El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha defensat que l’executiu català vulgui competir amb la comunitat de Madrid per aconseguir que es construeixi a Catalunya un complex d’oci com Las Vegas perquè suposaria crear llocs de treball – un mínim de 120.000 segons el conseller Recoder-. ‘Farem allò que estigui al nostre abast per aconseguir una inversió que crea llocs de treball’, ha assegurat. Ha assegurat, però, que l’executiu català ho farà amb sentit comú, respectant la legislació actual i dins del concepte ‘del que vol ser el nostre país’. D’altra banda, ha demanat que no es caricaturitzi aquest projecte pel fet d’estar relacionat amb el joc, encara que sigui fàcil perquè és un tema que té ‘llums i colors’.

El govern ha recordat que la seva principal preocupació és l’atur però ha remarcat que no busca crear llocs de treball a qualsevol preu. D’aquesta manera, Homs ha garantit que l’aposta de l’executiu per construir un complex d’oci relacionat amb el joc es durà a terme ‘d’acord amb els usos, costums, les lleis i el sentit comú del nostre país’.

En referència al debat que ha suscitat la possibilitat que Catalunya aculli aquest projecte, Homs ha reconegut que és fàcil caricaturitzar-lo perquè és un àmbit que té ‘llums i colors’ i ho ha atribuït a la intenció d’alguns, no de l’executiu català, de menysprear aquesta inversió. Homs no ha volgut concretar quines zones s’estan estudiant per proposar que s’ubiqui el complex d’oci però ha reconegut que hi ha ‘diversos llocs’ possibles.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, n’ha donat més detalls en una entrevista a Rac 1 on ha explicat que el Govern busca un terreny d’unes 200 hectàrees i prop de Barcelona. A més, ha xifrat els nous llocs de treball que es crearien en un mínim de 120.000, dels quals 20.000 serien directes.

Segons un estudi del Cercle Català de Negocis (CCN), el 40% dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya es queden a Espanya i no tornen. De cada 100€ d’impostos pagats, la Generalitat només en rep 60€. Així, el cost de formar part de l’Estat espanyol és del 40% dels impostos cada any. Aquests diners que no tornen es destinen a subvencionar altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, quan situació que el CCN qualifica com a ‘insostenible’. ‘Això ja no és solidaritat entre territoris, això és un espoli amb majúscules’, afirmen des del CCN.

Arran d’aquesta situació, el govern de la Generalitat s’ha d’endeutar en 24€ per a fer front a les despeses. A més, això també provoca que el Govern pugui dedicar cada cop menys diners a Catalunya.

Només el tancament de caixes, és a dir, que la Generalitat recaptés tots els impostos i després negociés amb Espanya la quantitat a lliurar podria servir a la societat catalana per pal·liar els efectes de la crisi econòmica i social. ‘Avui dia de cada 100 € d’impostos que es paguen a Catalunya, 95 € van directament a l’Estat i només 5 € van a la Generalitat’.

Tal i com explica el CCN, entre el 1986 i el 2010 Espanya va rebre una mitjana de 15€ per català procedents dels Fons Socials de la UE. Dels 110€ rebuts, l’Estat espanyol retorna 55€ a la Generalitat, es gasta 35€ en millorar el nivell de vida d’altres CCAA, i 20 € en inversions que no són útils per als interessos catalans.

El portaveu parlamentari de Solidaritat, Alfons López Tena, ha assegurat que la fi de l’activitat d’Spanair és ‘l’enèsima manifestació del fracàs de l’autonomisme de voler exercir com a poder dins d’un estat espanyol que està en contra de Catalunya’. Segons el diputat independentista ‘Espanya només vol promoure Aena, Iberia, Vueling i Barajas, i que l’aeroport de Barcelona quedi relegat a un simple alimentador del de Barajas’, i ha afegit que ‘era previsible que passés el que ha passat’.

