5.167 vots de 33.339 possibles)
• Eleccions rectorat UV 2010: 16,6% (9.619 vots de 57.890 possibles)
• Consultes 28F: 21.1% (61.232 vots d’un cens de 289.225)
• Consultes 13D: 27,41% (192.460 d’un cens de 702.072)
• Col·legi de Periodistes de Catalunya 2010: 28,32% (1.804 vots)
• Col·legi de Metges de Barcelona 2010: 28,9% (8.527 vots de 29.470 col·legiats)
• Consulta Arenys de Munt: 41% (2.659 vots de 6.517 ciutadans al cens)
• FC Barcelona 2003: 53,79% (50.745 dels 94.339 socis amb dret a vot)