El diari ‘Financial Times’, en un article de David Gardner, rebutja que les autonomies siguin les culpables de la crisi del deute espanyol i assegura que intervenir les regions podria “crear un problema polític real”. Segons el diari, amb el concert el País Basc ha aconseguit una millor situació que la resta d’autonomies de l’Estat espanyol. “El País Basc recapta tots els seus impostos i transfereix una quantitat de diners pactada al govern de l’estat -com Catalunya vol fer”. Aquest aval tira per terra les demandes de moderació del discurs al president Mas per part de Sánchez Camacho i les pretensions immobilistes del PSC.

“L’autogovern no és un problema en sí mateix; si es fa funcionar bé, pot ser part de la solució”, assegura el text, rebutjant les tesis del govern espanyol i de la Comissió Europea. La reivindicació de Catalunya pel concert econòmic ha rebut aquest dijous, coincidint amb la reunió del consell de política fiscal i financera, l’aval del prestigiós diari ‘Financial Times’. Un dels seus columnistes, David Gardner, assegura en un article que el model del País Basc i que reclama Catalunya pot ser “part de la solució” i no del problema que viu actualment l’Estat espanyol.

“Els problemes espanyols necessiten un diagnòstic adequat i l’autogovern en la seva millor expressió pot veure’s com a part de la solució”, assegura el text. L’articulista defensa que les autonomies “han de gastar molt perquè els principals poders que tenen, salut i educació, costen molt, i els diners transferits des del govern central per finançar-ho no ho cobreixen”. “Acabar amb l’autonomia regional no canviarà això”, defensa el ‘Financial Times’, que després posa com a exemple de bon model la gestió al País Basc.

“El País Basc recapta tots els seus impostos i transfereix una quantitat de diners pactada al govern central -com Catalunya vol fer”, recorda l’article. “El govern basc té el nivell més alt d’educació preescolar al país, el doble de la mitjana estatal, i gasta la meitat que la mitjana en els estudiants. Dijous, a la cimera entre el govern central i les regions, probablement marcarà el seu objectiu de dèficit un parell de dècimes per sota de l’1,5% fixat per Madrid i Brussel·les”, destaca. I conclou: “L’autogovern en sí mateix no és el problema: si es fa funcionar bé pot ser part de la solució”.
L’articulista defensa el model de les autonomies perquè, segons diu, ha permès “un gran impuls de la prosperitat” a nivell estatal i “ha repartit la riquesa arreu del país per primera vegada en la història espanyola”. Gardner admet que hi ha “replicació de funcions” en alguns governs regionals, però l’atribueix a la política de cafè per a tothom. “La dreta espanyola només va tolerar complir amb les demandes nacionals dels bascos i els catalans amb un marc que va donar autonomia a totes les regions espanyoles, en volguessin o no”, assegura. El model, diu l’article del diari,  ha fet que Catalunya o altres autonomies que “realment en volien” ara sentin que no han avançat.

Salvador Sostres en un article a El Mundo titulat Penúltimes traïcions explica el rosari de deslleialtats de Sandro Rosell amb Guardiola, i els interessos ocults de l’actual president i dels seus “amics” del grup Godó. Sostres diu “… Rosell té ja fora del Barça a l’home íntegre que li impedia traficar i podrà, per fi, fitxar a tots els brasilers que vulgui; i igualment La Vanguardia i Mundo Deportivo tindran via lliure per fer els seus negocis amb promocions de samarretes, calçotets i el que convingui fins a tornar a convertir el Barça a la cova de sinistres personatges que solia ser abans que Laporta iniciés la seva era de prosperitat, rigorosa gestió i transparència.”

Però el cinturó “m’apretava” molt i jo me’l descordo

Les crítiques a Guardiola, discretes però persistents, de la Vanguardia, el Mundo Deportivo, i de 8TV, no han passar desapercebudes. El fet és que no li han perdonat la defensa sentida que Guardiola va fer de l’anterior junta directiva, assetjada per l’actual  junta amb un linxament judicial i mediàtic duríssim.  Perquè el que està en joc és un model de club que representa uns valors que van més enllà del que és purament esportiu, i el que l’actual junta directiva ha volgut combatre és justament aquells valors de país que transmet Guardiola, i que la junta de Laporta duia en el seu ADN de forma desacomplexada.