López Tena considera que ‘Espanya ha impedit la viabilitat d’Spanair’ i, en aquest sentit, el diputat ha recalcat que l’única sortida possible és la independència. Per això, ha volgut recordar l’acte fracassat de l’IESE de fa quatre anys o el que es promou aquest vespre a l’Ateneu Barcelonès en favor del pacte fiscal, el qual assegura que està ‘abocat al fracàs’.

El lloc web oficial dels Minnesota Timberwolves, equip de l’NBA on juga Ricky Rubio, havia estat encapçalat fins ara per una senyera i una bandera de Puerto Rico en representació del jugador català i del llatí JJ Barea. Al llarg del dia, diversos mitjans de comunicació de Madrid han contactat amb l’NBA per alertar del que ells consideren un ‘error’, i han forçat  que es realitzés el canvi. Des d’Estats Units hi han accedit, tot i que en el fons de la imatge i en un segon pla han mantingut la bandera catalana.

Aquest no és el primer gest de respecte de l’NBA cap a Catalunya. En el lloc web per votar els jugadors preferits per l’All-Star es pot votar en català, mentre que en els llocs web d’altres competicions espanyoles, com per exemple la mateixa lliga ACB, la pluralitat lingüística és inexistent.

Salmond va de debò. ‘Està d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent?’. Aquesta és la pregunta que el govern d’Alex Salmond proposa pel referèndum que vol organitzar durant la tardor del 2014. El primer ministre escocès ha presentat aquest dimecres la seva proposta pel referèndum, que ara s’obre a consulta pública. La pregunta és de ‘sí o no’, però Salmond no tanca la porta a incloure una tercera opció per ampliar els poders d’Edimburg sense sortir del Regne Unit si així ho decideixen els ciutadans durant el procés de consulta. Salmond negociarà amb Londres perquè el referèndum sigui ‘legal’ i no pugui ser disputat als tribunals. El primer ministre vol que els joves de 16 i 17 anys votin a la consulta.

El primer ministre Alex Salmond ha assegurat que està disposat a negociar amb el govern britànic de David Cameron perquè es transfereixin els poders per celebrar un referèndum vinculant i legal, tot i que ha alertat en reiterades ocasions que els escocesos ‘són la millor gent per prendre decisions sobre Escòcia’.

‘Si l’oferta per negociació es fa de bona fe’, ha dit Salmond, les discussions ‘aniran bé’, però ha alertat que no acceptarà ‘condicions’ de Londres, ni pel que fa a les preguntes ni pel calendari. De fet, Salmond assegura que el parlament escocès té les competències per organitzar un referèndum consultiu, però vol evitar que sigui una consulta ‘sense retrets’ i que ningú, especialment Londres, la pugui posar en dubte al Tribunal Suprem. Per tant, ha dit que accepta l’oferta de Cameron per la transferència del poder legal de fer una consulta sempre que arribi sense precondicions.

El primer ministres escocès ha dit que la tardor del 2014 és la data ‘més propera que permet fer una consulta amb els estàndards més elevats’ de qualitat. Salmond ha dit que el govern escocès ‘defensa la independència’ però que no descarta la pregunta per ampliar l’autogovern perquè el referèndum ha de ser ‘democràtic, inclusiu i just’. ‘No eliminarem l’opció només perquè és popular’ ha dit Salmond, en referència a l’oposició del govern britànic a fer una referèndum amb tres preguntes.

En la seva proposta, presentada en l’informe ‘Your Scotland, Your Referendum’ (La teva Escòcia, el teu referèndum), Salmond aposta per obrir el vot a tots els residents a Escòcia, “igual que en les eleccions escoceses”. Votarà, ha dit Salmond, “tothom que viu i treballa a Escòcia’. A més, el govern de l’SNP vol que s’obri el vot als joves de 16 i 17 anys. ‘Si un jove de 16 anys pot entrar a l’exèrcit, pot casar-se i pagar impostos, també pot decidir sobre el futur constitucional del país’, ha defensat Salmond.

