Anàlisi econòmic Joan Canadell, Cercle Català de Negocis.

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol és clara, i això s’ha d’agrair. En resum, ens diu si fa no fa que els catalans no cabem a l’Espanya que en el seu moment van dissenyar i s’entesten a mantenir.

Però a nosaltres, empresaris i professionals, que patim les limitacions de tenir o gestionar un negoci a Catalunya, el que més ens preocupa de la sentència és la part que ens afecta, és a dir l’econòmica, deixant clar per davant que a títol personal estem en contra fins a un cert punt, de tota la sentència.

Des del Cercle Català de Negocis ja havíem fet públic un comunicat quan es va aprovar el sistema de finançament basat en el nou Estatut, en què manifestàvem que no arreglava en absolut el dèficit fiscal que estem patint des de fa dècades, tot i que els partits polítics volien fer creure que reduïa aquest dèficit substancialment. La prova és que en el pressupost de la Generalitat del 2010 ens seguim endeutant, per sobre dels valors dels anys precedents, per poder seguir sent solidaris amb la resta de comunitats autònomes espanyoles, fins a arribar a ser la comunitat més endeutada. El capítol del finançament de l’Estatut en què s’afirmava que per fixar la solidaritat interterritorial es tindria en compte l’esforç fiscal de les altres comunitats, ha estat declarat també inconstitucional. En definitiva, ens diuen que hem de seguir pagant i no tenim dret a cap tipus de comparació amb la resta.

Aquest punt, juntament amb el de la bilateralitat que ja va ser eliminat amb el ribot precedent al Congrés, demostra que tenim dret a demanar, però ells no tenen cap obligació a cedir. Podem demanar amb totes les forces vives, que el nostre aeroport competeixi amb igualtat de condicions amb la resta, i ells es poden limitar a fer veure que no han sentit res. Això situa Catalunya en una posició d’estricta obediència davant les institucions espanyoles que s’agafen a la Constitució redactada sota la por i l’amenaça del final de la dictadura. Aquesta és la democràcia espanyola.

Des del món empresarial i econòmic, hi ha l’opinió generalitzada que Catalunya no té viabilitat econòmica sense un finançament similar al del concert econòmic, i sense un dret real de decidir sobre els aspectes que afecten la nostra competitivitat, i en especial les infraestructures. Però amb el resultat de la sentència, quin sentit té demanar el concert econòmic? Si ni tan sols ens han permès un punt que digui que hem de fer esforços fiscals similars per rebre drets similars. El concert significa, limitar la solidaritat a temes d’Estat com l’exèrcit, la monarquia  i la representació internacional, en cap cas pagar els ordenadors dels seus escolars (que no els nostres), construir milers quilòmetres d’autovies i vies de TGV no necessaris ni rendibles, aeroports fastuosos mai rendibles, i una llista inacabable de greuges que patim i seguirem patint mentre no siguem Estat.

Només l’Estat propi pot canviar aquesta situació de desproporcionalitat de poders entre Espanya i
Catalunya. Aquest Estat s’ha d’assolir de forma democràtica a les properes eleccions, votant només partits que incloguin en el programa electoral la declaració d’independència de forma unilateral al
Parlament de Catalunya. És l’única via possible per desencaixar d’aquesta
Espanya que no sap dialogar, ni vol fer-ho, ni deixa ja una escletxa pels ingenus. Només els que tenen altres interessos diferents a la defensa de la majoria de catalans, poden acceptar encara mantenir-nos en aquesta Espanya.

Des del Cercle Català de Negocis fem una crida al món empresarial i econòmic, a recolzar definitivament la via de l’Estat propi. Ara és el moment, els temps de crisi són temps de canvis, i ara
ens toca fer el gran canvi que necessita el país per tal de solucionar la crisi institucional i, de retruc, l’econòmica.

Font: avui.cat

Visca Catalunya Lliure