Guardiola, el català, normal en un entorn de Puente Aèreo

Pep Guardiola ha mostrat sovint el seu vessant més compromès amb el país i la democràcia, i ha fet normal el que seria normal en un país normal. En tenim bons exemples com ara: quan va mostrar-se a favor de retirar les medalles d’or que el Barça, sota la dictadura, va atorgar al dictador Franco, o la dedicatòria a Tito Vilanova del premi al millor entrenador del món que va fer en català, cosa que va provocar les reaccions airades de la caverna mediàtica,  i també va demostrar el seu compromís amb la cultura i la llengua catalana, amb accions com les d’assistir a l’acte de commemoració del 50è aniversari d’Òmnium Cultural el juliol passat a l’Auditori de Barcelona, participar en el documental #ÒMNIUM50A, que el programa ‘Sense Ficció’ de Televisió de Catalunya va emetre a finals del 2011, a més d’escenificar el seu suport a Òmnium Cultural fent-ne socis els seus tres fills en el moment de les retallades del Govern a l’entitat.

Els fets es van produir ahir a Tàrrega quan la nena, acompanyada de la mare, es disposaven a tramitar el document a la comissaria de la ciutat. A l’hora d’estampar la signatura en el document, la nena va dibuixar un estel que va ser el detonant de l’enfurismament del policia que es va negar a tramitar el document qüestionant el significat del dibuix, afirmant que no podia ser i demanat a la mare si ella l’havia incitat a fer-ho d’aquella manera. Davant la situació, la mare va demanar al policia que s’identifiques i ell s’hi va negar, va estripar els documents i es va negar a fer els tràmits.

La  mare de la Laia explica el cas en una carta que circula per la xarxa i també ha trucat al contenidor de Rac 1 per explicar els fets.

Avui em sento com a ciutadana catalana totalment indignada….

Aquest matí hem aprofitat a fer els DNI als nostres fills aquí a Tàrrega, perquè mai se sap si el pots necessitar. Quan ens ha tocat el torn hem començat pel de la Laia, que sols té 9 anyets. Li hem donat tota la documentació que ens havien demanat i l’han demanada que fes la seva firma dins un requadret. Ella així ho ha fet. De sobte aquell senyor enfurismat ens diu que ell es nega a tramitar el DNI de la Laia…. Comm¿¿?? Que passa???… Diu que mirem la firma a veure que ens sembla. La miro i la remiro i no veig res d’estrany, el nom de la nena amb un garagot al damunt en forma d’estrella, i li dic que no hi veig res d’estrany, a la que ell hem contesta amb mala baba que aquest estel no pot ser-hi, que què significa… Hem quedo morta, sense sang, i li dic -és la seva firma, lo que vostè li ha demanat-, i ell diu que no, de cap manera, inclús dient-me si l’havia incita a fer-ho!!! -Però què diu??? Estem parlant d’una criatura de 9 anys, que no sap de política, que viu encara en el seu món de fantasia…. Per l’amor de Déu-. Ell s’hi nega rotundament i jo truco als Mossos perquè considero que està rondant la il·legalitat. Ell es posa nerviós i diu que -venga,venga- que el farà. Quan acaba amb els tràmits li demano que s’identifiqui i es nega en rotund, cosa que no pot fer, doncs és un Policia Nacional, i hem diu -perquè-, jo li responc que hem veig amb l’obligació de tramitar una denúncia pels fets ocorreguts, i amb un gest de ràbia trenca els papers i els llança a la basura…. dient: -ara si que no!!!-. Veig com algunes persones es creuen amb el dret de marcar-te no a tu, als teus fills, amb el dit, i fer-te sentir com si fessis quelcom horrible… Quan hem sortit d’allà la Laia estava desolada perquè no comprenia el que havia passat, i l’hi he intentat explicar, però crec que no té l’edat com perquè hagi de veure aquests poders d’autoritat….. Tots els que hem coneixeu sabeu del cert que això no quedarà aquí i faré els impossibles perquè una situació com aquesta no es repeteixi….

