12. Indicacions horàries. Unitats de temps i divisió del dia

Expressió de les hores / Consignació de les hores

Unitats de temps

Les unitats de temps (hores, minuts i segons) s’abreugen mitjançant símbols, que s’escriuen en minúscula i sense punt final, llevat que es tracti del punt final de la frase.

-       Símbol d’hora: h (i no h., que és l’abreviatura d’’habitants’)

-       Símbol de minut: min (i no m, que és el símbol de metre)

-       Símbol de segon: s (i no seg.)

Aquests símbols s’escriuen a continuació de la xifra que acompanyen separats per un espai. Per exemple:

-       La reunió començarà a les 18 h.

-       Induráin ha fet un temps de 5 min 23 s.

Indicacions horàries

A més a més del sistema tradicional català d’indicar l’hora, que es caracteritza perquè esmenta l’hora en curs (8.30, dos quarts de nou), utilitzem de forma habitual el sistema internacional.

El sistema internacional se sol utilitzar en contextos en què la precisió horària és molt important: horaris de transports, agendes d’actes, etc. Aquestes informacions s’escriuen habitualment amb xifres.

Escriptura en xifres o numèrica

És preferible tenir en compte el cicle de vint-i-quatre hores, des de les 00.00 h fins a les 23.59 h (24.00 h no s’utilitza, perquè coincideix amb les 00.00 h de l’endemà). Això permet ometre la referència a la part del dia.

Aquestes indicacions horàries s’escriuen generalment amb dos segments de xifres aràbigues (hora, minuts), amb un punt de separació (i no pas una coma ni dos punts ni apòstrof) entre les hores i els minuts. El primer segment es representa, fins a 9, amb una xifra; el segon, sempre amb dues. Si cal afegir-hi segons, han de formar un tercer segment de dues xifres, precedit d’un punt. En canvi, entre els segons i les dècimes només hi pot haver una coma.

Per exemple:

-       La reunió començarà a les 18.30 h (i no 18,30 h).

-       La detonació es va produir a les 18.30.05 h (i no 18,30,05 h).

-       La sessió comença a les 9.30 h (i no 09.30 h) i s’acaba a les 20.05 h.

-       El rècord és de 2.25.10 h.

-       La guanyadora de la cursa ha fet un temps de 4.32.15,5 h.

En cas de tractar-se d’una hora en punt, s’ha d’escriure un punt i dos zeros per indicar aquesta circumstància. Per exemple:

-       L’horari d’atenció al públic és de 9.00 a 14.00 i de 15.30 a 17.30 hores.

-       Treballa en horari de tarda, de 14.00 a 21.30 hores.

Quan es tracta d’expressar hores, l’ús del símbol és incompatible amb l’especificació de la part del dia a què correspon. Per exemple:

És correcte:

-       La reunió començarà a les 18.00 h.

o

-       La reunió començarà a les 6 de la tarda.

Però no és correcte:

-       La reunió començarà a les 18 h de la tarda.

Escriptura literal

Tal com hem dit, dins d’un text també es poden expressar les hores amb lletres. S’aconsella utilitzar aquesta forma en expressions horàries simples.

Per indicar les fraccions horàries es fa servir el sistema de quarts. En aquest cas, però, es recomana afegir a l’hora de què es tracti (p. ex. de la una a les dotze) la indicació del matí, el migdia, la tarda, el vespre, la nit o la matinada, segons correspongui, sempre que no sigui evident pel context. Per exemple:

-       La conferència va començar a un quart d’onze del matí.

-       Normalment el correu ens arriba a la una del migdia.

-       Aquesta tarda ens hi hem posat a dos quarts de quatre.

Observacions

● Tant l’escriptura literal de l’hora com la numèrica requereixen l’article (rarament se n’hauria de prescindir). Per exemple:

-       Va tornar a les sis del vespre.

-       Va tornar a les 18.00 h.

● Quan s’indica l’horari d’un acte no s’hi ha d’anteposar “a partir de”. Per exemple:

-        La sessió començarà a les deu (no pas “a partir de les deu” ni “a partir de les 10.00”).

● Només en textos informals podem emprar un fórmula numèrica amb fraccions de l’hora expressada segons el sistema tradicional català. Per exemple: 2/4 de 3 de la tarda (per les 14.30)

● En català no se sol usar el sistema angloamericà de notació horària, que fa el còmput sobre cicles de dotze hores, sinó que es diu i s’escriu 11.00 h i 23.00 h (sistema europeu), i no 11 a. m. i 11 p. m. (sistema angloamericà).
Les parts del dia

L’aplicació de termes com matí, migdia i similars acompanyant una expressió horària, en les diferents pràctiques orals i escrites, es presenta de forma molt variada. De fet , factors com l’estació de l’any (i, per tant, l’hora de sortida i la posta del sol) o l’horari laboral determinen les franges horàries del dia.

Per tant, com a indicació general, la divisió del dia pot coincidir amb l’esquema següent:

Cal recordar que s’ha de dir “a la tarda”, “al vespre” … (amb la preposició ‘a’), i no pas “per la tarda”; l’ús de ‘per’ en aquest cas és incorrecte.

També hi ha altres expressions per designar moments del dia

-       a punta de dia

-       de bon matí

-       a trenc d’alba

-       al capvespre

-       a entrada de fosc

-       a hora foscant

Font: Secretaria de Política Lingüística (Fitxes Optimot); J .M. Mestres, J. Costa, M. Oliva, R. Fité. Manual d’estil (la redacció d’informes i  l’edició de textos) ; Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra i Llibre d’estil de Vilaweb.

Si teniu qualsevol dubte sobre aquests o altres aspectes, o si necessiteu qualsevol altre aclariment, podeu escriure’m per consultar-m’ho i, tan aviat com pugui, us contestaré.