El Baròmetre d’Opinió Política d’Estiu del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) constata allò que ja és palpable al carrer. Els partidaris de la independència creixen a Catalunya arran de la topada amb l’Estat espanyol per la retallada de l’Estatut. Fins a un 24,3% dels enquestats aposten perquè Catalunya sigui un Estat independent (en l’anterior onada eren un 21,5%) que, sumats als que voldrien que fos un Estat federal, augmenten fins a un 57,6% els partidaris de que Catalunya esdevingui un Estat. L’enquesta, que va ser realitzada entre el 28 de juny -data de la sentència del Constitucional espanyol- fins al 8 de juliol mostra que alhora que el creixement de l’independentisme va acompanyat d’una davallada dels partidaris de l’autonomia, que veurien la retallada de l’Estatut com el fracàs d’aquesta via.

Espanya, un problema
Les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol ja són vistes per la ciutadania com el quart problema més important que afecta al país, només per darrere de l’atur, la situació econòmica i la insatisfacció per la política. Aquesta percepció ha anat en augment en els darrers anys. Després de la sentència de l’Estatut un 20,8% dels catalans ho assenyalen com un dels principals problemes mentre que a l’abril d’aquest mateix any la xifra tan sols arribava al 14%. La preocupació per les relacions amb l’Estat espanyol han experimentat un fort creixement en els darrers anys agreujat sobretot en els darrers mesos que ha arribat a doblar les xifres que es registraven al març de 2007.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Més de 600 persones han atapeït l’aula magna de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB en el primer acte públic de Solidaritat Catalana per la Independència. Els seus impulsors, Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena han reiterat l’objectiu de forçar la proclamació unilateral d’independència política. Solidaritat Catalana ha avançat que l’assemblea prevista per a l’Onze de Setembre escollirà els candidats de la coalició amb un sistema de llistes obertes i es tanquen en banda a negociar les posicions amb altres formacions que s’hi vulguin incorporar, fet que dificultaria una entesa amb Reagrupament.

Laporta, Tena i Bertran han superat les seves pròpies expectatives en la presentació en societat de la candidatura Solidaritat Catalana per la Independència (SI) que ja han anunciat aquest dimarts que es presentarà a les eleccions malgrat el rebuig dels partits -tant parlamentaris com extraparlamentaris- a qui van cridar a formar una gran coalició per proclamar la independència unilateral des del Parlament i després sotmetre-la a referèndum.

L’aula magna de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB s’ha quedat petita per encabir les més de 600 persones que han assistit a l’acte de presentació de SI i fins i tot desenes de persones no hi ha pogut accedir.

Els principals promotors i fundadors de SI s’han erigit en canalitzadors de l’esperit de la manifestació del 10J, en què, segons Laporta, els manifestants van clamar per la ‘unitat per la independència’. I no només això, sinó que tant Bertran com Tena han reivindicat que SI és l’oferta que millor recull l’esperit també de les consultes d’independència.

Després de constatar que 30 anys després de la recuperació de la democràcia ‘ja no hi ha risc de repressió militar ni de camps de concentració’, i que l’autonomisme ha entrat en via morta -més encara després de la sentència de l’Estatut-, Tena ha deixat clar que la independència política de Catalunya ‘només depèn de la voluntat del poble català’.

Bertran ha fet una crida a ‘creure en la utopia’ i a votar ‘amb el cor, el sentiment i la raó’ i no pas contra Montilla o Mas, sinó exclusivament a favor d’una independència que veu ‘possible’. Ha llançat tres abrandats visques a Catalunya, que han estat correspostos pel públic amb el mateix entusiasme, cosa que l’ha portat a considerar provat que tots caminen en la mateixa direcció. Això sí, ha alertat que el moviment que vol liderar ha de ‘créixer molt ràpid’ per entrar amb força al Parlament i ‘canviar el marc mental en què s’ha mogut els darrers 30 anys’ la política catalana.

