8. Barbarismes (III). Un altre cas curiós: tonteria/tonto

Continuant amb la llista dels barbarismes més emprats i/o sentits, n’afegirem uns quants més corresponents al llistat que vam començar al principi d’aquest espai.

A més a més, avui tractarem un cas força emblemàtic: tonteria/tonto, que explicita molt bé el fet de la pressió d’una altra llengua pròxima, amb més força als mitjans audiovisuals i al carrer –a les ciutats-, que s’intercala sovint o es barreja i conforma unes expressions i uns mots aliens a la nostra llengua (la natural del país), fins a tal punt que els parlants els accepten com a mots propis, sense cap mania ni dificultat. Aquests mots els podem sentir a tot arreu i en boca d’artistes, científics, periodistes, polítics, etc. que solen donar un mal exemple, ja que ignoren o bandegen altres mots genuïns que resten oblidats o són menystinguts per la gran majoria de la gent. Fixem-nos-hi bé, resulta que, en comptes d’emprar aquests dos barbarismes tan vius i corrents en el parlar diari (tonteria/tonto), que són uns castellanismes ben evidents, tenim la possibilitat d’escollir entre una tirallonga de sinònims –alguns ben eufònics, ben bonics, humorístics- que sovint molta gent no gosa usar, o no els coneix, o no en sap el seu significat, o li fa mandra triar-los, o li semblen fora de lloc o de temps, o potser pel pes de sentir-ho tants cops han acabat adoptant aquests barbarismes i arriben a creure que són termes correctes, quan és a l’inrevés.

Què podem dir en lloc de tonteria/tonto?

Doncs tenim un enfilall ben divers de mots:

A)Ximpleria, ximplesa, animalada, arriada, asenada, atzagaiada, bajanada, bajania, baboiada, baconada, barbaritat, burrada, blederia, calaverada, capbuidada, disbarat, estupidesa, idiotesa, imbecil·litat, insanitat, insensatesa, neciesa, niciesa, rucada, ruqueria, sabaterada, totxeria, totxesa,   etc.

B) Ximple, ximplet, animal, ase, babaia, babau, badoc, babarota, baboia, beneit, bajà, bàmbol, bajoc, beneitó, bèstia, betzol,  bleda, burro, capsigrany, encantat, enze, estúpid, estult, fatu, forassenyat, idiota, imbècil, insensat, janot, llanut, liró, neci, nici, obtús, pampana, poca-solta, ruc, taboll, tanoca, taujà, toix, totxo, tòtil, tros de quòniam, etc.

I això és sols una tria entre d’altres possibilitats. Com podeu comprovar, el tema dóna per a molt i tenim força recursos lèxics en la nostra llengua per poder determinar aquells qui es comporten sense gaire seny o fan accions poc raonades, sense haver de recórrer a formes alienes, que són estranyes als nostres parlars en tots els racons de la nostra geografia.

Si algú té alguna petició o requereix alguna explicació pot sol·licitar-la aquí mateix emplenant el formulari, i respondre el més aviat possible.