7. El mal dóna per a molt

Tot remenant diccionaris, podem observar com l’adjectiu, el substantiu o l’adverbi mal generen moltes entrades o  donen lloc a diverses locucions o frases fetes que es basen en aquest terme. Així doncs, anem a veure quantes possibilitats hi ha d’emprar-ho, tot repassant-ne les més evidents i conegudes.

A)     Com a adjectiu té 4 morfemes (mal-a-ls-les) i gairebé sempre s’anteposa al nom o substantiu:                                                                                         mal dia, mala notícia, mals moments, males notes. És un mal home (i, en canvi: és un home dolent ), el peix fa mala olor, els mals de l’economia, les males herbes no moren mai. A més a més, també solem trobar-lo en les malediccions, insults o interjeccions de reprovació o blasme:                                              mal parlat!, mal parit!, mala bèstia!, mala puta!, mal llamp t’arreplegui o t’enxampi!

B)      En les locucions següents:                                                                                                                                                                         a males o a les males: a les males, no hi ha qui em guanyi // de mal + infinitiu: una feina de mal fer // fer de mal: això fa de mal dir o de mal explicar // fer mal fet: fas mal fet de plorar o de xerrar massa // mal serà que… : mal serà que no vinguin les pluges // ni un mal… : no tenim ni un mal tros de pa.

C)      Com a substantiu masculí (= dany material o moral, desgràcia): ningú no li vol cap mal ; els mals mai no vénen sols ; (aspecte dolent) El mal és que no s’esforça gaire ;  (negació del bé) induir al mal ; (dolor, malaltia) té mal alè o mal color, té mal de cap (= cefalea o migranya) / de coll o de gola/ de panxa…  (que són interns i diferents de: té mal al cap/ al coll/ al peu… que indiquen ferides exteriors).  Mal anglès (raquitisme); mal francès (sífilis); mal d’altura o de muntanya; mal de cor (defalliment); mal de mar (mareig); mal de Sant Llàtzer (elefantiasi o lepra); mal de Sant Roc (silicosi) ; mal dolent  o lleig (càncer); mal donat o mal d’ull (embruix, encís, encanteri, sortilegi).

D)     I també a les locucions que contenen aquest sentit:                                                                                                                                                                               a (als) grans mals, grans remeis // mal de molts, conhort de boigs // fer mal: s’ha fet un tall al dit i li fa molt mal ; no li feu cap mal a la nena ; les gelades han fet molt mal a les collites // fer-se o prendre mal: compte  amb l’escalada, no et facis mal; han pres mal amb la moto // fer venir mal de cap: aquest soroll o aquesta situació em fa venir mal de cap // mal menor // mal per mal: tornar mal per mal // no hi ha mal que cent anys duri, ni cos que ho pugui resistir // posar mal (entre dues o més persones = sembrar jull o zitzània) // posar mal allà on no n’hi ha (veure’l per tot arreu) // tenir mal de cor (fig. tenir gana) // veure mal (en alguna cosa).

E)       Com a adverbi, usat  en general amb funció adjectiva (= no gens bé): Una cosa mal feta. Si mal no recordo…

En malediccions: Mal et morissis! // En posició inicial: Mal pot dir-ho… si no hi va ser.

Anar o tombar a mal (empitjorar) // mal que (encara que): mal que rebentis, no t’ajudaré! // mal que bé.

Si teniu qualsevol dubte sobre aquests o altres aspectes, o si necessiteu qualsevol altre aclariment, podeu escriure’m per consultar-m’ho i, tan aviat com pugui, us contestaré.