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha alertat que ‘Espanya com a conjunt, com a Estat’ té la intenció de quedar-se Catalunya a preu de saldo amb una eventual intervenció. ‘Una empresa que va malament i que en un moment determinat no pot pagar, què i passa? Que la intervenen. I aleshores, ve una altra empresa i se la queda, a preu de saldo’, d’aquesta manera Pujol ha explicat en una entrevista a Catalunya Radio el que li pot passar a Catalunya i ha fet una crida a resistir davant d’aquesta actitud d’Espanya. Segons l’expresident, hi ha voluntat d’escombrar Catalunya aprofitant la crisi que també afecta el país.

Pujol ha fet una crida a defensar Catalunya davant de la voluntat d’Espanya, no només del govern espanyol, de quedar-se el país a través d’una intervenció i ha comparat Catalunya amb una empresa que no paga , que és intervinguda, i que se la queda una altra empresa a “preu de saldo”. L’expresident ha recordat que el país ha fet aportacions molt importants en la consolidació de la democràcia espanyola i amb molta lleialtat”.

Contrastant amb aquesta actitud, ha afegit que els catalans son pagats amb “molta deslleialtat” i ha denunciat la voluntat clara d’intentar escombrar el país ara que tot va bastant malament. “Aquest és el repte que tenim. Resistir això”, ha afegit.

La Casa Reial sosté que es va avisar Rajoy del viatge a Botswana

El president espanyol es limita a dir que el veu “animat”

La cacera d’elefants de Joan Carles I a Botswana ha desencadenat la crisi més greu de la monarquia espanyola des de la seva restauració, el 1975. La imatge del rei, que sempre s’havia venut com a desimbolta i propera, comença a trontollar. La reacció dels partits antimonàrquics (ERC, ICV, IU, Solidaritat Catalana) era d’esperar. Una relliscada com la del safari és una oportunitat per aconseguir més adeptes a la república i els partits contraris a la figura del rei han aprofitat el filó que suposa un monarca espanyol, de cacera d’elefants, gastant-se unes quantitats de diners només a l’abast de privilegiats. CiU també s’afegia a les crítiques i qualificava el viatge “d’antítesi del que ha de ser l’actitud exemplar dels poders públics”.

Dos dies després de prendre possessió del càrrec, Armand Querol, representant del PP a la CCMA, explica a Espanya el model de televisió publica que vol aplicar a Catalunya. L’ànima més FAES del PP, que ocupa des de divendres una cadira de luxe a la “corpo”, va llest per fer feina i assegura, des de La Razón, que té el compromís del Govern per dur a terme les funcions executives de secretari general de la CCMA. Només de començar ja reclama canvis substancials als mitjans públics que poc tenen a veure amb l’economia i molt amb una ideologia  propera a Aznar i Vidal-Quadras, personatges que Querol assegura admirar.

Querol vol que el mapa del temps de TV3 sigui més ampli i dibuixi “de nord a sud, i d’est a oest, la totalitat de l’estat espanyol”, o que es modifiqui el llibre d’estil de TV3 per canviar la terminologia d”estat espanyol’ per ‘Espanya’, alhora que ha posat en dubte la idoneïtat d’encarregar i emetre documentals com “Monarquia o República” o “Adéu Espanya.

En saber-se la noticia que el PP ostentaria la vicepressidència de la CCMA la xarxa va bullir. Han calgut pocs dies perquè es facin certs els temors que la cessió de la vicepresidència de la CCMA, de CiU al PP, posés en risc el model català de mitjans audiovisuals. CiU, ara, tem el malestar del sector sobiranistade CDC i de bona part de votants i simpatitzants de la formació.

El Govern  s’haurà de posar les piles, la situació de xoc de trens amb Espanya no permet actituds porugues, després de plantar cara a la caverna mediàtica el Punt/Avui  ha fet un pas més i ha entrevistat una vintena de persones rellevants de la societat  catalana per tal reflexionin sobre la solució al Xoc de trens que vivim amb Espanya. Sembla que cada cop més gent ho té clar, #tenimlasolució tant sols manca la voluntat política per assumir el que avui ja és majoritari,entre els entrevistats la majoria aposta per la independència, altres  fugen d’estudi a l’hora d’afrontar la solució i altres, els menys, són  federalistes en un estat que no ho vol ser.

Les personalitats entrevistades pel El Punt /AVUI donen solucions, l’aposta majoritària és per la INDEPENDÈNCIA .

Muriel Casals: “Òmnium planteja un camí basat en tres eixos: la independència fiscal, la independència cultural i el dret a decidir.”

Arcadi Oliveras: “La solució és la independència però no per la pela, sinó per la història, la llengua o el sentiment nacional.”

Andreu Subies: “dins d’Espanya en això de les seleccions no hi ha solució. Per a les seleccions és independència o res.”

Germà Bel: “La despersonalització de l’ABC és el pas previ a l’agressió, però cal preguntar-nos si hi ha prou gent que vulgui canviar això, i crec que no.”

Joel Joan: “L’única solució és òbvia: la llibertat, una majoria parlamentària que declari la independència de manera unilateral. No estem en aquest punt, però arribarà.”

Joan Amorós: “Sembla que a Madrid treballin per la nostra independència, i no veig gaires solucions més, però en aquest cas caldria fer molta pedagogia a dins i a fora.”

Modest Guinjoan: “Només hi ha una sortida: la independència, ja que tots els intents de millorar la relació han estat un fracàs.”

Sefa Amell: “La solució és la independència de Catalunya. Si no som lliures mai tindrem la capacitat com a país de poder decidir en aspectes com per exemple la llengua.”

Vicent Sanchis: “haurem de ser valents. El problema és que nosaltres internament tenim un conflicte per la complexitat de la nostra societat i la covardia de les elits.”

Joan Reig: “Quina és la solució? Doncs és fàcil: la independència de Catalunya

Mathew Tree: “A partir de la sentència del TC, l’opció federal està tancada per sempre més. Ara només ens en queda una: “Time to go, guys”.

Jordi Purtí: “Hem de fer un pas endavant. Nosaltres no n’hem de fer res d’aquesta ñ, perquè fem servir la ny. A mi, em sabria greu que un altre cop, de nou, tot quedés en una anècdota”

Robert Llimós: “És clar que tenim un problema amb Espanya, sempre l’hem tingut. Sempre hem sigut una colònia d’Espanya.”

Mig mig

Antoni Sansalvadó: “Com a entitats socials el problema que hi ha amb Espanya és la gestió del 0,7%. Catalunya n’aporta molt i, en canvi, en recuperem molt poc.”

Eudald Carbonell: “Si trobem la manera de sentir-nos representats democràticament, trobarem la solució.”

Josep Maria Álvarez: “cal un pacte entre el poble català i el conjunt de l’Estat per decidir què vol dir el concert econòmic del segle XXI.”

Joan Antoni Panisello: “Encara que Catalunya fos independent, l’amenaça per al nostre territori sempre hi seria fins que no canviï la mentalitat.”

Antón Costas:”La demanda d’independència és un sentiment lògic i noble, però per la meva banda, crec que plegats sortirem abans de la crisi.”

Jordi Coca: “La solució és que Espanya canviï i deixi d’estar sota la influència dels gairebé quaranta anys de la dictadura de Franco

Federalistes solitaris:

Dolors Llobet: “Per a Comissions Obreres de Catalunya, el nostre model ideal d’encaix entre Catalunya i Espanya es basaria en un federalisme plural”

Carme Valls: ““El que s’hauria de construir és un estat federal.”

Font: Directe.cat

Ja ha passat un any des del Lip Dub per la independència que es va fer a Vic i més de 1.600.000 persones de tot el món han vist aquest vídeo. Els creadors d’aquest mític Lip Dub s’han proposat ara un nou repte: realitzar la flashmob més multitudinària de la història, la FLASHMOB PER LA INDEPENDÈNCIA. Milers de persones han acudit a la cita al centre de la capital catalana. ’Aquesta acció neix del poble per al poble i pretén ser una demostració del que som capaços de fer quan ens ho proposem’, asseguren.

Tota aquesta acció s’ha enregistrat per la gent amb mòbils i pocs dies després, es podrà veure el resultat d’aquesta flashmob a Internet. Els organitzadors han omplert la Plaça Catalunya de Barcelona d’estelades i senyeres. L’objectiu és superar l’assistència del Lip Dub per la independència i de qualsevol flashmob que s’hagi fet mai.

La Llei de consultes populars no referendàries ha superat el debat de totalitat i continua el seu tràmit parlamentari sense haver-se enfrontat a cap esmena a la totalitat, ja que el PSC n’ha retirat la seva en favor del diàleg tot i censurar el projecte per inconstitucional i partidista. Segons Laia Bonet, és un “instrument de propaganda política al servei del Govern que serveix a l’estratègia del pacte fiscal en benefici partidista i en detriment del país”. Aquest projecte permetrà, diu el Govern, convocar una consulta sense demanar permís a l’Estat, ja que s’utilitza el padró municipal i no el cens municipal. L’oposició ha criticat que la competència per convocar només la tingui el Govern.

L’ajuntament de la ciutat de Girona ha decidit apostar per la insubmissió fiscal. El plenari ha aprovat una mociópresentada pel grup municipal de la CUP en favor de la insubmissió fiscal. El text recull que sigui l’Agència Tributària catalana l’encarregada de recaptar impostos com l’IVA o l’IRPF i que tant l’ajuntament com els particulars que ho desitgin facin el pagament d’impostos a aquest ens i no a l’Agència Tributària espanyola. La moció reconeix que Catalunya ha patit un “espoli fiscal” des de fa, com a mínim, un segle i que aquesta situació origina, “majoritàriament”, les retallades que promou el Govern.

El text s’ha aprovat amb els vots a favor de la CUP (3) i ICV (2), les abstencions dels deu regidors de l’equip de govern de CiU i els set del PSC i els vots en contra del PP (3).

La moció es va debatre en el ple de dilluns a la nit. La CUP tenia com a objectiu posar de manifest “l’espoli fiscal” que viu Catalunya i demanar tant a l’ajuntament com als particulars que paguin els seus impostos a Catalunya.

En l’argumentació del text -que va defensar el regidor de Reagrupament al grup de la CUP, Carles Bonaventura- es recull que “l’espoli fiscal ha penalitzat el desenvolupament econòmic i social del país” i que els diners dels catalans s’han usat per “contribuir forçosament a la mal anomenada solidaritat”. En el text, que va comptar amb l’abstenció de CIU i PSC i els vots a favor d’ICV, també s’assegura que aquesta situació ha provocat, “majoritàriament”, que el Govern hagi d’impulsar retallades.

El portaveu de CiU, Carles Ribas, va defensar que el grup comparteix els arguments de la moció però es va decantar per l’abstenció per considerar que el seu partit té un full de ruta diferent: el pacte fiscal. El PPC hi va votar en contra, PSC també va optar per abstenir-se i només ICV hi va votar a favor. Bonaventura es va felicitar perquè la moció va prosperar però va lamentar l’abstenció de CiU. “L’abstenció de CiU posa de manifest d’ambigüitat de la federació en qüestions sobiranistes”

L’aprovació de la moció suposa que l’ajuntament demani poder liquidar els impostos a l’Agència Tributària catalana, i per tant, deixar de fer-ho amb l’espanyola. La moció també insta la Generalitat i l’Agència Tributària catalana a establir un protocol d’actuació i efectuar els canvis normatius necessaris per tal de realitzar els pagaments dels impostos a Catalunya. L’acord s’ha de comunicar al Departament d’Economia de la Generalitat.

L’aprovació de la moció també implica que l’ajuntament hagi d’habilitar els mecanismes necessaris per tal d’assessorar i donar cobertura a aquells ciutadans o empreses de Girona que vulguin acollir-se a la pràctica de la insubmissió fiscal a nivell particular.

Amb l’aprovació de la moció, Girona se suma a d’altres municipis com Berga, Manresa o Arenys de Munt que també han aprovat textos en el mateix sentit.

Fot: directe.cat