Els promotors de SI han fet una crida a fer pedagogia arribant a tots els racons del país per convèncer amb exemples concrets dels avantatges que suposaria l’assoliment d’un estat propi per a Catalunya. Bertran s’ha preguntat com és possible que les enquestes situïn el suport a la independència prop del 50% i això no es reflecteixi al Parlament.

Només en un Govern independentista

Laporta, a més, ha deixat clar que no estan disposats a negociar llistes, sinó que la candidatura ha de ser votada per la fórmula de les llistes obertes, cosa que dificultaria una entesa amb Reagrupament.

Tots tres s’han compromès a entrar només en un govern que assumeixi el seu pilar, és a dir la proclamació unilateral d’independència la pròxima legislatura. I, segons Bertran, buscaran ser si més no decisius al Parlament. I si han de fer oposició, ja ha avisat que la faran ‘dura i contundent contra l’autonomisme’. ‘No tindran respir’, ha avisat, i ha afegit que ‘si en la primera envestida’ no se’n surten, no pensen ‘traficar amb els vots’. ‘Hi ha un poble disposat a mobilitzar-se si hi ha missatge clar i no ambigu ni interpretable’, ha opinat.

Laporta ha fet un elogi del gest de Bertran i Tena quan aquest dimarts van anunciar que deixaven ERC i CDC. Un gest que per l’expresident blaugrana ‘demostra una dignitat pròpia dels grans homes’, a més de ser una prova ‘fora de tot dubte’ de la seva ‘generositat’, requisit que ha alertat que serà indispensable per l’èxit del projecte. El públic ha replicat amb un llarg aplaudiment i crits d’independència.

Laporta vol ‘jugar el partit i guanyar-lo’

L’expresident del Barça ha apel·lat al vot de tots els que van manifestar-se el 10J. Després que ja dimarts es postulés com a candidat de SI en dir que es posarà, tant ell com Tena i Bertran, a disposició de l’assemblea constituent de l’11 de setembre que ha de triar les llistes, ha fet un símil futbolístic quan ha afirmat que aspira a ‘jugar el partit i guanyar-lo’.

I ha afegit que si no el guanya, estaran ‘oberts a treballar amb tots els partits i diputats’ que assumeixin la declaració d’independència. ‘Volem una Catalunya de Champions. Visca Catalunya lliure!’, ha conclòs, arrencant de nou els aplaudiments dels assistents.

Tena ha reblat la seva intervenció assegurant que no tenen cap interès de promoció personal, perquè si tant ell com Bertran l’haguessin tingut s’haguessin mantingut fidels a les direccions dels seus ja expartits, que els hagués permès ‘ser consellers’ i acumular càrrecs. ‘Qui vulgui la independència que vagi amb nosaltres, qui vulgui càrrecs, ja sap on és la porta’, ha asseverat.

Aplaudiments per la prohibició dels toros

L’acte no ha estat aliè, però, a la notícia que ha capitalitzat l’atenció d’aquest dimecres, la prohibició a Catalunya de les curses de braus. Només en començar, la presentadora de l’acte, l’escriptora Patrícia Gabancho, ha celebrat la prohibició dels toros i ha arrencat un fort aplaudiment entre els assistents.

Si tots els partits parlamentaris partidaris de la prohibició han rebutjat que es tractés d’un debat identitari, Uriel Bertran ha optat per parlar sense embuts en considerar que aquest dimecres ‘al Parlament Espanya ha perdut una batalla contra Catalunya i l’ha guanyat el món animal, valgui la redundància’. ‘No serà la primera batalla que Espanya perdrà a Catalunya’, ha pronosticat.