Una nova ‘unió social’ amb Anglaterra

Alex Salmond ha dit que la independència és el que ‘busquem com a individus’. ‘No ser independent és l’excepció’, ha alertat Salmond, que ha dit que un estat propi per Escòcia donarà ‘molt potencial’ al país. El primer ministre escocès ha destacat de nou que la seva opció d’independència inclou el manteniment de la monarca Elisabet II però només una relació ‘d’igual a igual’ amb la resta de nacions de les illes britàniques, com Anglaterra, Gal·les o Irlanda.

‘Vull la independència no perquè pensi que som millors que cap altre país, sinó perquè sé que som tan bons com qualsevol altre’, ha destacat Salmond. ‘El nostre futur i el nostre èxit han d’estar a les nostres mans’, ha conclòs.

ERC ha presentat al registre del Congrés dels Diputats una bateria de 111 preguntes al govern espanyol perquè doni explicacions de les despeses de les seves ambaixades a l’estranger, on consten partides que segons el portaveu dels republicans a Madrid, Alfred Bosch, contradiuen les proclames d’austeritat que l’executiu de Rajoy repeteix constantment. Els republicans denuncien que l’Estat es va gastar, per exemple, més de sis milions en la nova residència de l’ambaixada a Rabat, més de 300.000 en subministrament d’hosteleria, serveis de taula i coberteria a les representacions diplomàtiques a l’exterior, o 115.000 euros en el ‘subministrament de banderes, pals i escuts’.

En roda de premsa al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch ha destacat que només les obres de la nova residència de l’ambaixada de Rabat, amb un cost de 6,3 milions ‘tripliquen el cost de tota la despesa de les delegacions catalanes a l’exterior’, que han estat ‘objecte de virulentes campanyes per part del PP a Catalunya’. Segons Bosch, totes les delegacions catalanes a l’estranger sumades costen 2 milions d’euros, mentre ‘només en el xalet de l’ambaixador a Rabat ens gastem tres vegades més’. ‘Que m’expliquin si això és austeritat’, ha sentenciat.

Bosch ha afirmat que bona part d’aquestes despeses són ‘èticament qüestionables’ i ‘reprovables’. ‘Mentre es van retallant els pressupostos dels professors d’universitat, infermers i metges, ens gastem els seus sous en banderetes a càrrec de l’erari públic’, ha dit abans de recordar que algunes d’aquestes despeses es van aprovar durant el mandat de Zapatero, però altres ja en l’època de Rajoy. Per aquest motiu ERC ha demanat la compareixença del ministre d’Exteriors al Congrés perquè ‘doni explicacions’ a la cambra.

Entre altres, ERC denuncia que només el manteniment dels edificis, les instal·lacions i els jardins de la cancelleria i la residència d’Espanya a París i la Delegació Permanent de l’OCDE ha costat 460.000 euros, mentre que els serveis de neteja de l’ambaixada a Berlin ha costat 324.000 euros, i els serveis d’assistència tècnica de les obres de rehabilitació de l’ambaixada a Asunción (Paraguai) ha costat 485.716 euros. S’hi sumen 390.000 euros per a la restauració i il·luminació del Palau de la seu de l’ambaixada a la Santa Seu, i 433.106 euros d’obres del consulat a Shangai, entre altres.

L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, i el d’ICV, Raül Romeva, s’han queixat a la Comissió Europea que el jutge de competició no sancioni la trepitjada de Pepe a la mà de Messi en el partit Madrid-Barça d’anada dels quarts de final de la Copa. En una pregunta parlamentària, Tremosa i Romeva demanen a l’executiu comunitari si ‘creu que aquests fets tan greus vistos per milions de persones i de nens han de quedar impunes’. ‘Està satisfeta la CE de saber que ningú del Comitè de Competició no s’ocuparà d’aquest cas de violència en l’esport?’, pregunten el convergent i l’ecosocialista.

