Que sentim?
A qualsevol persona que llegeixi això, i que es pugui sentir identificat.
En aquesta vida tots mirem principalment per la salut i el treball, evidentment hi han altres valors a la vida, como la família o els amics, que son més importants, però, qui no s’ha qüestionat mai, que sense treball i salut, no pots aportar a la teva família, ni tan sols lo més bàsic, un sostre, menjar, escoles, sanitat …
Imagineu que treballeu en una empresa. Imagineu que en aquesta empresa, tothom de la mateixa categoria que tu, cobra mes que tu. Imagineu que feu mes hores i aportes mes guanys a aquesta empresa, però rebeu menys beneficis. Imagineu que aneu a parlar amb el vostre cap, amb el director, i no us escolta, o be quan ho fa, et promet que us pujara el sou, o que us canviara la categoria, però mai ho fa. Imagineu que us heu de desplaçar per tot arreu i que us donen el pitjor transport dels que hi han disponibles sempre. Imagineu que us feu mal i aneu al metge que us toca de la mútua de la feina, es suficient, si, però en altres empresses tenen unes mútues millors, i més opcions, a més tracten els temes més ràpid. Imagineu que per molt que ho intenteu, que per molt que feu, mai podeu prosperar, mai avanceu, sempre estancats al mateix lloc, amb les mateixes condicions. Imagineu que aquesta feina ja no us aporta res més, ni monetáriament, ni professionalment, no teniu cap pla de carrera. Imagineu que esteu al límit en aquesta empresa. Que faríeu? Que faríem qualsevol de nosaltres? Joves o grans, amb o sense família. Si lo més bàsic que té una persona treballadora en el seu dia a dia, es una feina digne, on es pugui guanyar be el sou, on hi hagi bons medis de transport, on en cas de tenir un accident laboral sigui ben atès, on hi hagin perspectives de futur i creixement, on treballar tingui un sentit, si tot això no ho tens i mai ho pots aconseguir, segurament el 95% dels mortals MARXARÍEM d’aquesta empresa i buscaríem una situació millor. Ara imagineu que aquesta empresa es Espanya i vosaltres sou Catalunya, que farieu?
Per poder créixer, per poder administrar la nostre economia, per poder millorar la nostre salut pública, per poder oferir a les nostres famílies, als nostres fills, nets, germans, amics, a tothom, un país millor. Per poder evolucionar i enriquir la nostre societat, la nostre cultura. Per poder ser lliures, d’un cap, d’un director d’Empresa, que no ens dona res, que no ens aporta res i que a més, cada vegada més i més, ens va deixant encasellats al mateix lloc, amb les mateixes condicions.
Catalanes i Catalans, si us sentiu així, si us sentiu com jo, lluiteu per la nostre terra, pel nostre país, i per les nostres famílies.
Visca Catalunya Lliure
La Plataforma Defensem la Terra ( DLT) la configurem un conjunt de persones de diferents àmbits de la societat catalana que lluitem per mantenir la nostra terra, Catalunya, lliure. Volem que sigui respectada tant per les persones nascudes aquí, com per qualsevol persona que vingui de fora. La nostra terra necessita mantenir la nostra cultura, necessita mantenir el nostre benestar, necessita que les persones que vivim en ella, la respectem i la cuidem. El nostre projecte requereix que tos els catalans i catalanes sentin que Catalunya és un país i no una comunitat autònoma.
Jo em sento igual. Estic farta de que ens prenguin el pel. Estic farta d´estar sempre depenent d´Espanya. Sóm totalmen autosuficients, exportem al estranger, tenim de tot, pesca, ramaderia, conreu, indústria, tecnología. Tenim grans metges i inventors. Tenim una literatura própia i nostre, amb una cultura molt més rica i oberta que Espanya.
Volem viure tranquils i lliures, poder fer avançar el nostre país dintre d´Europa i fer-lo créixer en tots els sentits.
Jo penso en català, sento en català, visc en català, i si miro o escolto a gent del país del costat, Espanya, no em sento gens identificada amb ells, no penso en res com ells i no sento lo que senten ells.
Volem ser un estat independent i lliure