També s’hi ha referit Tena, que, fent un paral·lelisme amb el procés estatutari, ja ha advertit, en canvi que al Parlament aquest dimecres ‘no ha passat absolutament res’. Ja ha avançat que la decisió que ha pres el Parlament prohibint els toros ‘quedarà revocada pel Congrés i per un recurs d’inconstitucionalitat’.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Una votació històrica que situa Catalunya com a pionera en prohibir les corrides de braus a l’estat espanyol. D’aquesta manera recullen nombrosos mitjans internacionals la decisió del Parlament de Catalunya d’abolir el toreig a partir de l’1 de gener de 2012. El rotatiu francès Le Monde destaca en el seu web que la decisió del Parlament és ‘històrica’ i que s’ha posat fi a una festa ‘salvatge’ tal com afirmaven els responsables de la ILP. La cadena britànica BBC destaca que aquesta votació s’emmarca en un context de minva d’afició a la festa taurina, alhora que recull els temors dels col·lectius protaurins, que declaren que aquesta decisió pot ser exemple per molts altres indrets de l’estat espanyol.

La premsa internacional destaca el pas endavant que ha fet Catalunya en la prohibició de les corrides de braus. Diferents mitjans europeus recalquen la decisió històrica que ha realitzat el Parlament de Catalunya. D’aquesta manera el diari francès Le Monde, afirma en el seu web que aquesta ha estat una votació ‘històrica’ alhora que informa sobre la polèmica que ha suscitat el debat.

La cadena britànica BBC, destaca per la seva part que la votació s’emmarca en un context de minva d’afició a la festa taurina i recull els temors dels col·lectius protaurins, que declaren que aquesta decisió pot ser exemple per molts altres indrets de l’estat espanyol. L’històric mitjà informa també de la deriva identitaria que ha pres un debat iniciat amb l’objectiu d’evitar tortures als animals.
En el web de la cadena s’hi pot veure també una extensa galeria fotogràfica titulada ‘la darrera corrida’ on es poden veure imatges de la plaça Monumental de Barcelona el dia de la darrera corrida abans de la votació del Parlament.

El rotatiu italià Il Corriere della Sera informa sobre la victòria per majoria absoluta dels partidaris de l’abolició de les corrides de toros, mentre explica que aquesta votació ha estat el final d’un llarg i polèmic debat.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El president de la Generalitat, José Montilla, s’ha afanyat aquest dimecres a desvincular la seva figura i el Govern que presideix de la històrica prohibició de la tortura dels braus al Principat. Montilla ha assegurat que ell ha votat a favor de les corrides perquè defensar ‘la llibertat’, i ha negat que l’abolició sigui un ‘termòmetre de les relacions entre Catalunya i Espanya’. ‘Hagués preferit que la continuïtat o no de les corrides fos una decisió tranquil·la i normalitzada dels hàbits socials dels catalans i també conseqüència de la imparable cultura en favor dels drets dels animals abans que cap imposició legal’, ha assegurat el president, que malgrat el seu vot personal ha acabat demanant respecte per la decisió ‘sobirana’ del Parlament.

Això sí, en la breu compareixença, Montilla ha expressat el seu ple respecte a la votació del Parlament, i ha demanat ‘moderació i sentit de responsabilitat a tothom’.

Montilla ha deixat ben clar que la modificació de la llei de protecció dels animals per prohibir les corrides de toros a Catalunya no s’ha fet a instàncies ni del Govern ni dels grups parlamentaris, sinó que ha estat el resultat d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), la primera que s’ha aprovat aquesta legislatura.

Ha volgut fer públic ell mateix que ha votat en contra de la prohibició: ‘He votat en contra de la prohibició de les corrides de toros perquè crec en la llibertat’. També ha afegit que ‘hagués preferit que la continuïtat o no de les corrides fos una decisió tranquil•la i normalitzada dels hàbits socials dels catalans i també conseqüència de la imparable cultura en favor dels drets dels animals abans que cap imposició legal’.

En ple debat sobre l’encaix de Catalunya a Espanya després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut, Montilla ha asseverat: ‘Lamento i rebutjo les pretensions dels que han volgut fer d’aquesta votació un termòmetre de les relacions entre Catalunya i Espanya. S’equivoquen uns i altres’.

