5. Més dubtes: mèdic o metge?

Encara massa sovint, escoltem o, el que és pitjor, veiem escrites frases o expressions que confonen aquests dos termes -mèdic i metge- i en barregen l´ús, la qual cosa propicia locucions incorrectes que fan mal a la vista o a l´oïda. Així, no es pot dir ni escriure:

“certificat metge”, “director metge”,

“recursos metges” o “especialitats metges”,

tal com, amb un ostensible agosarament gramatical i un notable desconeixement de causa, es pot captar en les converses o els escrits de força gent. Pel contrari, el que cal fer servir són aquestes altres formes idònies i genuïnes:

“certificat mèdic”, “director mèdic”,

“recursos mèdics” o “especialitats mèdiques”.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l´IEC (Institut d´Estudis Catalans) -pàg. 1194-, el terme mèdic és un adjectiu amb flexió polivalent: masculí-femení i/o singular-plural. És a dir, segons el seu ús o destinació, pot desenvolupar quatre formes adaptables a cada cas:

mèdic, mèdica, mèdics, mèdiques.

Aquest mot fa referència a tot el que és relatiu o pertanyent a la medicina o als metges. Els exemples que il·lustren aquest terme, dins del Diccionari, són prou aclaridors  i no deixen cap espai a l´amfibologia o a la confusió:

“La ciència mèdica. El cos mèdic.

Els serveis mèdics d´un hospital. Ull mèdic.”

I, per arrodonir-ho, hi afegirem “les activitats mèdiques”, ja que així completarem les quatre formes possibles d´aquest adjectiu amb frases pertinents que explicitin totes les opcions de la seva flexió.

Per altra banda, a la pàgina 1211 de l´obra esmentada, hi apareix el terme metge-metgessa, que es defineix morfològicament com a substantiu de dos gèneres (masculí i femení). El Diccionari en diu això:

“Persona que practica l´art de guarir./ Esp. Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metgessa forense. Metge militar. Metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit./ Fig. El temps és el millor metge// F.Rec. Muller del metge.”

A més, s´hi troben dues  accepcions ictiològiques, que es refereixen -curiosament- a dues espècies del món dels peixos.

Si es vol consultar una altra obra de referència, per poder contrastar-ne les definicions o els exemples, es pot observar què en diu el Diccionari Enciclopèdic de Medicina. A la pàg. 949, hi ha l´entrada mèdic-a, que la defineix així:

“adj. Relatiu o pertanyent a la medicina o als metges.”

Per tant, ens podem adonar que coincideix, amb les mateixes paraules, amb la definició que trobem al Diccionari de l´IEC.

Pel que fa a metge -pàg. 972-, ens diu:

“m. Persona que té autorització acadèmica i legal per a exercir la medicina.”

Cosa que també ve a repetir, gairebé fil per randa, l´explicació que en dóna l´IEC. A més a més, hi afegeix tretze ítems lligats a la figura del metge: 1.- de capçalera, 2.- del comú, 3.- consultor, 4.- de crim, 5.- escolar, 6.- especialista, 7.-d’espona, 8.- de família, 9.- físic, 10.- de física, 11.- forense, 12.- resident, 13.- d´urgència.

Quant a metgessa, diu això:

“f 1 Dona que exerceix la medicina. 2 Dona llicenciada en medicina. 3 fam Muller del metge.”

Així doncs, el terme metge el podrem emprar, referit al professional de la medicina, sempre que tingui un valor substantiu, però mai amb un valor adjectiu. Aquest ús indegut, segurament imperceptible per a alguns, es produeix per les interferències d´altres llengües com el castellà, que utilitza un sol mot per a les dues accepcions: la substantiva i l´adjectiva. Així, creen una confusió en aquelles persones que no dominen els recursos de la nostra llengua i els fa fer actuacions lingüístiques inadequades, però corregibles, si s´hi posa uns polsims d´atenció, unes engrunes de cura i unes espurnes de voluntat d´esmena, que tot ho solucionen.

Si teniu qualsevol dubte sobre aquests o altres aspectes, o si necessiteu qualsevol altre aclariment, podeu escriure’m per consultar-m’ho i, tan aviat com pugui, us contestaré.