9. “…i per Sant Jordi ell li compra una rosa…”

Indiscutiblement, sens cap mena de dubte, si féssim una enquesta popular al carrer… la majoria de la gent opinaria que la cançó Els vells amants de Joan Manuel Serrat és una de les millors que ha compost (no composat) al llarg de la seva dilatada carrera. Pertany a la seva primera etapa que, per a mi, és la millor de totes. En aquesta meravellosa cançó, hi va abocar un torrent de tendresa i de sensibilitat desbordant, tot demostrant els seus recursos il·limitats, el seu ofici com a compositor, el seu ull clínic per copsar els sentiments personals i moltes coses més. És una peça plena de dolcesa, farcida de bellesa formal, que ha arribat al cor de molta gent i que està gravada pregonament a les nostres neurones; per això la solem recordar i, quan la sentim de nou, ens provoca una allau de sensacions plaents -generalment-, una barreja de melangia, de delicadesa i de goig, amb un segell de serenor i de pau interna, que ens evoca moltes imatges, records, sensacions i vibracions positives que hem observat en les persones grans que tenim o hem tingut ben a prop nostre.

El Noi del Poble-sec (nascut al carrer del Poeta Cabanyes) és un cantautor que ha fressat molts camins i que ha cultivat molts registres amb treballs d’un gran rigor expressiu. Les seves composicions expliciten  una gamma de temes extensa; un lèxic molt elaborat, ric, precís; una fraseologia culta, alambinada; i tractaments musicals plens de ressons inoblidables. Es podria dir -ben bé- que és un dels trobadors moderns que més ha sabut arribar als cors dels amants d’aquest tipus de cançons.

I, ara, entrem en l’aspecte didàctic. Fixeu-vos que he escrit compost, en comptes de composat, tal com de vegades ho sentim a dir. Per què?  Doncs, perquè són dues formes diferenciades que corresponen a dos verbs diferents que sovint es confonen, es barregen o es distorsionen.

Segons el DIEC (Diccionari de la llengua catalana de l’IEC):

a) compondre v. tr. 1. Formar reunint o combinant elements, parts, ingredients diversos. Compondre una medicina de diverses substàncies. 2.1 Fer  (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les de manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. 2.3 Produir una obra musical. Compondre una òpera.

b) composar v. tr. 1. Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc. 2. Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. 3. Arbitrar.

Així doncs, amb els continguts que hem extret del DIEC ens podem adonar de les diferències que hi ha entre els dos termes i, per tant, de la tria que cal fer quan ens volem referir a una cosa o a una altra. O sigui que, quan vulguem parlar dels escrits que ha fet un escriptor o de les cançons que ha creat un cantautor, hem d’emprar el verb compondre i no pas composar.

Bona diada a tothom, i ja sabeu, si teniu qualsevol dubte sobre aquests o altres aspectes, o si necessiteu qualsevol altre aclariment, podeu escriure’m per consultar-m’ho i, tan aviat com pugui, us contestaré.

Jaume Gala