A més, ha expressat el seu ‘respecte’ pels qui ‘consideren que les corrides de toros formen part del seu patrimoni cultural’ i també ha demanat ‘respecte per una decisió sobirana’ del Parlament, a més de pels ‘ciutadans que consideren que les corrides són tot menys una festa’. ‘Espero moderació i sentit de la responsabilitat a tothom’, ha conclòs.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Jornada històrica al Parlament de Catalunya. El darrer ple de la cambra ha servit per aprovar finalment la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la plataforma Prou! per a l’abolició de les curses de braus al Principat. Després de mesos de tràmit parlamentari i de les pressions dels lobbies taurins, el vot favorable de 68 diputats en front de 55 vots en contra i nou abstencions ha permès que la tortura dels toros a les places ja no estigui permesa a Catalunya. Aquest tipus d’espectacles no es podran celebrar al Principat a partir de l’1 de gener del 2012. D’aquesta manera, la majoria de la cambra s’ha decantat per la prohibició en una votació que era una incògnita per la llibertat de vot que tenien els diputats de CiU i PSC.

El passat 18 de desembre, el Parlament va admetre a tràmit la ILP i va obrir la porta així a la prohibició de les corrides de toros. Ho va fer rebutjant les esmenes a la totalitat per 59 vots a favor, 67 en contra i 5 abstencions. Aleshores, tant CiU com el PSC van donar llibertat de vot als seus diputats en una votació que va ser secreta. Als extrems, s’hi van situar, d’una banda, ERC i ICV-EUiA, a favor de la prohibició, i PPC i C’s, en contra.

La ILP planteja modificar la Llei de protecció dels animals i canviar l’article que exclou les curses de braus de la prohibició d’espectacles amb patiment o mort de l’animal, per un que ho prohibeixi explícitament. Un acord posterior entre els grups parlamentaris permet una moratòria d’un any i mig, de manera que la prohibició entraria en vigor l’1 de gener del 2012 si finalment s’aprova.

Des del desembre fins ara, la cambra ha fet el debat en comissió amb compareixences molt mediàtiques. Pel Parlament hi van passar pro i antitauins en un debat en què es van barrejar arguments animalistes amb debat identitari i de tradicions. S’hi van poder sentir veus de destacats animalistes al mateix temps que les explicacions èpiques de toreros –un d’ells català- i extoreros, així com d’empresaris com el mateix propietari de la Monumental, l’única plaça catalana que queda en actiu. El PP va portar la iniciativa al Consell de Garanties Estatutàries, un fet que va retardar el debat final unes setmanes però que no el va impedir. Aquest organisme va avalar la prohibició.

Aquest dimecres, el Ple farà el debat final i la votació. Habitualment aquestes acostumen a ser previsibles, ja que es coneix el posicionament de cada grup. Però la llibertat de vot de què gaudiran els diputats de CiU i PSC, els grups majoritaris, manté la incògnita sobre quina serà la decisió final de la cambra. El líder de CiU, Artur Mas, ha declinat avançar el sentit del seu vot, mentre el president de la Generalitat, José Montilla, es va declarar fa uns mesos contrari a la prohibició. Tots dos grups ja van tenir aquest posicionament en el debat a totalitat i, tot i que el PSC va dir fa uns mesos que el seu grup tindria una única posició en el debat definitiu, finalment ha decidit donar llibertat de vot tot i que el PSOE s’ha posicionat del costat.

Tot i això, es preveu que hi hagi una majoria de diputats socialistes que votin contra la prohibició, mentre que una majoria de diputats de la federació que ho facin a favor, tot i que en els dos casos hi podria haver algunes abstencions i fins i tot diputats que no votin. Els antitaurins tenen assegurats 33 vots, la suma d’ERC i ICV-EUiA, mentre que els protaurins només 17, els que sumen PPC i C’s. Si no hi ha cap sorpresa, tot sembla indicar que la prohibició prosperarà. A més, a diferència del desembre, la votació no serà secreta, de manera que es podrà saber què vota cada diputat.

