El retard i la suposada parcialitat del TC es poden portar al tribunal d’Estrasburg

El tribunal internacional en cap cas analitzaria el contingut de l’Estatut ni les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol, sinó que estudiaria el procés judicial

El sistema d’elecció i la composició del Constitucional espanyol és un dels punts que més desconcerten, segons un expert constitucionalista

Els quatre anys que ha trigat el Tribunal Constitucional (TC) en emetre la sentència de l’Estatut i la suposada parcialitat de l’organisme són elements que es poden portar al Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg. És el que defensa el professor Bertrand Mathieu, la veu més acreditada en assumptes constitucionals a França.

Mathieu considera que el TC ha superat el temps “raonable” en un procés, però no té cap opinió sobre si s’han complert les garanties d’imparcialitat. Sí que remarca les “disfuncions” del TC, especialment quant a les nominacions. L’expert comprèn que “políticament resulti difícil d’explicar que uns jutges passin per davant de la voluntat popular”.

Bertrand Mathieu és doctor en Dret i està considerat una eminència del qüestions constitucionals a França. Dóna classes a la Universitat de la Sorbona de París, on dirigeix també el centre de recerca en Dret Constitucional. A més, Mathieu presideix des de fa anys l’Associació Francesa de Constitucionalistes.

Coneixedor dels diferents sistemes constitucionals a Europa, Mathieu ha seguit de prop el pas de l’Estatut pel Tribunal Constitucional i reconeix que es tracta d’un cas que té unes peculiaritats difícilment traslladables a altres països.

Espanya –raona- viu immersa en una “contradicció profunda” entre el sistema “unitari” del propi Estat central i el “federal de les regions, que disposen d’autonomia política”. Al seu parer, aquesta contradicció històrica està a l’origen de “totes aquestes grans dificultats” que viu l’Estat i genera alhora dubtes jurídics en la definició del poble.

“Si es considera que existeix una nació catalana, existeix per tant un poble català que és sobirà, i els jutges no haurien de tenir mai l’última paraula”, però el TC considera que en termes jurídics no hi ha nació, el que, segons Mathieu, l’habilita per poder intervenir en un text referendat “com a representant de l’Estat”.

Encara que en termes jurídics “existeix aquesta distinció”, a nivell polític, considera el professor francès, “és complicat defensar que el resultat d’una votació d’un ciutadà sigui modificada per uns jutges que no han participat en aquest exercici democràtic”.

Tot i que no hi ha antecedents, el Tribunal Europeu dels Drets Humans té capacitat per jutjar l’actuació del TC si una part interposa un recurs. De produir-se el procés, el tribunal internacional, però, en cap cas analitzaria el contingut de l’Estatut ni les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol, sinó que estudiaria el procés judicial.

“No és habitual, però no és impossible; teòricament es pot portar el Tribunal Constitucional a la Cort Europea dels Drets Humans”, afirma l’expert.

Un dels aspectes que podria analitzar el tribunal internacional és el temps que el TC ha trigat en acordar la sentència de l’Estatut. Per a Mathieu, quatre anys està completament “fora del retard raonable” i conforma “una disfunció manifesta del sistema jurisdiccional”.

També es poden denunciar davant la cort internacional indicis de violació de la imparcialitat per part de l’alt tribunal, ja que aquest és un requisit imprescindible en un procés judicial. “No tinc cap opinió personal sobre aquest aspecte, però si algú considera que existeix un problema en la imparcialitat, es pot portar al tribunal d’Estrasburg”, comenta el constitucionalista.

La no renovació del TC també és un aspecte sobre el qual el Tribunal Europeu dels Drets Humans es podria pronunciar, ja que podria haver influït en el procés judicial, explica Mathieu, subratllant que únicament és una possibilitat.

El sistema d’elecció i la composició del TC és un dels punts que més desconcerten a Mathieu. “És evident que el sistema no funciona quant a nominacions i caldria obrir una reflexió per trobar una altra fórmula més eficaç i que tregui poder als partits polítics per bloquejar la renovació del tribunal”, subratlla el doctor.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure