Una desena d’ajuntaments catalans es plantegen plantar-se i promoure un procés d’insubmissió fiscal en la línia del que Òmnium Cultural va apuntar durant la celebració del seu 50è aniversari. Tal com informa l’Ara, l’alcalde de Sant Pere de Torelló, el republicà Jordi Fàbrega, ha explicat que un grup de consistoris estan valorant la possibilitat de retenir el pagament d’impostos fins que l’Estat espanyol no resolgui el finançament local i el dèficit fiscal de la Generalitat, de manera que no abonarien l’import de l’IRPF del personal contractat o l’IVA de les factures. Aquesta iniciativa també preveu el redactat d’una moció que podria començar a aprovar-se passat l’estiu i que proposa declarar els ajuntaments que vulguin participar-hi ‘en insubmissió fiscal en tant que no s’adoptin les mesures necessàries per donar solució al finançament local i a l’espoli fiscal que pateix el país’.

La idea dels promotors de la iniciativa és difondre-la a través de la plataforma de càrrecs electes locals per l’autodeterminació, Decidim.cat, de la qual Fàbrega n’és portaveu. En aquest mateix sentit, tampoc no es descarta el tancament de caixes tot i que aquesta acció no té una data fixada i abans seria necessari aconseguir un gruix important d’ajuntaments que s’avinguessin a participar de la moció per no posar en risc els serveis bàsics dels consistoris que es plantin.

El secretari general d’ERC, Joan Ridao, ha afirmat aquest diumenge que ‘mentre Catalunya se sobiranitza, CiU i PSC miren cap a una altra banda’. Ho ha dit referint-se a l’aniversari del 10J i en aquest sentit també ha apuntat que es commemora el primer aniversari de la manifestació contra la sentència de l’Estatut que va suposar un autèntic cop d’estat constitucional per part d’un TC ‘segrestat políticament, segons una expressió recent d’uns dels seus components, per si algú dubtava encara de la seva manca de legitimitat’, ha dit Ridao. Així mateix, el secretari d’ERC ha criticat que ‘al mateix temps que Mas rehabilita el PP, PSOE i PP engeguen una ofensiva centralista amb el pretext de la crisi’.

Segons Ridao, ‘la sentència afirma que hi ha un únic subjecte polític que és Espanya, i que no hi ha res a encaixar, de manera que no s’accepta ni més poder polític ni econòmic ni un reconeixement de la identitat de Catalunya’. Un any més tard, ha apuntat Ridao, ‘sembla que la crisi econòmica omple tot l’escenari, però s’equivoquen els que pensen que la fractura no ha estat profunda, com demostra la recent enquesta de la Generalitat en què més del 40% de la població vol la independència i només un 20% defensa l’actual model autonòmic’.

El secretari general d’ERC ha subratllat que la sentència ha actuat com a ‘catalitzador’ d’un procés de ‘creixent sobiranització’ del país mentre ‘els partits majoritaris miren cap a una altra banda’. ‘CiU acaba de rehabilitar el PP, que és el principal causant de la trencadissa, i torna a l’estratègia del peix al cove, i el PSC ni se’n recorda de l’operació rescat anunciada per Zapatero’, ha afegit.

Ridao ha assegurat que més enllà de la demanda social, en el terreny polític i institucional ‘no és que estem en la casella zero sinó que la crisi ha esdevingut un pretext en mans del PSOE i PP per plantejar una recentralització de les competències, imposar la unitat de mercat o tutelar l’autonomia financera de les comunitat autònomes’. En qualsevol cas, la societat avui, ha dit el dirigent republicà, ‘té la paraula i el dret a decidir forma part de l’agenda política per no desaparèixer mai més i, ara més que mai, s’ajunten els sentiments amb els interessos a l’hora de plantejar amb caràcter immediat la reivindicació del concert econòmic i la fi de l’espoli fiscal’.

Un any després de la manifestació multitudinària en contra de la sentència de l’Estatut, Barcelona aquest dissabte va tornar a viure una jornada reivindicativa amb més de 35.000 persones segons l’organització (13.000 segons la Guàrdia Urbana), reclamant la independència de Catalunya. L’única personalitat que ha repetit de les que l’any passat va encapçalar la manifestació, ha estat l’expresident del Parlament, Heribert Barrera. Conjuntament amb els doctors Moises Broggi i Oriol Domènech han fet arribar un missatge als milers de persones que omplien el Passeig de Lluís Companys, improvisat final de la caminada: ‘La llavor de la independència està sembrada’.

Més d’un centenar d’entitats i partits ha pres part aquest dissabte en la celebració del primer aniversari de la multitudinària mobilització que el 10 de juliol de 2010. La principal reclamació dels assistents ha estat que en un any la situació política ha canviat ben poc a Catalunya. ‘Se’ns menysprea la cultura, no podem gestionar els nostres diners, que són el fruit del nostre treball i de la nostra consciència de societat constructiva, se’ns nega el dret a decidir…’, destacava el manifest que ha llegit l’actor Jaume Comas. Un manifest que acabava recordant una frase recorrent del doctor Broggi: ‘Per Catalunya, no pareu’.

Precisament Broggi, acompanyat d’Heribert Barrera i Oriol Domènech han estat els darrers a dirigir-se a la ciutadania. El metge i pacifista ha demanat una transició pacífica cap a un estat català perquè les relacions entre Catalunya i Espanya ‘siguin entre iguals’. De la seva banda, el també Metge, Oriol Domènech ha cridat ‘prou a la catalanofòbia i al genocidi de la llengua i la cultura catalanes’. L’expresident del Parlament, Heribert Barrera, també s’ha mostrat contundent i, després de recordar que ‘no s’han aconseguit els objectius que es reivindicaven el 10 de juliol de l’any passat’, aquest 9-J ‘li omple el cor d’esperança. Broggi, de 103 anys, Barrera, de 94 i Domenech de 88 esperen poder veure algun dia ‘el seu país lliure’.

La manifestació ha finalitzat el seu recorregut al final del Passeig Lluís Companys, on un camió de l’organització ha fet d’escenari improvisat davant la negativa de l’Ajuntament a autoritzar el muntatge d’una tarima per fer els parlaments i l’actuació del grup Brams. L’organització ha hagut d’ajudar Broggi, Barrera i Domènech a pujar al vehicle amb l’ajuda del muntacàrregues del camió. Un fet que ha indignat els manifestants. En aquest sentit, la portaveu de la plataforma ‘Ara o Mai’, Carmé Teixidor ha lamentat la ‘manca de suport’ i ha denunciat el ‘boicot’ a l’acte per part de les administracions. Tot i això, s’ha mostrat ‘molt satisfeta’ pel seguiment de l’esdeveniment.

Un any després de la manifestació més massiva de la història de Catalunya del 10J de 2010 per denunciar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’Estatut, milers de persones han seguit el recorregut entre Plaça Urquinaona i Arc de Triomf, al centre de Barcelona per reclamar la independència de Catalunya com la millor solució de futur. Entre els convocants, a diferència de l’any passat, no hi han participat els principals sindicats, ni PSC ni CiU i tampoc la Plataforma pel Dret de Decidir o Òmnium Cultural que va traslladar la ‘simpatia’ que sentia per l’acte però no va voler convocar-la atenent a la situació d’excepcionalitat que es va donar l’any passat i que la va portar a liderar la marxa.

A la Plaça Urquinaona, milers de manifestants s’han concentrat aquesta tarda a Barcelona per participar en una manifestació independentista que amb el lema ‘Pel nostre futur: independència!’ vol rememorar l’esperit independentista que va sorgir de la manifestació multitudinària del 10 de juliol de l’any passat. Unes 150 entitats han convocat una marxa que havia d’acabar a Arc de Triomf amb els parlaments i un concert del grup Brams. Tanmateix, l’Ajuntament de Barcelona ha denegat el permís per a l’actuació musical i no ha permès la instal·lació de tarimes per pronunciar el manifest, que s’haurà de fer arran de terra.

Els organitzadors consideren que un any després, la classe política no han sabut escoltar la demanda de la societat civil, i per aquest motiu han cregut oportú tornar a sortir al carrer. Critiquen en aquesta marxa, que tot i les nombroses reivindicacions dels catalans, les llibertats del país encara no estan garantides. El manifesta que es pronunciarà aquest dissabte en acabar la marxa denuncia que ‘se’ns menysprea la cultura, no podem gestionar els nostres diners i se’ns nega el dret a decidir’.

La marxa ha transcorregut sense cap mena d’incidents entre les places d’Urquinaona i l’Arc de Triomf pel carrer de Trafalgar, que ha aglutinat la riuada de gent, ocupant tot l’ample de paret a paret del carrer. Un cop arribats al punt final, els parlaments han transcorregut amb tota normalitat.

Però malgrat que la xifra de la manifestació d’enguany ha estat clarament inferior a la d’ara fa un any, la presència ha estat multitudinària i amb un gran ambient festiu, propiciat pel bon temps que hi ha hagut durant la jornada.

Els partits polítics

Esquerra Republicana de Catalunya, Solidaritat per la Independència, Reagrupament, les JERC, Democràcia catalana, o les CUP són alguns dels partits polítics que s’han deixat veure en aquesta marxa. L’absència d’altres partits com Convergència i Unió, Inciativa per Catalunya Verds o el Partit dels Socialistes de Catalunya, que sí que van assistir a la manifestació unitària d’ara fa un any, han fet servir diferents arguments per excusar la seva presència al·legant que ara no tocava.

Òmnium Cultural i la Plataforma pel Dret de Decidir

Per la seva banda, la presidenta d’Òmnium Cultural, ha assegurat que miren ‘amb simpatia’ aquesta manifestació però que consideren que la feina de l’entitat no és organitzar manifestacions. Muriel Casals ha explicat que l’any passat, la resposta ciutadana a la sentència del Tribunal Constitucional necessitava un organitzador i un aglutinador, però considera que Catalunya ja té una data al calendari per reivindicar la catalanitat i no defensen que el 10J s’hagi de convertir en una data commemorativa.

La Plataforma pel Dret a Decidir tampoc no forma part de les entitats convocants. En un comunicat, han assegurat que troben ‘poc efectiu’ el plantejament d’aquesta manifestació.

La manifestació convocada pel proper 9-J a Barcelona un any després del 10-J de 2010 ja té lema: ‘Pel nostre futur, independència‘. Aquest divendres al migdia s’ha fet la convocatòria oficial de la marxa, que ja suma més de 150 entitats adherides i que segons l’organització compta també amb el suport explícit d’ERC, SI, Reagrupament i CUP, i l’absència de CiU, tot i estar-hi convidada. La manifestació la convoca ‘la societat civil sense cap subvenció’ ha assegurat una de les portaveus de la iniciativa, Marita Viscarro. Els convocants consideren que el context de la reclamació del 10-J de l’any passat -els atacs al país i a la llengua- no han minvat i que a més a més no s’ha sabut gestionar l’èxit massiu de convocatòria d’aquella marxa. ‘S’ha fet una nula gestió de la presència massiva del poble al carrer’ ha assegurat Viscarro. Els organitzadors no s’han marcat cap xifra concreta d’assistència però han dit que esperen que tot plegat sigui ‘un èxit’ de participació.

La Junta Electoral (JE) d’Olot ha decidit invalidar la presa de possessió de la regidora Laura Pujol de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) al municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa). Segons apunta la JE i explica Aragirona.cat, la independentista va emprar una fórmula que “desnaturalitza el jurament o promesa que exigeix la LOREG” i que per tant, hauria de repetir el procediment. Pujol va dir “Prometo, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d’Espanya i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, amb l’objectiu de derogar-los per la Constitució de l’Estat independent de la Nació catalana”, en el transcurs de la seva presa de possessió del càrrec com a regidora.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a la Vall d’en Bas ha criticat avui la decisió de la JE d’Olot després que l’alcalde del municipi, Miquel Calm (CiU), denunciés la fórmula emprada per la independentista Laura Pujol en el jurament del seu càrrec. Des de SI s’han mostrat sorpresos per “l’actitud” del convergent i, la mateixa regidora, ha ha constatat “amb absoluta perplexitat” que “des de CiU es mantingui aquesta actitud” i ha afirmat que “avui tornaré a fer servir la mateixa fórmula que ha servit pels nostres diputats al Parlament de Catalunya i també per la cinquantena de regidors que tenim arreu de Catalunya”.