El precedent de les Canàries

Si hi ha prohibició, Catalunya no serà pionera. Ja l’any 1991, les Illes Canàries van prohibir aquest tipus d’espectacles en la seva Llei de protecció dels animals en una decisió que es va prendre per unanimitat i sense confrontació política. En aquell debat, els diputats es van centrar sobretot en les lluites de galls, activitat amb presència a les illes, que van quedar al marge de la prohibició. La iniciativa es va presentar consensuada per tots els grups.

La regulació dels correbous

En paral·lel a la ILP, el Parlament va iniciar la tramitació d’una iniciativa que busca regular els correbous, una activitat que té sobretot presència a les Terres de l’Ebre. Però la decisió del PPC de portar aquesta iniciativa davant del Consell de Garanties Estatutàries ha impedit l’escenari –desitjat per alguns diputats ebrencs- que en el mateix Ple es prohibeixin les corrides al mateix temps que es blinden els correbous, activitat que es podria continuar fent en aquells municipis on és tradicional, segons preveu aquesta llei.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

La votació d’aquest dimecres al Ple del Parlament sobre la prohibició, o no, de les corrides de braus a Catalunya ha generat una expectació internacional sense precedents. Prova d’això són les nombroses acreditacions de mitjans de comunicació que ha hagut de gestionar el servei de premsa del Parlament. L’expectació és encara més gran que la del mes de desembre passat, quan es va votar la presa en consideració de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP).

Des de la CNN americana a la BBC britànica passant per agències internacionals o altres mitjans europeus. La votació d’aquest dimecres al Ple del Parlament sobre la possible prohibició de les corrides de braus ha aixecat una expectació mediàtica sense precedents. Els servei de premsa del Parlament de Catalunya ha acreditat nombrosos mitjans de comunicació que informaran sobre la incerta votació dels 135 diputats catalans a instàncies d’una iniciativa legislativa popular (ILP).

La incertesa de la votació, on CiU i PSC han donat llibertat de vot als seus diputats, ha incrementat l’interès de mitjans d’arreu que fa dies que es fan ressò del debat que aquest dimecres arribarà a la seva fi. D’aquesta manera, rotatius britànics com The Guardian, The Independent o The Times han publicat en passades edicions notícies sobre la prohibició de la festa taurina a Catalunya. La cadena BBC ha fet el mateix.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Tot i no haver obtingut el suport de cap partit parlamentari, Solidaritat Catalana, la coalició independentista impulsadaper Joan Laporta, Alfons López Tena (CDC) i Uriel Bertran (ERC) ha anunciat la seva decisió de presentar-se a les properes eleccions al Parlament. Laporta, Tena i Bertran es posaran a disposició de l’assemblea que se celebrarà l’Onze de Setembre per participar a les llistes de la coalició. En conseqüència, i després de la negativa de les seves formacions a participar en aquesta coalició, Alfons López Tena i Uriel Bertran -amb llàgrimes als ulls- han donat per acabada la seva militància a CDC i ERC, respectivament. El primer acte públic de la coalició serà aquest dimecres, a les vuit del vespre, a l’aula magna de la Facultat d’Economia de la UB.

Adéu de López Tena i Uriel Bertran als seus partits

Alfons López Tena i Uriel Bertran, fins ara militants de CDC i ERC respectivament, s’han posat a disposició de l’assemblea de Solidaritat Catalana per tal de formar part de les llistes que es presentin a les eleccions de la tardor. En coherència amb aquesta decisió, i tenint en compte que ni CiU ni ERC no han acceptat l’oferta d’incorporar-se a una candidatura transversal a favor de la independència, han anunciat solemnement la seva baixa com a militants a les respectives formacions.

Uriel Bertran ha explicat que posarà l’acta de diputat a disposició del partit i que, evidentment, no es presentarà amb els republicans ni a les eleccions al Parlament ni a les municipals, quan estava previst que encapçalés la candidatura a la ciutat de Badalona. Bertran ha emfasitzat que la ciutadania demana una proposta política que canalitzi l”independentisme latent’ que vol expressar-se a les urnes i aconseguir com a representants al Parlament, diputats independentistes. Després de la negativa d’ERC a participar d’aquest procés Bertran ha afirmat rotundament que ERC no està en disposició de donar-hi resposta.

Malgrat la negativa dels partits parlamentaris a integrar-se en una coalició que tingui per objectiu la proclamació de la independència de Catalunya i la creació d’un Estat català, l’adhesió de més de 14.000 persones els han ‘encoratjat’ segons Laporta a fer definitivament el pas a bastir una candidatura electoral independentista a les properes eleccions.

Solidaritat Catalana celebrarà assemblea l’Onze de Setembre

Joan Laporta ha anunciat que des d’avui es posen a treballar per configurar una candidatura que es presenti a les properes eleccions amb l’objectiu de proclamar la independència de Catalunya i donar forma a l’Estat català. En aquest sentit ha avançat que si Solidaritat Catalana -oberta a la participació de totes les persones, entitats i partits polítics que vulguin sumar-s’hi- només donarà suport a partits que tingui com a objectiu la proclamació de la independència en la propera legislatura i que no formarà Govern amb cap partit d’obediència espanyola.

Tot i que Laporta ha admès que les negociacions amb Reagrupament han topat amb problemes que han obstaculitzat la confluència dels seus projectes, ha mantingut les portes obertes a la formació de Joan Carretero.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

Aquest dimecres el Parlament de Catalunya es pronunciarà de manera definitiva sobre l’abolició de les curses de braus, una prohibició impulsada gràcies a una ILP que van signar més de 180.000 catalans. Però malgrat el clam contra la tortura de braus, la votació d’aquest dimecres serà tan ajustada com la que va permetre tirar endavant la ILP el desembre. ERC i ICV votaran a favor d’abolir les corrides, mentre que PP i C’s les defensaran. Des del PSC finalment s’ha deixat llibertat de vot als seus diputats, i s’espera que la majoria de socialistes voti a favor dels toreros, sense descartar que aquells diputats més progressistes, com els de CpC, es decantin per la prohibició del maltractament. Malgrat tot, la clau de la votació serà a mans de CiU, i en concret dels 14 diputats d’Unió. El seu cap al Parlament, Josep Maria Pelegrí, s’ha declarat diverses vegades obertament protaurí i si tots els demòcratacristians es decantessin contra la prohibició podrien salvar les corrides i permetre la continuïtat de les tortures als animals a la plaça.

La llibertat de vots a PSC i CiU serà clau a l’hora de decantar la balança cap a la prohibició de les curses de braus o bé per salvar-les i continuar permetent-les.

El PSC, majoritàriament protaurí

S’espera que, tal com va passar en l’acceptació de la ILP el desembre, la majoria de diputats del PSC es descantin a favor dels toros. De fet el líder dels socialistes, José Montilla, ja fa mesos que s’ha pronunciat contra la prohibició. En qualsevol cas, la llibertat de vot acordada aquesta darrera setmana afavoreix els impulsors de la prohibició, ja que si el PSC hagués mantingut la disciplina de partit tots els 37 diputats socialistes haguessin donat suport als protaurins.

Unió té la clau

Malgrat tot, la clau la tenen els 48 diputats de CiU. En la votació de desembre on es va acordar considerar la ILP, la majoria de diputats convergents va mostrar-se a favor de la prohibició. Llavors 67 diputats van donar suport a Prou.cat i 59 representants van mostrar-se en contra d’estudiar l’abolició.

Ara però, les pressions dels partidaris dels braus haurien fet variar l’opinió de diversos diputats clau, i segons algunes fonts hi hauria fins a 10 diputats de la federació indecisos. Bona part d’aquests diputats serien d’Unió Democràtica, els 14 representants de la qual podrien fer decantar la balança a favor dels partidaris de les corrides, si s’imposa el parer del líder de la formació a la cambra catalana, Josep Maria Pelegrí.