‘Fa uns dies, un jugador del Barcelona va ser agredit, de manera voluntària, per un del Reial Madrid, però tot i la claredat de les imatges l’organisme espanyol encarregat d’exercir la potestat disciplinària no ha vist cap fet sancionable’, denuncien Tremosa i Romeva. Els dos eurodiputats catalans recorden a Brussel·les que ‘l’esport té un gran impacte per a la societat en general i la seva importància social, educacional i cultural en fan un actiu molt important a preservar i, per tant, a posar en valor’.

Tremosa i Romeva alerten que, si queda sense sanció, la trepitjada de Pepe a la mà de Messi ‘serà percebuda com a neutra per la societat’. ‘Creu la Comissió que aquests fets tan greus vistos per milions de persones i de nens han de quedar impunes?’, demanen a l’executiu comunitari en una pregunta parlamentària sobre ‘valors en l’esport’ que Brussel·les haurà de respondre ara per escrit.

Andreu Bartolomé i Maria Casademunt són una parella de Siurana, propietària d’un restaurant, que fa dos mesos va decidir que faria ‘insubmissió fiscal’ i deixar de pagar els seus impostos a l’Estat. La iniciativa, que ha rebut el suport de diferents entitats, ha estat el punt de partida d’una campanya que sota el nom ‘Diem prou’ informa i convida els catalans a pagar tots els impostos a la Generalitat. El primer pas serà deixar de pagar l’IVA corresponent al mes d’abril i fer el pagament de l’impost a un compte de l’Agència Tributària de Catalunya. Andreu i Maria van adreçar-se, per carta, al president de la Generalitat, Artur Mas, per informar-li de la seva decisió i demanar-li el suport del Govern.

Aquesta parella considera que els tributs que paguen no reverteixen a Catalunya i que l’Estat dóna un tracte vexatori i ‘injust’ als catalans. Segons han explicat, això s’ha traduït ‘en una pobresa que frega el 25%, en un atur desbocat, en empreses amb problemes econòmics i amb famílies sense casa’.

L’empresa d’Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, un restaurant de Siurana que té 10 treballadors, preveu fer durant els pròxims dies un pagament de 8.000 euros a l’Estat corresponents a l’IVA. ‘És l’últim que farem a l’Estat’, assegura el propietari. A partir del mes d’abril dipositaran els diners a l’Agència Tributària Catalana perquè sigui la Generalitat qui els administri.

A partir d’aquí, confia que siguin molts més els empresaris que s’atreveixin a denunciar ‘l’espoli fiscal que pateix Catalunya’ deixant de tributar a l’Estat. De moment, la parella compta amb el suport de diferents associacions com Ara o Mai, CADCi, Welcome Mr.President, SiP, CCN, ClubFNEC, SiJ o Intersindical. També s’ha creat un espai web amb l’eslògan ‘Diem prou’ que ja ha recollit 4.000 suports.

Segons la parella, el 40% del que genera cada català ‘es queda a Madrid i no torna’, per la qual cosa tenen previst informar els ciutadans de com duran a terme el pagament dels tributs a Catalunya mitjançant el seu ingrés en un número de compte de l’Agència Tributària Catalana. La seva aspiració, explica Bartolomé, és que les 600.000 empreses catalanes s’adhereixin a la iniciativa.

Malgrat les dificultats que pateix la llengua, el català poc a poc agafa el seu espai a la xarxa d’Internet. Aquest posicionament parteix essencialment de la voluntat dels catalans de gaudir de recursos informàtics i d’eines informatives online en la llengua pròpia. Es tracta d’una tendència ja apuntada per l’èxit del domini .cat i per la cada vegada més notable presència de llocs web en català, i que ara corrobora el lloc web Softcatalà. Només a través d’aquest portal, s’han fet 871.000 descàrregues durant el 2011.

Durant el 2011 s’han produït 871.000 còpies de programes en català des de Softcatalà. Això representa un significatiu augment del 6% en relació a les baixades del 2010 (816.000). Tanmateix, convé tenir en compte que cada vegada més programes, com per exemple el Firefox, s’actualitzen automàticament sense necessitat que l’usuari n’hagi de descarregar la nova versió des del web. A més, el programari en català no es distribueix únicament des de Softcatalà. Per exemple, organitzacions com Mozilla, empreses com Google i Microsoft, les distribucions Linux o els mateixos usuaris, distribueixen per la seva banda un nombre equivalent de còpies de programari en català. Per aquesta raó, Softcatalà estima que, globalment, les descàrregues de programari en català durant el 2011 han superat amb escreix el milió de còpies.

Els 20 programes amb més èxit a Softcatalà han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de descàrregues):

1.- OpenOffice.org (235.269)
2.- Firefox (81.355)
3.- WinRAR (74.036)
4.- Corrector ortogràfic de català (general) per a l’OpenOffice.org (46.466)
5.- Avast! antivirus Home Edition (41.995)
6.- GIMP (36.557)
7.- VLC media player (20.731)
8.- Diccionari català de sinònims per a l’OpenOffice.org (19.510)
9.- PDFCreator (18.577)
10.- LibreOffice (17.037)
11.- Paquet català per al Microsoft Office 2003 (15.161)
12.- Adobe Reader (14.196)
13.- El Corrector (13.298)
14.- Corrector ortogràfic de català (general) per a Mozilla (12.673)
15.- Audacity (12.102)
16.- Paquet català per al Microsoft Office 2007 (10.186)
17.- 7-Zip (9.493)
18.- Paquet català per a l’OpenOffice.org (9.205)
19.- Thunderbird (8.501)
20.- Paquet català per al Firefox (6.525)

Solidaritat Catalana per la Independència ha registrat una moció al Parlament que insta la cambra catalana a crear una comissió d’estudi sobre el dret a decidir. Els diputats independentistes volen que els diferents grups parlamentaris se signifiquin sobre aquesta possibilitat, donat que alguns d’ells, com CiU, ERC o ICV-EUiA s’han manifestat repetidament partidaris de la possibilitat que Catalunya exerceixi en el futur el dret a decidir com a nació. En el text de la moció, SI considera que ‘el poble català ha demostrat sobradament la seva maduresa per exercir en el moment que estimi oportú el dret a decidir’ i demana als diputats el suport per crear la comissió d’estudi.

Perquè aquesta comissió d’estudi esdevingués una realitat -tal com va passar amb la del concert econòmic- caldria que almenys dos grups parlamentaris la sol·licitessin i que una majoria simple del Parlament li donés suport durant un plenari. La voluntat dels diputats de SI és que d’aquesta comissió nasqués una proposta conjunta del Parlament que fixés les properes etapes del camí cap a la independència política de Catalunya.

Tant si el Parlament accepta aquesta comissió d’estudi com si no ho fa, Solidaritat està disposada a tornar a col·locar el debat sobre l’estat propi a l’hemicicle català. Per això, la direcció del partit ja es planteja la tramitació d’una llei de transició nacional a la independència durant aquesta legislatura, després que fracassés l’intent de fer-ho la primavera passada.

Suport al referèndum a la independència d’Escòcia

La moció que ha presentat SI -i que presumiblement es debatrà en el Ple del proper mes de febrer- també demana que el Govern doni suport a la celebració d’un referèndum d’independència a Escòcia, que els dirigents escocesos volen fixar per a l’any 2014. De fet, la moció neix precisament d’una interpel·lació del diputat Toni Strubell al Govern, en la qual lamentava que la Generalitat no hagués iniciat el mateix camí que el govern escocès. ‘Mentre el Govern escocès ha mostrat la seva voluntat de pujar al tren de la història i buscar la sobirania que la història li va arrabassar, el Govern que representa vostè, no’, va indicar Strubell a la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, en el Ple del passat 19 de gener.