La independentista ha volgut posar com exemple el jurament portat a càrrec pel regidor de SI a Cassà de la Selva el qual “va posar una estelada damunt la taula en el moment de fer el jurament” ha afirmat.

Des de la JE d’Olot s’entén que la fórmula emprada per Pujol “desnaturalitza el jurament o promesa que exigeix la LOREG” i que per aquest motiu haurà de repetir el jurament en un ple extraordinari avui aplicant la simple fórmula que resa “Prometo, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d’Espanya i l’Estatut d’autonomia de Catalunya”.

El 18 de març de 1981 desenes es reuneixen al Paranimf de la Universitat de Barcelona per respondre a un seguit d’agressions a Catalunya, culminades pel ‘Manifiesto dels 2.300′ que s’oposava a la normalització de la llengua catalana. Naixia ‘La Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes’ coneguda populament com a ’La Crida‘, un moviment de pressió a favor de la identitat catalana que jugaria un paper rellevant en la vida política a la Catalunya de principis dels anys 80. Segons explica Racó Català, el Canal 33 estrena aquest proper divendres a les 11 del vespre el documental ‘La Crida, història d’una resposta‘, que recull el testimoni dels principals agents polítics del país així com les nombroses accions i campanyes que van sorgir impulsats pel moviment.

‘La Crida’ va estar activa des del 1981 fins al 1993. Durant el període comprès entre el 1985 i el 1990 van portar a terme accions directes de diversos tipus per a la normalització lingüística de Renfe, l’aeroport, Telefónica o Correus, que consistien a pintar rètols en català, cabines telefòniques i bústies de correu, llençar milers d’avions de paper o col·lapsar les cues de les caixes de grans superfícies comercials. Era una forma de lluita no violenta en què els seus seguidors van anar acumulant detencions, interrogatoris a comissaria i judicis al llarg del temps. Les accions dels ‘cridaires’ o ‘los lingüísticos’, com els anomenava la policia, van jugar un paper rellevant en la vida política i social del país d’aquells anys. Anaven des de la normalització lingüística fins a la reforestació i prevenció d’incendis, en contra de l’ingrés del país a l’OTAN o de l’ús de les centrals nuclears.

‘La Crida, història d’una resposta’ narra la trajectòria d’aquest moviment de la mà dels seus principals protagonistes, a favor i en contra, com Àngel Colom, Aureli Argemí, Jordi Sánchez, Carles Riera… polítics de l’època, com Jordi Pujol, Heribert Barrera o Francesc Martí Jusmet i periodistes com Albert Montagut, Jordi Barbeta, Toni Soler, Arcadi Espada o el catedràtic Amando de Miguel. El documental repassa, per primera vegada, la història completa d’un moviment que no va deixar ningú indiferent. Com sentencia Jordi Sánchez, un dels seus fundadors: ‘No recordo qui ho va dir, però va dir ‘Si la Crida no hagués existit, s’hauria d’haver inventat’.

El documental és una producció de Zeba Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i el suport del Ciemen, l’Obra Cultural Balear, la Fundació Josep Irla, l’ICIC i Televisió del Ripollès. Zeba Produccions ja va participar conjuntament amb Batabat en la producció del documental ‘Terra Lliure, punt final’ emès fa alguns anys.

El proper 10 de juliol farà un any de la massiva manifestació independentista que va col·lapsar durant moltes hores tot el centre de Barcelona amb més d’1,1 milions de persones (segons la Guàrdia Urbana). Considerant que el context de la reclamació -els atacs al país i a la llengua- no han minvat, una plataforma de ciutadans ha convocat una nova marxa pel 9 de juliol per tractar de repetir ‘la manifestació independentista més gran de la història de la democràcia’. Des de la seva pàgina web es pot consultar tant el manifest de la marxa com el suport que ha rebut de nombrosos col·lectius, entitats i partits que ja s’hi han adherit o que hi han anunciat la seva col·laboració.

Racó Català informa que des del seu lloc web criden a col·laborar amb la manifestació, a fer-se’n voluntari o a difondre la idea, compartint els perfils de la marxa a les xarxes socials Facebook o Twitter (també amb el “hashtag” o etiqueta#9juliol ). Disposen també de nombrós material de difusió.

Al manifest els impulsors recorden que ‘res no ha canviat’ perquè ‘seguim sense poder decidir’. ‘Se’ns menysprea la cultura, no podem gestionar els nostres diners (…), se’ns nega el dret a decidir, se’ns obliga a acabar les lleis d’un estat imposat (…), vivim una situació de constant submissió i no tenim eines per combatre-la’.

El manifest prossegueix assegurant que ‘som un poble madur, pacífic i amb seny (…) però també un poble cansat, estem tips de no poder avançar, de no poder créixer, de no poder ser lliures i de no poder construir el nostre futur, d’haver de jugar les regles del joc d’un altre’. Per tot plegat ‘tornarem a sortir al carrer per fer sentir la nostra veu, i ho farem com sempre, pacíficament, amb seny, però cada cop amb més força, amb la força de la gent que diu Prou!!’.

Solidaritat intenta crear una ‘alternativa política independentista’ que faci front ‘als pols espanyolista i autonomista’. Uriel Bertral, secretari general, ha anunciat reunions amb col·lectius, entitats i partits -entre els que ha inclòs a ERC- per tal de posar en marxa accions conjuntes. Bertran ha explicat que l’estratègia aspira a ser ‘una mena de Bildu català’ que, a curt o llarg termini, conformi també una candidatura electoral unida. El secretari general de SI, però, no ha sabut dir si aquesta unió arribarà a temps pels comicis generals, donat que creu que ‘per l’independentisme -i per SI també- les eleccions espanyoles no són una prioritat’ i encara no han decidit si volen participar-hi.

‘Fem una crida a la implicació de la ciutadania independentista en la participació política, i també a les organitzacions socials i polítiques que recullen l’independentisme com a objectiu’. Així ha començat Uriel Bertran la descripció de la que, a partir d’ara, serà una de les estratègies clau de SI com a partit polític. Solidaritat pretén seguir ‘el precedent de Bildu’ al País Basc i crear a Catalunya una inèrcia conjunta de cara a les eleccions. Tot i que Bertran ha explicat que les eleccions catalanes del 2014 són un objectiu bastant plantejable, el dirigent de SI no ha volgut tancar portes a cap possibilitat i descriu aquest com un primer pas cap a una ‘alternativa’ que aglutini l’independentisme de manera global.

Fruit de l’Escola d’Estiu de SI celebrada el passat cap de setmana, la formació inicia ara un seguit de trobades i reunions amb entitats, agents socials, partits polítics i col·lectius independentistes amb la voluntat de crear ‘un front’ que contrasti i faci de contrapès al ‘pol autonomista’ que assegura que capitaneja CiU, i al ‘pol espanyolista’ que atribueix a PPC i PSC.

Entre les primeres accions que SI plantejarà als seus interlocutors, Bertran ha destacat la necessitat de ‘fer campanyes conjuntes, explicant per exemple els beneficis d’un estat propi’, o la creació d’una ‘assemblea de regidors per la independència que, siguin de la formació que siguin, puguin coordinar-se i fer iniciatives conjuntes’. De cara a l’Onze de Setembre, SI també vol articular una celebració unitària de la Diada nacional de Catalunya amb tots els actors que vulguin seguir aquesta iniciativa.

Pel que fa a les possibilitats electorals d’aquest ‘pol independentista’ que vol articular SI, Bertran ha explicat que, de moment, no hi ha fites marcades i que els integrants acabaran decidint com i quan es posa en marxa en unes eleccions. Els comicis espanyols, que si res canvia seran els propers on els ciutadans catalans participaran, però, no s?pn ‘una prioritat en el món independentista’, segons Bertran. I per això, el dirigent de SI ha explicat que una assemblea de la seva formació convocada pel setembre decidirà si Solidaritat es presenta o no a les eleccions generals. Amb tot, Bertran ha reconegut que aquest ‘Bildu català’ també tindrà pes en la seva decisió i que, per això, volen iniciar ja aquestes converses amb partits i entitats, entre els que ha explicat que inclourà a ERC després de que els republicans celebrin el seu congrés.