El lobby protaurí pressionarà fins a última hora

Fonts del Parlament asseguren que el lobby taurí, impulsat pels empresaris que s’enriqueixen del negoci que genera la tortura de braus, continuarà pressionant fins a última hora des de dins de la cambra catalana. En aquest sentit, ja fa setmanes que hi ha representants protaurins perseguint els diputats indecisos pels passadissos del Parlament, amb la voluntat d’influir i pressionar perquè salvin un negoci de diversos milions d’euros.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El president de CiU, Artur Mas, ha afirmat que ‘s’ha acabat l’etapa d’aquest país on un president de la Generalitat faci simplement d’escolanet d’un president de govern espanyol’. ‘Això és una nació i una nació parla amb el govern espanyol de tu a tu’, ha advertit el líder de CiU, qui ha criticat que José Montilla fa d’escolanet davant de José Luis Rodríguez Zapatero, en referència al vot contrari dels diputats del PSC a Madrid a la resolució contra la sentència de l’Estatut al Congrés. En aquest context, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha apel·lat a la ‘responsabilitat institucional del president’ perquè després de la sentència del TC espanyol sigui conscient que ‘l’interès de país exigeix que surti de les urnes un nou govern fort i amb mans lliures’. ‘Ara toca convocar les eleccions’, ha dit.

Mas ha fet aquestes declaracions durant el consell nacional conjunt de CiU, en el qual s’han aprovat les llistes de la federació nacionalista. En aquest context, el president de CiU i també Duran i Lleida han fet moltes crítiques al fet que aquesta setmana el PSC no votés a Madrid la resolució que Montilla va presentar al Parlament. Mas ha assegurat que ‘el més trist del que està passant aquests dies és veure com el president que ens ha de representar a tots no pot votar a Madrid allò que ell mateix ha presentat al Parlament i el més trist és veure com després crida a Zapatero per fer d’escolanet d’una persona que no té cap credibilitat al país’.

L’exèrcit convergent

El dirigent de CiU ha iniciat la seva intervenció ressaltant la cohesió que hi ha hagut dins de CiU durant aquests anys a l’oposició. De fet, ha remarcat que hi ha hagut durant aquest temps el que ha anomenat un ‘exèrcit resistent’. ‘Aquest exèrcit ens portarà a aquesta victòria si no es pensa que ha guanyat la batalla’, ha indicat. En aquest context, ha recalcat que el tripartit va voler esborrar CiU i arraconar-la políticament de Catalunya. ‘Es van equivocar’, ha afegit. ‘Aquests set anys demostren que CiU es capaç de resistir’, ha declarat.

Ha fet èmfasi en l’actual situació del tripartit i ha criticat que és un Govern on ‘el partit del vicepresident (ERC) demana eleccions ja mateix’. Ha criticat que ara els republicans tenen pressa i ha recordat que són ells qui ‘van posar un president que incapaç’ de votar igual a Madrid que a Catalunya’. En aquest sentit, ha destacat que el tripartit ‘acaba com un naufragi total’. ‘Els que havien de fer una navegació segura estan en un naufragi total’.

Ha insistit amb el seu compromís que hi hagi el govern de les millors persones i, acte seguit, ha demanat ‘actuar amb generositat’. Ha dit que si veu que ‘hi ha algú fora de CiU que pot respondre a la idea de ser dels millors els anirà a buscar per incorporar-los al projecte’. En aquest sentit, Mas ha reclamat a tothom que se sàpiga actuar amb la generositat i patriotisme.

Duran apel·la a la ‘responsabilitat institucional’ de Montilla

Per altra banda, Duran i Lleida ha assegurat que li agradaria que es ‘convoquin eleccions com més aviat millor’. Ha remarcat que ‘després de la sentència del TC Catalunya necessita un nou govern per gestionar una etapa diferent que no podrà ser gestionada com fins ara’. ‘Montilla hauria de saber que Catalunya necessita un altre Govern’, ha afegit, al temps que ha apel·lat a la seva ‘responsabilitat institucional’. Ha afirmat que ‘ara toca convocar eleccions si es vol pensar en Catalunya i no amb els interessos dels partits que integren el tripartit’.

En aquest context, ha avisat que ‘tot vot que no vagi a CiU farà possible la reedició del tripartit’. ‘Hem de treballar molt i de valent’, ha indicat. ‘La gent ha de sortir a les urnes’ per expressar ‘si vol un govern feble i no respectat com el d’ara o vol un govern seriós, coherent, fort i estable com és el que representarà el presidit per Artur Mas després de les eleccions’, ha declarat.

Duran ha carregat també contra la retallada d’obres públiques per Catalunya que anunciava el ministre de Foment, José Blanco. El líder d’Unió ha criticat que el Govern no ho ha sabut defensar i ‘afecta a allò que no hauria d’afectar en la retallada d’inversions’.

Crítiques a Zapatero

El també portaveu de CiU al Congrés ha carregat contra Zapatero i ha manifestat que ‘Catalunya ha de ser escoltada i atesa’. ‘No val venir aquí a fer d’encantador de serps i a tornar amb bones paraules de Catalunya’, ha remarcat. Duran ha dit que tothom és molt conscient que Zapatero ‘que ara demana que Catalunya sigui escoltada, aquesta Catalunya que demana que sigui escoltada és la Catalunya que ha enganyat moltes vegades’. ‘No n’hi ha prou amb bones paraules, sinó que necessitem fets’, ha declarat.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure

El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha celebrat aquest divendres un sopar i un acte polític a la localitat mallorquina de Vilafranca de Bonany, on ha titllat la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l’Estatut de ‘procés clarificador’ que ha posat en evidència que les dues Espanyes -’la sincera del PP i la plural del PSOE’- s’han tornat a unir per marcar els límits a Catalunya. Puigcercós creu que la sentència ha estat de caràcter ‘polític’ i ha deixat clar que Catalunya sempre haurà de demanar ‘permís’ a l’Estat espanyol. En aquest sentit, el  president d’ERC ha assegurat que ara és l’hora de l’independentisme, precisament perquè Espanya ‘és crisi i corrupció’ i s’enfonsa’.

El president d’ERC ha reiterat en nombroses ocasions que Catalunya ha de deixar de ser la ‘mamella d’Espanya’. Ha criticat les retallades en inversions per part del Ministeri espanyol de Foment, i que afecten directament Catalunya. S’ha mostrat molt clar: ‘Éspanya és crisi i corrupció. Ens hi arrossega i hem de partir’. Puigcercós ha remarcat que Espanya s”enfonsa’ i per tant, la única via és la independència.

El president d’ERC considera que el país està ‘madur’ per la independència. En aquest sentit, ha explicat que el mercat espanyol és ‘regressiu’, i per tant, la gent ha d’exportar. En nombroses ocasions s’ha referit a que el motor del catalanisme és ara l’independentisme, i anys enrere, era l’autonomisme. Per arribar a la independència, ha dit també que cal un element internacional que jugui a favor de Catalunya. Així s’ha referit a la recent sentència del Tribunal Internacional de Justícia que ha ratificat que la independència de Kosovo fou legal. Puigcercós ha dit que aquesta sentència serveix per despertar i per entendre que cal construir la legalitat de Catalunya i arribar a formar part d’Europa.

Ha remarcat també que Catalunya és una societat ‘diferenciada i dinàmica’, amb una escala de valors ‘diferent’ a la d’Espanya. Ha fet un crit cap a la independència i ha dit que amb ‘força i astúcia’ es podrà sortir de l’actual situació.

Font: directe.cat

Visca Catalunya Lliure