El ple del Tribunal Constitucional es reuneix avui i demà per veure si l’acceleració de Casas desencalla l’Estatut · Si no hi ha acord, la sentència es deixa per després dels comicis catalans

El Tribunal Constitucional és un lloc on el temps sol passar lentament. És com la biblioteca d’una universitat anglesa, on el silenci sembla que no es pugui trencar. Però avui no és un dia qualsevol, perquè el ple del tribunal es reuneix amb la resolució dels set recursos que hi ha presentats contra l’Estatut a l’ordre del dia. I després de gairebé quatre anys de deliberació, pot ser que la biblioteca d’Oxford es converteixi en la d’una facultat més mediterrània, d’aquelles on es combina la lectura amb la tertúlia, les cerveses i alguna festa espontània. Hi haurà marxa.

Com sol passar en els saraus universitaris, tot pot acabar en un foc d’encenalls. De moviment n’hi haurà perquè poques vegades els magistrats veuran tants periodistes, però això no vol dir que hi hagi sentència. El ple que s’inicia avui i s’allargarà fins demà és com una assemblea per decidir si es va a la vaga contra el rector: pot haver-hi crides a la calma o una revolució. Tot és possible.

El que sabem segur és que una persona en serà protagonista: la presidenta del TC, María Emilia Casas. És ella qui ha convocat el ple després de prémer l’accelerador dels treballs estatutaris. A principis d’any ja va iniciar una ofensiva per aconseguir una ponència –la cinquena– que pogués reunir una majoria de magistrats per aprovar-se. Les darreres setmanes ha acabat de posar tota la carn a la graella amenaçant de fer servir el seu vot de qualitat. Veurem si porta tres manilles o si només pretén acabar la partida.

Les cartes sobre la taula
Fonts del sector progressista assenyalen que l’objectiu de Casas és que “cadascú es retrati” i posi les seves cartes sobre la taula. És a dir, que es vegi qui està disposat a donar-li suport per aprovar la cinquena ponència de la magistrada Elisa Pérez Vera, en la qual Casas s’ha implicat més que mai. En altres paraules, que Manuel Aragón, progressista amb opcions de presidir el tribunal, aclareixi si fa pinya amb aquest sector o si continua contemporitzant amb els conservadors per aconseguir la presidència.

Altres fonts d’aquest mateix sector matisen que Casas intenta, amb la convocatòria d’aquest ple, buscar un acord que no ha aconseguit amb els contactes de treball a escala més reduïda perquè diversos magistrats no s’acaben de comprometre en ferm, i també posen el focus en Manuel Aragón. Les dues versions, que no entren en contradicció, abonen la possibilitat d’una votació de 5 a 5. O sigui, del bloc progressista (Casas, Pérez Vera, Aragón, Pascual Sala i Eugeni Gay) contra el bloc conservador (Guillermo Jiménez, Ramón Rodríguez Arribas, Jorge Rodríguez-Zapata, Vicente Conde i Javier Delgado). Això obligaria la presidenta a desempatar aplicant el seu vot de qualitat.

Des del mes de gener, el sector conservador adverteix que no hi ha avenços significatius en l’elaboració de la sentència i que les filtracions als mitjans s’expliquen per un intent dels progressistes, pressionats pel PSOE, d’arribar a una resolució sobre l’Estatut. Les pressions vindrien des de la vella guàrdia socialista, desitjosa d’entendre’s amb Convergència i Unió a Madrid i molestes amb la manera de fer del president, José Montilla. Al carrer Ferraz són conscients, i així ho admeten, que una sentència abans de les eleccions catalanes farà mal al PSC però determinats dirigents ho accepten. El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, neda entre dues aigües quan afirma, com va fer des dels Estats Units abans-d’ahir, que la sentència tindrà un “impacte polític limitat”.

Gürtel com a impuls
No obstant això, hi ha una cosa que ha canviat durant els últims dies i és la dimensió del cas Gürtel. Circula el rumor que el PP ha instat els conservadors a desencallar la sentència perquè actuï com a cortina de fum amb la corrupció que els afecta. Això casa amb la tesi d’una votació 6 a 4, amb una majoria composta per progressistes i conservadors.

En el que sí que coincideixen els dos sectors és en el fet que, si ara no es resol l’afer, es deixarà al calaix tancat amb pany i clau i fins després de les eleccions catalanes no es tornarà a intentar. Cal tenir en compte que, tot i la influència dels partits, cada magistrat és fill del seu pare i de la seva mare, i costa molt posar-los d’acord. Després de 4 anys de retard, què hi fa si no es va a la vaga i continuem fent canyes al bar?

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure